Vés al contingut

Arteritis de Takayasu: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 16: Línia 16:
}}
}}
L''''arteritis de Takayasu''', també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una [[vasculitis]] poc freqüent que afecta a grans i mitjans [[Vasos sanguinis|vasos]], fonamentalment a l'[[artèria aorta]] i les seves branques principals. La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'[[oftalmòleg]] [[Japonesos|japonés]] Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars [[Retina|retinianes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Terao, C |títol= History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu |publicació= Int J Rheum Dis |pàgines=pp: 931-935|volum= 2014 Nov; 17 (8) |doi= 10.1111/1756-185X.12576 |pmid= 25643731 |issn= 1756-185X |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1756-185X.12576 |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
L''''arteritis de Takayasu''', també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una [[vasculitis]] poc freqüent que afecta a grans i mitjans [[Vasos sanguinis|vasos]], fonamentalment a l'[[artèria aorta]] i les seves branques principals. La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'[[oftalmòleg]] [[Japonesos|japonés]] Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars [[Retina|retinianes]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Terao, C |títol= History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu |publicació= Int J Rheum Dis |pàgines=pp: 931-935|volum= 2014 Nov; 17 (8) |doi= 10.1111/1756-185X.12576 |pmid= 25643731 |issn= 1756-185X |url= https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/1756-185X.12576 |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en [[nen]]s o [[gent gran]] i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una [[incidència]] global de 1-2 casos/milió d'habitants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ |títol= Global epidemiology of vasculitis |publicació= Nat Rev Rheumatol |pàgines=pp: 22-34|volum= 2022 Gen; 18 (1) |doi= 10.1038/s41584-021-00718-8 |pmid= 34853411 |pmc= 8633913 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8633913/pdf/41584_2021_Article_718.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (80-90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en [[nen]]s<ref>{{ref-publicació|cognom= Abrawi, S; Fouillet-Desjonqueres, M; David, L; Barral, X; ''et al'' |títol= Takayasu arteritis in children |publicació= Pediatr Rheumatol Online J |pàgines=pp: 17|volum= 2008 Set 28; 6 |doi= 10.1186/1546-0096-6-17 |pmid= 18822174 |pmc= 2567964 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2567964/pdf/1546-0096-6-17.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref> o [[gent gran]] i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una [[incidència]] global de 1-2 casos/milió d'habitants.<ref>{{ref-publicació|cognom= Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ |títol= Global epidemiology of vasculitis |publicació= Nat Rev Rheumatol |pàgines=pp: 22-34|volum= 2022 Gen; 18 (1) |doi= 10.1038/s41584-021-00718-8 |pmid= 34853411 |pmc= 8633913 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC8633913/pdf/41584_2021_Article_718.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>


== Clínica ==
== Clínica ==
Línia 30: Línia 30:
* [[Artèria subclàvia]]: [[claudicació intermitent|claudicació]] de les extremitats superiors, [[fenomen de Raynaud]].
* [[Artèria subclàvia]]: [[claudicació intermitent|claudicació]] de les extremitats superiors, [[fenomen de Raynaud]].
* [[Caròtide|Artèria caròtide]]: trastorns visuals, [[Síncope (medicina)|síncope]], [[ictus]].
* [[Caròtide|Artèria caròtide]]: trastorns visuals, [[Síncope (medicina)|síncope]], [[ictus]].
* [[Aorta abdominal]]: [[dolor abdominal]], [[pèrdua de pes]], [[Nàusea|nàusees]], [[vòmit]]s.<ref>{{ref-publicació|cognom= Jan, R; Zahid, S; Owais, SM; Khan, F; Awan, ZA |títol= Total Occlusion of Abdominal Aorta in Takayasu Arteritis |publicació= Cureus |pàgines=pp: e5058|volum= 2019 Jul 1; 11 (7) |pmid= 31516770 |doi= 10.7759/cureus.5058 |pmc= 6721881 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6721881/pdf/cureus-0011-00000005058.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
* [[Aorta abdominal]]: dolor abdominal, nàusees, vòmits.
* [[Artèria renal]]: [[hipertensió arterial]], [[insuficiència renal]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Li Cavoli, G; Mulè, G; Vallone, MG; Caputo, F |títol= Takayasu's disease effects on the kidneys: current perspectives |publicació= Int J Nephrol Renovasc Dis |pàgines=pp: 225-233|volum= 2018 Ag 15; 11 |pmid= 30147353 |doi= 10.2147/IJNRD.S146355 |pmc= 6101009 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6101009/pdf/ijnrd-11-225.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
* [[Artèria renal]]: [[hipertensió arterial]], [[insuficiència renal]].


== Diagnòstic ==
== Diagnòstic ==
Se sol diagnosticar per arteriografia.
Se sol diagnosticar per [[examen físic]] i proves d'[[imatge mèdica]].


=== Exploració física ===
=== Exploració física ===
* Absència o asimetria de polsos radials.
* Absència o asimetria de polsos radials.
* Bufs a les artèries afectades.
* Bufs a les artèries afectades.
* Diferència entre les [[Pressió sanguínia|pressions sanguínies]] [[Braç (anatomia)|braquials]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Sadurska, E; Jawniak, R; Majewski, M; Czekajska-Chehab, E |títol= Takayasu arteritis as a cause of arterial hypertension. Case report and literature review |publicació= Eur J Pediatr |pàgines=pp: 863-869|volum= 2012 Maig; 171 (5) |pmid= 22290282 |doi= 10.1007/s00431-012-1674-z |pmc= 3327834 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3327834/pdf/431_2012_Article_1674.pdf |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>


=== Laboratori ===
=== Laboratori ===
Línia 50: Línia 51:


== Tractament ==
== Tractament ==
[[Corticoides]] i [[metotrexat]]. Cirurgia de revascularització quan la inflamació està controlada.<ref>{{ref-publicació|cognom= Jung, JH; Lee, YH; Song, GG; Jeong, HS; ''et al'' |títol= Endovascular Versus Open Surgical Intervention in Patients with Takayasu's Arteritis: A Meta-analysis |publicació= Eur J Vasc Endovasc Surg |pàgines=pp: 888-899|volum= 2018 Jun; 55 (6) |pmid= 29622513 |doi= 10.1016/j.ejvs.2018.02.030 |issn= 1532-2165 |url= https://www.ejves.com/article/S1078-5884(18)30128-X/fulltext |llengua= anglès |consulta= 6 desembre 2022|}}</ref>
[[Corticoides]] i [[metotrexat]]. Cirurgia de revascularització quan la inflamació està controlada.


== Referències ==
== Referències ==
Línia 57: Línia 58:
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Labarca Solar |nom= Cristián |títol= Enfermedad de Takayasu: avances en fisiopatología, diagnóstico y tratamiento |editorial= Rev Chil Reumatol |any= 2015; 31 (2) |pàgines=pp: 53-60. {{ISSN|0718-6754}} |consulta= 6 desembre 2022 |llengua= castellà |url= https://sochire.cl/wp-content/uploads/2021/09/r-710-1-1447202692.pdf}}
* {{ref-llibre|cognom= Labarca Solar |nom= Cristián |títol= Enfermedad de Takayasu: avances en fisiopatología, diagnóstico y tratamiento |editorial= Rev Chil Reumatol |any= 2015; 31 (2) |pàgines=pp: 53-60. {{ISSN|0718-6754}} |consulta= 6 desembre 2022 |llengua= castellà |url= https://sochire.cl/wp-content/uploads/2021/09/r-710-1-1447202692.pdf}}

== Enllaços externs ==
* [https://www.youtube.com/watch?v=gWGko2Lg2xE Arteritis de Takayasu] Medical & Gabeents. 2022 Ag (en castellà)


{{Autoritat}}
{{Autoritat}}

Revisió del 17:09, 6 des 2022

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Plantilla:Infotaula malaltiaArteritis de Takayasu
Imatge angiogràfica obliqua anterior esquerra que mostra zones d'estenosi en diversos grans vasos (sobretot a les artèries subclàvies), corresponent a una arteritis de Takayasu modifica
Tipussíndrome, malaltia glomerular secundària, vasculitis predominantment de vasos grans, vasculitis, malaltia arterial i malaltia Modifica el valor a Wikidata
EpònimMikito Takayasu (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Especialitatimmunologia i reumatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
alprostadil, tocilizumab i infliximab Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-114A44.1 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10M31.4
CIM-9446.7
Recursos externs
OMIM207600
DiseasesDB12879
MedlinePlus001250
eMedicinemed/2232 ped/1956 neuro/361 radio/51
MeSHD013625 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet3287 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0035615, C0039263, C0003490 i C0003510 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:2508 Modifica el valor a Wikidata

L'arteritis de Takayasu, també anomenada síndrome de l'arc aòrtic és una vasculitis poc freqüent que afecta a grans i mitjans vasos, fonamentalment a l'artèria aorta i les seves branques principals. La primera descripció de la malaltia fou feta l'any 1908 per l'oftalmòleg japonés Mikito Takayasu, qui va estudiar una pacient amb una sèrie d'anomalies vasculars retinianes.[1] Sol afectar a individus d'uns 40 anys, predominantment dones (80-90 per cent dels casos), tot i que es veu algunes vegades en nens[2] o gent gran i és més freqüent en persones asiàtiques. Té una incidència global de 1-2 casos/milió d'habitants.[3]

Clínica

Fase inicial

Trobem clínica sistèmica.

Fase oclusiva

La clínica dependrà de l'artèria estenòtica:

Diagnòstic

Se sol diagnosticar per examen físic i proves d'imatge mèdica.

Exploració física

Laboratori

Proves d'imatge

Tractament

Corticoides i metotrexat. Cirurgia de revascularització quan la inflamació està controlada.[8]

Referències

  1. ↑ Terao, C «History of Takayasu arteritis and Dr. Mikito Takayasu» (en anglès). Int J Rheum Dis, 2014 Nov; 17 (8), pp: 931-935. DOI: 10.1111/1756-185X.12576. ISSN: 1756-185X. PMID: 25643731 [Consulta: 6 desembre 2022].
  2. ↑ Abrawi, S; Fouillet-Desjonqueres, M; David, L; Barral, X; et al «Takayasu arteritis in children» (en anglès). Pediatr Rheumatol Online J, 2008 Set 28; 6, pp: 17. DOI: 10.1186/1546-0096-6-17. PMC: 2567964. PMID: 18822174 [Consulta: 6 desembre 2022].
  3. ↑ Watts, RA; Hatemi, G; Burns, JC; Mohammad, AJ «Global epidemiology of vasculitis» (en anglès). Nat Rev Rheumatol, 2022 Gen; 18 (1), pp: 22-34. DOI: 10.1038/s41584-021-00718-8. PMC: 8633913. PMID: 34853411 [Consulta: 6 desembre 2022].
  4. ↑ Rana, DS; Batra, A; Anand, I; Patel, S; Gupta, P «Takayasu's arteritis - aphasia as an initial presentation» (en anglès). Neuroimmunol Neuroinflammation, 2016 Ag 31; 3 (8), pp: 192-195. DOI: 10.20517/2347-8659.2015.52. ISSN: 2347-8659 [Consulta: 6 desembre 2022].
  5. ↑ Jan, R; Zahid, S; Owais, SM; Khan, F; Awan, ZA «Total Occlusion of Abdominal Aorta in Takayasu Arteritis» (en anglès). Cureus, 2019 Jul 1; 11 (7), pp: e5058. DOI: 10.7759/cureus.5058. PMC: 6721881. PMID: 31516770 [Consulta: 6 desembre 2022].
  6. ↑ Li Cavoli, G; Mulè, G; Vallone, MG; Caputo, F «Takayasu's disease effects on the kidneys: current perspectives» (en anglès). Int J Nephrol Renovasc Dis, 2018 Ag 15; 11, pp: 225-233. DOI: 10.2147/IJNRD.S146355. PMC: 6101009. PMID: 30147353 [Consulta: 6 desembre 2022].
  7. ↑ Sadurska, E; Jawniak, R; Majewski, M; Czekajska-Chehab, E «Takayasu arteritis as a cause of arterial hypertension. Case report and literature review» (en anglès). Eur J Pediatr, 2012 Maig; 171 (5), pp: 863-869. DOI: 10.1007/s00431-012-1674-z. PMC: 3327834. PMID: 22290282 [Consulta: 6 desembre 2022].
  8. ↑ Jung, JH; Lee, YH; Song, GG; Jeong, HS; et al «Endovascular Versus Open Surgical Intervention in Patients with Takayasu's Arteritis: A Meta-analysis» (en anglès). Eur J Vasc Endovasc Surg, 2018 Jun; 55 (6), pp: 888-899. DOI: 10.1016/j.ejvs.2018.02.030. ISSN: 1532-2165. PMID: 29622513 [Consulta: 6 desembre 2022].

Bibliografia

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Arteritis_de_Takayasu&oldid=31017609»