Philae (mòdul de descens): diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Objectius científics
Línia 21: Línia 21:
[[Fitxer:Landing on a Comet - The Rosetta Mission.webm|thumb|thumbtime=10|left|Video report by the [[German Aerospace Center]] about ''Philae'' landing mission. (10 min, English, in 1080p HD)]]
[[Fitxer:Landing on a Comet - The Rosetta Mission.webm|thumb|thumbtime=10|left|Video report by the [[German Aerospace Center]] about ''Philae'' landing mission. (10 min, English, in 1080p HD)]]
La missió de ''Philae'' és aconseguir aterrar satisfactòriament a la superfície del cometa, i transmetre dades des de la seva superfície sobre la composició del mateix. A diferència de la prova de ''[[Deep Impact]]'', que estava dissenyat per a xocar amb el nucli del cometa [[Tempel 1]] el 4 de juliol 2005, ''Philae'' no està pensat per impactar. Alguns dels instruments i el mòdul de descens van ser utilitzats per primera vegada com a sistemes autònoms durant el vol de reconeixement a Marts el 25 de febrer de 2007. ÇIVA, el sistema de càmeres, va retornar diverses imatges metre els instruments de Rosetta s'apagaven; ROMAP va prendre mesures de la [[Magnetosfera de Mart|magnetosfera]] de [[Mart (planeta)|Mart]]. Molts dels altres instruments necessiten el contacte amb la superfície per a poder realitzar els anàlisis i van romandre apagats durant el vol de reconeixement. Una estimació optimista de la duració de la missió és de "quatre a cinc mesos".<ref name=":1">{{cite news |url=http://www.techrepublic.com/article/the-tech-behind-the-rosetta-comet-chaser-from-3d-printing-to-solar-power-to-complex-mapping/ |title=The tech behind the Rosetta comet chaser: From 3D printing to solar power to complex mapping |work=[[TechRepublic]] |first=Lyndsey |last=Gilpin |date=14 August 2014 |accessdate=}}</ref>
La missió de ''Philae'' és aconseguir aterrar satisfactòriament a la superfície del cometa, i transmetre dades des de la seva superfície sobre la composició del mateix. A diferència de la prova de ''[[Deep Impact]]'', que estava dissenyat per a xocar amb el nucli del cometa [[Tempel 1]] el 4 de juliol 2005, ''Philae'' no està pensat per impactar. Alguns dels instruments i el mòdul de descens van ser utilitzats per primera vegada com a sistemes autònoms durant el vol de reconeixement a Marts el 25 de febrer de 2007. ÇIVA, el sistema de càmeres, va retornar diverses imatges metre els instruments de Rosetta s'apagaven; ROMAP va prendre mesures de la [[Magnetosfera de Mart|magnetosfera]] de [[Mart (planeta)|Mart]]. Molts dels altres instruments necessiten el contacte amb la superfície per a poder realitzar els anàlisis i van romandre apagats durant el vol de reconeixement. Una estimació optimista de la duració de la missió és de "quatre a cinc mesos".<ref name=":1">{{cite news |url=http://www.techrepublic.com/article/the-tech-behind-the-rosetta-comet-chaser-from-3d-printing-to-solar-power-to-complex-mapping/ |title=The tech behind the Rosetta comet chaser: From 3D printing to solar power to complex mapping |work=[[TechRepublic]] |first=Lyndsey |last=Gilpin |date=14 August 2014 |accessdate=}}</ref>

=== Objectius científics ===
Els objectius científics de la missió es focalitzen en anàlisis "[[Anàlisi elemental|elemental]], [[Anàlisi isotòpic|isotòpic]], molecular i de composició mineralògica del material del cometa, l'estudi de les propietats físiques dels materials de la superfície i la subsuperfície, l'estructura a gran escala i l'entorn magnètic i de plasma del nucli."<ref name="Bibring2007">{{cite journal |title=The Rosetta Lander ("Philae") Investigations |journal=Space Science Reviews |first1=J.-P. |last1=Bibring |first2=H. |last2=Rosenbauer |first3=H. |last3=Boehnhardt |first4=S. |last4=Ulamec |first5=J. |last5=Biele |first6=S. |last6=Espinasse |first7=B. |last7=Feuerbacher |first8=P. |last8=Gaudon |first9=P. |last9=Hemmerich |first10=P. |last10=Kletzkine |first11=D. |last11=Moura |first12=R. |last12=Mugnuolo |first13=G. |last13=Nietner |first14=B. |last14=Pätz |first15=R. |last15=Roll |first16=H. |last16=Scheuerle |first17=K. |last17=Szegö |first18=K. |last18=Wittmann |display-authors=5 |volume=128 |issue=1-4 |pages= 205–220 |date=February 2007 |doi=10.1007/s11214-006-9138-2 |bibcode=2007SSRv..128..205B}}</ref>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 16:33, 12 nov 2014

Philae és un mòdul de descens robòtic de l'Agència Espacial Europea que acompanya la seva nau espacial Rosetta. Està dissenyat per aterrar en el cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko poc després d'arribar.[1][2] S'espera que el mòdul aconsegueixi el primer contacte controlat amb el nucli d'un cometa. Els seus intruments haurien d'obetnir les primeres imatges de la superfície d'un cometa i realitzar els primers anàlisis in situ per a determinar-ne la composició.[3]

La sonda porta el nom de l'Illa Philae en el Nil, on es va trobar un obelisc que va ser usat juntament amb la Pedra de Rosetta per desxifrar jeroglífics egipcis.

Missió

Video report by the German Aerospace Center about Philae landing mission. (10 min, English, in 1080p HD)

La missió de Philae és aconseguir aterrar satisfactòriament a la superfície del cometa, i transmetre dades des de la seva superfície sobre la composició del mateix. A diferència de la prova de Deep Impact, que estava dissenyat per a xocar amb el nucli del cometa Tempel 1 el 4 de juliol 2005, Philae no està pensat per impactar. Alguns dels instruments i el mòdul de descens van ser utilitzats per primera vegada com a sistemes autònoms durant el vol de reconeixement a Marts el 25 de febrer de 2007. ÇIVA, el sistema de càmeres, va retornar diverses imatges metre els instruments de Rosetta s'apagaven; ROMAP va prendre mesures de la magnetosfera de Mart. Molts dels altres instruments necessiten el contacte amb la superfície per a poder realitzar els anàlisis i van romandre apagats durant el vol de reconeixement. Una estimació optimista de la duració de la missió és de "quatre a cinc mesos".[4]

Objectius científics

Els objectius científics de la missió es focalitzen en anàlisis "elemental, isotòpic, molecular i de composició mineralògica del material del cometa, l'estudi de les propietats físiques dels materials de la superfície i la subsuperfície, l'estructura a gran escala i l'entorn magnètic i de plasma del nucli."[5]

Referències

  1. ↑ S. Ulamec, S. Espinasse, B. Feuerbacher, M. Hilchenbach, D. Moura, H. Rosenbauer, H. Scheuerle, R. Willnecker «Rosetta Lander—Philae: Implications of an alternative mission». Acta Astronautica, 58, 8, 2006, pàg. 435–441. Bibcode: 2006AcAau..58..435U. DOI: 10.1016/j.actaastro.2005.12.009.
  2. ↑ J. Biele «The Experiments Onboard the ROSETTA Lander». Journal Earth, Moon, and Planets, 90, 1–4, 2002, pàg. 445–458. Bibcode: 2002EM&P...90..445B. DOI: 10.1023/A:1021523227314.
  3. ↑ «Europe's Comet Chaser - Historic mission». European Space Agency, 16-01-2014 [Consulta: 5 agost 2014].
  4. ↑ Gilpin, Lyndsey «The tech behind the Rosetta comet chaser: From 3D printing to solar power to complex mapping». TechRepublic, 14-08-2014.
  5. ↑ Bibring, J.-P.; Rosenbauer, H.; Boehnhardt, H.; Ulamec, S.; Biele, J.; Espinasse, S.; Feuerbacher, B.; Gaudon, P.; Hemmerich, P. «The Rosetta Lander ("Philae") Investigations». Space Science Reviews, vol. 128, 1-4, February 2007, pàg. 205–220. Bibcode: 2007SSRv..128..205B. DOI: 10.1007/s11214-006-9138-2.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philae
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Philae_(mòdul_de_descens)&oldid=14278267»