Malaltia d'Alzheimer: diferència entre les revisions

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot modifica: ar:زهايمر (داء)
Cap resum de modificació
Línia 22: Línia 22:


El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).
El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).

== Característiques ==
El curs de malaltia es divideix en quatre etapes, amb un patró progressiu de cognitiu i [[funcional]] [[empitjorament]].

{{millorar traducció|traducció automàtica}}
=== Predementia ===
Un s'equivoca sovint dels primers símptomes com explicat a [[envelliment]] o [[Estrès (medicine)|stress]]<ref name="pmid17222085">{{cite journal
|author=Waldemar G, Dubois B, Emre M, ''et al''
|title=Recommendations for the diagnosis and management of Alzheimer's disease and other disorders associated with dementia: EFNS guideline
|journal=Eur. J. Neurol.
|volume=14
|issue=1
|pages=e1–26
|year=2007
|month=January
|pmid=17222085
|doi=10.1111/j.1468-1331.2006.01605.x
}}</ref>. Detallava [[neuropsychology|neuropsychological]] el testatge pot revelar dificultats cognitives suaus fins vuit anys abans una persona compleix els criteris clínics per a [[diagnosi]] d'AD<ref>Preclinical:
Diari de *{{cite
|author=Linn RT, PA de Llop, Bachman DL, ''et al''
|title=The 'fase preclínica' de la malaltia d'Alzheimer comprovable|probable. Un probable estudi de 13 anys de la cohort Framingham
|journal=Arch. Neurol.
|volume=52
|issue=5
|pages=485-90
|year=1995
|month=May
|pmid=7733843
|accessdate=2008-08-04
}}
Diari de *{{cite
|author=Saxton J, Lopez OL, Ratcliff G, ''et al''
Malaltia de |title=Preclinical Alzheimer: actuació|rendiment de prova neuropsychological 1.5 a 8 anys abans de començament
|journal=Neurology
|volume=63
|issue=12
|pages=2341-7
|year=2004
|month=December
|pmid=15623697
}}
Diari de *{{cite
|author=Twamley EW, Ropacki SA, Bondi MW
|title=Neuropsychological i canvis de neuroimaging a la malaltia d'Alzheimer preclínic
|journal=J Int Neuropsychol Soc
|volume=12
|issue=5
|pages=707-35
|year=2006
|month=September
|pmid=16961952
|pmc=1621044
|doi=10.1017/S1355617706060863
}}</ref> que Aquests primers símptomes poden afectar el més complex [[Activitats de diari de activities]].<ref name="pmid16513677">{{cite de vida de living|daily diari
|author=Perneczky R, Pohl C, Sorg C, Hartmann J, Komossa K, Alexopoulos P, Wagenpfeil S, Kurz Un
Activitats de |title=Complex de diàriament viure en l'empitjorament cognitiu suau: conceptual|nocional i la diagnosi emana
Envelliment de |journal=Age
|volume=35
|issue=3
|pages=240-245
|year=2006
|pmid=16513677
|doi=10.1093/ageing/afj054
}}</ref> El dèficit més evident és pèrdua de memòria, que apareix com dificultat de recordar últimament fets apresos i incapacitat d'adquirir information.<ref name="pmid12603249">{{cite nou diari
|author=Arnáiz E, Almkvist O
Trets de |title=Neuropsychological d'empitjorament cognitiu suau i la malaltia d'Alzheimer preclínic
|journal=Acta Neurol. Scand., Suppl.
|volume=179
|pages=34-41
|year=2003
|pmid=12603249
|doi=10.1034/j.1600-0404.107.s179.7.x
|accessdate=2008-06-12
Diari de }}</ref><ref name="pmid15785034">{{cite
|author=Kazui H, Matsuda Un, Hirono N, ' ' et al ''
Empitjorament de memòria de |title=Everyday de pacients amb l'empitjorament cognitiu suau
|journal=Dement Geriatr Cogn Disord
|volume=19
|issue=5-6
|pages=331-7
|year=2005
|pmid=15785034
|doi=10.1159/000084559
|url=http://content.karger.com/produktedb/produkte.asp?typ=fulltext&file=DEM20050195_6331
|accessdate=2008-06-12
Problemes Subtils de }}</ref> amb el [[l'executiu funciona]] de [[attention|attentiveness]], [[planificació]], [[flexibilitat]], i [[pensant abstraction|abstract]], o impairments en [[memòria semàntica]] (memòria de significats, i relacions de concepte), també pot ser simptomàtic dels primers escenaris|etapes d'AD.<ref name="pmid15703322">
{{citi diari
|author=Rapp MA, Reischies FM
El |title=Attention i el control executiu pronostiquen malaltia Alzheimer en l'última vida: resulta des de l'Estudi d'Envelliment de Berlín (BASE)
Diari de |journal=American de Psychiatry Geriàtric
|volume=13
|issue=2
|pages=134-141
|year=2005
|pmid=15703322
|doi=10.1176/appi.ajgp.13.2.134
}}
</Ref><ref name="pmid12754679">
{{citi diari
|author=Spaan PE, Raaijmakers JG, Jonker C
Malaltia de |title=Alzheimer's contra envelliment normal: una ressenya|revista de l'eficiència de mesures de memòria clíniques i experimentals
|journal=Journal de Neuropsicologia Experimental Clínica
|volume=25
|issue=2
|pages=216-233
|year=2003
|pmid=12754679
}}
</Ref>
[[Apatia]] pot ser observat en aquest escenari|etapa, i restes el més persistent [[neuropsychiatry|neuropsychiatric]] símptoma durant el curs del diari de disease.<ref name="pmid15956265">{{cite
|author=Craig D, Mirakhur Un, Hart DJ, McIlroy SP, Passmore AP
Estudi per seccions de creu de |title=A de símptomes neuropsychiatric en 435 pacients amb el Diari de |journal=American de malaltia d'Alzheimer de Geriatric Psychiatry
|volume=13
|issue=6
|pages=460-468
|year=2005
|pmid=15956265
|doi=10.1176/appi.ajgp.13.6.460
Diari de }}</ref><ref name="pmid16567037">{{cite
|author=Robert PH, Berr C, Volteau M, Bertogliati C, Benoit M, Sarazin M, Legrain S, Dubois B
|title=Apathy en pacients amb empitjorament cognitiu suau i el risc de dementia que es desenvolupa de la malaltia d'Alzheimer: un estudi de seguiment d'un any
|journal=Clin Neurol Neurosurg
|volume=108
|issue=8
|pages=733-736
|year=2006
|pmid=16567037
|doi=10.1016/j.clineuro.2006.02.003
}}</ref><ref name="pmid17485646">
{{citi diari
|author=Palmer K, Berger AK, Monastero R, Winblad B, Bäckman L, Fratiglioni L
|title=Predictors de progressió des de l'empitjorament cognitiu suau fins a malaltia Alzheimer
|journal=Neurology
|volume=68
|issue=19
|pages=1596-1602
|year=2007
|pmid=17485646
|doi=10.1212/01.wnl.0000260968.92345.3f
}}</ref> L'escenari|etapa preclínic de la malaltia també ha estat qualificat [[impairment]],<ref name="pmid17408315"> cognitiu suau
{{citi diari
|author=Small BJ, Gagnon E, Robinson B
Identificació de |title=Early de dèficits cognitius: la malaltia d'Alzheimer preclínic i empitjorament cognitiu suau
|journal=Geriatrics
|volume=62
|issue=4
|pages=19-23
|year=2007
|month=April
|pmid=17408315
}}</ref> però hi ha encara discutir en si aquest terme|trimestre correspon a una entitat de diagnosi diferent per si mateix o només un primer pas del disease.<ref name="pmid17279076">
{{citi diari
|author=Petersen RC
Estatus|Posició actual de |title=The d'impairment-what cognitiu suau diem els nostres pacients?
|journal=Nat Clin Pract Neurol
|volume=3
|issue=2
|pages=60-1
|year=2007
|month=February
|pmid=17279076
|doi=10.1038/ncpneuro0402
}}</ref>

=== d'hora dementia ===
En gent amb ANUNCI l'empitjorament creixent
d'aprenentatge|saber i memòria finalment condueix|porta a una
diagnosi definitiva. En una proporció petita d'ells, dificultats amb la
llengua, funcions executives [[percepció]] ([[agnosia]]), o
execució de moviments ([[apraxia]]) són més prominent que la
memòria problems.<ref name="pmid10653284"> {{citi diari |author=Förstl
H, Kurz UN |title=Clinical trets dels Arxius de
|journal=European de malaltia d'Alzheimer de Psychiatry i
Clinical Neuroscience |volume=249 |issue=6 |pages=288-290
|year=1999 |pmid=10653284 }}</ref> d. C. fa no afectar totes les
capacitats de memòria igualment. [[memòries de memory|Older a llarg
termini]] de la vida de la persona ([[memòria episòdica]]), els fets
aprenien ([[memòria semàntica]]), i [[memòria implícita]] (la memòria
del cos en com fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar) són
afectats a un menor grau que fets nous o memories.<ref
name="pmid1300219"> {{citi diari |author=Carlesimo GA, dèficits de
|title=Memory M Oscar-Berman en els pacients d'Alzheimer:
que una ressenya|revista completa |journal=Neuropsychol Accelera
|volume=3 |issue=2 |pages=119-69 |year=1992 |month=June |pmid=1300219
}}</ref><ref name="pmid8821346"> {{citi diari |author=Jelicic M,
Bonebakker AE, actuació|rendiment de memòria de
|title=Implicit B Bonke de pacients amb la malaltia
d'Alzheimer: una ressenya|revista breu |journal=International
Psychogeriatrics |volume=7 |issue=3 |pages=385-392 |year=1995
|pmid=8821346 | doi = 10.1017/S 1041610295002134 }}</ref>
[[problemes de memory|Language semàntics]] són principalment
caracteritzats per un encongir [[vocabulari]] i paraula disminuïda
[[fluïdesa]], que condueixen|porten a un empobriment general de
llengua oral i escrita. En aquest escenari|etapa, la persona amb
Alzheimer és|està normalment capaç d'adequadament comunicar-se
diari d'ideas.<ref name="pmid7967534">{{cite bàsic |author=Frank EM
|title=Effect de la malaltia d'Alzheimer sobre la funció de
comunicació C de S de |journal=J Med Assoc |volume=90
diari de |year=1994 |month=September |pmid=7967534 }}</ref><ref
name="pmid12402233">{{cite de |pages=417-23 de |issue=9 |author=Becker
JT, dèficit de memòria semàntica de |title=[The Overman AA en la
malaltia d'Alzheimer] |language=Spanish; Castellà |journal=Rev diari
de |year=2002 |pmid=12402233 }}</ref><ref name="pmid7617154">{{cite de
|pages=777-83 de |issue=8 de |volume=35 de Neurol |author=Hodges
JR, memòria semàntica de |title=Is K de Patterson coherentment
deteriorada d'hora durant la malaltia d'Alzheimer?
Neuroanatomical i implicacions de diagnosi
|journal=Neuropsychologia |volume=33 |issue=4 |pages=441-59 |year=1995
|month=April |pmid=7617154 }}</ref> Mentre actua [[tasques de motors de
skill|fine de motors bones]] com escrivint, dibuixant o
vestint-se, certa coordinació de moviment i planejant que les
dificultats (apraxia) puguin ser presents, les víctimes que fan
apareixen [[formes|formularis de |title=Two T de |author=Benke
de diari de clumsiness|clumsy]].<ref name="pmid8124945">{{cite
d'apraxia en la malaltia d'Alzheimer |journal=Cortex
|volume=29 |issue=4 |pages=715-25 |year=1993 |month=December
|pmid=8124945 }}</ref> Com la malaltia progressa, la gent amb ANUNCI pot
continuar sovint realitzant|actuant moltes tasques independentment,
però pot necessitar ajuda o supervisió amb activities.<ref
name="pmid10653284"/> més cognitivament exigent.

== Causes ==
[[Image:TAU HIGH.JPG|thumb|right|Upright|Imatge microscòpica d'un embolic neurofibrilar, conformat per una proteïna tau hiperfosforilada]]

Les causes de la malaltia d'Alzheimer (EA) no han estat completament descobertes. N'existeixen tres principals [[hipòtesi (lingüística)|hipótesis]] per explicar el fenomen: el dèficit de l'acetilcolina, l'acúmulo d'amiloide i/o tau i els trastorns metabòlics.

La més antiga d'elles, i en la qual es basen la majoria dels tractaments disponibles en el present, és la hipòtesi [[colinérgico|colinérgica]], la qual suggereix que l'EA es deu a una reducció en la síntesi del [[neurotransmissor]] [[acetilcolina]]. Aquesta hipòtesi no ha mantingut suport global per raó de què els medicaments que tracten una deficiència colinèrgica tenen reduïda efectivitat en la prevenció o cura de l'Alzheimer, encara que s'ha proposat que els efectes de l'acetilcolina donen inici a una acumulació a escales tan grans que comporta a la neuroinflamación generalitzada que deixa de ser tractable simplement promovent la síntesi del neurotransmisor.<ref name="pmid15236795">{{cite journal
|author=Shen ZX
|title=Brain cholinesterases: II. The molecular and cellular basis of Alzheimer's disease
|journal=Med. Hypotheses
|volume=63
|issue=2
|pages=308-21
|year=2004
|pmid=15236795
|doi=10.1016/j.mehy.2004.02.031
}}</ref><ref name="pmid12934968">{{cite journal
|author=Wenk GL
|title=Neuropathologic changes in Alzheimer's disease
|journal=J Clin Psychiatry
|volume=64 Suppl 9
|pages=7-10
|year=2003
|pmid=12934968
}}</ref>

Una altra hipòtesi proposada en [[1991]],<ref name="pmid1763432">{{cite journal
|author=Hardy J, Allsop D
|title=Amyloid deposition as the central event in the aetiology of Alzheimer's disease
|journal=Trends Pharmacol. Sci.
|volume=12
|issue=10
|pages=383-88
|year=1991
|month=October
|pmid=1763432
}}</ref> s'ha relacionat amb l'acúmulo anòmal de les [[proteína]]s [[beta-amiloide]] (també trucada|crida amiloide A) i [[tau (proteína)|tau]] al cervell dels pacients amb Alzheimer.<ref name="pmid11801334">{{cite journal
|author=Mudher A, Lovestone S
|title=Alzheimer's disease-do tauists and baptists finally shake hands?
|journal=Trends Neurosci.
|volume=25
|issue=1
|pages=22-26
|year=2002
|month=January
|pmid=11801334
}}</ref> En una minoria de pacients, la malaltia es produeix per l'aparició de mutacions en els [[gen]]es [[PSEN1]], [[PSEN2]] i al gen de la [[Proteïna precursora amiloidea|APP]], localitzat en el [[cromosoma 21 (humano)|cromosoma 21]]. En aquest últim cas la malaltia apareix clàssicament en persones amb el [[síndrome de Down]] ([[trisomia]] al cromosoma 21), gairebé universalment en els 40 anys de vida i es transmet de pares a fills (pel que existeix, habitualment, antecedents familiars de malaltia d'Alzheimer en els pacients que desenvolupen la malaltia en edats precoces). Aquesta relació amb el cromosoma 21, i la tan elevada freqüència d'aparició de la malaltia en les trisomies d'aquest cromosoma, fan que la teoria sigui molt evidente.<ref name="pmid16904243">{{cite journal
|author=Nistor M, Do M, Parekh M, 'et al.'
|title=Alpha- and beta-secretés activity as a function of age and beta-amyloid in Down syndrome and normal brain
|journal=Neurobiol. Aging
|volume=28
|issue=10
|pages=1493-1506
|year=2007
|month=October
|pmid=16904243
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2006.06.023
}}</ref><ref name="pmid15639317">{{cite journal
|author=Lott IT, Head E
|title=Alzheimer disease and Down syndrome: factors in pathogenesis
|journal=Neurobiol. Aging
|volume=26
|issue=3
|pages=383-89
|year=2005
|month=March
|pmid=15639317
|doi=10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.005
}}</ref>

Un altre gran factor de risc genètic és la presència del gen de la ''[[Apolipoproteína E|APOE4]]'', el qual tendeix a produir una acumulació amiloide al cervell abans de l'aparició dels primers símptomes de l'EA. Per ende, la deposició de l'amiloide A tendeix a precedir la clínica de la EA<ref name="pmid7566000">{{cite journal
|author=Polvikoski T, Sulkava R, Haltia M, 'et al.'
|title=Apolipoprotein E, dementia, and cortical deposition of beta-amyloid protein
|journal=N. Engl. J. Med.
|volume=333
|issue=19
|pages=1242-47
|year=1995
|month=November
|pmid=7566000
}}</ref>. Otras evidències parteixen de les troballes en ratolins [[organisme modificat genéticamente|genéticamente modificats]], els quals només expressen un gen humà canviat, el de l''APP'', el qual invariablement els causa el desenvolupament de plaques amiloides fibrilares<ref>Ratones trasgénicos:
*{{cite journal
|author=Games D, Adams D, Alessandrini R, 'et al.'
|title=Alzheimer-type neuropathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein
|journal=Nature
|volume=373
|issue=6514
|pages=523-27
|year=1995
|month=February
|pmid=7845465
|doi=10.1038/373523a0
}}
*{{cite journal
|author=Masliah E, Sisk A, Mallory M, Mucke L, Schenk D, Games D
|title=Comparison of neurodegenerative pathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein and Alzheimer's disease
|journal=J. Neurosci.
|volume=16
|issue=18
|pages=5795-811
|year=1996
|month=September
|pmid=8795633
}}
*{{cite journal
|author=Hsiao K, Chapman P, Nilsen S, 'et al.'
|title=Correlative memory deficits, Abeta elevation, and amyloid plaquis in transgenic mice
|journal=Science (journal)
|volume=274
|issue=5284
|pages=99-102
|year=1996
|month=October
|pmid=8810256
}}</ref>. Se va descobrir una [[vacuna]] experimental que causava l'eliminació d'aquestes plaques però no tenia efecte sobre la demencia<ref name="pmid18640458">{{cite journal
|author=Holmes C, Boche D, Wilkinson D, 'et al.'
|title=Long-term effects of Abeta42 immunisation in Alzheimer's disease: follow-up of a randomised, placebo-controlled phase I trial
|journal=Lancet
|volume=372
|issue=9634
|pages=216-23
|year=2008
|month=July
|pmid=18640458
|doi=10.1016/S0140-6736 (08) 61075-2
}}</ref>.

Els dipòsits de les plaques no tenen correlació amb la pèrdua neuronal<ref name="pmid15039236">{{cite journal
|author=Schmitz C, Rutten BP, Pielen A, 'et al.'
|title=Hippocampal neuron loss exceeds amyloid plaqui lloeu in a transgenic mouse model of Alzheimer's disease
|journal=Am. J. Pathol.
|volume=164
|issue=4
|pages=1495-1502
|year=2004
|month=April
|pmid=15039236
|pmc=1615337
}}</ref>. Esta observació recolza la hipòtesi ''tau'', la qual defensa que és aquesta proteïna la que dóna inici a la cascada de trastorns de la malaltia de Alzheimer<ref name="pmid11801334"/ >. d'acord a aquest model, les tau [[fosforilación|hiperfosforiladas]] adopten formes anòmals distribuint-se en llargues fileres. Eventualment formen embolics de neurofibrillas dins dels cossos de les cèl·lules nerviosas<ref name="pmid1669718">{{cite journal
|author=Goedert M, Spillantini MG, Crowther RA
|title=Tau proteins and neurofibrillary degeneration
|journal=Brain Pathol.
|volume=1
|issue=4
|pages=279-86
|year=1991
|month=July
|pmid=1669718
}}</ref>. Cuando això ocorre, els [[microtúbulo]]s es desintegren col·lapsant el sistema de transport de la neurona. Això pot donar inici a les primeres disfuncions en la comunicació bioquímica entre una neurona i l'altra i comportar a la mort d'aquestes cèl·lules. <ref name="pmid17127334">{{cite journal
|author=Chun W, Johnson GV
|title=The faci remolins of tau phosphorylation and cleavage inneuronal cell death
|journal=Front. Biosci.
|volume=12
|pages=733-56
|year=2007
|pmid=17127334
}}</ref>

Un nombre d'investigacions recents ha relacionat la demencia,<ref>Stewart R, Liolitsa SR. [http://www3.interscience.wiley.com/journal/120193670/abstract?CRETRY=1&SRETRY=0 Type 2 diabetis mellitus, cognitive impairment and dementia.] Diabet Med. 1999 Feb;16(2):93-112. PMID: 10229302.</ref> incloent la malaltia de Alzheimer,<ref>Diabetes i Alzheimer:
* Biessels GJ, Kappelle LJ; Utrecht Diabetic Encephalopathy Study Group. [Increased risk of Alzheimer's disease in Type II diabetis: insulin resistance of the brain or insulin-induced amyloid pathology?] (en anglès). Biochem Soc Trans. 2005 Nov;33(Pt 5): 1041-4. PMID: 16246041.
* Pasquier F, Boulogne A, Leys D, Fontaine P. [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17110895?ordinalpos=1&itool=EntrezSystem2.PEntrez.Pubmed.Pubmed_ResultsPanel.Pubmed_DiscoveryPanel.Pubmed_Discovery_RA&linkpos=1&log$=relatedarticles&logdbfrom=pubmed Diabetes mellitus and dementia.] (en inglés). Diabetis Metab. 2006 Nov;32(5 Pt 1): 403-14. PMID: 17110895.
* Reed BR, Mungas DM, Kramer JH, Ellis W, Vinters HV, Zarow C, Jagust WJ, Chui HC. Profiles of neuropsychological impairment in autopsy-defined Alzheimer's disease and cerebrovascular disease. Brain. 2007 Mar;130(Pt 3): 731-9. Epub 2007 Jan 31. PMID: 17267522.
</ref> amb desordres [[metabolismo|metabólicos]],<ref>Jagua A, Avila A. Insulina i malaltia d'Alzheimer: una [[diabetis]] tipus 3? Rev Fac Med Univ Nac Colomb 2007; 55(1):6-70</ref> particularment amb la [[hiperglicemia]] i la resistència a la [[insulina]]. L'expressió de [[receptor celular|receptores]] de la insulina ha estat demostrada a les neurones del sistema nerviós central, preferentment en les del [[Hipocamp (anatomía)|hipocampo]]. En aquestes neurones, quan la insulina s'uneix al seu receptor cel·lular, es promou l'activació de cascades de senyalització intracel·lular que condueixen al canvi de l'expressió dels gens relacionats amb els processos de plasticitat sinàptica i de les [[enzima]]s relacionades amb el desallotjament|refús de la mateixa insulina i del beta-amiloide. Aquests enzims degradants d'insulina promouen la disminució de la toxicitat deguda a l'amiloide en models animals.

Alguns estudis han suggerit una hipòtesi sobre la relació d'aquesta malaltia amb l'alumini. L'esmentada hipòtesi suggereix que els estris d'alumini contaminen amb traces d''ions alúmina'' als aliments. Aquests ions es focalitzen en els receptors produint degradació i formació de plaquetes amiloide, aquest fet està sent proposat en els centres d'investigació de la enfermedad<ref>Suay Llopis, Loreto; Ballester Díez, Ferran (2002) [http://redalyc.uaemex.mx/redalyc/pdf/170/17000602.pdf Revisió dels estudis sobre exposició a l'alumini i malaltia d'Alzheimer], en 'Revesteixi Espanyola de Salut Pública' novembre-desembre de 2002, Vol. 76, n.º 6. Ministeri de Sanitat i Consum, España</ref>.
Malgrat la polèmica existent entorn del paper que té el [[alumini]] com a factor de risc de l'EA, en els últims anys els estudis científics han mostrat que aquest metall podria estar relacionat amb el desenvolupament de la malaltia. Els resultats mostren que l'alumini s'associa a diversos processos neurofisiológicos que provoquen la característica degeneració de la EA.<ref name=aluminum>FERREIRA, Pricilla Costa, PIAI, Kamila de Almeida, TAKAYANAGUI, Angela Maria Magosso et al. Aluminum as a risk factor for Alzheimer's disease. Rev. Latino-Am. Enfermagem [online]. 2008, vol. 16, no. 1 [citat 2008-09-10], pp. 151-157. Disponible en la World Wide Web: [http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-11692008000100023&lng=en&nrm=iso]. ISSN 0104-1169. doi: 10.1590/S0104-11692008000100023</ref>

== Patogènia ==
[[Imatge:Alzheimer dementia (3) presenile onset.jpg|thumb|Imagen [[Anatomia patológica|histopatológica]] de plaques senils vista en la [[crosta cerebral]] d'un pacient amb la malaltia d'Alzheimer. Impregnació amb plata.]]

La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i [[sinapsi]] en la [[crosta cerebral]] i a certes regions subcorticals. Aquesta pèrdua resulta en una [[atròfia]] de les regions afectades, incloent una degeneració en el [[lòbul temporal]] i [[lòbul parietal|parietal]] i parts de la [[lòbul frontal|corteza frontal]] i la [[circunvoluciones|circunvolución cingulada]].<ref name="pmid12934968">{{cite journal
|author=Wenk GL
|title=Neuropathologic changes in Alzheimer's disease
|journal=J Clin Psychiatry
|volume=64 Suppl 9
|pages=7-10
|year=2003
|pmid=12934968
}}</ref>

== Referències ==
{{Referències}}



{{commonscat|Alzheimer's disease}}
{{commonscat|Alzheimer's disease}}

Revisió del 01:15, 15 des 2008

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia d'Alzheimer
Imatge histopatològica de plaques senils al còrtex cerebral en un pacient amb Alzheimer. Impregnació argèntica. modifica
Tipustaupatia, malalties associades a l'envelliment i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimAlois Alzheimer Modifica el valor a Wikidata
Especialitatneurologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomespèrdua de memòria que interromp la vida quotidiana, confusió temporoespacial, dificultat per a plantejar o resoldre problemes, dificultat per realitzar tasques habituals a casa, en la feina o en el temps lliure, dificultat per interpretar imatges i avaluar distàncies, deteriorament del judici, abandonament de les activitats laborals o socials, problemes en l'expressió oral o escrita, canvis d'humor i personalitat, pèrdua de coses i de la capacitat de tornar enrere i demència Modifica el valor a Wikidata
Exàmenstècniques de diagnòstic neurològic, anamnesi, imatge per ressonància magnètica i examen psicològic Modifica el valor a Wikidata
Tractamentmemantina, donepezil, rivastigmina, galantamina i fisostigmina Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
quetiapina, aripiprazole, galantamina, donepezil, risperidona, memantina, rivastigmina, rivastigmina, memantina i piritinol Modifica el valor a Wikidata
Patogènia
Associació genèticaApolipoproteïna E, NKAIN2, BMPER, SLC8A1-AS1, MS4A3 (en) Tradueix, CR1 (en) Tradueix, CD2AP (en) Tradueix, ABCA7 (en) Tradueix, INPP5D (en) Tradueix, ZCWPW1 (en) Tradueix, CELF1 (en) Tradueix, FERMT2 (en) Tradueix, CASS4 (en) Tradueix, PTK2B (en) Tradueix, SORL1 (en) Tradueix, SQSTM1, NDUFAF6 (en) Tradueix, AP2A2 (en) Tradueix, IGH (en) Tradueix, SPPL2A (en) Tradueix, TRIP4 (en) Tradueix, CD33 (en) Tradueix, GLIS3 (en) Tradueix, PRRC2C (en) Tradueix, FMN2 (en) Tradueix, CTNNA2 (en) Tradueix, LIMS2 (en) Tradueix, MOBP (en) Tradueix, STK32B (en) Tradueix, AFF1 (en) Tradueix, ANKRD55 (en) Tradueix, CAMK4 (en) Tradueix, DMXL1 (en) Tradueix, MEGF10 (en) Tradueix, SAP30L (en) Tradueix, PLEKHG1 (en) Tradueix, citocrom c, ELMO1 (en) Tradueix, HECW1 (en) Tradueix, EXOC4 (en) Tradueix, CSMD1, ST18 (en) Tradueix, NCS1 (en) Tradueix, PLPP4 (en) Tradueix, ARHGAP20 (en) Tradueix, SLC4A8 (en) Tradueix, CRADD (en) Tradueix, ANO4 (en) Tradueix, GPC6 (en) Tradueix, MYO16 (en) Tradueix, CLMN (en) Tradueix, GABRG3 (en) Tradueix, VAT1L (en) Tradueix, CACNA1G (en) Tradueix, BCAS3, PPIAP59 (en) Tradueix, TGM6 (en) Tradueix, PARVB (en) Tradueix, APOC1 (en) Tradueix, NECTIN2 (en) Tradueix, TOMM40, TREM2 (en) Tradueix, MPZL1 (en) Tradueix, ATXN7L1 (en) Tradueix, LUZP2 (en) Tradueix, CDON (en) Tradueix, PCNX1 (en) Tradueix, PICALM (en) Tradueix, PPP1R3B (en) Tradueix, SLC4A1AP (en) Tradueix, POLN (en) Tradueix, CNTNAP2 (en) Tradueix, STK24 (en) Tradueix, VSNL1 (en) Tradueix, BIN1 (en) Tradueix, MPP7 (en) Tradueix, ZNF320 (en) Tradueix, STK11 (en) Tradueix, DIP2C, DCHS2, clusterina, CCDC134 (en) Tradueix, MTHFD1L (en) Tradueix, reelina, PCDH11X (en) Tradueix, GAB2 (en) Tradueix, proteïna precursora amiloide i PLD3 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causat perdesconegut Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-118A20 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10G30, F00
CIM-9331.0, 290.1
CIAPP70 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0003254 Modifica el valor a Wikidata
OMIM104300
DiseasesDB490
MedlinePlus000760
eMedicineneuro/13
Patient UKalzheimers-disease Modifica el valor a Wikidata
MeSHD000544 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0002395 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:10652 Modifica el valor a Wikidata

La malaltia d'Alzheimer o demència senil d'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa que comporta una pèrdua progressiva de funcions mentals, a causa del deteriorament del teixit cerebral. Les seves causes exactes (etiologia) encara són desconegudes, però es creu que hi poden contribuir factors ambientals i genètics (per exemple, s'ha trobat que hi ha mutacions en quatre gens que poden predisposar cap a l'Alzheimer).

Els seus síntomes varen ser descrits per primer cop pel neuròleg alemany Alois Alzheimer, de qui en va prendre el nom. Fins als anys 60, se suposava que era una malaltia poc comú. Més endavant, es va veure que bona part del que es creia normal en el procés de l'envelliment era, de fet, conseqüència d'aquesta malaltia. El factor de risc més important d'aquesta malaltia és, tot just, l'edat.

Des de llavors, els avenços han estat força importants, encara que avui dia els tractaments farmacològics disponibles (inhibidors de la colinesterasa i memantina) aconsegueixen beneficis clínics limitats.

Sabem que existeix un període, el deteriorament cognitiu lleu (en anglès, mild cognitive impairment), que podem considerar com a fase inicial de la malaltia de Alzheimer. Cada any, el 10-20% de pacients amb deteriorament cognitiu lleu evolucionen cap a la malaltia de Alzheimer. És fonamental la detecció precoç, en el començament de la malaltia, per tal de disposar dels recursos mèdics i sociosanitaris adients, car l'atenció dels pacients amb malaltia molt evolucionada suposa una important càrrega per als familiars i per a la societat.

El seu diagnòstic es realitza a partir d'uns criteris consensuats (els més coneguts són els del DSM-IV (sigles en anglès de la 4ª edició del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals).

Característiques

El curs de malaltia es divideix en quatre etapes, amb un patró progressiu de cognitiu i funcional empitjorament.

Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. traducció automàtica
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.

Predementia

Un s'equivoca sovint dels primers símptomes com explicat a envelliment o stress[1]. Detallava neuropsychological el testatge pot revelar dificultats cognitives suaus fins vuit anys abans una persona compleix els criteris clínics per a diagnosi d'AD[2] que Aquests primers símptomes poden afectar el més complex Activitats de diari de activities.[3] El dèficit més evident és pèrdua de memòria, que apareix com dificultat de recordar últimament fets apresos i incapacitat d'adquirir information.[4][5] amb el l'executiu funciona de attentiveness, planificació, flexibilitat, i abstract, o impairments en memòria semàntica (memòria de significats, i relacions de concepte), també pot ser simptomàtic dels primers escenaris|etapes d'AD.[6][7] Apatia pot ser observat en aquest escenari|etapa, i restes el més persistent neuropsychiatric símptoma durant el curs del diari de disease.[8][9][10] L'escenari|etapa preclínic de la malaltia també ha estat qualificat impairment,[11] però hi ha encara discutir en si aquest terme|trimestre correspon a una entitat de diagnosi diferent per si mateix o només un primer pas del disease.[12]

d'hora dementia

En gent amb ANUNCI l'empitjorament creixent d'aprenentatge|saber i memòria finalment condueix|porta a una diagnosi definitiva. En una proporció petita d'ells, dificultats amb la llengua, funcions executives percepció (agnosia), o execució de moviments (apraxia) són més prominent que la memòria problems.[13] d. C. fa no afectar totes les capacitats de memòria igualment. Older a llarg termini de la vida de la persona (memòria episòdica), els fets aprenien (memòria semàntica), i memòria implícita (la memòria del cos en com fer coses, com utilitzar una forquilla per menjar) són afectats a un menor grau que fets nous o memories.[14][15] Language semàntics són principalment caracteritzats per un encongir vocabulari i paraula disminuïda fluïdesa, que condueixen|porten a un empobriment general de llengua oral i escrita. En aquest escenari|etapa, la persona amb Alzheimer és|està normalment capaç d'adequadament comunicar-se diari d'ideas.[16][17][18] Mentre actua [[tasques de motors de skill|fine de motors bones]] com escrivint, dibuixant o vestint-se, certa coordinació de moviment i planejant que les dificultats (apraxia) puguin ser presents, les víctimes que fan apareixen formularis de |title=Two T de |author=Benke de diari de clumsiness|clumsy.[19] Com la malaltia progressa, la gent amb ANUNCI pot continuar sovint realitzant|actuant moltes tasques independentment, però pot necessitar ajuda o supervisió amb activities.[13] més cognitivament exigent.

Causes

Fitxer:TAU HIGH.JPG
Imatge microscòpica d'un embolic neurofibrilar, conformat per una proteïna tau hiperfosforilada

Les causes de la malaltia d'Alzheimer (EA) no han estat completament descobertes. N'existeixen tres principals hipótesis per explicar el fenomen: el dèficit de l'acetilcolina, l'acúmulo d'amiloide i/o tau i els trastorns metabòlics.

La més antiga d'elles, i en la qual es basen la majoria dels tractaments disponibles en el present, és la hipòtesi colinérgica, la qual suggereix que l'EA es deu a una reducció en la síntesi del neurotransmissor acetilcolina. Aquesta hipòtesi no ha mantingut suport global per raó de què els medicaments que tracten una deficiència colinèrgica tenen reduïda efectivitat en la prevenció o cura de l'Alzheimer, encara que s'ha proposat que els efectes de l'acetilcolina donen inici a una acumulació a escales tan grans que comporta a la neuroinflamación generalitzada que deixa de ser tractable simplement promovent la síntesi del neurotransmisor.[20][21]

Una altra hipòtesi proposada en 1991,[22] s'ha relacionat amb l'acúmulo anòmal de les proteínas beta-amiloide (també trucada|crida amiloide A) i tau al cervell dels pacients amb Alzheimer.[23] En una minoria de pacients, la malaltia es produeix per l'aparició de mutacions en els genes PSEN1, PSEN2 i al gen de la APP, localitzat en el cromosoma 21. En aquest últim cas la malaltia apareix clàssicament en persones amb el síndrome de Down (trisomia al cromosoma 21), gairebé universalment en els 40 anys de vida i es transmet de pares a fills (pel que existeix, habitualment, antecedents familiars de malaltia d'Alzheimer en els pacients que desenvolupen la malaltia en edats precoces). Aquesta relació amb el cromosoma 21, i la tan elevada freqüència d'aparició de la malaltia en les trisomies d'aquest cromosoma, fan que la teoria sigui molt evidente.[24][25]

Un altre gran factor de risc genètic és la presència del gen de la APOE4, el qual tendeix a produir una acumulació amiloide al cervell abans de l'aparició dels primers símptomes de l'EA. Per ende, la deposició de l'amiloide A tendeix a precedir la clínica de la EA[26]. Otras evidències parteixen de les troballes en ratolins genéticamente modificats, els quals només expressen un gen humà canviat, el de lAPP, el qual invariablement els causa el desenvolupament de plaques amiloides fibrilares[27]. Se va descobrir una vacuna experimental que causava l'eliminació d'aquestes plaques però no tenia efecte sobre la demencia[28].

Els dipòsits de les plaques no tenen correlació amb la pèrdua neuronal[29]. Esta observació recolza la hipòtesi tau, la qual defensa que és aquesta proteïna la que dóna inici a la cascada de trastorns de la malaltia de AlzheimerError de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>. Cuando això ocorre, els microtúbulos es desintegren col·lapsant el sistema de transport de la neurona. Això pot donar inici a les primeres disfuncions en la comunicació bioquímica entre una neurona i l'altra i comportar a la mort d'aquestes cèl·lules. [30]

Un nombre d'investigacions recents ha relacionat la demencia,[31] incloent la malaltia de Alzheimer,[32] amb desordres metabólicos,[33] particularment amb la hiperglicemia i la resistència a la insulina. L'expressió de receptores de la insulina ha estat demostrada a les neurones del sistema nerviós central, preferentment en les del hipocampo. En aquestes neurones, quan la insulina s'uneix al seu receptor cel·lular, es promou l'activació de cascades de senyalització intracel·lular que condueixen al canvi de l'expressió dels gens relacionats amb els processos de plasticitat sinàptica i de les enzimas relacionades amb el desallotjament|refús de la mateixa insulina i del beta-amiloide. Aquests enzims degradants d'insulina promouen la disminució de la toxicitat deguda a l'amiloide en models animals.

Alguns estudis han suggerit una hipòtesi sobre la relació d'aquesta malaltia amb l'alumini. L'esmentada hipòtesi suggereix que els estris d'alumini contaminen amb traces dions alúmina als aliments. Aquests ions es focalitzen en els receptors produint degradació i formació de plaquetes amiloide, aquest fet està sent proposat en els centres d'investigació de la enfermedad[34]. Malgrat la polèmica existent entorn del paper que té el alumini com a factor de risc de l'EA, en els últims anys els estudis científics han mostrat que aquest metall podria estar relacionat amb el desenvolupament de la malaltia. Els resultats mostren que l'alumini s'associa a diversos processos neurofisiológicos que provoquen la característica degeneració de la EA.[35]

Patogènia

Imagen histopatológica de plaques senils vista en la crosta cerebral d'un pacient amb la malaltia d'Alzheimer. Impregnació amb plata.

La malaltia d'Alzheimer es caracteritza per la pèrdua de neurones i sinapsi en la crosta cerebral i a certes regions subcorticals. Aquesta pèrdua resulta en una atròfia de les regions afectades, incloent una degeneració en el lòbul temporal i parietal i parts de la corteza frontal i la circunvolución cingulada.[21]

Referències

  1. ↑ Waldemar G, Dubois B, Emre M, et al «Recommendations for the diagnosis and management of Alzheimer's disease and other disorders associated with dementia: EFNS guideline». Eur. J. Neurol., vol. 14, 1, January 2007, pàg. e1–26. DOI: 10.1111/j.1468-1331.2006.01605.x. PMID: 17222085.
  2. ↑ Preclinical: Diari de *
    « probable. Un probable estudi de 13 anys de la cohort Framingham »
    Diari de *
    « rendiment de prova neuropsychological 1.5 a 8 anys abans de començament »
    Diari de *
    « Falta indicar el text de la citació. »
  3. ↑ Plantilla:Cite de vida de living
  4. ↑ Plantilla:Cite nou diari
  5. ↑
    « Falta indicar el text de la citació. »
  6. ↑ Plantilla:Citi diari
  7. ↑ Plantilla:Citi diari
  8. ↑
    « Falta indicar el text de la citació. »
  9. ↑
    « Falta indicar el text de la citació. »
  10. ↑ Plantilla:Citi diari
  11. ↑ cognitiu suau Plantilla:Citi diari
  12. ↑ Plantilla:Citi diari
  13. ↑ 13,0 13,1 Plantilla:Citi diari
  14. ↑ Plantilla:Citi diari
  15. ↑ Plantilla:Citi diari
  16. ↑ Plantilla:Cite bàsic
  17. ↑ Plantilla:Cite de
  18. ↑ Plantilla:Cite de
  19. ↑ {{cite d'apraxia en la malaltia d'Alzheimer |journal=Cortex |volume=29 |issue=4 |pages=715-25 |year=1993 |month=December |pmid=8124945 }}
  20. ↑ Shen ZX «Brain cholinesterases: II. The molecular and cellular basis of Alzheimer's disease». Med. Hypotheses, vol. 63, 2, 2004, pàg. 308-21. DOI: 10.1016/j.mehy.2004.02.031. PMID: 15236795.
  21. ↑ 21,0 21,1 Wenk GL «Neuropathologic changes in Alzheimer's disease». J Clin Psychiatry, vol. 64 Suppl 9, 2003, pàg. 7-10. PMID: 12934968.
  22. ↑ Hardy J, Allsop D «Amyloid deposition as the central event in the aetiology of Alzheimer's disease». Trends Pharmacol. Sci., vol. 12, 10, October 1991, pàg. 383-88. PMID: 1763432.
  23. ↑ Mudher A, Lovestone S «Alzheimer's disease-do tauists and baptists finally shake hands?». Trends Neurosci., vol. 25, 1, January 2002, pàg. 22-26. PMID: 11801334.
  24. ↑ Nistor M, Do M, Parekh M, 'et al.' «Alpha- and beta-secretés activity as a function of age and beta-amyloid in Down syndrome and normal brain». Neurobiol. Aging, vol. 28, 10, October 2007, pàg. 1493-1506. DOI: 10.1016/j.neurobiolaging.2006.06.023. PMID: 16904243.
  25. ↑ Lott IT, Head E «Alzheimer disease and Down syndrome: factors in pathogenesis». Neurobiol. Aging, vol. 26, 3, March 2005, pàg. 383-89. DOI: 10.1016/j.neurobiolaging.2004.08.005. PMID: 15639317.
  26. ↑ Polvikoski T, Sulkava R, Haltia M, 'et al.' «Apolipoprotein E, dementia, and cortical deposition of beta-amyloid protein». N. Engl. J. Med., vol. 333, 19, November 1995, pàg. 1242-47. PMID: 7566000.
  27. ↑ Ratones trasgénicos:
    • Games D, Adams D, Alessandrini R, 'et al.' «Alzheimer-type neuropathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein». Nature, vol. 373, 6514, February 1995, pàg. 523-27. DOI: 10.1038/373523a0. PMID: 7845465.
    • Masliah E, Sisk A, Mallory M, Mucke L, Schenk D, Games D «Comparison of neurodegenerative pathology in transgenic mice overexpressing V717F beta-amyloid precursor protein and Alzheimer's disease». J. Neurosci., vol. 16, 18, September 1996, pàg. 5795-811. PMID: 8795633.
    • Hsiao K, Chapman P, Nilsen S, 'et al.' «Correlative memory deficits, Abeta elevation, and amyloid plaquis in transgenic mice». Science (journal), vol. 274, 5284, October 1996, pàg. 99-102. PMID: 8810256.
  28. ↑ Holmes C, Boche D, Wilkinson D, 'et al.' «Long-term effects of Abeta42 immunisation in Alzheimer's disease: follow-up of a randomised, placebo-controlled phase I trial». Lancet, vol. 372, 9634, July 2008, pàg. 216-23. DOI: 10.1016/S0140-6736 (08) 61075-2. PMID: 18640458.
  29. ↑ Schmitz C, Rutten BP, Pielen A, 'et al.' «Hippocampal neuron loss exceeds amyloid plaqui lloeu in a transgenic mouse model of Alzheimer's disease». Am. J. Pathol., vol. 164, 4, April 2004, pàg. 1495-1502. PMC: 1615337. PMID: 15039236.
  30. ↑ Chun W, Johnson GV «The faci remolins of tau phosphorylation and cleavage inneuronal cell death». Front. Biosci., vol. 12, 2007, pàg. 733-56. PMID: 17127334.
  31. ↑ Stewart R, Liolitsa SR. Type 2 diabetis mellitus, cognitive impairment and dementia. Diabet Med. 1999 Feb;16(2):93-112. PMID: 10229302.
  32. ↑ Diabetes i Alzheimer:
    • Biessels GJ, Kappelle LJ; Utrecht Diabetic Encephalopathy Study Group. [Increased risk of Alzheimer's disease in Type II diabetis: insulin resistance of the brain or insulin-induced amyloid pathology?] (en anglès). Biochem Soc Trans. 2005 Nov;33(Pt 5): 1041-4. PMID: 16246041.
    • Pasquier F, Boulogne A, Leys D, Fontaine P. Diabetes mellitus and dementia. (en inglés). Diabetis Metab. 2006 Nov;32(5 Pt 1): 403-14. PMID: 17110895.
    • Reed BR, Mungas DM, Kramer JH, Ellis W, Vinters HV, Zarow C, Jagust WJ, Chui HC. Profiles of neuropsychological impairment in autopsy-defined Alzheimer's disease and cerebrovascular disease. Brain. 2007 Mar;130(Pt 3): 731-9. Epub 2007 Jan 31. PMID: 17267522.
  33. ↑ Jagua A, Avila A. Insulina i malaltia d'Alzheimer: una diabetis tipus 3? Rev Fac Med Univ Nac Colomb 2007; 55(1):6-70
  34. ↑ Suay Llopis, Loreto; Ballester Díez, Ferran (2002) Revisió dels estudis sobre exposició a l'alumini i malaltia d'Alzheimer, en 'Revesteixi Espanyola de Salut Pública' novembre-desembre de 2002, Vol. 76, n.º 6. Ministeri de Sanitat i Consum, España
  35. ↑ FERREIRA, Pricilla Costa, PIAI, Kamila de Almeida, TAKAYANAGUI, Angela Maria Magosso et al. Aluminum as a risk factor for Alzheimer's disease. Rev. Latino-Am. Enfermagem [online]. 2008, vol. 16, no. 1 [citat 2008-09-10], pp. 151-157. Disponible en la World Wide Web: [1]. ISSN 0104-1169. doi: 10.1590/S0104-11692008000100023


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Malaltia d'Alzheimer

Plantilla:Enllaç AD

Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Malaltia_d%27Alzheimer&oldid=3031863»