Colangitis aguda: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 21: Línia 21:


== Etiologia ==
== Etiologia ==
Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis són la [[litiasi]] de la [[via biliar]] principal (la [[prevalença]] de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació [[cirurgia|quirúrgica]] o exploratòria<ref>{{ref-publicació|cognom= Peixoto, A; Silva, M; Macedo, G |títol= Cholangitis after endoscopic retrograde cholangiopancreatography: a rare complication? |publicació= Rev Esp Enferm Dig |pàgines=pp: 536-537|volum= 2017 Jul; 109 (7) |doi= 10.17235/reed.2017.4771/2016 |pmid= 28593787 |issn= 1130-0108 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082017000700014 |llengua= anglès |consulta= 25 abril 2019|}}</ref> i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi,<ref>{{ref-publicació|cognom= Palacios Martínez, D; Gutiérrez López, M; Gordillo López, FJ |títol= Síndrome de Mirizzi, una causa infrecuente de ictericia obstructiva |publicació= Semergen |pàgines=pp: 167-169|volum= 2011; 37 (3) |issn= 1138-3593 |doi= 10.1016/j.semerg.2010.10.008 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-sindrome-mirizzi-una-causa-infrecuente-S1138359310004132 |llengua= castellà |consulta= 9 maig 2019|}}</ref> la de Gardner<ref>{{ref-publicació|cognom= Martínez-Herreros, A; Escrich-Iturbe, V; Somalo-Altuzarra, JM; Sacristán-Terroba, B |títol= Colangitis aguda secundaria a pólipo adenomatoso papilar en paciente con Síndrome de Gardner |publicació= Revista ACAD |pàgines=pp: 40-42|volum= 2016 Jul 29; 32 (2) |issn= 0213-1463 |url= https://www.acad.es/colangitis-aguda-secundaria-a-polipo-adenomatoso-papilar-en-paciente-con-sindrome-de-gardner/ |llengua= castellà |consulta= 2 abril 2022|}}</ref> i diverses [[neoplàsia|neoplàsies]] de les vies biliars o del [[pàncrees]].<ref name="ciruja"/>
Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis són la [[litiasi]] de la [[via biliar]] principal (la [[prevalença]] de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació [[cirurgia|quirúrgica]] o exploratòria<ref>{{ref-publicació|cognom= Peixoto, A; Silva, M; Macedo, G |títol= Cholangitis after endoscopic retrograde cholangiopancreatography: a rare complication? |publicació= Rev Esp Enferm Dig |pàgines=pp: 536-537|volum= 2017 Jul; 109 (7) |doi= 10.17235/reed.2017.4771/2016 |pmid= 28593787 |issn= 1130-0108 |url= http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1130-01082017000700014 |llengua= anglès |consulta= 25 abril 2019|}}</ref> i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi,<ref>{{ref-publicació|cognom= Palacios Martínez, D; Gutiérrez López, M; Gordillo López, FJ |títol= Síndrome de Mirizzi, una causa infrecuente de ictericia obstructiva |publicació= Semergen |pàgines=pp: 167-169|volum= 2011; 37 (3) |issn= 1138-3593 |doi= 10.1016/j.semerg.2010.10.008 |url= https://www.elsevier.es/es-revista-medicina-familia-semergen-40-articulo-sindrome-mirizzi-una-causa-infrecuente-S1138359310004132 |llengua= castellà |consulta= 9 maig 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Beltrán, MA |títol= Mirizzi syndrome: History, current knowledge and proposal of a simplified classification |publicació= World J Gastroenterol |pàgines=pp: 4639-4650|volum= 2012 Set 14; 18 (34) |doi= 10.3748/wjg.v18.i34.4639 |pmid= 23002333 |pmc= 3442202 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3442202/ |llengua= anglès |consulta= 22 abril 2022|}}</ref> la de Gardner<ref>{{ref-publicació|cognom= Martínez-Herreros, A; Escrich-Iturbe, V; Somalo-Altuzarra, JM; Sacristán-Terroba, B |títol= Colangitis aguda secundaria a pólipo adenomatoso papilar en paciente con Síndrome de Gardner |publicació= Revista ACAD |pàgines=pp: 40-42|volum= 2016 Jul 29; 32 (2) |issn= 0213-1463 |url= https://www.acad.es/colangitis-aguda-secundaria-a-polipo-adenomatoso-papilar-en-paciente-con-sindrome-de-gardner/ |llengua= castellà |consulta= 2 abril 2022|}}</ref> i diverses [[neoplàsia|neoplàsies]] de les vies biliars o del [[pàncrees]].<ref name="ciruja"/>


En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les [[sals biliars]], a la secreció local d'[[immunoglobulina A]] i a la protecció que exerceix l'[[esfínter]] d'Oddi de l'[[ampul·la de Vater]], el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Orellana Soto, P |títol= Presentación, diagnóstico y terapéutica de la colangitis aguda |publicació= Med Leg Costa Rica |pàgines=pp: 84-93|volum= 2014 Mar; 31 (1) |issn= 1409-0015 |url= https://www.scielo.sa.cr/pdf/mlcr/v31n1/art09v31n1.pdf |llengua= castellà| consulta= 9 maig 2019|}}</ref> En aquesta ví­a pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda. L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi (estancament del flux) biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els [[Resposta immunitària|mecanismes de defensa immunitària]] i permet que els microbis penetrin en el [[sistema circulatori]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ahmed, M |títol= Acute cholangitis - an update |publicació= World Journal of Gastrointestinal Pathophysiology |pàgines=pp: 1–7|volum= 2018 Feb 15; 9 (1)|doi= 10.4291/wjgp.v9.i1.1 |pmid= 29487761 |pmc= 5823698 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5823698/ |llengua= anglès |consulta= 21 abril 2019|}}</ref>
En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les [[sals biliars]], a la secreció local d'[[immunoglobulina A]] i a la protecció que exerceix l'[[esfínter]] d'Oddi de l'[[ampul·la de Vater]], el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.<ref>{{ref-publicació|cognom= Orellana Soto, P |títol= Presentación, diagnóstico y terapéutica de la colangitis aguda |publicació= Med Leg Costa Rica |pàgines=pp: 84-93|volum= 2014 Mar; 31 (1) |issn= 1409-0015 |url= https://www.scielo.sa.cr/pdf/mlcr/v31n1/art09v31n1.pdf |llengua= castellà| consulta= 9 maig 2019|}}</ref> En aquesta ví­a pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda.<ref>{{ref-publicació|cognom= Molinero, N; Ruiz, L; Milani, C; Gutiérrez-Díaz, I; Sánchez, B; Mangifesta, M; Segura, J; Cambero, I; Campelo, AB ''et al'' |títol= The human gallbladder microbiome is related to the physiological state and the biliary metabolic profile |publicació= Microbiome |pàgines=pp: 100|volum= 2019 Jul 4; 7 (1) |doi= 10.1186/s40168-019-0712-8 |pmid= 31272480 |pmc= 6610825 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6610825/ |llengua= anglès |consulta= 22 abril 2022|}}</ref> L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi (estancament del flux) biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els [[Resposta immunitària|mecanismes de defensa immunitària]] i permet que els microbis penetrin en el [[sistema circulatori]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Ahmed, M |títol= Acute cholangitis - an update |publicació= World Journal of Gastrointestinal Pathophysiology |pàgines=pp: 1–7|volum= 2018 Feb 15; 9 (1) |doi= 10.4291/wjgp.v9.i1.1 |pmid= 29487761 |pmc= 5823698 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5823698/ |llengua= anglès |consulta= 21 abril 2019|}}</ref>


Els [[microorganismes]] més comunament [[Cultiu microbiològic|cultivats]] en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l{{'}}''[[Escherichia coli]]'', la ''[[Klebsiella pneumoniae]]'', l'''[[Enterococcus faecalis]]'' i el ''[[Bacteroides fragilis]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zimmer, V; Lammert, F |títol= Acute Bacterial Cholangitis |publicació= Viszeralmedizin |pàgines=pp: 166-172|volum= 2015 Jun; 31 (3) |doi= 10.1159/000430965 |pmid= 26468310 |pmc= 4569195 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4569195/ |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2022|}}</ref> De forma ocasional, s'aïllen [[estreptococs]] o [[estafilococs]].<ref name=schwartz >{{ref-llibre|cognom= Brunicardi |nom = F. |editorial = [[McGraw-Hill]] |títol = Schwartz: Principios de cirugía |edició = 8a ed |any = 2006 |isbn = 9789701053737 |capítol = Vesícula biliar y sistema biliar extrahepático |llengua= castellà}}</ref> Rares vegades, una colangitis per ''B. fragilis'' es complica amb l'aparició d'una [[pericarditis]] purulenta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Saouma, S; Olson, PC; Uddin, A; Spagnola, J; Mobarakai, N; Lafferty, JC |títol= Purulent Pericarditis Caused by ''Bacteroides fragilis'': A Rare Complication of Cholangitis |publicació= Cardiol Res |pàgines=pp: 309-311|volum= 2019 Oct; 10 (5) |doi= 10.14740/cr904 |pmid= 31636799 |pmc= 6785295 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6785295/ |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2022|}}</ref>
Els [[microorganismes]] més comunament [[Cultiu microbiològic|cultivats]] en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l{{'}}''[[Escherichia coli]]'', la ''[[Klebsiella pneumoniae]]'', l'''[[Enterococcus faecalis]]'' i el ''[[Bacteroides fragilis]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Zimmer, V; Lammert, F |títol= Acute Bacterial Cholangitis |publicació= Viszeralmedizin |pàgines=pp: 166-172|volum= 2015 Jun; 31 (3) |doi= 10.1159/000430965 |pmid= 26468310 |pmc= 4569195 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4569195/ |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2022|}}</ref> De forma ocasional, s'aïllen [[estreptococs]] o [[estafilococs]].<ref name=schwartz >{{ref-llibre|cognom= Brunicardi |nom = F. |editorial = [[McGraw-Hill]] |títol = Schwartz: Principios de cirugía |edició = 8a ed |any = 2006 |isbn = 9789701053737 |capítol = Vesícula biliar y sistema biliar extrahepático |llengua= castellà}}</ref> Rares vegades, una colangitis per ''B. fragilis'' es complica amb l'aparició d'una [[pericarditis]] purulenta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Saouma, S; Olson, PC; Uddin, A; Spagnola, J; Mobarakai, N; Lafferty, JC |títol= Purulent Pericarditis Caused by ''Bacteroides fragilis'': A Rare Complication of Cholangitis |publicació= Cardiol Res |pàgines=pp: 309-311|volum= 2019 Oct; 10 (5) |doi= 10.14740/cr904 |pmid= 31636799 |pmc= 6785295 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6785295/ |llengua= anglès |consulta= 21 gener 2022|}}</ref>

Revisió del 19:46, 22 abr 2022

Plantilla:Infotaula malaltiaColangitis
modifica
Tipustrastorn no neoplàsic de les vies biliars, malaltia inflamatòria, malaltia dels conductes biliars i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgastroenterologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesicterícia, febre, dolor abdominal i calfred Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
àcid obeticòlic Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11DC13 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10K83,0
CIM-9576,1
CIAPD98 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0091696 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2514 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000290 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine184043 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKcholangitis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002761 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008311 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:9446 Modifica el valor a Wikidata

La colangitis aguda, colangitis ascendent o angiocolitis, és una inflamació del conducte biliar comú que transporta la bilis, (la qual ajuda a la digestió) des del fetge fins a la vesícula biliar i després fins a l'intestí concretament fins a la cara medial de la porció descendent del duodè.[1]

La causa més comuna de la colangitis aguda és una infecció bacteriana que pot ocórrer quan es presenta obstrucció del conducte a causa d'un càlcul biliar, estenosi o per un tumor invasiu (colangiocarcinoma intra o extrahepàtic, per exemple).[2]

La malaltia fou descrita per primera vegada per Jean-Martin Charcot l'any 1877, amb el nom de 'febre hepàtica simptomàtica'.[3]

Etiologia

Els principals orígens de la colangitis aguda i del creixement bacterià en la bilis són la litiasi de la via biliar principal (la prevalença de colelitiasis en la població general es del 10-15% i provoca més del 50% de les colangitis), les complicacions que tenen lloc com a conseqüència d'una actuació quirúrgica o exploratòria[4] i -amb molta menor freqüència- la síndrome de Mirizzi,[5][6] la de Gardner[7] i diverses neoplàsies de les vies biliars o del pàncrees.[8]

En condicions normals la via biliar es estèril gràcies a les propietats antibacterianes de les sals biliars, a la secreció local d'immunoglobulina A i a la protecció que exerceix l'esfínter d'Oddi de l'ampul·la de Vater, el qual evita l'ascens massiu de microorganismes des del duodè cap a la via biliar.[9] En aquesta ví­a pot existir una petita quantitat de bacteris, però si no està obstruïda és rar que es desenvolupi una colangitis aguda.[10] L'obstrucció augmenta ràpidament la pressió intraductal, ocasionant una estasi (estancament del flux) biliar que afavoreix la proliferació bacteriana, altera els mecanismes de defensa immunitària i permet que els microbis penetrin en el sistema circulatori.[11]

Els microorganismes més comunament cultivats en la bilis d'un pacient amb colangitis inclouen l'Escherichia coli, la Klebsiella pneumoniae, l'Enterococcus faecalis i el Bacteroides fragilis.[12] De forma ocasional, s'aïllen estreptococs o estafilococs.[13] Rares vegades, una colangitis per B. fragilis es complica amb l'aparició d'una pericarditis purulenta.[14]

Pot ser provocada per la colangiohidatidosi (una de les complicacions evolutives de l'equinococcosi hepàtica)[15] i -de forma incidental- per helmintosis com la fasciolosi[16] o l'ascariosi.[17] El paràsit Clonorchis sinensis, un trematode que pot sobreviure 20-25 anys a l'interior dels ductes biliars després de ser ingerit,[18] és una de les possibles causes de colangitis aguda entre la població asiàtica.[19]

Quadre clínic

Les manifestacions clíniques habituals de la colangitis aguda corresponen a l'anomenada triada de Charcot:[20] febre, icterícia i dolor abdominal al quadrant superior dret.[8] En estats d'afectació general, quan es produeix una colangitis aguda supurada, es dona la péntada de Reynolds, que són els mateixos signes de la triada de Charcot a més de xoc sèptic i deteriorament del nivell de consciència (obnubilació).[21] En certs casos, la colangitis supurada arriba a originar abscessos hepàtics i trombosi portal.[22] La colangitis piogènica recurrent, també anomenada colangiohepatitis oriental o malaltia de Hong Kong, es caracteritza per episodis repetits de colangitis aguda causats per la presència de múltiples càlculs intraductals i la subsegüent constricció inflamatòria de l'arbre biliar. Fa anys era una patologia endèmica al Sud-est asiàtic, però avui dia es pot veure arreu del món en persones migrades originàries d'aquesta zona geogràfica.[23]

Els pacients amb colangitis aguda poden presentar des de quadres lleus i autolimitats fins a estats crítics que posen en perill la vida, depenent de les seves comorbilitats prèvies i del tipus d'obstrucció (completa o incompleta i permanent o transitòria). Els més seriosos corresponen a obstruccions completes i permanents. A les 'Guies de Tokio' (2007) es van agrupar els individus amb aquesta malaltia en tres categories, en funció de la gravetat de la seva simptomatologia i del grau de resposta al tractament.[24]

Diagnòstic

A més dels signes clínics, el diagnòstic es confirma efectuant procediments radiològics abdominals (ecografia, TAC i/o colangioressonància magnètica), en els quals s'aprecien les característiques de l'obstrucció de la via biliar i molt sovint la causa subjacent del problema.[25]

Les modificacions de les Guies de Tokio de 2013 i de 2018[26] varen establir els actuals i molt més definits criteris diagnòstics de colangitis aguda:

El diagnòstic de sospita requereix un criteri A + un criteri B o C i el definitiu un criteri A + criteri B + un criteri C. En tots els casos sospitosos és preceptiu agafar mostres de sang per fer hemocultius abans d'administrar medicació antimicrobiana empírica.

Tractament

En la colangitis lleu (grau I de la classificació de Tokio) el tractament amb antibiòtics molt sovint és eficaç, però si després de 24 h no s'obté una evolució favorable, cal plantejar la pràctica d'un drenatge biliar. Els malalts de gravetat moderada (grau II) requereixen antibiòtics i drenatge biliar en un centre de nivell adequat dins de les primeres 48 h. Els casos de major gravetat (grau III) són tributaris de procediments de suport vital i de drenatge urgent quan estiguin estabilitzats hemodinàmicament. El tractament definitiu del procés causal de la colangitis (colecistectomia, per exemple) es realitza una vegada s'ha aconseguit resoldre el quadre agut.[27] Els actuals procediments d'endoscòpia intervencionista permeten reduir el temps d'hospitalització i d'antibioticoteràpia,[28] sense que augmenti significativament el risc de complicacions postoperatòries encara que es practiquin en casos greus.[29]

Referències

  1. ↑ Virgile, J; Marathi, R «Cholangitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 5; NBK558946 (rev), pàgs: 9. PMID: 32644372 [Consulta: 31 març 2022].
  2. ↑ Pérez Navarro, JV; Tello Barba, IM; Anaya Prado, R; Castelltort Cervantes, LF; Schadegg Peña, D; et al «Colangiocarcinoma, una revisión de retos en diagnóstico y manejo» (en castellà). Cirujano General, 2014 Gen; 3 (1), pp: 48-57. ISSN: 1405-0099 [Consulta: 17 abril 2019].
  3. ↑ Camacho Aguilera, JF «Charcot y su legado a la Medicina» (en castellà). Gac Med Mex, 2012; 148 (3), pp: 321-326. ISSN: 0016-3813 [Consulta: 9 maig 2019].
  4. ↑ Peixoto, A; Silva, M; Macedo, G «Cholangitis after endoscopic retrograde cholangiopancreatography: a rare complication?» (en anglès). Rev Esp Enferm Dig, 2017 Jul; 109 (7), pp: 536-537. DOI: 10.17235/reed.2017.4771/2016. ISSN: 1130-0108. PMID: 28593787 [Consulta: 25 abril 2019].
  5. ↑ Palacios Martínez, D; Gutiérrez López, M; Gordillo López, FJ «Síndrome de Mirizzi, una causa infrecuente de ictericia obstructiva» (en castellà). Semergen, 2011; 37 (3), pp: 167-169. DOI: 10.1016/j.semerg.2010.10.008. ISSN: 1138-3593 [Consulta: 9 maig 2019].
  6. ↑ Beltrán, MA «Mirizzi syndrome: History, current knowledge and proposal of a simplified classification» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Set 14; 18 (34), pp: 4639-4650. DOI: 10.3748/wjg.v18.i34.4639. PMC: 3442202. PMID: 23002333 [Consulta: 22 abril 2022].
  7. ↑ Martínez-Herreros, A; Escrich-Iturbe, V; Somalo-Altuzarra, JM; Sacristán-Terroba, B «Colangitis aguda secundaria a pólipo adenomatoso papilar en paciente con Síndrome de Gardner» (en castellà). Revista ACAD, 2016 Jul 29; 32 (2), pp: 40-42. ISSN: 0213-1463 [Consulta: 2 abril 2022].
  8. ↑ 8,0 8,1 Cristóbal Pera Blanco-Morales, Ma. Reyes Núñez Bartolome, Cristóbal Pera Jiménez. Cirugía: Fundamentos, indicaciones y opciones técnicas. Elsevier España, 1996. ISBN 84-458-0376-X. 
  9. ↑ Orellana Soto, P «Presentación, diagnóstico y terapéutica de la colangitis aguda» (en castellà). Med Leg Costa Rica, 2014 Mar; 31 (1), pp: 84-93. ISSN: 1409-0015 [Consulta: 9 maig 2019].
  10. ↑ Molinero, N; Ruiz, L; Milani, C; Gutiérrez-Díaz, I; Sánchez, B; Mangifesta, M; Segura, J; Cambero, I; Campelo, AB et al «The human gallbladder microbiome is related to the physiological state and the biliary metabolic profile» (en anglès). Microbiome, 2019 Jul 4; 7 (1), pp: 100. DOI: 10.1186/s40168-019-0712-8. PMC: 6610825. PMID: 31272480 [Consulta: 22 abril 2022].
  11. ↑ Ahmed, M «Acute cholangitis - an update» (en anglès). World Journal of Gastrointestinal Pathophysiology, 2018 Feb 15; 9 (1), pp: 1–7. DOI: 10.4291/wjgp.v9.i1.1. PMC: 5823698. PMID: 29487761 [Consulta: 21 abril 2019].
  12. ↑ Zimmer, V; Lammert, F «Acute Bacterial Cholangitis» (en anglès). Viszeralmedizin, 2015 Jun; 31 (3), pp: 166-172. DOI: 10.1159/000430965. PMC: 4569195. PMID: 26468310 [Consulta: 21 gener 2022].
  13. ↑ Brunicardi, F. «Vesícula biliar y sistema biliar extrahepático». A: Schwartz: Principios de cirugía (en castellà). 8a ed. McGraw-Hill, 2006. ISBN 9789701053737. 
  14. ↑ Saouma, S; Olson, PC; Uddin, A; Spagnola, J; Mobarakai, N; Lafferty, JC «Purulent Pericarditis Caused by Bacteroides fragilis: A Rare Complication of Cholangitis» (en anglès). Cardiol Res, 2019 Oct; 10 (5), pp: 309-311. DOI: 10.14740/cr904. PMC: 6785295. PMID: 31636799 [Consulta: 21 gener 2022].
  15. ↑ Manterola C, Otzen T «Cholangiohydatidosis: an Infrequent Cause of Obstructive Jaundice and Acute Cholangitis» (en anglès). Ann Hepatol, 2017 Maig-Jun; 16 (3), pp: 436-441. DOI: 10.5604/16652681.1235487. ISSN: 1665-2681. PMID: 28425414 [Consulta: 25 abril 2019].
  16. ↑ Aslan, F; Alper, E; Akpinar, Z; Baydar, B; Aksöz, MK; Buyraç, Z; et al «A rare cause of cholangitis: Fasciola hepatica» (en anglès). Turkish Journal of Gastroenterology, 2010 Set; 21 (3), pp: 329-330. DOI: 10.4318/tjg.2010.0115. ISSN: 2148-5607. PMID: 20931447 [Consulta: 27 abril 2019].
  17. ↑ Bansal R, Rosberger S, Policar M «A unique case of ascending cholangitis» (en anglès). Eur J Intern Med, 2016 Oct; 34, pp: e7-e8. DOI: 10.1016/j.ejim.2016.04.010. ISSN: 1879-0828. PMID: 27157828 [Consulta: 27 abril 2019].
  18. ↑ Yang, YM; Choi, H; Ryu, DH; Woo, CG; et al «Clonorchis sinensis Infection Presenting as Acute Cholangitis and Acute Cholecystitis» (en anglès). Korean J Pancreas Biliary Tract, 2019 Abr; 24 (2), pp: 79-83. DOI: 10.15279/kpba.2019.24.2.79. ISSN: 1976-3573 [Consulta: 10 maig 2019].
  19. ↑ Oh, JT; Kang, DB; Jo, HJ «Acute cholecystitis associated with Clonorchis sinensis infection» (en anglès). Ann Surg Treat Res, 2014 Ag; 87 (2), pp: 104-107. DOI: 10.4174/astr.2014.87.2.104. PMC: 4127904. PMID: 25114891 [Consulta: 22 abril 2019].
  20. ↑ Tan, SY; Chong, CF; Chong, VH «Charcot's triad» (en anglès). QJM, 2020 Jun 1; 113 (6), pp: 436. DOI: 10.1093/qjmed/hcaa019. ISSN: 1460-2393. PMID: 32011696 [Consulta: 2 abril 2022].
  21. ↑ Reynolds BM, Dargan EL «Acute obstructive cholangitis; a distinct clinical syndrome». Ann Surg, 150, 2, agost 1959, pàg. 299–303. DOI: 10.1097/00000658-195908000-00013. PMC: 1613362. PMID: 13670595.
  22. ↑ Gómez, A; Marini, M; Pastor, JA; García, J «Colangitis obstructiva supurada aguda, abscesos hepáticos múltiples y trombosis de la porta» (en castellà). Med Intensiva, 2001 Oct; 25 (7), pp: 284-285. DOI: 10.1016/S0210-5691(01)79704-5. ISSN: 0210-5691 [Consulta: 22 abril 2019].
  23. ↑ Gupta, A; Simo, K «Recurrent Pyogenic Cholangitis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Nov 5; NBK564308 (rev), pàgs: 8. PMID: 33231978 [Consulta: 31 març 2022].
  24. ↑ Kimura, Y; Takada, T; Kawarada, Y; Nimura, Y; Hirata, K; Sekimoto, M; Yoshida, M; Mayumi, T; Wada, K; et al «Definitions, pathophysiology, and epidemiology of acute cholangitis and cholecystitis: Tokyo Guidelines» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Surg, 2007 Gen; 14 (1), pp: 15–26. DOI: 10.1007/s00534-006-1152-y. PMC: 2784509. PMID: 17252293 [Consulta: 17 abril 2019].
  25. ↑ Almirante B, Pigrau C «Colangitis aguda» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2010 Set; 28 (Supl 2), pp: 18-24. DOI: 10.1016/S0213-005X(10)70026-4. ISSN: 1578-1852. PMID: 21130926 [Consulta: 17 abril 2019].
  26. ↑ Japanese Society of Hepato-Biliary-Pancreatic Surgery «Tokyo Guidelines 2018 (TG18)» (en anglès). Guidelines: Acute cholangitis and cholecystitis (10 ítems), 2018 [Consulta: 19 abril 2019].
  27. ↑ Mayumi, T; Okamoto, K; Takada, T; Strasberg, SM; Solomkin, JS; Schlossberg, D; Pitt, HA; et al «Tokyo Guidelines 2018: management bundles for acute cholangitis and cholecystitis» (en anglès). J Hepatobiliary Pancreat Sci, 2018 Gen; 25 (1), pp: 96-100. DOI: 10.1002/jhbp.519. ISSN: 1868-6982. PMID: 29090868 [Consulta: 21 abril 2019].
  28. ↑ Sato, J; Nakahara, K; Morita, R; Morita, N; et al «Efficacy and Safety of Single-Session Endoscopic Stone Removal for Acute Cholangitis Associated with Choledocholithiasis» (en anglès). Can J Gastroenterol Hepatol, 2018 Ag 8; 2018, pp: 3145107. DOI: 10.1155/2018/3145107. PMC: 6106953. PMID: 30175087 [Consulta: 8 abril 2022].
  29. ↑ Ishii, Y; Nakayama, A; Nakatani, K; Nishihara, S; et al «Primary endoscopic bile duct stone removal for severe acute cholangitis: a retrospective study» (en anglès). Ther Adv Gastrointest Endosc, 2021 Set 25; 14, pp: 26317745211044009. DOI: 10.1177/26317745211044009. PMC: 8477704. PMID: 34595474 [Consulta: 8 abril 2022].

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Colangitis aguda
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colangitis_aguda&oldid=30081325»