Inundacions de la Xina de 1931: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 9: Línia 9:


La marca d'aigua alta registrada el 19 d'agost a [[Hankou]] a Wuhan mostrava nivells d'aigua 16 m per sobre de la mitjana, una mitjana d'1,7 m per sobre a [[Xangai]]<ref name=RNFRC/> El 25 d'agost es va trencar el dic del llac Gaoyou<ref>{{ref-web |cognom=Mann |nom=Randi |url=https://news.yahoo.com/1931-china-flood-one-deadliest-090320900.html?guccounter=1&guce_referrer=aHR0cHM6Ly93d3cuZ29vZ2xlLmNvbS8&guce_referrer_sig=AQAAAKkdeOoz_MSuNEsbKFszcwXL6yQwykLmFfw0CrJtVWemQtBnVcaqT6p5httG_yEIHWT4xu1hsyT0nGMoldjqPUt0v86GiZ780zXH-QwXiD8dKaH2F8E7WZwhTxlEqLNTiTrmMeQshRUYXXuaI71u-2c1Eto74vrg0L5x4B8P4E2a |consulta=16 setembre 2021 |títol=The 1931 China flood is one of the deadliest disasters, true death toll unknown |editor=Yahoo News |data=18 agost 2021 |llengua=anglès}}</ref> i es va inundar una superfície de 180.000Km2, el triple de la [[Inundació del Mississipí de 1927]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Courtney |nom=Chris |títol=The Nature of Disaster in China: The 1931 Yangzi River Flood |pàgines=3 |editorial=Cambridge University Press |any=2018 |isbn=1108284930 |url=https://books.google.es/books?id=WqhJDwAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=1931+china+flood&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=1931%20china%20flood&f=false |llengua=anglès}}</ref>
La marca d'aigua alta registrada el 19 d'agost a [[Hankou]] a Wuhan mostrava nivells d'aigua 16 m per sobre de la mitjana, una mitjana d'1,7 m per sobre a [[Xangai]]<ref name=RNFRC/> El 25 d'agost es va trencar el dic del llac Gaoyou<ref>{{ref-web |cognom=Mann |nom=Randi |url=https://news.yahoo.com/1931-china-flood-one-deadliest-090320900.html?guccounter=1&guce_referrer=aHR0cHM6Ly93d3cuZ29vZ2xlLmNvbS8&guce_referrer_sig=AQAAAKkdeOoz_MSuNEsbKFszcwXL6yQwykLmFfw0CrJtVWemQtBnVcaqT6p5httG_yEIHWT4xu1hsyT0nGMoldjqPUt0v86GiZ780zXH-QwXiD8dKaH2F8E7WZwhTxlEqLNTiTrmMeQshRUYXXuaI71u-2c1Eto74vrg0L5x4B8P4E2a |consulta=16 setembre 2021 |títol=The 1931 China flood is one of the deadliest disasters, true death toll unknown |editor=Yahoo News |data=18 agost 2021 |llengua=anglès}}</ref> i es va inundar una superfície de 180.000Km2, el triple de la [[Inundació del Mississipí de 1927]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Courtney |nom=Chris |títol=The Nature of Disaster in China: The 1931 Yangzi River Flood |pàgines=3 |editorial=Cambridge University Press |any=2018 |isbn=1108284930 |url=https://books.google.es/books?id=WqhJDwAAQBAJ&printsec=frontcover&dq=1931+china+flood&hl=ca&sa=X&redir_esc=y#v=onepage&q=1931%20china%20flood&f=false |llengua=anglès}}</ref>

== Factors humans ==
L’augment de la població de la regió a finals de la [[dinastia Qing]], una de les més fèrtils del planeta, va resultar en la reclamació de terres inundables, convertides en terreny agrícola, amb la conseqüent intensa desforestació i provocant al seu terme erosió del terreny i abocaments de terra al riu, que modificaren el delta del [[Iang-Tsé]], el règim de pluges i la qualitat de l'aigua, a més de la creació d'una sèrie de dics, que acumulaven sediments i pujaven el nivell de les crescudes.<ref>{{ref-llibre |títol=Adaptive Strategies for Water Heritage: Past, Present and Future |pàgines=275 |editorial=Springer |any=2019 |isbn=978-3-030-00267-1 |url=https://books.google.es/books?id=P423DwAAQBAJ&pg=PA275&dq=deforestation+1931+flood&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwipu-T51KvzAhW7EWMBHb36BaMQ6AF6BAgCEAI#v=onepage&q=deforestation%201931%20flood&f=false |autor=Andrew M. Law, Xi Chen |editor=Carola Hein |capítol=‘Absent–Present’ Heritage: The Cultural Heritage of Dwelling on the Changjian (Yangtze) River |llengua=anglès}}</ref>


== Danys i mortalitat ==
== Danys i mortalitat ==

Revisió del 14:03, 2 oct 2021

Plantilla:Infotaula esdevenimentInundacions de la Xina de 1931
Imatge
L'ajuntament d'Hankou durant
les inundacions de 1931
Map
 30° 36′ N, 114° 18′ E / 30.6°N,114.3°E / 30.6; 114.3
Tipusinundació Modifica el valor a Wikidata
Data1931 Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Causacicló Modifica el valor a Wikidata
Morts145.000
4.000.000
3.700.000
2.031.974 Modifica el valor a Wikidata

Les inundacions de la Xina de 1931 van ser una sèrie d'inundacions que es van produir del juny a l'agost de 1931 a la Xina.

Es consideren les més mortíferes documentades, amb xifres que arriben fins a quatre milions de morts segons les fonts.[1][2] Després d'un ampli període de sequera es van desbordar el Riu Groc, el Iang-Tsé i el Huai.[3] Com que estava en curs la Guerra civil xinesa, el govern no disposava de fons per fer front a la catàstrofe, fet que va agreujar les conseqüències posteriors a la inundació, com infeccions, infanticidi dels orfes o fam de poblacions aïllades. El Riu Groc, a més a més, va patir afectacions en el seu curs que van provocar riuades en anys posteriors de gran magnitud.

Factors climatològics

Del 1928 al 1930, la Xina va patir una llarga sequera,[4] i l'hivern de 1930 va ser particularment dur, creant grans dipòsits de neu i gel a les zones muntanyenques. A principis de 1931, la neu i el gel fos van fluir riu avall i van arribar al curs mitjà del Iang-Tsé durant un període de fortes pluges primaverals. Normalment, la regió experimentava tres períodes d’aigua alta durant la primavera, l’estiu i la tardor, respectivament, però a principis de 1931, hi va haver un únic diluvi continu. Al juny, aquells que vivien a zones baixes ja havien estat obligats a abandonar les seves cases, i l'estiu també es va caracteritzar per una activitat ciclònica extrema. Només al juliol de 1931, nou ciclons van arribar a la regió, significativament per sobre de la mitjana de dos per any.[5] Quatre estacions meteorològiques al llarg del riu Iang-Tsé van informar de pluges de més de 600 mm durant el mes.[5] L'aigua que fluïa pel Iang-Tsé va assolir el seu nivell més alt des que es va iniciar el registre des de mitjans del segle XIX.[6] Aquella tardor, una altra forta pluja es va afegir al problema i alguns rius no van tornar als seus cursos normals fins al novembre.

La marca d'aigua alta registrada el 19 d'agost a Hankou a Wuhan mostrava nivells d'aigua 16 m per sobre de la mitjana, una mitjana d'1,7 m per sobre a Xangai[7] El 25 d'agost es va trencar el dic del llac Gaoyou[8] i es va inundar una superfície de 180.000Km2, el triple de la Inundació del Mississipí de 1927.[9]

Factors humans

L’augment de la població de la regió a finals de la dinastia Qing, una de les més fèrtils del planeta, va resultar en la reclamació de terres inundables, convertides en terreny agrícola, amb la conseqüent intensa desforestació i provocant al seu terme erosió del terreny i abocaments de terra al riu, que modificaren el delta del Iang-Tsé, el règim de pluges i la qualitat de l'aigua, a més de la creació d'una sèrie de dics, que acumulaven sediments i pujaven el nivell de les crescudes.[10]

Danys i mortalitat

En aquell moment, el govern va estimar que 25 milions de persones havien estat afectades per la inundació.[11] Des d’aleshores, els historiadors han suggerit que el nombre real podria haver estat de fins a 53 milions.[12]

Victimes de les inundacions l'agost de 1931

Les estimacions de mortalitat varien molt. Una enquesta de camp realitzada per la Universitat de Nanking dirigida per John Lossing Buck immediatament després de la inundació va trobar que "150.000 persones s'havien ofegat i que aquest nombre representava menys d'una quarta part de totes les víctimes mortals durant els primers 100 dies de la inundació". L'informe oficial va trobar 140.000 ofegats i afirma que "2 milions de persones van morir durant la inundació, després d'haver-se ofegat o mort per falta d'aliment".[7] L'any següent, a partir de maig de 1932, es va informar oficialment d'una epidèmia de còlera, la més mortal del segle XX amb 30.000 morts i 100.000 casos.[13]

La inundació va destruir grans quantitats d’habitatges i terres de cultiu. A tota la vall del Iang-Tsé, al voltant del 15% dels conreus de blat i arròs van ser destruïts, sent la proporció molt més alta a les zones afectades per les inundacions.[14] El desastre també va causar un xoc econòmic amb el preu de les matèries primeres vitals augmentant ràpidament. Els impactes ecològics i econòmics combinats del desastre van provocar que moltes zones patissin fam. Sense menjar, la gent havia d'alimentar-se d'escorça d’arbres, males herbes i terra. Alguns van vendre els seus fills per sobreviure, mentre que altres van recórrer al canibalisme.[5][15] L’efecte més letal de la inundació van ser les malalties que van escombrar la població de refugiats a causa del desplaçament, la massificació i la degradació del sanejament. Entre aquestes malalties hi havia el còlera, el xarampió, la malària, la disenteria i l'esquistosomosi.[16]

Recuperació

La Invasió japonesa de Manxúria a la tardor de 1931 va fer molt més difícil l'esforç de socors, provocant el col·lapse del mercat de bons xinès. La inundació va ser una de les primeres proves importants per al govern del Guomindang. A mesura que es va fer evident la magnitud del desastre, el govern va establir la Comissió Nacional per a la Inundació sota els auspicis de Soong Tse-vung, un destacat polític del Kuomintang i cunyat de Chiang Kai-shek[17] per abordar els problemes de les inundacions.[18] La comissió va donar feina a diversos experts xinesos i estrangers, com ara el famós epidemiòleg Wu Lien-teh, el ministre de Salut Liu Ruiheng, el treballador de salut pública John Grant i l'enginyer hidràulic Oliver Todd. També va aconseguir l’assistència de la Societat de Nacions i un gran préstec de blat i farina procedent dels Estats Units. Fins i tot els famosos aviadors Charles Lindbergh i la seva dona Anne Lindbergh van participar, ja que se’ls va encarregar realitzar un estudi aeri de la zona d’inundació.

A causa de la manca de finançament i del caos de la segona Guerra sino-japonesa i la posterior guerra civil xinesa, les diverses comissions només van poder construir petites preses al llarg del Iang-Tsé.[19]

A més de la producció d'electricitat, la Presa de les Tres Gorges, va entrar en funcionament el 4 de juliol de 2012,[20][21] va permetre augmentar la capacitat de navegació del riu Iang-Tsé i reduir el risc d'inundacions i de sequera en el curs més avall.[22]

Referències

  1. ↑ Pietz, David (2002). Engineering the State: The Huai River and Reconstruction in Nationalist China 1927–1937. Routledge. ISBN 0-415-93388-9
  2. ↑ «NOVA Online - Flood! - Dealing with the Deluge». [Consulta: 31 juliol 2021].
  3. ↑ «Central China flood, 1931 - DisasterHistory.org» (en anglès). [Consulta: 7 abril 2021].
  4. ↑ Glantz, Mickey. Glantz, Michael H (2003). Climate Affairs: A Primer. Island Press. ISBN 1-55963-919-9. p. 252.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Pietz, David (2002). Engineering the State: The Huai River and Reconstruction in Nationalist China 1927–1937. Routledge. ISBN 0-415-93388-9. pp. xvii, 61–70.
  6. ↑ Courtney, 2018, p. 54.
  7. ↑ 7,0 7,1 Report Of The National Flood Relief Commission (en anglès), 1931-1932 [Consulta: 6 setembre 2021]. 
  8. ↑ Mann, Randi. «The 1931 China flood is one of the deadliest disasters, true death toll unknown» (en anglès). Yahoo News, 18-08-2021. [Consulta: 16 setembre 2021].
  9. ↑ Courtney, Chris. The Nature of Disaster in China: The 1931 Yangzi River Flood (en anglès). Cambridge University Press, 2018, p. 3. ISBN 1108284930. 
  10. ↑ Andrew M. Law, Xi Chen. «‘Absent–Present’ Heritage: The Cultural Heritage of Dwelling on the Changjian (Yangtze) River». A: Carola Hein. Adaptive Strategies for Water Heritage: Past, Present and Future (en anglès). Springer, 2019, p. 275. ISBN 978-3-030-00267-1. 
  11. ↑ National Flood Relief Commission, 1933, p. 5, 203.
  12. ↑ Li, 1994, p. [Pàgina?].
  13. ↑ Courtney, Chris. «Wuhan in the Time of Cholera» (en anglès). Visualising China, 26-03-2020. [Consulta: 6 setembre 2021].
  14. ↑ Kueh, Y.Y.. Agricultural Instability in China, 1931–1990: Weather, Technology, and Institutions. Oxford University Press, 1995. ISBN 0-19-828777-1. 
  15. ↑ Courtney, 2018, p. 64–65.
  16. ↑ Courtney, 2018, p. 76.
  17. ↑ Report of the National Flood Relief Commission. Shanghai: The Comacrib Press, 1933, p. 11. 
  18. ↑ Courtney, Chris. The Nature of Disaster in China The 1931 Yangzi River Flood (en anglès). Cambridge University Press, 2018, p. 15. 
  19. ↑ Cheng Li, Arthur Doak Barnett. Rediscovering China: Dynamics and Dilemmas of Reform (en anglès). Rowman & Littlefield, 1997, p. 168–169. ISBN 0-8476-8338-9. 
  20. ↑ «三峡工程最后一台机组结束72小时试运行». ctg.com.cn. [Consulta: 23 juny 2012].
  21. ↑ «Three Gorges underground power station electrical and mechanical equipment is fully handed over production» (en xinès). China Three Gorges Corporation. [Consulta: 8 juliol 2012].
  22. ↑ Redacció Pequín. «La sequera històrica del Iang-Tsé obliga Xina a obrir les comportes de la presa de les Tres Gorges». ARA.cat, 2011. [Consulta: 25 novembre 2014].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Inundacions_de_la_Xina_de_1931&oldid=28349209»