Vés al contingut

Canopus: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Distància: enllaços
Línia 18: Línia 18:


== Distància ==
== Distància ==
Abans del llançament del [[Hipparcos|telescopi satèl·lit Hipparcos]], les estimacions de distància de Canopus variaven àmpliament, des de 96 [[Any llum|anys llum]] fins a 1200 anys llum. La distància més propera es va derivar de mesures de [[paral·laxi]] d'uns 33 [[Minut d'arc|mil·lisegons d'arc]]. La distància més gran deriva de l'assumpció d'una [[magnitud absoluta]] molt brillant per a Canopus.
Abans del llançament del [[Hipparcos|telescopi satèl·lit Hipparcos]], les estimacions de distància de Canopus variaven àmpliament, des de 96 [[Any llum|anys llum]] fins a 1200 anys llum. La distància més propera es va derivar de mesures de [[paral·laxi]] d'uns 33 [[Minut d'arc|mil·lisegons d'arc]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=van de Kamp|nom=Peter|article=Note on the Parallax of Canopus|publicació=Popular Astronomy|data=1943|pàgines=172|volum=51|bibcode=1943PA.....51..172V}}</ref> La distància més gran deriva de l'assumpció d'una [[magnitud absoluta]] molt brillant per a Canopus.<ref>{{Ref-llibre|títol=Unveiling the Universe : an Introduction to Astronomy|url=https://www.worldcat.org/oclc/853267841|editorial=Springer London|data=1996|lloc=London|isbn=978-1-4471-1037-8|nom=J. E.|cognom=Zyl}}</ref>


Hipparcos va situar Canopus a 310 anys llum (95 [[Parsec|parsecs]]) del [[Sistema solar|Sistema Solar]]; això es basa en la seva mesura de paral·laxi de 2007 de 10,43±0,53 mil·lisegons d'arc. Amb 95 parsecs, l'[[Extinció (astronomia)|extinció interestel·lar]] de Canopus és baixa amb 0,26 magnituds. És massa brillant per ser inclosa a les sessions d'observació normals del [[Missió Gaia|satèl·lit Gaia]] i no hi ha cap paral·laxi de Gaia publicat per a això.
Hipparcos va situar Canopus a 310 anys llum (95 [[Parsec|parsecs]]) del [[Sistema solar|Sistema Solar]]; això es basa en la seva mesura de paral·laxi de 2007 de 10,43±0,53 mil·lisegons d'arc. Amb 95 parsecs, l'[[Extinció (astronomia)|extinció interestel·lar]] de Canopus és baixa amb 0,26 magnituds. És massa brillant per ser inclosa a les sessions d'observació normals del [[Missió Gaia|satèl·lit Gaia]] i no hi ha cap paral·laxi de Gaia publicat per a això.<ref>{{Ref-publicació|article=Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties|url=https://www.aanda.org/10.1051/0004-6361/201833051|publicació=Astronomy & Astrophysics|data=2018-08|issn=0004-6361|pàgines=A1|volum=616|doi=10.1051/0004-6361/201833051|cognom=Gaia Collaboration|nom2=A. G. A.|cognom2=Brown|nom3=A.|cognom3=Vallenari|nom4=T.|cognom4=Prusti|nom5=J. H. J.|cognom5=de Bruijne}}</ref>


Actualment, l'estrella s'allunya més del Sol amb una [[velocitat radial]] de 20 km/s. Fa uns 3,1 milions d'anys va fer l'aproximació més propera al Sol a una distància d'uns 172 anys llum (53 pc). Canopus està orbitant la [[Via Làctia]] amb una velocitat heliocèntrica de 24,5 km/s i una [[Excentricitat orbital|excentricitat]] baixa de 0,065.
Actualment, l'estrella s'allunya més del Sol amb una [[velocitat radial]] de 20 km/s. Fa uns 3,1 milions d'anys va fer l'aproximació més propera al Sol a una distància d'uns 172 anys llum (53 pc). Canopus està orbitant la [[Via Làctia]] amb una velocitat heliocèntrica de 24,5 km/s i una [[Excentricitat orbital|excentricitat]] baixa de 0,065.<ref>{{Ref-publicació|article=XHIP: An extended hipparcos compilation|url=http://link.springer.com/10.1134/S1063773712050015|publicació=Astronomy Letters|data=2012-05|issn=1063-7737|pàgines=331–346|volum=38|exemplar=5|doi=10.1134/S1063773712050015|llengua=en|nom=E.|cognom=Anderson|nom2=Ch.|cognom2=Francis}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 22:17, 20 març 2023

Per a la ciutat d'Egipte i el personatge mitològic grec, vegeu «Canobus».
Infotaula objecte astronòmicCanopus
Tipusestel i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A9II[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióQuilla i Nau Argo Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra310 a. ll. Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−5,71 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)−0,74 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva7.557 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi10,55 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)23,24 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)19,93 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar9 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial20,3 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial32 cm/s²[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 23m 57.1099s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-53° 18' 15.619''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,06[8] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat13.300 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Canopus (Alfa de la Quilla / α Carinae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Quilla (Carina), a l'hemisferi sud. És una supergegant blanc-groguenca a 309 anys llum del Sol, i es tracta del segon estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud aparent de −0,74. Està situat a una declinació de −52º 42' (2000) i una ascensió recta de 06h 24m, és visible des de la costa africana del Mar Mediterrani.

Amb una brillantor 20.000 vegades superior a la del Sol, és l'estrella més lluent en un radi d'uns 700 anys llum al voltant nostre. La dificultat de mesurar la distància on hi ha Canopus prové de la seva naturalesa poc usual. Canopus és un estel de tipus espectral F0 IA, un tipus de supergegants poc abundants i dels quals no se sap gaire cosa; poden ser estels que s'estan convertint en gegants vermells o bé que ja han passat per aquesta etapa. Això fa difícil determinar-ne la magnitud absoluta i, per tant, la distància. La determinació de la paral·laxi, gràcies a les observacions del satèl·lit Hipparcos), ha permès de calcular la distància sense necessitat de saber-ne la magnitud absoluta, que, en canvi, ara es pot obtenir coneixent-ne l'aparent.

Nomenclatura

El nom Canopus és una llatinització del nom grec antic Κάνωβος/Kanôbos, registrat a l'Almagest de Claudi Ptolemeu (c.150 dC). Eratòstenes feia servir la mateixa grafia.[9] Hiparc el va escriure com a Κάνωπος. John Flamsteed va escriure com a Canobus,[10] igual que Edmond Halley en el seu Catalogus Stellarum Australium de 1679.[11] El nom té dues possibles derivacions, ambdues enumerades al seminal de Richard Hinckley Allen Star Names: Their Lore and Meaning:[12]

  • Nau Argo va ser el vaixell utilitzat per Jàson i els argonautes en la llegenda de la guerra de Troia. L'estrella més brillant de la constel·lació va rebre el nom del pilot d'un vaixell d'una altra llegenda grega: Canobus, pilot del vaixell de Menelau en la seva recerca per recuperar Helena de Troia després de ser presa per Paris.
  • Un antic port egipci en ruïnes anomenat Canopus es troba prop de la desembocadura del Nil, lloc de la batalla del Nil. S'especula que el seu nom deriva del copte Kahi Nub ("Terra daurada"), que fa referència a com Canopus hauria aparegut prop de l'horitzó a l'antic Egipte, envermellit per l'extinció atmosfèrica d'aquesta posició.[13]

El 2016, la Unió Astronòmica Internacional va organitzar un grup de treball sobre noms d'estrelles (WGSN) per catalogar i estandarditzar els noms propis de les estrelles.[14] El primer butlletí del WGSN de juliol de 2016 incloïa una taula dels dos primers lots de noms aprovats pel WGSN, que incloïa Canopus per a aquesta estrella.[15] Canopus ara s'inclou al Catàleg de noms d'estrelles de la IAU.[16]

Canopus marcava tradicionalment el timó del vaixell Nau Argo.[17] El cartògraf celeste alemany Johann Bayer li va donar, com l'estrella més brillant de la constel·lació, la designació d'α Argus (llatinitzat a Alfa Argus) el 1603. El 1763, l'astrònom francès Nicolas Louis de Lacaille va dividir la gran constel·lació en tres més petites i, per tant, Canopus es va convertir en α Carinae (llatinitzat a Alfa Carinae).[18] Apareix al catàleg Bright Star com a HR 2326, al catàleg Henry Draper com a HD 45348 i al catàleg Hipparcos com a HIP 30438. Flamsteed no va numerar aquesta estrella del sud, però Benjamin Apthorp Gould li va donar el número 7 (7 G. Carinae) a la seva Uranometria Argentina.[19]

Un altre nom trobat ocasionalment és Soheil, o el femení Soheila; del turc Süheyl, o el femení Süheyla, del nom àrab de diverses estrelles brillants, سهيل suhayl,[12] Canopus era conegut com Suhel /ˈsuːhɛl/ a l'època medieval.[20] Les grafies alternatives inclouen Suhail, Souhail, Suhilon, Suheyl, Sohayl, Suhayil, Shoel, Sohil, Soheil, Sahil, Suhayeel, Sohayil, Sihel i Sihil. Un nom alternatiu era Wazn "pes" o Haḍar "terra", possiblement relacionat amb la seva posició baixa prop de l'horitzó.[12] D'aquí ve el seu nom a les taules alfonsines, Suhel ponderosus, una llatinització d'Al Suhayl al Wazn. El seu nom grec va reviure durant el Renaixement.[20]

Distància

Abans del llançament del telescopi satèl·lit Hipparcos, les estimacions de distància de Canopus variaven àmpliament, des de 96 anys llum fins a 1200 anys llum. La distància més propera es va derivar de mesures de paral·laxi d'uns 33 mil·lisegons d'arc.[21] La distància més gran deriva de l'assumpció d'una magnitud absoluta molt brillant per a Canopus.[22]

Hipparcos va situar Canopus a 310 anys llum (95 parsecs) del Sistema Solar; això es basa en la seva mesura de paral·laxi de 2007 de 10,43±0,53 mil·lisegons d'arc. Amb 95 parsecs, l'extinció interestel·lar de Canopus és baixa amb 0,26 magnituds. És massa brillant per ser inclosa a les sessions d'observació normals del satèl·lit Gaia i no hi ha cap paral·laxi de Gaia publicat per a això.[23]

Actualment, l'estrella s'allunya més del Sol amb una velocitat radial de 20 km/s. Fa uns 3,1 milions d'anys va fer l'aproximació més propera al Sol a una distància d'uns 172 anys llum (53 pc). Canopus està orbitant la Via Làctia amb una velocitat heliocèntrica de 24,5 km/s i una excentricitat baixa de 0,065.[24]

Referències

  1. «The early F-type stars: refined classification, confrontation with Stroemgren photometry, and the effects of rotation». The Astrophysical Journal Supplement Series, febrer 1989, pàg. 301–321. DOI: 10.1086/191315.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. «High-precision effective temperatures of 161 FGK supergiants from line-depth ratios» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2007, pàg. 617–624. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2007.11804.X.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. «Rotational velocities of A-type stars in the northern hemisphere. II. Measurement of v sin i» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, octubre 2002, pàg. 897-911. DOI: 10.1051/0004-6361:20020943.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. «Carbon, nitrogen and oxygen in intermediate-mass supergiants: is oxygen underabundant ?» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1985, pàg. 782–802. DOI: 10.1086/163660.
  8. Monique Spite «Chemical evolution of the Magellanic Clouds. VI. Chemical composition of nine F supergiants from different regions of the Large Magellanic Cloud» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1995, pàg. 347–359.
  9. Ridpath, Ian. «Carina» (en anglès). Star Tales.
  10. Flamsteed, John. «Hemisphaerium Australe» (en anglès). Atlas Coelestis, 1729. Arxivat de l'original el 20/03/2023.
  11. Halley, Edmond. «Catalogus stellarum australium», 1679.
  12. 12,0 12,1 12,2 Allen, Richard Hinckley. Star names : their lore and meaning. Dover ed. New York: Dover Publications, 1963. ISBN 0-486-21079-0. 
  13. Lynn, W. T. «The brightest fixed star and its name» (en anglès). The Observatory, 28, Juliol 1905, pàg. 289-290. Bibcode: 1905Obs....28..289L.
  14. «IAU Working Group on Star Names (WGSN)». iau.org. International Astronomical Union. [Consulta: 22 maig 2016].
  15. «Bulletin of the IAU Working Group on Star Names, No. 1». iau.org. International Astronomical Union. [Consulta: 6 setembre 2020].
  16. «IAU Catalog of Star Names». iau.org. International Astronomical Union. [Consulta: 6 setembre 2020].
  17. Knobel, E. B. «On Frederick de Houtman's Catalogue of Southern Stars, and the Origin of the Southern Constellations» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 77, 5, 09-03-1917, pàg. 414–432. DOI: 10.1093/mnras/77.5.414. ISSN: 0035-8711.
  18. Glass, I. S.. Nicolas-Louis De La Caille, astronomer and geodesist. Oxford: Oxford University Press, 2013. ISBN 978-0-19-164959-2. 
  19. Benjamin Apthorp, Gould «Uranometria Argentina: Brightness and position of every fixed star, down to the seventh magnitude, within one hundred degrees of the South Pole; with atlas». Resultados del Observatorio Nacional Argentino, 1878, pàg. 387. Bibcode: 1879RNAO....1....1G.
  20. 20,0 20,1 Kunitzsch, Paul. A dictionary of modern star names : a short guide to 254 star names and their derivations. Cambridge, Mass.: Sky Pub. Corp, 2006. ISBN 1-931559-44-9. 
  21. van de Kamp, Peter «Note on the Parallax of Canopus». Popular Astronomy, 51, 1943, pàg. 172. Bibcode: 1943PA.....51..172V.
  22. Zyl, J. E.. Unveiling the Universe : an Introduction to Astronomy. London: Springer London, 1996. ISBN 978-1-4471-1037-8. 
  23. Gaia Collaboration; Brown, A. G. A.; Vallenari, A.; Prusti, T.; de Bruijne, J. H. J. «Gaia Data Release 2: Summary of the contents and survey properties». Astronomy & Astrophysics, 616, 2018-08, pàg. A1. DOI: 10.1051/0004-6361/201833051. ISSN: 0004-6361.
  24. Anderson, E.; Francis, Ch. «XHIP: An extended hipparcos compilation» (en anglès). Astronomy Letters, 38, 5, 2012-05, pàg. 331–346. DOI: 10.1134/S1063773712050015. ISSN: 1063-7737.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canopus