Età: diferència entre les revisions

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons

Età
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	30,047 Da
Trobat en el tàxon	Dunaliella salina, Strychnos pungens, llúpol, Eupatorium capillifolium, malagueta, herba gatera, Pelargonium quercifolium, Aster scaber, marialluïsa, Aloysia citriodora, Aloysia triphylla, Piper gaudichaudianum, Stachys recta, Brillantaisia lamium, Duguetia confinis, Antidesma laciniatum, Hexalobus crispiflorus, ginebre comú, Bupleurum acutifolium, avet siberià, Cannabis sativa, Symphyotrichum undulatum, Cardiagyris scabra, Solidago altissima i Cuminum
Estructura química
Fórmula química	C₂H₆
SMILES canònic	Model 2D; CC
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Velocitat del so	1.326 m/s (−88,6 °C, líquid); 312 m/s (27 °C, gas)
Moment dipolar elèctric	0 D
Punt de fusió	−182,8 °C
Punt d'ebullició	184,6 K (a 1 atm); −88,6 °C (a 101,325 kPa)
Entropia molar estàndard	229,6 J/(mol K)
Moment dipolar elèctric	0 D
Entalpia estàndard de formació	−83.820 J/mol
Capacitat calorífica	1.663,5 J/(kg K) i 1.757,2 J/(kg K)
Perill
Temperatura d'autoignició	472 °C
Punt d'inflamabilitat	152 °C
	NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()
Classe de perill ONU	2.1

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 11:51, 24 març 2021

L'età és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és ${\ce {C2H6}}$ . És un alcà, un hidrocarbur saturat, amb només enllaços covalents simples. En condicions normals és un gas inodor i incolor. És present en grans quantitats al gas natural. És altament inflamable i explosiu. S'empra com a combustible i com a gas refrigerant.

El nom «età» conté el prefix et-, emprat en nomenclatura orgànica per indicar una cadena de dos àtoms de carboni. Prové del llatí aether, i aquest del grec αἰθήρ aithḗr, que significa 'cremar', aplicat inicialment al dietilèter. El sufix -à fa referència a un hidrocarbur saturat, un alcà.

Història

L’età fou sintetitzat per primera vegada el 1834 pel químic i físic anglès Michael Faraday (1791-1867) mitjançant l'electròlisi de solucions d'acetat de potassi, tot i que Faraday creia que el compost era metà. Vint anys després, el químic alemany Adolph Wilhelm Hermann Kolbe (1818–1884) identificà incorrectament l’età com a radical metil en la seva investigació, i el químic anglès Edward Frankland (1825–1899) preparà età tractant el iodetà, ${\ce {C2H5I}}$ , amb metalls com el zinc.^[1]

Estructura molecular

La molècula d'età és lineal, els àtoms de carboni es troben units mitjançant enllaços covalents simples. La longitud d'aquests enllaços C–C és de 0,153 pm. L'entalpia d'enllaç d'aquests enllaços és de 83 kcal/mol. La resta d'enllaços que formen els carbonis, fins a assolir un total de tres per a cadascun, són enllaços amb els àtoms d'hidrogen, també enllaços covalents simples. Els carbonis empren els orbitals híbrids sp³, mentre que els hidrògens empren els seus orbitals atòmics s. Les longituds d'aquests enllaços C–H és de 0,110 pm i la seva entalpia de 99 kcal/mol. L'angle entre aquests dos enllaços C–H són de 109,5°, d'acord amb els orbitals atòmics híbrids sp³ de cada carboni.^[2]

Els enllaços de l'età són pràcticament apolars a causa de la poca diferència d'electronegativitat del carboni i de l'hidrogen, 2,55 i 2,20 respectivament.^[3] Aquesta característica la fa soluble en dissolvents polars (benzè, tetraclorur de carboni...) i insoluble en dissolvents polars (aigua, amoníac...). Les forces entre molècules són les febles forces de dispersió de London, a conseqüència de les quals el propà té punts de fusió i ebullició molt baixos, –182,8 °C i –88,6 °C, respectivament.^[4]

L'età només presenta isomerisme conformacional. Tanmateix la rotació dels seus enllaços C–C és prou elevada perquè no es pugui observar aquesta subtilesa estructural en la majoria de condicions. Hi ha dues conformacions, l'alternada que correspon a una situació que, mirant en la direcció C–C es veuen tots els àtoms d'hidrogen; mentre que a l'eclipsada els àtoms d'hidrogen del primer carboni tapen als altres tres del següent carboni.^[5] La barrera rotacional, això és l'energia que cal superar per poder girar en el moment de màxim aproximament dels àtoms, 2,88 kcal/mol, inferior a la del propà (3,4 kcal/mol) que té un grup metil més voluminós en lloc d'un hidrogen.^[6]

Reaccions

Combustió

La combustió de l'età allibera 1559,7 kJ/mol de calor i produeix diòxid de carboni i aigua:

$C_{2}H_{6}+{\frac {7}{2}}O_{2}\to 2CO_{2}+3H_{2}O$ $\Delta H=-1559,7kJ/mol$

Referències

↑ Myers, Richard L. The 100 most important chemical compounds : a reference guide. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-08057-9.
↑ Ege, Seyhan. Química orgánica. Barcelona: Editorial Reverté, 2008. ISBN 978-84-291-9225-4.
↑ Burns, Ralph A. Fundamentos de química. 4a ed. México, D.F.: Pearson, 2003. ISBN 970-26-0281-5.
↑ Smith, Michael, October 17-. A Q&A approach to organic chemistry. First edition, 2020. ISBN 978-1-000-06089-8.
↑ Gutsche, C. David. Fundamentos de química orgánica. Barcelona: Reverté, 1979. ISBN 84-291-7475-3.
↑ Carey, Francis A. Advanced organic chemistry. 4th ed. New York: Kluwer Academic/Plenum Pub, 2000-©2001. ISBN 0-306-46242-7.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Enciclopèdia" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Error de citació: L'etiqueta <ref> amb el nom "Gencat" definida a <references> no s'utilitza en el text anterior.

Vegeu també

[1] Myers, Richard L. The 100 most important chemical compounds : a reference guide. Westport, Conn.: Greenwood Press, 2007. ISBN 978-0-313-08057-9.

[2] Ege, Seyhan. Química orgánica. Barcelona: Editorial Reverté, 2008. ISBN 978-84-291-9225-4.

[3] Burns, Ralph A. Fundamentos de química. 4a ed. México, D.F.: Pearson, 2003. ISBN 970-26-0281-5.

[4] Smith, Michael, October 17-. A Q&A approach to organic chemistry. First edition, 2020. ISBN 978-1-000-06089-8.

[5] Gutsche, C. David. Fundamentos de química orgánica. Barcelona: Reverté, 1979. ISBN 84-291-7475-3.

[6] Carey, Francis A. Advanced organic chemistry. 4th ed. New York: Kluwer Academic/Plenum Pub, 2000-©2001. ISBN 0-306-46242-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

@@ Línia 1: / Línia 1: @@
 {{ICQ}}
+L{{'}}'''età''' és un [[compost químic]] del grup dels [[Hidrocarbur|hidrocarburs]], la qual [[molècula]] està constituïda per dos àtoms de [[carboni]] enllaçats entre ells i sis àtoms d'[[hidrogen]] enllaçats als carbonis, la qual [[fórmula molecular]] és <chem>C2H6</chem>. És un [[alcà]], un hidrocarbur saturat, amb només [[Enllaç covalent|enllaços covalents]] simples. En [[Condicions normals de pressió i temperatura|condicions normals]] és un [[gas]] [[inodor]] i [[incolor]]. És present en grans quantitats al [[gas natural]]. És altament inflamable i explosiu. S'empra com a [[combustible]] i com a gas refrigerant.
-L{{'}}'''età''' és un [[hidrocarbur alifàtic]] [[alcà]] amb dos [[àtoms]] de [[carboni]].<ref name="Enciclopèdia"/> La seva forma química és [[Carboni|C]]<sub>2</sub>[[Hidrogen|H]]<sub>6</sub>. A temperatura ambient es troba en [[estat gasós]] i és un excel·lent [[combustible]]. Es troba en una quantitat apreciable en el [[gas natural]].<ref name="Gencat"/>
+El nom «età» conté el prefix ''et-'', emprat en [[nomenclatura orgànica]] per indicar una cadena de dos àtoms de carboni. Prové del llatí ''aether,'' i aquest del <abbr>grec</abbr> αἰθήρ ''aithḗr'', que significa 'cremar', aplicat inicialment al [[dietilèter]]. El sufix ''-à'' fa referència a un hidrocarbur saturat, un alcà.
+== Història ==
+L’età fou sintetitzat per primera vegada el 1834 pel químic i físic anglès [[Michael Faraday]] (1791-1867) mitjançant l'[[electròlisi]] de solucions d'[[acetat de potassi]], tot i que Faraday creia que el compost era [[metà]]. Vint anys després, el químic alemany [[Adolph Wilhelm Hermann Kolbe]] (1818–1884) identificà incorrectament l’età com a radical [[metil]] en la seva investigació, i el químic anglès [[Edward Frankland]] (1825–1899) preparà età tractant el iodetà, <chem>C2H5I</chem>, amb metalls com el zinc.<ref>{{Ref-llibre|títol=The 100 most important chemical compounds : a reference guide|url=https://www.worldcat.org/oclc/231688609|editorial=Greenwood Press|data=2007|lloc=Westport, Conn.|isbn=978-0-313-08057-9|nom=Richard L.|cognom=Myers}}</ref>
+== Estructura molecular ==
+[[Fitxer:Ethane conformation.gif|esquerra|miniatura|Moviment de rotació de l'età en estat gasós]]
+La molècula d'età és lineal, els àtoms de carboni es troben units mitjançant [[Enllaç covalent|enllaços covalents simples]]. La longitud d'aquests enllaços ''C–C'' és de 0,153 pm. L'[[Energia d'enllaç|entalpia d'enllaç]] d'aquests enllaços és de 83 kcal/mol. La resta d'enllaços que formen els carbonis, fins a assolir un total de tres per a cadascun, són enllaços amb els àtoms d'hidrogen, també enllaços covalents simples. Els carbonis empren els orbitals híbrids ''sp<sup>3</sup>'', mentre que els hidrògens empren els seus orbitals atòmics ''s''. Les longituds d'aquests enllaços ''C–H'' és de 0,110 pm i la seva entalpia de 99 kcal/mol. L'angle entre aquests dos enllaços ''C–H'' són de 109,5°, d'acord amb els orbitals atòmics híbrids ''sp<sup>3</sup>'' de cada carboni.<ref>{{Ref-llibre|títol=Química orgánica|url=https://www.worldcat.org/oclc/1083460683|editorial=Editorial Reverté|data=2008|lloc=Barcelona|isbn=978-84-291-9225-4|nom=Seyhan|cognom=Ege}}</ref>
+Els enllaços de l'età són pràcticament apolars a causa de la poca diferència d'[[electronegativitat]] del carboni i de l'hidrogen, 2,55 i 2,20 respectivament.<ref>{{Ref-llibre|edició=4a ed|títol=Fundamentos de química|url=https://www.worldcat.org/oclc/689338946|editorial=Pearson|data=2003|lloc=México, D.F.|isbn=970-26-0281-5|nom=Ralph A.|cognom=Burns}}</ref> Aquesta característica la fa soluble en dissolvents polars ([[benzè]], [[tetraclorur de carboni]]...) i insoluble en dissolvents polars ([[aigua]], [[amoníac]]...). Les forces entre molècules són les febles [[forces de dispersió de London]], a conseqüència de les quals el propà té punts de fusió i ebullició molt baixos, –182,8 °C i –88,6 °C, respectivament.<ref>{{Ref-llibre|edició=First edition|títol=A Q&A approach to organic chemistry|url=https://www.worldcat.org/oclc/1155226452|data=2020|lloc=Boca Raton, FL|isbn=978-1-000-06089-8|nom=Michael, October 17-|cognom=Smith}}</ref>
+[[Fitxer:Ethane conformations and relative energies.svg|esquerra|miniatura|Energia dels isòmers conformacionals de l'età]]
+L'età només presenta [[isomerisme conformacional]]. Tanmateix la rotació dels seus enllaços ''C–C'' és prou elevada perquè no es pugui observar aquesta subtilesa estructural en la majoria de condicions. Hi ha dues [[Conformació|conformacions]], l'alternada que correspon a una situació que, mirant en la direcció ''C–C'' es veuen tots els àtoms d'hidrogen; mentre que a l'eclipsada els àtoms d'hidrogen del primer carboni tapen als altres tres del següent carboni.<ref>{{Ref-llibre|títol=Fundamentos de química orgánica|url=https://www.worldcat.org/oclc/639134837|editorial=Reverté|data=1979|lloc=Barcelona|isbn=84-291-7475-3|nom=C. David|cognom=Gutsche}}</ref> La barrera rotacional, això és l'energia que cal superar per poder girar en el moment de màxim aproximament dels àtoms, 2,88 kcal/mol, inferior a la del [[propà]] (3,4 kcal/mol) que té un grup metil més voluminós en lloc d'un  hidrogen.<ref>{{Ref-llibre|edició=4th ed|títol=Advanced organic chemistry|url=https://www.worldcat.org/oclc/43555205|editorial=Kluwer Academic/Plenum Pub|data=2000-©2001|lloc=New York|isbn=0-306-46242-7|nom=Francis A.|cognom=Carey}}</ref>
 == Reaccions ==

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) NDL (1)
Bases d'informació	GEC (1)