Costa: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior Edició següent →

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

En línia

Revisió del 20:27, 8 nov 2021

Per a altres significats, vegeu «Costa (desambiguació)».

La costa és el lloc on la terra s'uneix amb el mar conformant un espai singular de relleu. Té un paisatge inestable, on de vegades la terra pot créixer a causa del dipòsit de sediments i en altres casos pot disminuir pels processos d'erosió marina. Però les costes també són modificades per altres factors, com el clima, la geologia costanera, el vent, l'onatge i les activitats humanes.

Classificació de les costes

Les característiques de la zona costanera varien considerablement arreu del món, i poden alternar-se fins i tot en distàncies força curtes. En qualsevol litoral destaquen en particular els factors geològics a gran escala, la geologia local, els processos superficials i els efectes recents dels canvis en el nivell relatiu del terreny i la mar. De la complexitat d'aquests factors han sorgit diverses maneres de classificar les costes. Finkl (2004) ofereix un estudi exhaustiu en la seva classificació de les costes a partir de la seva idoneïtat per als desembarcaments amfibis. La majoria de les primeres classificacions van intentar agrupar formes de relleu similars basant-se en característiques importants, com ara la la tectònica, els processos que configuren l'evolució costanera o els canvis del nivell del mar.

Les costes es solen classificar en primàries i secundàries. Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà a partir de l'última pujada. Les costes secundàries són més antigues que les primàries, i l'exposició prolongada als processos marins ha fet desaparèixer els senyals dels processos no marins que les varen produir. Francis P. Sheppard (1939-1963) va fer una classificació pròpia modificant anteriors versions en la qual les costes es divideixen en primàries (joves) i secundàries. Les costes primàries són les que s'han anat formant principalment per l'acció dels agents terrestres (inclosos, com es coneix, els associats a la tectònica de plaques) i es subdivideixen en costes d'erosió (ries, fiords, etc.), costes deposiciónals (deltes i planes al·luvials, deposició glacial, etc.), costes volcàniques i costes tectòniques (costes fallades i plegades). Les costes secundàries són aquelles en què l'acció de l'onatge i altres els processos litorals són dominants sobre la forma de la costa i es subdivideixen en costes d'erosió, costes de deposició marina (barreres, maresmes, etc.), i costes construïdes per organismes (costes de corall, costes de manglar).^[1]

Costes primàries

Són abruptes i irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l'erosió de les glaceres, dipòsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcàniques o tectònica de fracturació.

Costes secundàries

Són costes que han estat modelades significativament per l'acció de les ones i altres processos marins després que el nivell del mar s'estabilitzés. Originalment van ser costes primàries, però l'erosió continental i l'erosió i la sedimentació marines, les vàren modificar i ara els seus trets distintius són netament marins.

Les costes secundàries es poden classificar en tres grups:

Costes d'erosió d'ones. Són principalment els penya-segats rectificats o penya-segats d'ones.
Costes amb sedimentació marina. Les principals són les illes barrera, on tenim un cos sorrenc separat de l'àrea costanera per una llacuna.
Costes construïdes per organismes. Constituïdes per organismes constructors d'un escull, com ara coralls i altres, o bé per vegetació adaptada a la vida aquàtica com els manglars.

D. L. Inman i C. E. Nordstrom (1971) van idear una classificació en la qual els trets de principals són d'escala continental i estan basats en la tectònica de plaques.^[2] Tenen en compte longituds de l'ordre de 1000 km, amplades de 100 km i altures de 10 km, i divideix les costes en tres grans grups:

Costes de col·lisió: (a) Marge continental, caracteritzades per litorals de penya-segats, estretes planures costaneres i canyons oceànics profunds, amb altes muntanyes a l'interior; (b) illa costes de col·lisió d'arc, que són similars a (a) a forma general però manca la muntanya principal serralades i grans rius associats a la marge continental.
Costes planes: (a) Amb acabament prop de l'inici de la separació de plaques (per exemple, el Mar Roig) amb poc o cap desenvolupament de la plataforma continental; b) De perfil africà, caracteritzades per costes muntanyoses o d'altiplà; (c) De perfil americà amb amples plataformes continentals i desguassos de grans rius de l'interior dels continents.
Costes marginals: costes enfrontades a mars marginals i protegides de l'oceà obert (Mediterrani, Xina).

Segons la morfologia i els processos

Valentin (1952) va elaborar una classificació centrada en la direcció del moviment de la línia de costa. Distingeix primer entre les costes que han avançat i les que han retrocedit. Dins de cadascuna d'aquestes distincions hi ha fet entre els canvis deguts al nivell relatiu del mar pujada o baixada i les relacionades amb la progradació o l'erosió del litoral.

Dos factors que compliquen l'èxit de qualsevol esquema de classificació costanera, són els recents història del canvi del nivell del mar a causa del creixement i retrocés de les glaceres durant els darrers 100.000 anys, i les escales de temps sobre les quals evolucionen les costes.[...] El nivell del mar durant l'anterior període interglacial era aproximadament el mateix que avui. Durant l'últim període glacial, el nivell del mar va fluctuar generalment a la baixa amb el creixement i la retirada de capes de gel continental, culminant en una baixa es troben entre 30.000 i 25.000 anys enrere, quan el nivell del mar era uns 130 m més baix que l'actual. Això va anar seguit seguit d'una fusió i una retirada relativament ràpides que va produir la submersió de la majoria de les costes a latitud tropical i mitjana. El resultat és que els processos costaners només s'han produït, amb el nivell actual del mar, durant uns quants milers d'anys i en el caràcter de la majoria de les costes encara es reflecteix l'impacte de la transgressió produïda per l'augment del nivell del mar.

Les complicacions dels esquemes de classificació també sorgeixen perquè les diferents formes del relleu costaneres evolucionen a velocitat molt diferents. Les costes sorrenques, i especialment les dinàmiques, com ara les illes i les barreres, responen sovint als efectes de les tempestes que poden repetir-se més d'un cop en una dècada i poden créixer i desaparèixer en una escala de temps que va de dècades a uns quants milers d'anys. D'altra banda, l'erosió de les costes rocoses i dures es produeix molt lentament i les plataformes erosionades associades a la majoria de les costes modernes no es podrien haver format durant els 5.000-6.000 anys, quan ha estat el nivell del mar proper al seu nivell actual. Per tant, han de ser heretades d'un nivell anterior del mar interglacial (o més probablement són el complex producte de les fluctuacions del nivell del mar durant milions d'anys).^[3]

L'energia del mar

Les marees i corrents aporten a la zona costanera part de l'energia del mar, però les ones són el principal factor en la formació de les costes, en lliurar la major part de l'energia que erosiona, transporta i diposita els sediments. Les ones que recorren llargues distàncies tenen una energia considerable com a modeladores de les costes.

Corrent costaner

En zones on predominen els vents i les ones en un sol sentit, la capacitat del mar per transportar materials al llarg de la costa, en un sentit determinat, produeix un procés què es diu corrent costanera. Per trobar la forma que adopta la superfície lliure d'una capa d'aigua que cobreix tota la Terra, s'han de considerar totes les forces i majoritàriament la d'atracció que exerceixen el Sol i la Lluna.

Platges

Són el resultat dels dipòsits d'ones constructives, en general en zones costaneres d'escassa energia. Poden ser de sediments fins, com a llim i sorra, o de materials més gruixuts, com a còdols o també com a combinació d'aquests tres elements. El tipus de sediment, l'energia de les ones, l'amplitud de la marea i l'efecte del vent determinarà la forma de la platja.

Costes erosives

L'erosió es produeix a les costes que estan exposades a ones que han recorregut una gran distància, o amb vents marins que porten molta energia. Aquestes costes estan dominades per penya-segats, en la base del qual es produeix una plataforma erosionada per les ones.

L'erosió costanera és produïda a través de l'acció hidràulica (la pressió de les ones que trenquen als peus del penya-segat) i del procés pel qual els sediments de l'aigua són llançats contra la superfície rocosa. Tanmateix vent i aire no és el mateix. Vent és el moviment de l'aire. Els vents globals es generen a conseqüència del desplaçament de l'aire des de zones d'alta pressió a zones de baixa pressió, determinant els vents dominants d'una àrea o regió. Aire és el nom que rep la combinació de gasos que forma l'atmosfera de la Terra.

Paisatges costaners

A més de dependre dels processos de sedimentació i de l'erosió, els paisatges costaners depenen de l'estructura de la geologia costanera i de la naturalesa.

Els éssers humans també afecten el paisatge. Entre les accions més importants hi ha la construcció de defenses costaneres, tant per reduir el perill de les inundacions a les zones baixes i també per controlar l'erosió. Les terres guanyades al mar com en el cas dels Països Baixos, constitueixen 2.227 km².

Referències

↑ Francis P. Shepard «Coastal classification». Geomorphology. Encyclopedia of Earth Science. Springer, Berlin, Heidelberg, 1963. DOI: 10.1007/3-540-31060-6.
↑ D. L. Inman; C. E. Nordstrom «On the Tectonic and Morphologic Classification of Coasts». The Journal of Geology. Published By: The University of Chicago Press, 79, 1971. JSTOR: 30060828.
↑ R. Davidson-Arnott «Introduction to Coastal Processes and Geomorphology» (PDF). CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS, 2010, pàg. 10-15.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Costa

Vídeo La costa

Viccionari

[1] Francis P. Shepard «Coastal classification». Geomorphology. Encyclopedia of Earth Science. Springer, Berlin, Heidelberg, 1963. DOI: 10.1007/3-540-31060-6.

[2] D. L. Inman; C. E. Nordstrom «On the Tectonic and Morphologic Classification of Coasts». The Journal of Geology. Published By: The University of Chicago Press, 79, 1971. JSTOR: 30060828.

[3] R. Davidson-Arnott «Introduction to Coastal Processes and Geomorphology» (PDF). CAMBRIDGE UNIVERSITY PRESS, 2010, pàg. 10-15.

[1]

[2]

[3]

@@ Línia 4: / Línia 4: @@
 == Classificació de les costes ==
-Les característiques de la zona costanera varien considerablement arreu del món, i poden repetir-se fins i tot distàncies força curtes. El destacat característiques de qualsevol línia de costa en particular de factors geològics a gran escala, geologia local, processos superficials i els efectes dels recents canvis en el nivell relatiu del terreny i la mar. De la complexitat d'aquests factors han sorgit diverses maneres de classificar costes. Finkl (2004) ofereix un estudi exhaustiu en la seva classificació de les costes a partir  de la seva idoneïtat per a desembarcaments amfibis. La majoria de les primeres classificacions van intentar agrupar formes de relleu similars basant-se en característiques importants, com ara la la tectònica, els processos que configuren l'evolució costanera o els canvis del nivell del mar.
+Les característiques de la zona costanera varien considerablement arreu del món, i poden alternar-se fins i tot en distàncies força curtes. En qualsevol litoral destaquen en particular els factors geològics a gran escala, la geologia local, els processos superficials i els efectes recents dels canvis en el nivell relatiu del terreny i la mar. De la complexitat d'aquests factors han sorgit diverses maneres de classificar les costes. Finkl (2004) ofereix un estudi exhaustiu en la seva classificació de les costes a partir de la seva idoneïtat per als desembarcaments amfibis. La majoria de les primeres classificacions van intentar agrupar formes de relleu similars basant-se en característiques importants, com ara la la tectònica, els processos que configuren l'evolució costanera o els canvis del nivell del mar.
-Es solen dividir les costes en primàries i secundàries. Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà des de l'última pujada. Les costes secundàries són més antigues que les primàries, i l'exposició prolongada als processos marins ha fet desaparèixer els senyals, dels processos no marins que les varen donar lloc.
+Les costes es solen classificar en primàries i secundàries. Les costes primàries són costes “joves” que es conserven en condicions similars des de l'estabilització del nivell de l'oceà a partir de l'última pujada. Les costes secundàries són més antigues que les primàries, i l'exposició prolongada als processos marins ha fet desaparèixer els senyals dels processos no marins que les varen produir. Francis P. Sheppard (1939-1963) va fer una classificació pròpia modificant anteriors versions en la qual les costes es divideixen en primàries (joves) i secundàries. Les costes primàries són les que s'han anat formant principalment per l'acció dels agents terrestres (inclosos, com es coneix, els associats a la tectònica de plaques) i es subdivideixen en costes d'erosió (ries, fiords, etc.), costes deposiciónals (deltes i planes al·luvials, deposició glacial, etc.), costes volcàniques i costes tectòniques (costes fallades i plegades). Les costes secundàries són aquelles en què l'acció de l'onatge i altres els processos litorals són dominants sobre la forma de la costa i es subdivideixen en costes d'erosió, costes de deposició marina (barreres, maresmes, etc.), i costes construïdes per organismes (costes de corall, costes de manglar).<ref>{{Ref-publicació|cognom=Francis P. Shepard|article=Coastal classification|publicació=Geomorphology. Encyclopedia of Earth Science. Springer, Berlin, Heidelberg|url=https://link.springer.com/referenceworkentry/10.1007%2F3-540-31060-6_53|data=1963|doi=10.1007/3-540-31060-6}}</ref>
-Sheppard (1963) va produir una classificació pròpia modificant anteriors versions seves en la qual les costes es divideixen en primàries (joves) i secundàries. Les costes primàries són les que s'han ant formant principalment per agents terrestres (inclosos, com es coneix, els associats a la tectònica de plaques) i es subdivideixen en costes d'erosió (ries, fiords, etc.), costes deposiciónals (deltes i planes al·luvials, deposició glacial, etc.), costes volcàniques i costes tectòniques (costes fallades i plegades).
-Les costes secundàries són aquelles en què l'acció de l'onatge i altres els processos litorals són dominants sobre la forma de la costa i es subdivideixen en costes d'erosió, costes de deposició marina (barreres,
-marisma, etc.), i costes construïdes per organismes(costes de corall, costes de manglar).
 === Costes primàries ===
-Són abruptes e irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l'erosió de les glaceres, dipòsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcàniques o tectònica de fracturació.
+Són abruptes i irregulars, i es conserven els trets diferencials del processos que les originaren, com els canvis en el nivell del mar, l'erosió de les glaceres, dipòsit de sediments a la desembocadura dels rius, erupcions volcàniques o tectònica de fracturació.
 === Costes secundàries ===
-Són costes que han sigut modelades significativament per l'acció de les ones i altres processos marins després que el nivell del mar s'estabilitzara. Originalment van ser costes primàries, però l'erosió continental així com l'erosió i sedimentació marina, les varen modificar i ara els seus trets distintius són netament marins.
+Són costes que han estat modelades significativament per l'acció de les ones i altres processos marins després que el nivell del mar s'estabilitzés. Originalment van ser costes primàries, però l'erosió continental i l'erosió i la sedimentació marines, les vàren modificar i ara els seus trets distintius són netament marins.
 Les costes secundàries es poden classificar en tres grups:
 * '''Costes d'erosió d'ones'''. Són principalment els penya-segats rectificats o [[penya-segat]]s d'ones.
 * '''Costes amb sedimentació marina'''. Les principals són les illes barrera, on tenim un cos sorrenc separat de l'àrea costanera per una [[llacuna]].
-* '''Costes construïdes per organismes.''' On podem tenir organismes constructors d'un [[escull]], com ara [[corall]]s i altres, o bé [[vegetació]] adaptada a la vida aquàtica com els [[manglar]]s.
+* '''Costes construïdes per organismes.''' Constituïdes per organismes constructors d'un [[escull]], com ara [[corall]]s i altres, o bé per [[vegetació]] adaptada a la vida aquàtica com els [[manglar]]s.
-Inman i Nordstrom (1971) van idear una classificació de dos nivells en la qual els trets de principals són d'escala continental i estan basats en la tectònica de plaques. Tenen en compte longituds de l'ordre de 1000 km, amplades de 100 km i altures de 10 km, i divideix les costes en tresgrans grups:
+D. L. Inman i C. E. Nordstrom (1971) van idear una classificació en la qual els trets de principals són d'escala continental i estan basats en la tectònica de plaques.<ref>{{Ref-publicació|cognom=D. L. Inman; C. E. Nordstrom|article=On the Tectonic and Morphologic Classification of Coasts|publicació=The Journal of Geology. Published By: The University of Chicago Press|url=https://www.jstor.org/stable/30060828|data=1971|volum=79|jstor=30060828}}</ref> Tenen en compte longituds de l'ordre de 1000 km, amplades de 100 km i altures de 10 km, i divideix les costes en tres grans grups:
 * Costes de col·lisió: (a) Marge continental, caracteritzades per litorals de penya-segats, estretes planures costaneres i canyons oceànics profunds, amb altes muntanyes a l'interior; (b) illa costes de col·lisió d'arc, que són similars a (a) a forma general però manca la muntanya principal serralades i grans rius associats a la marge continental.