Brigitte Heinrich: diferència entre les revisions
Creada per traducció de la pàgina «Brigitte Heinrich» |
(Cap diferència)
|
Revisió del 02:56, 23 des 2022
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 29 de juny de 1941 Frankfurt del Main (Alemanya)  |
| Mort | 29 de desembre de 1987 (als 46 anys) Frankfurt am Main, West Germany |
 Diputada al Parlament Europeu | |
Representa: Aliança 90/Els Verds 24 juliol 1984 – 29 desembre 1987 Legislatura: segona legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: list of results of European elections in Germany (en)  Electa a: eleccions al Parlament Europeu de 1984 | |
| Dades personals | |
| Formació | Frankfurt |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estrasburg Brussel·les |
| Ocupació | periodista, política |
| Ocupador | Universitat de Frankfurt |
| Partit | Green |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Beate Schäfer IM Taler |
| Família | |
| Cònjuge | Klaus Croissant |
Brigitte Heinrich (Frankfurt del Main 29 de juny de 1941 - Frankfurt del Main, 29 de desembre de 1987) va ser una periodista, espia i política alemanya, agent secreta de l'Stasi i posteriorment diputada al Reichstag per l'Aliança '90/The Greens .
Trajectòria
El 1966, es va convertir en portaveu de premsa de la Unió d'Estudiants Alemanys Socialistes ( <i id="mwCw">"Sozialistische Deutsche Studentenbund"</i> / SDS) . Després d'acabar la llicenciatura en Economia Aplicada ( "Volkswirtschaft" ), el 1970 va viatjar per l' Orient Mitjà . Durant la dècada de 1970 va ser professora de "Relacions Internacionals" a la Universitat de Frankfurt . Durant aquest temps va mantenir contactes amb diferents grups terroristes . [1]
El 26 de novembre de 1974 Brigitte Heinrich va ser arrestada. Això va formar part de "Aktion Winterreise", una incursió nacional a quinze pobles i ciutats, que va apuntar als partidaris de la RAF després de l'assassinat del president del Tribunal de Berlín Günter von Drenkmann per part de membres del Moviment del 2 de juny . Heinrich va ser detingut sota sospita de "tràfic il·legal d'armes i explosius". [1] Tots els arrestats van ser alliberats al cap de dues setmanes, possiblement a part d'Heinrich. Les fonts difereixen sobre si va ser posada en llibertat després d'un parell de setmanes com les altres, però després la van tornar a arrestar poc després, o si, a diferència dels altres, va romandre sota custòdia d'investigació en aquest moment. [1] [2] Heinrich va protestar amb vehemència per la seva innocència i uns mesos després va emmalaltir greument. Va ser posada en llibertat "per motius de salut" abans que les autoritats fiscals acabessin de treballar sobre el seu cas. [1]
Va tornar a la Universitat de Frankfurt on durant diversos anys va combinar amb la seva altra feina la presidència del parlament estudiantil . El 1978 va publicar a Milà un pamflet en italià en forma de "diari del calabós" on presentava "Aktion Winterreise" com un acte de persecució estatal dels intel·lectuals a Alemanya, del qual havia estat víctima. [3] Hi ha indicis que durant la seva estada a Milà a finals de la dècada de 1970, Heinich va estar en estret contacte amb membres dels grups terroristes de la Brigada Roja . [4]
El 1980 Brigitte Heinrich havia desenvolupat un important perfil mediàtic, i entre 1980 o 1981 i 1984 va treballar com a periodista habitual al Tageszeitung (diari diari) amb seu a Berlín. [5] Un dels seus col·legues al diari era l'advocat radical Klaus Croissant . [5] També va ser l'any 1980 quan Brigitte Heinrich va ser finalment jutjada. Va rebre una condemna de 21 mesos de presó "per tràfic d'armes". El context del seu judici va ser la seva implicació en una xarxa "anarquista" germano-italiano-suïssa que estava encapçalada per la seva amiga, la suposada terrorista germano-italiana Petra Krause . [6] Possiblement a causa dels seus excel·lents contactes amb els mitjans, i de la creença generalitzada a l'esquerra radical que les condicions de presó per als "presos polítics" d'Alemanya Occidental eren excepcionalment dures, [5] l'empresonament d'Heinrich es va convertir en una mena de "cause célèbre". [1] Diverses fonts insinuen fermament que va ser per això que va complir la seva condemna en condicions de "semi-llibertat", descrita per una font com una "alliberació diürna", que li va permetre continuar aportant contribucions a la Tageszeitung mentre tornava a la presó a nits. [5]
La seva condemna va ser completada a finals de 1983, i va acceptar l'oferta d'un lloc a la llista del partit del Partit Verd per a les eleccions al Parlament Europeu del juny de 1984 . Com a reflex de la posició marginal que el partit ocupava aleshores en l'espectre polític d'Alemanya Occidental, el seu nom va ser col·locat en segon lloc a la llista [7] i, en conseqüència, es va convertir en un dels set membres del Partit Verd alemany del parlament, [8] conservant el seu escó fins a la seva mort sobtada el 1987. Va morir com a conseqüència d'un atac de cor dos dies abans de finals d'any. [9]
El seu funeral va tenir lloc el 6 de gener de 1988 a la sala principal del cementiri principal de Frankfurt i va comptar amb la presència de membres i representants de diversos grups d'esquerra de molts països.
Agent dels serveis de seguretat d'Alemanya de l'Est
Després de la reunificació el 1990, els investigadors van tenir accés a un ampli arxiu de la documentació acuradament recopilada produïda entre 1950 i 1989 pel Ministeri de Seguretat de l'Estat d'Alemanya Oriental "(Stasi)" . [10] Es va descobrir que des de principis de 1981 Heinrich havia estat passant informació als serveis de seguretat d'Alemanya de l'Est. Va ser identificada als registres de l'Stasi amb els noms de codi " IM Taler" i també, després de 1983, com "Beate Schäfer". [10]
Mentre treballaven junts a la Tageszeitung, Brigitte Heinrich i Klaus Croissant també es van unir en les seves vides personals. En aquest sentit, Heinrich va ser reclutat, aparentment per Croissant, com a informador de l'Stasi . Va treballar per a Hauptabteilung XXII ( "Departament principal 12" ) que s'ocupava d'"observar" el terrorisme a Alemanya Occidental. Va ser només després de la seva mort que les autoritats de l'oest van saber que havia rebut les seves ordres a través de Klaus Croissant i va transmetre els seus informes als responsables de l'Stasi a Berlín Est a través d'ell. [10]
No està clar per les fonts com la branca regional de Hessischer del Partit Verd va arribar a nomenar Brigitte Heinrich com a candidata per a les eleccions parlamentàries europees de 1984, però de fonts que van sorgir posteriorment es desprèn que només va acceptar la nominació després d'una discussió amb els responsables de l'Stasi. . [10] Com a membre del parlament europeu, Heinrich va esdevenir important no només per a la "Hauptabteilung XXII" de l'Stasi, sinó també per a la seva Direcció Nacional d'Intel·ligència ( <i id="mwXg">"Hauptverwaltung Aufklärung"</i> / HVA) . L'HVA era el servei d'intel·ligència d'Alemanya Oriental respecte a Alemanya Occidental . La major part de l'activitat d'intel·ligència realitzada en nom dels governs del Pacte de Varsòvia i d'Europa occidental estava estretament controlada des de Moscou pel KGB . Tanmateix, pel que fa a Alemanya Occidental, va ser molt més efectiu dur a terme l'espionatge des de l'Alemanya de l'Est perquè l'extensió de la llengua i els parentius, la cultura i les històries compartides d'Alemanya de l'Est i de l'Oest van significar que el conjunt de possibles simpatitzants, informants i agents secrets d'intel·ligència. era incommensurablement vast. Com a "Beate Schäfer" va poder informar, després del maig de 1984, sobre les discussions entre els subgrups nacionals del grup Verd del Parlament. L'HVA va voler que ella esdevingués influent dins de la facció parlamentària dels Verds i, en conseqüència, va insistir que s'allunyés de l'"escena activista militant" a Alemanya Occidental. D'aquesta manera podria convertir-se en més que una " informadora de l'Stasi " convencional. Com a veu influent de l'esquerra, podria influir en les discussions detallades dins del parlament europeu i les seves comissions d'una manera més alineada amb els objectius del govern d'Alemanya de l'Est. Segons els registres de l'Stasi, és evident que "des del 29 de novembre de 1984, el Dr. Croissant i Brigitte Heinich es van separar incondicionalment de l'escena terrorista". Heinrich va rebre instruccions per elevar el seu perfil al Partit Verd i al cada cop més important "moviment per la pau" . En el moment de la seva mort sobtada a finals de desembre de 1987, sembla que estava tenint èxit. A través de Croissant, havia enviat informes detallats als seus responsables que contenien una multiplicitat de detalls sobre reunions amb la " coalició de l'arc de Sant Martí" dins del parlament europeu i amb la participació del grup Bundestag del partit a la capital d'Alemanya Occidental . També havia assistit a almenys vuit reunions amb oficials superiors d'HVA. [10]
Bibliografia addicional
- Chotjewitz, Peter O. Mein Freund Klaus: Roman (en german). 1. Aufl. Berlin: Verbrecher, 2007. ISBN 9783935843898.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Jefferson Adams. «Heinrich, Brigitte». Historical Dictionaries of Intelligence and Counterintelligence p. 171–172. [Consulta: 25 maig 2018]. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «BHlautJA» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ «Brigitte Heinrich, Biographie». Lepsusuber, Auf der suche nach wissen, 11-02-2018. [Consulta: 25 maig 2018].
- ↑ Heinrich, Diario del Carcere, 1975: operazione Winterreise e persecuzione degli intellettuali in Germania, Mailand 1978, zitiert nach Petra Terhoeven: Deutscher Herbst in Europa. Oldenbourg, München 2014, p. 440.
- ↑ Rossana Lucchesi. RAF und Rote Brigaden – Deutschland und Italien von 1970 bis 1985. Frank & Timme GmbH, 22 March 2013, p. 228. ISBN 978-3-86596-509-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Ute Scheub. «Purzelbäume der Geschichte». Die taz, die RAF und die Stasi – ein Dreiecksverhältnis voller Überraschungen. Erinnerungen einer taz-Mitbegründerin. taz Verlags u. Vertriebs GmbH, Berlin. [Consulta: 26 maig 2018].
- ↑ Petra Terhoeven. "Solidarität mit der RAF" oder "Vereidigung der Verteidiger"?. De Gruyter, 1 January 2014, p. 440–441. ISBN 978-3-486-85558-6.
- ↑ Juliet Lodge. Direct Elections to the European Parliament 1984. Palgrave Macmillan UK, 12 February 1986, p. 196. ISBN 978-1-349-18090-5.
- ↑ «Brigitte Heinrich» (en german). European Parliament - Members. [Consulta: 26 maig 2018].
- ↑ «Aufgelöst und hilflos». Der einstige Terroristen-Anwalt Klaus Croissant soll die westdeutsche Linke ausgeschnüffelt haben. p. 35–38. Der Spiegel (online), 21-09-1992. [Consulta: 26 maig 2018].
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 Strafjustiz und DDR-Unrecht: Dokumentation (en german). Berlin ; New York: De Gruyter, 2000, p. 19–20. ISBN 3110161346. Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «strafjustiz» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
Plantilla:European Parliament MEPs, 1984-1989 (Germany) by party