Madhwa: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
amplio text #1lib1ref
Línia 34: Línia 34:


== La filosofia de Madhva ==
== La filosofia de Madhva ==
[[Fitxer:Madhva8.jpg|miniatura| Madhwa juntament amb [[Vyasa]] Maharshi estan representats en aquest retrat]]
Els locals i els fonaments de Dvaita Vedanta, també coneguts com a ''Dvaitavada'' i ''Tattvavada'', s'atribueixen a Madhwa. La seva filosofia defensava el dualisme no qualificat.{{sfn|Sharma|1994|p=372}} L'obra de Madhwa es posa clàssicament en contrast amb les idees monistes{{sfn|Sharma|1962|p=36-37}} de l’[[Advaita Vedanta]] d'[[Adi Xankara]] i el Vishishtadvaita Vedanta de [[Ramanuja]].{{sfn|Sharma|1994|p=372}}

=== Epistemologia ===
Madhwa anomena [[epistemologia]] ''Anu pramana''.<ref name="eliottjag">Eliott Deutsche (2000), in Philosophy of Religion: Indian Philosophy Vol 4 (Editor: Roy Perrett), Routledge, {{ISBN|978-0815336112}}, pages 245-248;</ref> Accepta tres ''pramānas'', és a dir, tres fets o tres mitjans correctes de coneixement, en contrast amb un de [[Carvaka]] i sis de les escoles Advaita de filosofies hindús:<ref>Karl Potter and Sibajiban Bhattacharya (1994), Epistemology, in The Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 6, Princeton University Press, {{ISBN|978-0691073842}}, pages 53-68</ref><ref>Howard Coward et al., Epistemology, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 5, Motilal Banarsidass, {{ISBN|81-208-0426-0}}, pages 51-62</ref>

* ''Pratyaksha'' (प्रत्यक्ष) significa percepció. És de dos tipus a Dvaita i altres escoles hindús: externa i interna. La percepció externa es descriu com la que sorgeix de la interacció de cinc sentits i objectes mundans, mentre que la percepció interna es descriu com la del sentit interior, la ment.<ref>B Matilal (1992), Perception: An Essay in Indian Theories of Knowledge, Oxford University Press, {{ISBN|978-0198239765}}</ref><ref name="kpmat">Karl Potter (1977), Meaning and Truth, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 2, Princeton University Press, Reprinted in 1995 by Motilal Banarsidass, {{ISBN|81-208-0309-4}}, pagines 160-168</ref>
* ''Anumāna'' (अनुमान) significa inferència. Es descriu com arribar a una nova conclusió i veritat a partir d'una o més observacions i veritats prèvies aplicant la raó.<ref>W Halbfass (1991), Tradition and Reflection, State University of New York Press, {{ISBN|0-7914-0362-9}}, page 26-27</ref> Observar el fum i inferir foc és un exemple d’''Anumana''. Aquest mètode d'inferència consta de tres parts: ''pratijna'' (hipòtesi), ''hetu'' (una raó) i ''drshtanta'' (exemples).<ref name="jl4647">James Lochtefeld, "Anumana" in The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A-M, Rosen Publishing. {{ISBN|0-8239-2287-1}}, page 46-47</ref><ref>John A. Grimes, A Concise Dictionary of Indian Philosophy: Sanskrit Terms Defined in English, State University of New York Press, {{ISBN|978-0791430675}}, pagines 41-42</ref>

* ''Śabda'' (शब्द) significa confiar en la paraula, el testimoni d'experts fiables del passat o del present.<ref name="eliottjag">Eliott Deutsche (2000), in Philosophy of Religion: Indian Philosophy Vol 4 (Editor: Roy Perrett), Routledge, {{ISBN|978-0815336112}}, pages 245-248;</ref><ref name="dpsb">DPS Bhawuk (2011), Spirituality and Indian Psychology (Editor: Anthony Marsella), Springer, {{ISBN|978-1-4419-8109-7}}, page 172</ref> També es coneix com Agama a la tradició Dvaita de Madhwa i incorpora tots els [[Veda|Vedes]]. Hiriyanna explica ''Sabda-pramana'' com un concepte que significa testimoni d'experts fiables. Les escoles de l'hinduisme que el consideren epistèmicament vàlid suggereixen que un ésser humà necessita conèixer nombrosos fets, i amb el temps i l'energia limitats disponibles, només pot aprendre una part d'aquests fets i veritats directament.<ref name="mhir">M. Hiriyanna (2000), The Essentials of Indian Philosophy, Motilal Banarsidass, {{ISBN|978-8120813304}}, page 43</ref>

Madhwa i els seus seguidors van introduir ''kevala-pramaana'' com el "coneixement d'un objecte tal com és", separat de ''l'anu-pramana'' descrit anteriorment.<ref>John A. Grimes, A Concise Dictionary of Indian Philosophy: Sanskrit Terms Defined in English, State University of New York Press, {{ISBN|978-0791430675}}, page 238</ref>

L'escola Dvaita de Madhwa sosté que Vixnu com a Déu, que també és Hari, [[Krixna]], Vasudeva i Narayana, només es pot conèixer a través del ''samanvaya'' (connexió) i ''pramana'' adequats dels ensenyaments de les escriptures vèdiques.{{sfn|Sharma|1994|pp=372–373}}{{sfn|Bryant|2007|p=358}} Vishnu, segons Madhwa, no és el creador dels Vedes, sinó el mestre dels Vedes.{{sfn|Sharma|1994|pp=372–373}} L'escola de pensament de Madhwa afirma que el coneixement és intrínsecament vàlid, i el coneixedor i el conegut són reals independentment.{{sfn|Sharma|1994|pp=372–373}} Tant la part ritual (''karma-kanda'', Mimamsa) com la part del coneixement (''jnana-kanda'', Upanishadic Vedanta) en els Vedas, va afirmar Madhwa, són igualment vàlides i interconnectades.{{sfn|Sharma|1994|pp=372–373}} Tal com afirma l'escola de filosofia hindú [[Mimamsa]], Madhwa va sostenir que els [[Veda|Vedes]] no tenen autors i que la seva veritat està en totes les seves parts (és a dir, els saṃhitas, [[Brahmana|brāhmaņas]], āraņyakās i [[Upanixad]]s)...{{sfn|Sharma|1994|pp=372–373}}

=== Metafísica ===

== Referències ==
== Referències ==
{{commonscat}}
{{commonscat}}

Revisió del 08:18, 3 feb 2023

Infotaula de personaMadhwa
Biografia
Naixement1238 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Pajaka Modifica el valor a Wikidata
Mort1317 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Dades personals
ReligióHinduisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, poeta Modifica el valor a Wikidata

Madhwa (Udipi, Karnataka, 1198 ó 1238 — 1277 ó 1317), també anomenat Anandatirtha o Purnaprajna, va ser un filòsof i anacoreta hindú que pertangué al vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l'hinduisme. Dins del vedanta, era un exponent de l'escola del dvaita (dualisme).[1][2] Madhva sostenia que el simple fet que les coses siguin transitòries i canviants no significa que no siguin reals. També insistia en que el coneixement és relatiu, no absolut. Madhva va escriure 37 obres en sànscrit, principalment comentaris sobre escrits sagrats hindús i tractats sobre el seu propi sistema teològic i filosofia.[3][4] Va ser un crític dels ensenyaments Advaita Vedanta d'Adi Xankara i del Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja. Madhva va anomenar la seva filosofia Tattvavāda que significa "arguments des d'un punt de vista realista".[5]

Madhwa va néixer a la costa oest de l'estat de Karnataka a l'Índia del segle XIII.[6] Quan era adolescent, es va convertir en un Sanyasi (monjo) unint-se al guru Brahma-sampradaya Achyutapreksha, de l'orde Ekadandi.[7][8] Madhva va estudiar els clàssics de la filosofia hindú, i va escriure comentaris sobre les Upanishads principals, el Bhagavad Gita i els Brahma Sutras (Prasthanatrayi),[7] i se li atribueixen trenta-set obres en sànscrit.[9] El seu estil d'escriptura era d'una brevetat extrema i una expressió condensada. La seva obra més gran es considera l’Anuvyakhyana, un suplement filosòfic del seu bhasya sobre els Brahma Sutras compost amb una estructura poètica.[6] En algunes de les seves obres, es va proclamar un avatar de Vayu, el fill del déu Vixnu.[10][11]

Madhwa va ser un crític de l’Advaita Vedanta d’Adi Xankara i dels ensenyaments Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja.[5][6] Va viatjar a l'Índia diverses vegades, visitant llocs com Badrinath, Bengala, Varanasi, Dwaraka, Goa i Kanyakumari, participant en debats filosòfics i visitant centres d'aprenentatge hindús.[9] Madhva va establir el Krishna Mutt a Udupi amb un murti assegurat de Dwarka Gujarat l'any 1285.[6]

Els ensenyaments de Madhwa es basen en la premissa que hi ha una diferència fonamental entre Atman (ànima individual, jo) i el Braman (la realitat última, Déu Vixnu), es tracta de dues realitats diferents i immutables, amb l'ànima individual depenent de Braman, mai idèntica.[5] Els ensenyaments teistes del dualisme de la seva escola no estaven d'acord amb els ensenyaments monistes[12] de les altres dues escoles més influents del Vedanta basades en el no-dualisme d'Advaita i el no-dualisme qualificat de Vixixtadvaita.[5][13] L'alliberament, va afirmar Madhva, només es pot aconseguir mitjançant la gràcia de Déu.[5][14] L'escola Dvaita fundada per Madhva va influir en el Vixnuisme, el moviment Bhakti a l'Índia medieval, i ha estat una de les tres filosofies Vedanta influents, juntament amb Advaita Vedanta i Vixixtadvaita Vedanta.[6][15][16] La influència històrica de Madhva en l'hinduisme, l'estat Kulandran i Kraemer: "ha estat saludable, però no extensa".[11]

Biografia

La biografia de Madhwa, srimadhva vijaya no està clara sobre el seu any de naixement.[17] Moltes fonts ho daten al període 1238–1317,[15][18] però algunes ho situen sobre el període 1199–1278.[17][19]

Madhwa va néixer a Pajaka prop d’Udupi, un districte costaner a l'actual estat indi de Karnataka.[20] Tradicionalment es creu que el nom del seu pare era Naduillaya (sànscrit: Madhyageha, Madhyamandira) i el nom de la seva mare no està clar, tot i que moltes fonts creuen que era Satyavati i Vedavati.[20] Nascut en una casa bramans que parlava tulu, es deia Vāsudeva.[20] Més tard es va fer famós amb els noms de Purnaprajna, Anandairtha i Madhvacharya (o simplement Madhva).[6] Pūrnaprajña va ser el nom que se li va donar en el moment de la seva iniciació al sannyasa (renúncia), quan era adolescent.[20] El nom que se li va conferir quan es va convertir en el cap del seu monestir era "Ānanda Tīrtha".[20] Els seus tres noms posteriors es troben a les seves obres.[7] Madhvācārya o Madhva són noms que es troben més comunament en la literatura moderna sobre ell, o la literatura relacionada amb Dvaita Vedanta.[6][5]

Madhwa va començar la seva escola després del seu Upanayana als set anys, i es va convertir en monjo o Sannyasi en la seva adolescència,[20] encara que el seu pare inicialment s'hi va oposar.[21] Es va unir a un monestir Advaita Vedanta a Udupi (Karnataka),[8] va acceptar que el seu guru fos Achyutrapreksha,[17] que també es coneix com Achyutraprajna en algunes fonts.[7] Madhva va estudiar les Upanishads i la literatura Advaita, però no estava convençut per la seva filosofia de no-dualisme d'unitat de l'ànima humana i Déu, va tenir freqüents desacords amb el seu guru,[20] va abandonar el monestir i va començar el seu propi moviment tattvavada basat en el dualisme. premisses de Dvi: afirmant que l'ànima humana i el déu (com Vixnu) són dues coses diferents.[17] Madhva mai va reconèixer Achyutrapreksha com el seu guru o el seu llinatge monàstic en els seus escrits.[8] Es diu que Madhva era intel·ligent en filosofia, i també que era alt i fort.[22]

Madhvacharya mai va establir un matha (monestir) dedicat a la filosofia Dvaita, però el seu llinatge d'estudiants es va convertir en el santuari d'una sèrie d'erudits Dvaita com Jayatirtha, Sripadaraja, Vyasatirtha, Vadiraja Tirtha, Raghuttama Tirtha, Tirthartha i Saghaven que van seguir a Tirthartha i Saghaven. els passos de Madhva.[17][23]

Els deixebles i seguidors de Madhva han escrit diverses hagiografies. D'aquests, el més referit i el més autèntic són els setze cants de biografia sànscrita Madhvavijaya de Narayana Panditacharya, fill de Trivikrama Pandita, que ell mateix era deixeble de Madhva.[6]

Encarnació de Vayu, el déu del vent

Fitxer:Jagadguru Madhvacharya.jpg
En aquest retrat es representen tres avatars de Vayu Madhva, Bhima, Hanuman juntament amb Vedavyasa i Lord Vishnu.

En diversos dels seus textos, afirmen Sarma i altres erudits, "Madhwa es proclama el tercer avatar o encarnació de Vayu, déu del vent, fill de Vixnu ".[10][24] Ell, per tant, es va afirmar que era Hanuman, el primer avatar de Vayu, i Bhima, un Pandava al Mahabharata i el segon avatar de Vayu.[10] En un dels seus bhasya sobre els Brama Sutras, afirma que l'autoritat del text prové de la seva trobada personal amb Vixnu.[25] Madhwa, afirma Sarma, es va creure que era un intermediari entre els devots de Vixnu i Dvaita, guiant aquests últims en el seu viatge cap a Vixnu.[11][26]

Es diu que Madhwa va fer diversos miracles durant la seva vida, incloent transformar llavors de Tamarinde en monedes d'or, consumir quatre mil plàtans i trenta grans olles de llet d'una vegada, lluitar i guanyar contra lladres i animals salvatges, travessar el Ganges sense mullar la seva roba, i donant llum als seus alumnes amb les ungles dels dits grossos dels peus mentre interpretaven un text a la nit.[27]

Es diu que Madhwa va citar alguns versos de les seves revisions úniques de les escriptures. A més, es diu que va citar molts llibres únics com Kamatha Sruti. La interpretació de Balittha Sukta per Madhwa i els seus seguidors per demostrar que Madhwa era una encarnació de Vayu es considera altament única pels comentaris estàndard sobre ells com Sayana i Horace Hayman Wilson.[28]

Obres de Madhwa

Trenta-set textos de Dvaita s'atribueixen a Madhvacharya.[29] D'aquests, tretze són bhasya (revisió i comentari) sobre els primers Upanishads principals,[19] un Madhva-bhasya sobre el text fundacional de l'escola Vedanta de l'hinduisme - Brahma Sutras,[19] un altre Gita-bhasya sobre Bhagavad Gita,[19][29] un comentari sobre quaranta himnes del Rigveda, una ressenya del Mahabharata en estil poètic, un comentari anomenat Bhagavata-tatparya-nirnaya sobre Bhagavata Purana.[29] A part d'aquests, Madhva també s'atribueix per haver escrit moltes stotres, poemes i textos sobre bhakti de Vixnu i els seus avatars.[5][30][31] L’Anu-Vyakhiana, un suplement al comentari de Madhwa sobre Brahma Sutras, és la seva obra mestra, afirma Sharma.[30]

Tot i ser un escriptor profusament productiu, Madhwa va restringir l'accés i la distribució de les seves obres a persones de fora que no formaven part de l'escola Dvaita, segons Sarma.[32]}} No obstant això, Bartley no està d'acord i afirma que això és incompatible amb la història coneguda dels extensos debats vedàntics medievals sobre idees religioses a l'Índia que incloïen les idees de l'escola Dvaita.

La filosofia de Madhva

Madhwa juntament amb Vyasa Maharshi estan representats en aquest retrat

Els locals i els fonaments de Dvaita Vedanta, també coneguts com a Dvaitavada i Tattvavada, s'atribueixen a Madhwa. La seva filosofia defensava el dualisme no qualificat.[29] L'obra de Madhwa es posa clàssicament en contrast amb les idees monistes[12] de l’Advaita Vedanta d'Adi Xankara i el Vishishtadvaita Vedanta de Ramanuja.[29]

Epistemologia

Madhwa anomena epistemologia Anu pramana.[33] Accepta tres pramānas, és a dir, tres fets o tres mitjans correctes de coneixement, en contrast amb un de Carvaka i sis de les escoles Advaita de filosofies hindús:[34][35]

  • Pratyaksha (प्रत्यक्ष) significa percepció. És de dos tipus a Dvaita i altres escoles hindús: externa i interna. La percepció externa es descriu com la que sorgeix de la interacció de cinc sentits i objectes mundans, mentre que la percepció interna es descriu com la del sentit interior, la ment.[36][37]
  • Anumāna (अनुमान) significa inferència. Es descriu com arribar a una nova conclusió i veritat a partir d'una o més observacions i veritats prèvies aplicant la raó.[38] Observar el fum i inferir foc és un exemple d’Anumana. Aquest mètode d'inferència consta de tres parts: pratijna (hipòtesi), hetu (una raó) i drshtanta (exemples).[39][40]
  • Śabda (शब्द) significa confiar en la paraula, el testimoni d'experts fiables del passat o del present.[33][41] També es coneix com Agama a la tradició Dvaita de Madhwa i incorpora tots els Vedes. Hiriyanna explica Sabda-pramana com un concepte que significa testimoni d'experts fiables. Les escoles de l'hinduisme que el consideren epistèmicament vàlid suggereixen que un ésser humà necessita conèixer nombrosos fets, i amb el temps i l'energia limitats disponibles, només pot aprendre una part d'aquests fets i veritats directament.[42]

Madhwa i els seus seguidors van introduir kevala-pramaana com el "coneixement d'un objecte tal com és", separat de l'anu-pramana descrit anteriorment.[43]

L'escola Dvaita de Madhwa sosté que Vixnu com a Déu, que també és Hari, Krixna, Vasudeva i Narayana, només es pot conèixer a través del samanvaya (connexió) i pramana adequats dels ensenyaments de les escriptures vèdiques.[44][45] Vishnu, segons Madhwa, no és el creador dels Vedes, sinó el mestre dels Vedes.[44] L'escola de pensament de Madhwa afirma que el coneixement és intrínsecament vàlid, i el coneixedor i el conegut són reals independentment.[44] Tant la part ritual (karma-kanda, Mimamsa) com la part del coneixement (jnana-kanda, Upanishadic Vedanta) en els Vedas, va afirmar Madhwa, són igualment vàlides i interconnectades.[44] Tal com afirma l'escola de filosofia hindú Mimamsa, Madhwa va sostenir que els Vedes no tenen autors i que la seva veritat està en totes les seves parts (és a dir, els saṃhitas, brāhmaņas, āraņyakās i Upanixads)...[44]

Metafísica

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Madhwa
  1. ↑ «Madhva» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2021].
  2. ↑ «Indian philosophy - Madhva» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2021].
  3. ↑ «Madhva | Internet Encyclopedia of Philosophy» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
  4. ↑ «Madhva | Hindu philosopher» (en anglès). [Consulta: 11 abril 2021].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Stoker, 2011.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 6,7 Sharma, 1962, p. xv-xvii.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Sharma, 1962, p. xv.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Sheridan, 1991, p. 117.
  9. ↑ 9,0 9,1 Sharma, 1962, p. xv-xvi.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Sarma, 2000, p. 20 with footnotes 3 and 4.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Sabapathy Kulandran and Hendrik Kraemer (2004), Grace in Christianity and Hinduism, James Clarke, ISBN 978-0227172360, pagines 177-179 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «skhk177» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  12. ↑ 12,0 12,1 Sharma, 1962, p. 36-37.
  13. ↑ Bryant, 2007, p. 315, 358-361.
  14. ↑ James Lochtefeld (2002), Madhva, The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A–M, Rosen Publishing. ISBN 978-0823931798, page 396
  15. ↑ 15,0 15,1 Bryant, 2007, p. 12-13, 359-361.
  16. ↑ Stafford Betty (2010), Dvaita, Advaita, and Viśiṣṭādvaita: Contrasting Views of Mokṣa, Asian Philosophy: An International Journal of the Philosophical Traditions of the East, Volume 20, Issue 2, pages 215-224
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 Dehsen, 1999, p. 118.
  18. ↑ Sharma, 2000, p. 77-78.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Jones i Ryan, 2006, p. 266.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Sharma, 2000, p. 79-80.
  21. ↑ Helmuth von Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Geistesströmungen des Ostens vol. 2, Bonn 1923, Einleitung (p. *3).
  22. ↑ Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Einleitung (p. *11-12).
  23. ↑ Stoker, 2011, p. see Canonical Sources section.
  24. ↑ Sheridan, 1991, p. 117-118; Quote: "Madhwa refers frequently to the fact that Vyasa was his guru, and that Madhva himself was the third avatara of Vayu after Hanuman and Bhima..
  25. ↑ Sheridan, 1991, p. 118.
  26. ↑ Sarma, 2000, p. 20 amb els peus de pàgina 3 i 4.
  27. ↑ Glasenapp: Madhva's Philosophie des Vishnu-Glaubens, Einleitung (p. *6-7).
  28. ↑ «Madhvacharya's uniqueness» (en anglès). gosai.com. [Consulta: 21 setembre 2020].
  29. ↑ 29,0 29,1 29,2 29,3 29,4 Sharma, 1994, p. 372.
  30. ↑ 30,0 30,1 Sharma, 1962, p. xvi.
  31. ↑ Bryant, 2007, p. 358-361.
  32. ↑ Christopher Bartley (2007), Review: Epistemologies and the Limitations of Philosophical Enquiry: Doctrine in Madhva Vedanta by Deepak Sarma, Philosophy East & West Volume 57, Number 1, pages 126–128
  33. ↑ 33,0 33,1 Eliott Deutsche (2000), in Philosophy of Religion: Indian Philosophy Vol 4 (Editor: Roy Perrett), Routledge, ISBN 978-0815336112, pages 245-248;
  34. ↑ Karl Potter and Sibajiban Bhattacharya (1994), Epistemology, in The Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 6, Princeton University Press, ISBN 978-0691073842, pages 53-68
  35. ↑ Howard Coward et al., Epistemology, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 5, Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-0426-0, pages 51-62
  36. ↑ B Matilal (1992), Perception: An Essay in Indian Theories of Knowledge, Oxford University Press, ISBN 978-0198239765
  37. ↑ Karl Potter (1977), Meaning and Truth, in Encyclopedia of Indian Philosophies, Volume 2, Princeton University Press, Reprinted in 1995 by Motilal Banarsidass, ISBN 81-208-0309-4, pagines 160-168
  38. ↑ W Halbfass (1991), Tradition and Reflection, State University of New York Press, ISBN 0-7914-0362-9, page 26-27
  39. ↑ James Lochtefeld, "Anumana" in The Illustrated Encyclopedia of Hinduism, Vol. 1: A-M, Rosen Publishing. ISBN 0-8239-2287-1, page 46-47
  40. ↑ John A. Grimes, A Concise Dictionary of Indian Philosophy: Sanskrit Terms Defined in English, State University of New York Press, ISBN 978-0791430675, pagines 41-42
  41. ↑ DPS Bhawuk (2011), Spirituality and Indian Psychology (Editor: Anthony Marsella), Springer, ISBN 978-1-4419-8109-7, page 172
  42. ↑ M. Hiriyanna (2000), The Essentials of Indian Philosophy, Motilal Banarsidass, ISBN 978-8120813304, page 43
  43. ↑ John A. Grimes, A Concise Dictionary of Indian Philosophy: Sanskrit Terms Defined in English, State University of New York Press, ISBN 978-0791430675, page 238
  44. ↑ 44,0 44,1 44,2 44,3 44,4 Sharma, 1994, p. 372–373.
  45. ↑ Bryant, 2007, p. 358.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Madhwa&oldid=31266866»