Arna (insecte): diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Degut a que moltes de les espècies d'arna tenen [[Larva|larves]] que ataquen teixits naturals i productes emmagatzemats com ara [[Aliment|aliments]] o [[Tèxtil|tèxtils]] també se'ls coneix, en en llenguatge comú, com a '''tinyes''', '''queres''', '''palometes''' o '''corcs de la roba'''.<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari català-valencià-balear|url=http://dcvb.iecat.net/|consulta=2019-06-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/|arxiudata=2004-08-26}}</ref><ref>{{GEC|0160541|arna}}</ref> |
Degut a que moltes de les espècies d'arna tenen [[Larva|larves]] que ataquen teixits naturals i productes emmagatzemats com ara [[Aliment|aliments]] o [[Tèxtil|tèxtils]] també se'ls coneix, en en llenguatge comú, com a '''tinyes''', '''queres''', '''palometes''' o '''corcs de la roba'''.<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari català-valencià-balear|url=http://dcvb.iecat.net/|consulta=2019-06-23|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20040826061207/http://dcvb.iecat.net/|arxiudata=2004-08-26}}</ref><ref>{{GEC|0160541|arna}}</ref> |
||
== |
== Relació de les arnes amb els humans == |
||
[[Fitxer:Tineola.bisselliella.7218.jpg|miniatura|L'arna de la roba]] |
[[Fitxer:Tineola.bisselliella.7218.jpg|miniatura|L'arna de la roba]] |
||
=== Impactes en l'economia |
=== Impactes negatius en l'economia === |
||
Algunes papallones, especialment les seves erugues, poden ser plagues agrícoles importants en moltes parts del món; per exemple, les arnes dels gèneres ''[[Ostrinia]]'' o ''[[Helicoverpa]]''. <ref>{{Ref-web|títol=The First Decade of Genetically Engineered Crops in the United States|url=https://web.archive.org/web/20100614154639/http://www.ers.usda.gov/publications/eib11/eib11.pdf|consulta=2023-10-22|llengua=anglès|editor=United States Department of Agriculture|data=abril de 2006}}</ref>Les orugues de la [[cuca peluda del suro]] (''Lymantria dispar'') han causat danys greus als boscos del nor-est dels Estats Units, on es considera una [[espècie invasora]]. En els climes temperats, la [[carpocapsa]] (''Cydia pomonella)'' causa danys importants a les explotacions fruiteres. En clumes tropicals i subtropicals l'[[Plutella xylostella|arna dors de diamant]] (Plutella xylostella) representa una de les plagues més greus en les explotacions de [[Brassicàcies|crucíferes]]. També a l'[[Àfrica subsahariana]], les erugues del gènere ''[[Eldana]]'' són una plaga important de la [[canya de sucre]], el [[Dacsa|blat de moro]] i el [[sorgo]].<ref>{{Ref-publicació|article=A review and perspectives for the biological control of the African sugarcane stalkborer Eldana saccharina Walker (Lepidoptera: Pyralidae)|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0167880994900701|publicació=Agriculture, Ecosystems & Environment|data=1994-02|pàgines=9–17|volum=48|exemplar=1|doi=10.1016/0167-8809(94)90070-1|llengua=en|nom=D.E.|cognom=Conlong}}</ref> |
Algunes papallones, especialment les seves erugues, poden ser plagues agrícoles importants en moltes parts del món; per exemple, les arnes dels gèneres ''[[Ostrinia]]'' o ''[[Helicoverpa]]''. <ref>{{Ref-web|títol=The First Decade of Genetically Engineered Crops in the United States|url=https://web.archive.org/web/20100614154639/http://www.ers.usda.gov/publications/eib11/eib11.pdf|consulta=2023-10-22|llengua=anglès|editor=United States Department of Agriculture|data=abril de 2006}}</ref>Les orugues de la [[cuca peluda del suro]] (''Lymantria dispar'') han causat danys greus als boscos del nor-est dels Estats Units, on es considera una [[espècie invasora]]. En els climes temperats, la [[carpocapsa]] (''Cydia pomonella)'' causa danys importants a les explotacions fruiteres. En clumes tropicals i subtropicals l'[[Plutella xylostella|arna dors de diamant]] (Plutella xylostella) representa una de les plagues més greus en les explotacions de [[Brassicàcies|crucíferes]]. També a l'[[Àfrica subsahariana]], les erugues del gènere ''[[Eldana]]'' són una plaga important de la [[canya de sucre]], el [[Dacsa|blat de moro]] i el [[sorgo]].<ref>{{Ref-publicació|article=A review and perspectives for the biological control of the African sugarcane stalkborer Eldana saccharina Walker (Lepidoptera: Pyralidae)|url=https://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/0167880994900701|publicació=Agriculture, Ecosystems & Environment|data=1994-02|pàgines=9–17|volum=48|exemplar=1|doi=10.1016/0167-8809(94)90070-1|llengua=en|nom=D.E.|cognom=Conlong}}</ref> |
||
Diverses arnes de la família [[Tinèids|Tineidae]] són considerades comunes com a plagues ja que les seves larves mengen teixits com ara roba i mantes fetes de fibres proteiques naturals com la [[llana]] o la [[seda]].<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Concise encyclopedia biology|editorial=W. de Gruyter|data=1996|lloc=Berlin New York|isbn=978-3-11-010661-9|nom=Thomas|cognom=Scott}}</ref> Menys probable és que mengin materials mixtos que continguin algunes fibres artificials. Hi ha informes que suggereixen que poden ser repel·lides per l'olor de la fusta de [[ginebre]] i [[xiprer]], per l'[[espígol]] o per altres olis naturals; no obstant això, molts consideren que això és poc probable per prevenir la infestació. La [[naftalina]] (el producte químic utilitzat en les boles antiarnes) es considera més efectiva, però hi ha preocupacions sobre els seus efectes en la salut humana. Les larves de les arnes poden ser mortes congelant els objectes que infesten durant diversos dies a una temperatura inferior a -8 °C (18 °F). |
|||
Tot i que les arnes són famoses per menjar roba, la majoria de les espècies no ho fan, i alguns adults de papallona ni tan sols mengen. Algunes, com l'[[Actias luna|''Actias luna'']], l'<nowiki/>''[[Antheraea polyphemus]]'', l'''[[Papallona atles|Attacus atlas]]'', la ''[[Callosamia promethea]]'', la ''[[Hyalophora cecropia]]'' i altres arnes de grans mides, no tenen boques funcionals. Això és possible perquè viuen dels aliments emmagatzemats durant la seva fase d'eruga i només viuen una curta estona com a adults (aproximadament una setmana per a algunes espècies). No obstant això, els adults demoltes espècies d'arna sí que mengen; per exemple, moltes beuen nèctar.<ref name=":0" /> |
|||
| ⚫ | Altres arnes que causen perjudicis a l'activitat econòmica humana són l'[[arna de la roba comuna]] (''[[Tineola bisselliella]]''), l'arna de les catifes o de les estores (''[[Trichophaga tapetzella]]''), l'[[arna del gra]] (''[[Pyralis farinalis]]''), l'[[arna del farratge]] (''[[Hypsopygia costalis]]''), l'[[arna del tabac]] (''[[Ephestia elutella]]''), l'arna grossa de la cera (''[[Galleria mellonella]]''), l'[[arna de la iuca]], l'[[arna del tomàquet]] (''[[Tuta absoluta]]''), i el [[Gènere (biologia) |gènere]] ''[[Heliothis]]''. Generalment presenten noms prou eloqüents que fan referència als productes dels que s'alimenten.<ref>[http://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=arna&numPagina=1&database=DIEC&idFont=869&idHit=869&tipusFont=%3CI%3EDiccionari+de+la+llengua+catalana%3C%2FI%3E+de+l%27Institut+d%27Estudis+Catalans+%282a+edici%F3%29&numeroResultat=2&databases_avansada=&categories_avansada=&clickLink=detall&títol=arna+2&tematica=%28Totes%29&tipusCerca=cerca.tot Optimot, consultes lingüístiques; Arna]</ref> |
||
=== Valor econòmic de les arnes i les seves larves === |
|||
Algunes papallones es crien per al seu [[Valor (economia)|valor econòmic]]. La més notable d'elles és el [[cuc de seda]], la larva de la papallona domesticada ''Bombyx mori''.<ref>{{Ref-publicació|article=Silk Spinning in Silkworms and Spiders|url=https://www.mdpi.com/1422-0067/17/8/1290|publicació=International Journal of Molecular Sciences|data=2016-08|issn=1422-0067|pàgines=1290|volum=17|exemplar=8|doi=10.3390/ijms17081290|llengua=en|nom=Marlene|cognom=Andersson|nom2=Jan|cognom2=Johansson|nom3=Anna|cognom3=Rising}}</ref> Es cria per la seda amb la qual construeix el seu capoll. Des de 2002, la indústria de la seda produeix més de 130 milions de quilograms de seda en brut, amb un valor d'uns 250 milions d'euros cada any. |
|||
No tota la seda és produïda per les erugues de l'espècie ''Bombyx mori''. Hi ha diverses espècies de [[Satúrnids|Saturniidae]] que també es crien per la seva seda, com ara la ''[[Samia cynthia]]'', l'<nowiki/>''[[Paó de nit xinés|Antheraea pernyi]]'', l'<nowiki/>''[[Antheraea assamensis]]'' i l'''[[Antheraea yamamai]]''. |
|||
Les larves de moltes espècies s'utilitzen com a aliment, especialment a l'[[Àfrica]], on són una font important de nutrició, però també en països d'Àsia i Amèrica.<ref>{{Ref-publicació|article=Edible Lepidoptera in Mexico: Geographic distribution, ethnicity, economic and nutritional importance for rural people|url=https://doi.org/10.1186/1746-4269-7-2|publicació=Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine|data=2011-01-06|issn=1746-4269|pmc=PMC3034662|pmid=21211040|pàgines=2|volum=7|exemplar=1|doi=10.1186/1746-4269-7-2|llengua=en|nom=Julieta|cognom=Ramos-Elorduy|nom2=José MP|cognom2=Moreno|nom3=Adolfo I.|cognom3=Vázquez|nom4=Ivonne|cognom4=Landero|nom5=Héctor|cognom5=Oliva-Rivera}}</ref> Les larves de ''[[Gonimbrasia belina]]'', de la família Saturniidae, és un recurs alimentari significatiu a l'Àfrica meridional. Una altra Saturniidae utilitzada com a aliment és l'''[[Usta terpsichore]]''. Només a la República del Congo, es cullen més de 30 espècies de larves de papallones com a aliment. Algunes d'elles es venen no només als mercats locals dels pobles, sinó que se'n transporten tones d'un país a un altre. |
|||
| ⚫ | |||
== Vegeu també == |
== Vegeu també == |
||
Revisió del 21:30, 22 oct 2023
| Nom comú sense valor taxonòmic | |
|---|---|
 | |
Les arnes són insectes lepidòpters d'hàbits nocturns que no són papallones, és a dir, que no s'agrupen dins el subordre dels ropalòcers.[1] Moltes de les arnes pertanyen a les famílies dels tinèids i els piràlids,[2] dins el subordre clàssic dels heteròcers, un grup parafilètic respecte del subordre dels ropalòcers, motiu pel qual actualment no s'empren en les classificacions taxonòmiques modernes.
Degut a que moltes de les espècies d'arna tenen larves que ataquen teixits naturals i productes emmagatzemats com ara aliments o tèxtils també se'ls coneix, en en llenguatge comú, com a tinyes, queres, palometes o corcs de la roba.[3][4]
Relació de les arnes amb els humans
Impactes negatius en l'economia
Algunes papallones, especialment les seves erugues, poden ser plagues agrícoles importants en moltes parts del món; per exemple, les arnes dels gèneres Ostrinia o Helicoverpa. [5]Les orugues de la cuca peluda del suro (Lymantria dispar) han causat danys greus als boscos del nor-est dels Estats Units, on es considera una espècie invasora. En els climes temperats, la carpocapsa (Cydia pomonella) causa danys importants a les explotacions fruiteres. En clumes tropicals i subtropicals l'arna dors de diamant (Plutella xylostella) representa una de les plagues més greus en les explotacions de crucíferes. També a l'Àfrica subsahariana, les erugues del gènere Eldana són una plaga important de la canya de sucre, el blat de moro i el sorgo.[6]
Diverses arnes de la família Tineidae són considerades comunes com a plagues ja que les seves larves mengen teixits com ara roba i mantes fetes de fibres proteiques naturals com la llana o la seda.[7] Menys probable és que mengin materials mixtos que continguin algunes fibres artificials. Hi ha informes que suggereixen que poden ser repel·lides per l'olor de la fusta de ginebre i xiprer, per l'espígol o per altres olis naturals; no obstant això, molts consideren que això és poc probable per prevenir la infestació. La naftalina (el producte químic utilitzat en les boles antiarnes) es considera més efectiva, però hi ha preocupacions sobre els seus efectes en la salut humana. Les larves de les arnes poden ser mortes congelant els objectes que infesten durant diversos dies a una temperatura inferior a -8 °C (18 °F).
Tot i que les arnes són famoses per menjar roba, la majoria de les espècies no ho fan, i alguns adults de papallona ni tan sols mengen. Algunes, com l'Actias luna, l'Antheraea polyphemus, l'Attacus atlas, la Callosamia promethea, la Hyalophora cecropia i altres arnes de grans mides, no tenen boques funcionals. Això és possible perquè viuen dels aliments emmagatzemats durant la seva fase d'eruga i només viuen una curta estona com a adults (aproximadament una setmana per a algunes espècies). No obstant això, els adults demoltes espècies d'arna sí que mengen; per exemple, moltes beuen nèctar.[7]
Altres arnes que causen perjudicis a l'activitat econòmica humana són l'arna de la roba comuna (Tineola bisselliella), l'arna de les catifes o de les estores (Trichophaga tapetzella), l'arna del gra (Pyralis farinalis), l'arna del farratge (Hypsopygia costalis), l'arna del tabac (Ephestia elutella), l'arna grossa de la cera (Galleria mellonella), l'arna de la iuca, l'arna del tomàquet (Tuta absoluta), i el gènere Heliothis. Generalment presenten noms prou eloqüents que fan referència als productes dels que s'alimenten.[8]
Valor econòmic de les arnes i les seves larves
Algunes papallones es crien per al seu valor econòmic. La més notable d'elles és el cuc de seda, la larva de la papallona domesticada Bombyx mori.[9] Es cria per la seda amb la qual construeix el seu capoll. Des de 2002, la indústria de la seda produeix més de 130 milions de quilograms de seda en brut, amb un valor d'uns 250 milions d'euros cada any.
No tota la seda és produïda per les erugues de l'espècie Bombyx mori. Hi ha diverses espècies de Saturniidae que també es crien per la seva seda, com ara la Samia cynthia, l'Antheraea pernyi, l'Antheraea assamensis i l'Antheraea yamamai.
Les larves de moltes espècies s'utilitzen com a aliment, especialment a l'Àfrica, on són una font important de nutrició, però també en països d'Àsia i Amèrica.[10] Les larves de Gonimbrasia belina, de la família Saturniidae, és un recurs alimentari significatiu a l'Àfrica meridional. Una altra Saturniidae utilitzada com a aliment és l'Usta terpsichore. Només a la República del Congo, es cullen més de 30 espècies de larves de papallones com a aliment. Algunes d'elles es venen no només als mercats locals dels pobles, sinó que se'n transporten tones d'un país a un altre.
Vegeu també
Notes
- ↑ Hangay, George; Gruner, Susan V.; Howard, F. W.; Capinera, John L.; Gerberg, Eugene J. Moths (Lepidoptera: Heterocera) (en anglès). Dordrecht: Springer Netherlands, 2008, p. 2491–2494. DOI 10.1007/978-1-4020-6359-6_4705. ISBN 978-1-4020-6242-1.
- ↑ «Arna (insecte)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 23 juny 2019].
- ↑ «Arna (insecte)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The First Decade of Genetically Engineered Crops in the United States» (en anglès). United States Department of Agriculture, abril 2006. [Consulta: 22 octubre 2023].
- ↑ Conlong, D.E. «A review and perspectives for the biological control of the African sugarcane stalkborer Eldana saccharina Walker (Lepidoptera: Pyralidae)» (en anglès). Agriculture, Ecosystems & Environment, 48, 1, 1994-02, pàg. 9–17. DOI: 10.1016/0167-8809(94)90070-1.
- ↑ 7,0 7,1 Scott, Thomas. Concise encyclopedia biology. Berlin New York: W. de Gruyter, 1996. ISBN 978-3-11-010661-9.
- ↑ Optimot, consultes lingüístiques; Arna
- ↑ Andersson, Marlene; Johansson, Jan; Rising, Anna «Silk Spinning in Silkworms and Spiders» (en anglès). International Journal of Molecular Sciences, 17, 8, 2016-08, pàg. 1290. DOI: 10.3390/ijms17081290. ISSN: 1422-0067.
- ↑ Ramos-Elorduy, Julieta; Moreno, José MP; Vázquez, Adolfo I.; Landero, Ivonne; Oliva-Rivera, Héctor «Edible Lepidoptera in Mexico: Geographic distribution, ethnicity, economic and nutritional importance for rural people» (en anglès). Journal of Ethnobiology and Ethnomedicine, 7, 1, 06-01-2011, pàg. 2. DOI: 10.1186/1746-4269-7-2. ISSN: 1746-4269. PMC: PMC3034662. PMID: 21211040.