Almagest: diferència entre les revisions
m Tipografia |
#MartCCCB |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{infotaula de llibre}} |
{{infotaula de llibre}} |
||
'''''Almagest''''' (en [[àrab]] '''الكتاب المجسطي''' ''al-kitabu-l-mijisti'', "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un [[Tractat (literatura)|tractat]] d'[[astronomia]] escrit en el {{segle|II|s}} per [[Claudi Tolomeu]] d'[[Alexandria]], [[Província romana d'Egipte]]. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'[[alta edat mitjana]] i en el que es descriu el [[Teoria geocèntrica|sistema geocèntric]] i el moviment aparent de les estrelles i els planetes. |
'''''Almagest''''' (en [[àrab]] '''الكتاب المجسطي''' ''al-kitabu-l-mijisti'', "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un [[Tractat (literatura)|tractat]] d'[[astronomia]] escrit en el {{segle|II|s}} per [[Claudi Tolomeu]] d'[[Alexandria]], [[Província romana d'Egipte]]. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'[[alta edat mitjana]] i en el que es descriu el [[Teoria geocèntrica|sistema geocèntric]] i el moviment aparent de les estrelles i els planetes. |
||
Ptolemeu va establir una inscripció pública a [[Canop|Canop, Egipte]], el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versió dels models de Ptolemeu establerta a la ''Inscripció canòpica'' era anterior a la versió de ''Almagest''. D’aquí que el ''Almagest'' no es podria haver completat abans dels 150 aproximadament, un quart de segle després que Ptolemeu comencés a observar.<ref>N. T. Hamilton, N. M. Swerdlow, [[G. J. Toomer]]. "The Canobic Inscription: Ptolemy's Earliest Work". In Berggren and Goldstein, eds., ''From Ancient Omens to Statistical Mechanics''. Copenhagen: University Library, 1987.</ref><ref>{{cite encyclopedia |last=Kunitzsch |first=Paul |editor-last=Selin |editor-first=Helaine |encyclopedia=Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures |title=Almagest: Its Reception and Transmission in the Islamic World |url=https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007%2F978-1-4020-4425-0_8988 |access-date=2021-04-08 |language=English |edition=2008 |year=2008 |publisher=Springer |location=Dordrecht |isbn=978-1-4020-4960-6 |doi=10.1007/978-1-4020-4425-0 |archive-url=https://web.archive.org/web/20180610113123/https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007%2F978-1-4020-4425-0_8988 |archive-date=2018-06-10 |url-status=live |quote=Around AD 150, Ptolemy wrote his great handbook of astronomy called ''Mathematike Syntaxis''... }}</ref> |
|||
== Descripció de l'obra == |
== Descripció de l'obra == |
||
| Línia 28: | Línia 30: | ||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
* [[Història del nombre pi]] |
* [[Història del nombre pi]] |
||
== Referències == |
|||
{{referències}} |
|||
== Bibliografia == |
|||
* James Evans (1998) ''The History and Practice of Ancient Astronomy'', [[Oxford University Press]] {{ISBN|0-19-509539-1}} |
|||
* Michael Hoskin (1999) ''The Cambridge Concise History of Astronomy'', [[Cambridge University Press]] {{ISBN|0-521-57291-6}} |
|||
* [[Olaf Pedersen]] (1974) ''A Survey of the Almagest'', [[Odense University Press]] {{ISBN|87-7492-087-1}}. |
|||
* Alexander Jones & Olaf Pedersen (2011) ''A Survey of the Almagest'', Springer {{ISBN|9780387848259}} |
|||
* Olaf Pedersen (1993) ''Early Physics and Astronomy: A Historical Introduction'', 2nd edition, Cambridge University Press {{ISBN|0-521-40340-5}} |
|||
{{commonscat}} |
{{commonscat}} |
||
{{Autoritat}} |
{{Autoritat}} |
||
Revisió del 23:47, 16 abr 2021
(grc) Μαθηματικἠ Σύνταξις  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Claudi Ptolemeu |
| Llengua | grec antic |
| Creació | 148 |
| Dades i xifres | |
| Tema | astronomia |
| Gènere | tractat |
Almagest (en àrab الكتاب المجسطي al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle ii per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el que es descriu el sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.
Ptolemeu va establir una inscripció pública a Canop, Egipte, el 147 o 148. N. T. Hamilton va descobrir que la versió dels models de Ptolemeu establerta a la Inscripció canòpica era anterior a la versió de Almagest. D’aquí que el Almagest no es podria haver completat abans dels 150 aproximadament, un quart de segle després que Ptolemeu comencés a observar.[1][2]
Descripció de l'obra
Tolomeu va basar el seu treball en el catàleg estel·lar realitzat anteriorment per Hiparc de Nicea. Atès que el catàleg estel·lar d'Hiparc s'ha perdut és impossible saber fins a quin punt ambdós catàlegs eren semblants. En l'Almagest Tolomeu va presentar la descripció de les 48 constel·lacions clàssiques i va crear un refinat sistema per a explicar els moviments aparents dels planetes en un sistema geocèntric en què el Sol, la Lluna i els planetes giraven al voltant de la Terra en cercles anomenats epicicles. L'Almagest consta de 13 volums.
- 1. El primer llibre exposa el sistema geocèntric.
- 2. El segon llibre discuteix la periodicitat dels equinoccis i la longitud de l'any.
- 3. El tercer llibre discuteix els solsticis i equinoccis.
- 4. En el quart llibre s'exposen estudis de la Lluna definint el mes sinòdic.
- 5. En el quint llibre es tracta sobre la correcció de paral·laxi de les posicions del Sol i la Lluna.
- 6. En el sisè llibre s'exposa una mesura del diàmetre aparent del Sol i la Lluna mostrant un mètode de predicció de eclipsis.
- 7-8. En els setè i octau llibres es mostren com les posicions relatives entre les estreles són fixes. L'octau llibre constituïx un catàleg de les estreles australs conegudes per ell.
- 9-13. Finalment en els últims cinc llibres es mostra el mètode de Tolomeu per a calcular les posicions i trajectòries dels planetes exposant en detall el sistema de epicicles.
Idees principals
Ptolemeu formava part de l'escola aristotèlica i per això, va ubicar la terra al centre de l'univers. Ptolemeu hereta d'Aristòtil la divisió de l'espai entre un món subllunar ( la Terra) i un de suprallunar ( tota la resta). En aquest món suprallunar també es considerava la presència dels déus En el món supralunar només existeix el moviment circular uniforme.Ell defensa que les estrelles estan enganxades a una gran cúpula que ho envolta tot. No obstant, el sol actua de forma independent tapant les estrelles, creant uns cicles exactes que delimiten una circumferència perfecte.
Ptolemeu utilitza la lògica per afirmar també la forma esfèrica del pla terrestre. Si la terra fos còncava, el sol sortiria sempre primer a l'oest i si fos plana,el sol sortiria al mateix temps a l'est i a l'oest. Per això, només és possible que la terra sigui rodona. Mitjançant els sistemes ptolomeics, aconsegueix crear un calendari de gran precisió, ja que calcula quina és la posició del sol en cada moment.
Rellevància històrica
El llibre original de Tolomeu estava escrit en grec i es titulava Ἡ Μεγάλη Σύνταξις (Hè Megalè Syntaxis), La Gran Composició. Les primeres traduccions d'esta obra a l'àrab van ser realitzades al voltant del segle ix patrocinades pel califa Al-Mamun. Els àrabs li van donar el nom Al-Majisti, "El més gran", i d'ací va derivar el nom final amb què seria conegut més tard. En esta època l'obra estava pràcticament oblidada en Europa excepte per vagues referències en diverses obres astrològiques.
L'Occident va descobrir esta obra a través de les versions àrabs. Prompte es va escriure una versió en llatí baix el mecenatge de l'Emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Una traducció al llatí de l'original àrab va ser realitzada per Gerard de Cremona en 1175 basant-se en un text trobat en Toledo. Esta traducció va introduir definitivament l'Almagest en la tradició científica europea. Gerard de Cremona no va poder traduir molts dels termes tècnics i àdhuc va retenir el nom àrab d'Abrachir per Hiparc. Atès que Europa va conèixer este treball a través dels àrabs molts dels noms clàssics de les estrelles provenen dels noms àrabs registrats en esta obra si bé amb nombroses alteracions.
Les teories astronòmiques contingudes en aquest tractat, van influir en el pensament astronòmic i científic fins ben entrat el segle xvi amb l'arribada del sistema heliocèntric i la revolució científica.
Vegeu també
Referències
- ↑ N. T. Hamilton, N. M. Swerdlow, G. J. Toomer. "The Canobic Inscription: Ptolemy's Earliest Work". In Berggren and Goldstein, eds., From Ancient Omens to Statistical Mechanics. Copenhagen: University Library, 1987.
- ↑ Kunitzsch, Paul. «Almagest: Its Reception and Transmission in the Islamic World». A: Helaine Selin. Encyclopaedia of the History of Science, Technology, and Medicine in Non-Western Cultures (en english). 2008. Dordrecht: Springer, 2008. DOI 10.1007/978-1-4020-4425-0. ISBN 978-1-4020-4960-6. «Around AD 150, Ptolemy wrote his great handbook of astronomy called Mathematike Syntaxis...»
Bibliografia
- James Evans (1998) The History and Practice of Ancient Astronomy, Oxford University Press ISBN 0-19-509539-1
- Michael Hoskin (1999) The Cambridge Concise History of Astronomy, Cambridge University Press ISBN 0-521-57291-6
- Olaf Pedersen (1974) A Survey of the Almagest, Odense University Press ISBN 87-7492-087-1.
- Alexander Jones & Olaf Pedersen (2011) A Survey of the Almagest, Springer ISBN 9780387848259
- Olaf Pedersen (1993) Early Physics and Astronomy: A Historical Introduction, 2nd edition, Cambridge University Press ISBN 0-521-40340-5
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almagest |