Vés al contingut

Dolor toràcic: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 36: Línia 36:
=== Historial clínic ===
=== Historial clínic ===
Conèixer els factors de risc d'una persona pot ser molt útil per determinar o descartar causes greus de dolor al pit. Per exemple, l' [[Infart de miocardi|atac cardíac]] i [[Dissecció aòrtica|la dissecció de l'aorta toràcica]] són molt rars en individus sans menors de 30 anys, però significativament més freqüents en individus amb factors de risc significatius, com ara edat avançada, tabaquisme, [[Hipertensió arterial|hipertensió]], [[Diabetis mellitus|diabetis]], antecedents de [[Malaltia de les artèries coronàries|malaltia coronària]] o [[Accident vascular cerebral|ictus]] ., antecedents familiars positius ( [[Ateroesclerosi|aterosclerosi]] prematura, trastorns del [[colesterol]], [[Infart de miocardi|infart]] en edats primerenques) i altres factors de risc. El dolor toràcic que s'irradia a una o ambdues espatlles o braços, dolor toràcic que es produeix amb l'activitat física, dolor toràcic associat a nàusees o vòmits, dolor toràcic acompanyat de [[Suor|diàforesi]] o sudoració, o dolor toràcic descrit com a "pressió", té una probabilitat més alta de patir. estar relacionat amb [[Síndrome coronària aguda|la síndrome coronària aguda]], o un subministrament inadequat de sang al múscul cardíac, però fins i tot sense aquests símptomes, el dolor al pit pot ser un signe de [[síndrome coronària aguda]] . <ref>{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=294|exemplar=20|pàgines=2623–9|data=November 2005|pmid=16304077|doi=10.1001/jama.294.20.2623|dataaccés=free}}</ref> Altres pistes de la història poden ajudar a reduir la sospita d'infart de miocardi. Aquests inclouen dolor toràcic descrit com a "agut" o "punyal", dolor toràcic de naturalesa posicional o [[Pleuritis|pleurítica]] i dolor toràcic que es pot reproduir amb la palpació. <ref>{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=280|exemplar=14|pàgines=1256–63|data=October 1998|pmid=9786377|doi=10.1001/jama.280.14.1256}}</ref> <ref name="Dezman_20172">{{Ref-publicació|publicació=The Western Journal of Emergency Medicine|volum=18|exemplar=4|pàgines=752–760|data=June 2017|pmid=28611898|pmc=5468083|doi=10.5811/westjem.2017.3.32666}}</ref> Tanmateix, es poden presentar tant símptomes atípics com típics de la síndrome coronària aguda i, en general, una història no és suficient per descartar el diagnòstic de síndrome coronària aguda. <ref name="Dezman_20172" /> En alguns casos, el dolor al pit pot ni tan sols ser un símptoma d'un esdeveniment cardíac agut. S'estima que el 33% de les persones amb infart de miocardi als Estats Units no presenten dolor al pit i tenen una mortalitat significativament més alta com a resultat del retard del tractament. <ref name="Canto_20002">{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=283|exemplar=24|pàgines=3223–9|data=June 2000|pmid=10866870|doi=10.1001/jama.283.24.3223|dataaccés=free}}</ref>
Conèixer els factors de risc d'una persona pot ser molt útil per determinar o descartar causes greus de dolor al pit. Per exemple, l' [[Infart de miocardi|atac cardíac]] i [[Dissecció aòrtica|la dissecció de l'aorta toràcica]] són molt rars en individus sans menors de 30 anys, però significativament més freqüents en individus amb factors de risc significatius, com ara edat avançada, tabaquisme, [[Hipertensió arterial|hipertensió]], [[Diabetis mellitus|diabetis]], antecedents de [[Malaltia de les artèries coronàries|malaltia coronària]] o [[Accident vascular cerebral|ictus]] ., antecedents familiars positius ( [[Ateroesclerosi|aterosclerosi]] prematura, trastorns del [[colesterol]], [[Infart de miocardi|infart]] en edats primerenques) i altres factors de risc. El dolor toràcic que s'irradia a una o ambdues espatlles o braços, dolor toràcic que es produeix amb l'activitat física, dolor toràcic associat a nàusees o vòmits, dolor toràcic acompanyat de [[Suor|diàforesi]] o sudoració, o dolor toràcic descrit com a "pressió", té una probabilitat més alta de patir. estar relacionat amb [[Síndrome coronària aguda|la síndrome coronària aguda]], o un subministrament inadequat de sang al múscul cardíac, però fins i tot sense aquests símptomes, el dolor al pit pot ser un signe de [[síndrome coronària aguda]] . <ref>{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=294|exemplar=20|pàgines=2623–9|data=November 2005|pmid=16304077|doi=10.1001/jama.294.20.2623|dataaccés=free}}</ref> Altres pistes de la història poden ajudar a reduir la sospita d'infart de miocardi. Aquests inclouen dolor toràcic descrit com a "agut" o "punyal", dolor toràcic de naturalesa posicional o [[Pleuritis|pleurítica]] i dolor toràcic que es pot reproduir amb la palpació. <ref>{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=280|exemplar=14|pàgines=1256–63|data=October 1998|pmid=9786377|doi=10.1001/jama.280.14.1256}}</ref> <ref name="Dezman_20172">{{Ref-publicació|publicació=The Western Journal of Emergency Medicine|volum=18|exemplar=4|pàgines=752–760|data=June 2017|pmid=28611898|pmc=5468083|doi=10.5811/westjem.2017.3.32666}}</ref> Tanmateix, es poden presentar tant símptomes atípics com típics de la síndrome coronària aguda i, en general, una història no és suficient per descartar el diagnòstic de síndrome coronària aguda. <ref name="Dezman_20172" /> En alguns casos, el dolor al pit pot ni tan sols ser un símptoma d'un esdeveniment cardíac agut. S'estima que el 33% de les persones amb infart de miocardi als Estats Units no presenten dolor al pit i tenen una mortalitat significativament més alta com a resultat del retard del tractament. <ref name="Canto_20002">{{Ref-publicació|publicació=JAMA|volum=283|exemplar=24|pàgines=3223–9|data=June 2000|pmid=10866870|doi=10.1001/jama.283.24.3223|dataaccés=free}}</ref>

=== Puntuació de risc ===
La puntuació del Registre global d'esdeveniments coronaris aguts i la trombosi en infart de miocardi realitzada en el moment de l'ingrés poden ajudar a estratificar les persones en grups de risc baix, intermedi i alt per a la síndrome coronària aguda. <ref name="Tint20162">{{Ref-llibre|cognom=Tintinalli|nom=Judith E|url=https://books.google.com/books?id=FNKLCgAAQBAJ|títol=Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide|editorial=McGraw-Hill Education|any=2016|isbn=978-0-07-179476-3|edició=Eighth|lloc=New York|pàgines=325–331|oclc=915775025}}</ref> No obstant això, aquestes puntuacions no proporcionen directrius de gestió per a les persones estratificades pel risc.

La puntuació HEART, estratifica les persones en grups de baix risc i d'alt risc, i recomana l'alta o l'ingrés en funció de la puntuació. <ref name="Tint20162" />
{| class="wikitable" style="float: right; margin-left:15px; text-align:center"
|+puntuació HEERT<ref>{{Ref-publicació|display-authors=6|publicació=International Journal of Cardiology|volum=168|exemplar=3|pàgines=2153–8|data=October 2013|pmid=23465250|doi=10.1016/j.ijcard.2013.01.255|dataaccés=free}}</ref> <ref>{{Ref-publicació|publicació=Netherlands Heart Journal|volum=16|exemplar=6|pàgines=191–6|data=June 2008|pmid=18665203|pmc=2442661|doi=10.1007/BF03086144}}</ref>
!Criteris
!Valor del punt
|-
! colspan="2" |Història
|-
|Molt sospitós
| +2
|-
|Moderadament sospitós
| +1
|-
|Una mica sospitós
|0
|-
! colspan="2" |ECG
|-
|Depressió ST significativa
| +2
|-
|Pertorbació inespecífica de la repolarització
| +1
|-
|Normal
|0
|-
! colspan="2" |Edat
|-
|≥ 65
| +2
|-
|45-65
| +1
|-
|≤ 45
|0
|-
! colspan="2" |Risc*
|-
|≥ 3 factors de risc o antecedents de malaltia ateroscleròtica
| +2
|-
|1-2 factors de risc
| +1
|-
|No es coneixen factors de risc
|0
|-
! colspan="2" |Troponi
|-
|≥ 3 × límit normal
| +2
|-
|1-3 × límit normal
| +1
|-
|≤ límit normal
|0
|-
| colspan="2" |<nowiki>*</nowiki> inclouen [[hipercolesterolèmia]], [[Hipertensió arterial|hipertensió]], [[diabetis mellitus]], tabaquisme, obesitat
|}
'''Puntuació acumulada:'''

* '''0-3''' : 2,5% de risc d'esdeveniment cardíac advers. El pacient pot ser donat d'alta amb seguiment.
* '''4-6''' : 20,3% de risc d'esdeveniment cardíac advers. Els pacients han de ser ingressats a l'hospital per tenir tendències de troponina i proves provocatives.
* '''≥7''' : 72,7% de risc d'esdeveniment cardíac advers, cosa que suggereix mesures invasives primerenques amb aquests pacients i una estreta coordinació amb la cardiologia hospitalària.

Si se sospita de [[síndrome coronària aguda]] ("atac cardíac"), moltes persones són ingressades breument per a l'observació, ECG seqüencials i la mesura dels enzims cardíacs a la sang al llarg del temps. De vegades, més proves de seguiment poden determinar la causa.


== Teràpia ==
== Teràpia ==

Revisió del 15:24, 14 nov 2022

Plantilla:Infotaula malaltiaDolor toràcic
Tipusdolor Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Localitzaciótors Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10R07.4 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB16537 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus003079 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD002637 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0008031 Modifica el valor a Wikidata

El dolor toràcic o la dolor toràcica és un símptoma que pot estar associat a nombroses anomalies i malalties, generalment és considerat una emergència per motiu de l'angina de pit o de l'infart miocardíac, malalties cardíaques a les quals la dolor toràcic pot associar-se. Quan la dolor toràcica no es pot atribuir a patologies del cor, hom s'hi refereix com a dolor toràcica no cardíaca. Les guies més recents recomanen atribuir a la fase del triatge el codi vermell a una dolor toràcica de presumpte origen cardíac.

Simptomatologia

Dels símptomes i signes clínics observats es pot obtenir una primera idea sobre l'etiologia de l'esdeveniment.

Si la dolor deriva d'un esforç o una emoció intensa, aleshores la causa pot ser cardíaca. La irradiació de la dolor toràcica al braç esquerre, a la regió epigàstrica o al coll pot donar suport a la hipòtesi d'una patologia isquèmica del cor.

Etiologia

Existeixen nombroses causes d'aquesta mena de dolor, algunes extremament greus i d'altres menys, però de totes maneres es tracta d'una patologia gastroesofàgia el 40% dels casos.

Causes greus

Altres causes

Enfocament diagnòstic

Historial clínic

Conèixer els factors de risc d'una persona pot ser molt útil per determinar o descartar causes greus de dolor al pit. Per exemple, l' atac cardíac i la dissecció de l'aorta toràcica són molt rars en individus sans menors de 30 anys, però significativament més freqüents en individus amb factors de risc significatius, com ara edat avançada, tabaquisme, hipertensió, diabetis, antecedents de malaltia coronària o ictus ., antecedents familiars positius ( aterosclerosi prematura, trastorns del colesterol, infart en edats primerenques) i altres factors de risc. El dolor toràcic que s'irradia a una o ambdues espatlles o braços, dolor toràcic que es produeix amb l'activitat física, dolor toràcic associat a nàusees o vòmits, dolor toràcic acompanyat de diàforesi o sudoració, o dolor toràcic descrit com a "pressió", té una probabilitat més alta de patir. estar relacionat amb la síndrome coronària aguda, o un subministrament inadequat de sang al múscul cardíac, però fins i tot sense aquests símptomes, el dolor al pit pot ser un signe de síndrome coronària aguda . [1] Altres pistes de la història poden ajudar a reduir la sospita d'infart de miocardi. Aquests inclouen dolor toràcic descrit com a "agut" o "punyal", dolor toràcic de naturalesa posicional o pleurítica i dolor toràcic que es pot reproduir amb la palpació. [2] [3] Tanmateix, es poden presentar tant símptomes atípics com típics de la síndrome coronària aguda i, en general, una història no és suficient per descartar el diagnòstic de síndrome coronària aguda. [3] En alguns casos, el dolor al pit pot ni tan sols ser un símptoma d'un esdeveniment cardíac agut. S'estima que el 33% de les persones amb infart de miocardi als Estats Units no presenten dolor al pit i tenen una mortalitat significativament més alta com a resultat del retard del tractament. [4]

Puntuació de risc

La puntuació del Registre global d'esdeveniments coronaris aguts i la trombosi en infart de miocardi realitzada en el moment de l'ingrés poden ajudar a estratificar les persones en grups de risc baix, intermedi i alt per a la síndrome coronària aguda. [5] No obstant això, aquestes puntuacions no proporcionen directrius de gestió per a les persones estratificades pel risc.

La puntuació HEART, estratifica les persones en grups de baix risc i d'alt risc, i recomana l'alta o l'ingrés en funció de la puntuació. [5]

puntuació HEERT[6] [7]
Criteris Valor del punt
Història
Molt sospitós +2
Moderadament sospitós +1
Una mica sospitós 0
ECG
Depressió ST significativa +2
Pertorbació inespecífica de la repolarització +1
Normal 0
Edat
≥ 65 +2
45-65 +1
≤ 45 0
Risc*
≥ 3 factors de risc o antecedents de malaltia ateroscleròtica +2
1-2 factors de risc +1
No es coneixen factors de risc 0
Troponi
≥ 3 × límit normal +2
1-3 × límit normal +1
≤ límit normal 0
* inclouen hipercolesterolèmia, hipertensió, diabetis mellitus, tabaquisme, obesitat

Puntuació acumulada:

  • 0-3 : 2,5% de risc d'esdeveniment cardíac advers. El pacient pot ser donat d'alta amb seguiment.
  • 4-6 : 20,3% de risc d'esdeveniment cardíac advers. Els pacients han de ser ingressats a l'hospital per tenir tendències de troponina i proves provocatives.
  • ≥7 : 72,7% de risc d'esdeveniment cardíac advers, cosa que suggereix mesures invasives primerenques amb aquests pacients i una estreta coordinació amb la cardiologia hospitalària.

Si se sospita de síndrome coronària aguda ("atac cardíac"), moltes persones són ingressades breument per a l'observació, ECG seqüencials i la mesura dels enzims cardíacs a la sang al llarg del temps. De vegades, més proves de seguiment poden determinar la causa.

Teràpia

Varia segons la causa subjacent que provoca la dolor i l'etapa de la cura.

Exàmens

L'electrocardiograma de 12 derivacions serveix per donar una primera indicació de si el cor està implicat en l'etiologia del cor. L'ECG no s'ha de considerar definitiu, car no són rars els falsos negatius, i cal confirmar-lo amb exàmens de laboratori (mioglobulina, troponina i altres marcadors cardíacs).

Altres exàmens són la imatgeria del tòrax i les anàlisis de sang.

Atenció prehospitalària

El dolor toràcic és un símptoma comú amb què es troben els serveis mèdics d'emergència . L'aspirina augmenta la supervivència en persones amb síndrome coronària aguda i és raonable que els despatxadors de l' EMS la recomanin en persones sense hemorràgia greu recent. [8] L'oxigen suplementari s'utilitzava en el passat per a la majoria de les persones amb dolor al pit, però no és necessari tret que les saturacions d'oxigen siguin inferiors al 94% o hi hagi signes de dificultat respiratòria . [9] [8] Entonox és utilitzat freqüentment pel personal d' EMS en l'entorn prehospitalari. [10] Tanmateix, hi ha poques evidències sobre la seva eficàcia. [8] [11]

Atenció hospitalària

L'atenció hospitalària del dolor de pit comença amb l'estudi inicial dels signes vitals, les vies respiratòries i la respiració d'una persona i el nivell de consciència . [12] [13] Això també pot incloure la connexió de derivacions d'ECG, monitors cardíacs, línies intravenoses i altres dispositius mèdics, depenent de l'avaluació inicial. [13] Després de l'avaluació de la història d'una persona, els factors de risc, l'examen físic, les proves de laboratori i les imatges, la gestió comença en funció dels diagnòstics sospitosos. [13] Segons el diagnòstic, una persona pot ser col·locada a la unitat de cures intensives, ingressada a l'hospital o tractada ambulatòriament . [13] Per a les persones amb sospita de dolor toràcic cardíac o síndrome coronària aguda, o altres diagnòstics emergents com ara pneumotòrax, embòlia pulmonar o dissecció aòrtica, sovint es recomana l'ingrés a l'hospital per a un tractament posterior. [13]

Atenció ambulatòria

Per a les persones amb dolor de pit no cardíac, la teràpia cognitivo-conductual pot ser útil de manera ambulatòria. Una revisió Cochrane de 2015 va trobar que la teràpia cognitivo-conductual podria reduir la freqüència d'episodis de dolor al pit els primers tres mesos després del tractament. [14] Per a les persones amb dolor al pit a causa de la malaltia de reflux gastroesofàgic, s'ha demostrat que un inhibidor de la bomba de protons és el tractament més eficaç. [15] Tanmateix, s'ha demostrat que el tractament amb inhibidors de la bomba de protons no és millor que el placebo en persones amb dolor de pit no cardíac no causat per la malaltia de reflux gastroesofàgic. [15] Per a les causes musculoesquelètics del dolor al pit, la teràpia de manipulació o la teràpia quiropràctica, l'acupuntura o una recomanació per augmentar l'exercici s'utilitzen sovint com a tractament. [15] Els estudis han mostrat resultats contradictoris sobre l'eficàcia d'aquests tractaments. [15] S'ha demostrat que una teràpia combinada de fàrmacs antiinflamatoris no esteroides i teràpia de manipulació amb exercicis a casa és més eficaç en el tractament del dolor toràcic musculoesquelètic. [16]

Epidemiologia

El dolor al pit és un problema de presentació comú. El dolor toràcic global és responsable d'aproximadament el 6% de totes les visites al servei d'urgències als Estats Units i és el motiu més comú d'ingrés hospitalari. [17] El dolor toràcic també és molt comú a les clíniques d'atenció primària, representant l'1-3% de totes les visites. [18] La taxa de visites al servei d'urgències als EUA per dolor al pit va disminuir un 10% entre 1999 i 2008. [19] però es va observar un augment posterior del 13% entre 2006 i 2011. [20] Es considera que menys del 20% de tots els casos d'ingressos per dolor toràcic es deuen a una malaltia de l'artèria coronària. [21] La taxa de dolor al pit com a símptoma de la síndrome coronària aguda varia entre les poblacions en funció de l'edat, el sexe i les condicions mèdiques prèvies . [22] En general, les dones tenen més probabilitats que els homes de presentar-se sense dolor de pit (49% vs. 38%) en casos d'infart de miocardi. [22]

Vacunació

  • La pericarditis i miocarditis poden ser un efecte secundari rar d'algunes vacunes com la vacuna contra la verola .[23]
  • Les vacunes d'ARNm de Covid-19 s'han associat amb pericarditis,[24] però la incidència és molt rara en comparació amb la incidència de pericarditis en persones amb Covid-19. La FDA i l'Agència Europea del Medicament estimen el risc de pericarditis després de la vacuna contra la Covid-19 en 1 cas per cada 100.000 dels que estan vacunats.[25][26] Es va observar que el risc de pericarditis després de la vacunació contra la Covid-19 era més alt en homes d'entre 16 i 29 anys i després de rebre la segona dosi de la vacuna d'ARNm Covid-19.[27][28]

Referències

  1. ↑ JAMA, 294, 20, November 2005, pàg. 2623–9. DOI: 10.1001/jama.294.20.2623. PMID: 16304077 [Consulta: free].
  2. ↑ JAMA, 280, 14, October 1998, pàg. 1256–63. DOI: 10.1001/jama.280.14.1256. PMID: 9786377.
  3. ↑ 3,0 3,1 The Western Journal of Emergency Medicine, 18, 4, June 2017, pàg. 752–760. DOI: 10.5811/westjem.2017.3.32666. PMC: 5468083. PMID: 28611898.
  4. ↑ JAMA, 283, 24, June 2000, pàg. 3223–9. DOI: 10.1001/jama.283.24.3223. PMID: 10866870 [Consulta: free].
  5. ↑ 5,0 5,1 Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. New York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025. 
  6. ↑ International Journal of Cardiology, 168, 3, October 2013, pàg. 2153–8. DOI: 10.1016/j.ijcard.2013.01.255. PMID: 23465250 [Consulta: free].
  7. ↑ Netherlands Heart Journal, 16, 6, June 2008, pàg. 191–6. DOI: 10.1007/BF03086144. PMC: 2442661. PMID: 18665203.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Circulation, 122, 18 Suppl 3, November 2010, pàg. S787–817. DOI: 10.1161/CIRCULATIONAHA.110.971028. PMID: 20956226 [Consulta: free].
  9. ↑ «Highlights of the 2010 AHA Guidelines for CPR and ECC». American Heart Association.
  10. ↑ Emergency Nurse, 10, 9, February 2003, pàg. 15–9. DOI: 10.7748/en2003.02.10.9.15.c1090. PMID: 12655961.
  11. ↑ «Entonox for the Treatment of Undiagnosed Chest Pain: Clinical Effectiveness and Guidelines». Canadian Agency for Drugs and Technologies in Health. Arxivat de l'original el 29 September 2011. [Consulta: 12 juliol 2011].
  12. ↑ Tintinalli, Judith E. Tintinalli's emergency medicine: a comprehensive study guide. Eighth. New York: McGraw-Hill Education, 2016, p. 325–331. ISBN 978-0-07-179476-3. OCLC 915775025. 
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Marx, John A. Rosen's Emergency Medicine: Concepts and Clinical Practice. Eighth. Philadelphia, PA: Elsevier/Saunders, 2014. ISBN 978-1-4557-0605-1. OCLC 853286850. 
  14. ↑ The Cochrane Database of Systematic Reviews, 2021, 6, June 2015, pàg. CD004101. DOI: 10.1002/14651858.cd004101.pub5. PMC: 6599861. PMID: 26123045.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 PLOS ONE, 9, 8, 11-08-2014, pàg. e104722. Bibcode: 2014PLoSO...9j4722B. DOI: 10.1371/journal.pone.0104722. PMC: 4128723. PMID: 25111147 [Consulta: free].
  16. ↑ Primary Care, 40, 4, December 2013, pàg. 863–87, viii. DOI: 10.1016/j.pop.2013.08.007. PMID: 24209723.
  17. ↑ The Western Journal of Emergency Medicine, 18, 4, June 2017, pàg. 752–760. DOI: 10.5811/westjem.2017.3.32666. PMC: 5468083. PMID: 28611898.
  18. ↑ The Medical Clinics of North America, 94, 2, March 2010, pàg. 259–73. DOI: 10.1016/j.mcna.2010.01.007. PMID: 20380955.
  19. ↑ «Products - Data Briefs - Number 43 - September 2010». www.cdc.gov. [Consulta: 19 gener 2018].
  20. ↑ «Trends in Emergency Department Visits, 2006-2011». HCUP Statistical Brief #179. Agency for Healthcare Research and Quality, September 2014.
  21. ↑ Alimentary Pharmacology & Therapeutics, 16, 7, July 2002, pàg. 1217–23. DOI: 10.1046/j.1365-2036.2002.01296.x. PMID: 12144570 [Consulta: free].
  22. ↑ 22,0 22,1 JAMA, 283, 24, June 2000, pàg. 3223–9. DOI: 10.1001/jama.283.24.3223. PMID: 10866870 [Consulta: free].
  23. ↑ BMJ Case Reports, 2018, March 2018. DOI: 10.1136/bcr-2017-223523. PMC: 5878341. PMID: 29572367.
  24. ↑ «Epidemiology of Myocarditis and Pericarditis Following mRNA Vaccination by Vaccine Product». JAMA Network. [Consulta: 6 novembre 2022].
  25. ↑ Basso, Cristina New England Journal of Medicine, 387, 16, 20-10-2022, pàg. 1488–1500. DOI: 10.1056/NEJMra2114478.
  26. ↑ Lancet Respir Med, 10, 7, July 2022, pàg. 679–688. DOI: 10.1016/S2213-2600(22)00059-5. PMC: 9000914. PMID: 35421376.
  27. ↑ JAMA, 327, 4, January 2022, pàg. 331–340. DOI: 10.1001/jama.2021.24110. PMC: 8790664. PMID: 35076665.
  28. ↑ New England Journal of Medicine, 385, 23, 2 December 2021, pàg. 2140–2149. DOI: 10.1056/NEJMoa2109730.

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dolor_toràcic&oldid=30923869»