Aleksandr Borodín: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
Ampliat
Etiqueta: Disambiguation links
Línia 5: Línia 5:


== Biografia ==
== Biografia ==
=== Família i vida personal ===
Borodin va néixer a [[Sant Petersburg]] com a fill il·legítim d'un noble [[Georgians|georgià]] de 62 anys, Luka Stepanovich Gedevanishvili, i d'una dona russa casada de 25 anys, Evdokia Konstantinovna Antonova. A causa de les circumstàncies del naixement d'Alexandre, el noble el va fer registrar com a fill d'un dels seus [[Servitud a Rússia|serfs]] russos, Porfiri Borodin, d'aquí el cognom rus del compositor. Com a resultat d'aquest registre, tant Alexandre com el seu pare rus nominal Porfiry eren oficialment serfs del pare biològic d'Alexandre, Luka. El pare georgià va emancipar Alexandre de la servitud quan tenia 7 anys i li va proporcionar habitatge i diners a ell i a la seva mare. Malgrat això, Alexander mai va ser reconegut públicament per la seva mare, a qui el jove Borodin es referia com la seva "tia".<ref name="Lewis">Lewis, David E. ''Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.''</ref><ref>Cooper, David K. C. ''Doctors of Another Calling: Physicians Who Are Known Best in Fields Other than Medicine.''</ref>
Borodin va néixer a [[Sant Petersburg]] com a fill il·legítim d'un noble [[Georgians|georgià]] de 62 anys, Luka Stepanovich Gedevanishvili, i d'una dona russa casada de 25 anys, Evdokia Konstantinovna Antonova. A causa de les circumstàncies del naixement d'Alexandre, el noble el va fer registrar com a fill d'un dels seus [[Servitud a Rússia|serfs]] russos, Porfiri Borodin, d'aquí el cognom rus del compositor. Com a resultat d'aquest registre, tant Alexandre com el seu pare rus nominal Porfiry eren oficialment serfs del pare biològic d'Alexandre, Luka. El pare georgià va emancipar Alexandre de la servitud quan tenia 7 anys i li va proporcionar habitatge i diners a ell i a la seva mare. Malgrat això, Alexander mai va ser reconegut públicament per la seva mare, a qui el jove Borodin es referia com la seva "tia".<ref name="Lewis">Lewis, David E. ''Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.''</ref><ref>Cooper, David K. C. ''Doctors of Another Calling: Physicians Who Are Known Best in Fields Other than Medicine.''</ref>


Malgrat la seva condició de plebeu, Borodin va ser ben proveït pel seu pare georgià i va créixer en una gran casa de quatre pisos, que el noble va regalar a Alexandre i a la seva "tia". {{Sfn|Dianin|1963|p=9}} Encara que el seu registre va impedir la inscripció en un [[Gymnasium|gimnàs]] adequat, Borodin va rebre una bona educació en totes les assignatures a través de tutors privats a casa. Durant 1850 es va matricular a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica de Sant Petersburg, que més tard va ser el lloc de treball d' [[Ivan Pàvlov|Ivan Pavlov]], i va seguir una carrera en química. Quan es va graduar, va passar un any com a cirurgià en un hospital militar, seguit de tres anys d'estudis científics avançats a Europa occidental.
Malgrat la seva condició de plebeu, Borodin va ser ben proveït pel seu pare georgià i va créixer en una gran casa de quatre pisos, que el noble va regalar a Alexandre i a la seva "tia".{{Sfn|Dianin|1963|p=9}} Encara que el seu registre va impedir la inscripció en un [[Gymnasium|gimnàs]] adequat, Borodin va rebre una bona educació en totes les assignatures a través de tutors privats a casa. Durant 1850 es va matricular a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica de Sant Petersburg, que més tard va ser el lloc de treball d' [[Ivan Pàvlov|Ivan Pavlov]], i va seguir una carrera en química. Quan es va graduar, va passar un any com a cirurgià en un hospital militar, seguit de tres anys d'estudis científics avançats a Europa occidental.


Durant 1862, Borodin va tornar a Sant Petersburg per començar una càtedra de química a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Imperial <ref name="Lewis2">Lewis, David E. ''Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.''</ref> i va dedicar la resta de la seva carrera científica a la recerca, donant conferències i supervisant l'educació dels altres. Finalment, va establir cursos de medicina per a dones el 1872.
Durant 1862, Borodin va tornar a Sant Petersburg per començar una càtedra de química a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Imperial<ref name="Lewis2">Lewis, David E. ''Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.''</ref> i va dedicar la resta de la seva carrera científica a la recerca, donant conferències i supervisant l'educació dels altres. Finalment, va establir cursos de medicina per a dones el 1872.


Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de [[Mili Balàkirev]].
Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de [[Mili Balàkirev]].


Es va casar amb Ekaterina Protopopova, una pianista, durant l'any 1863, amb qui va adoptar diverses filles. {{Sfn|Dianin|1963|pp=42,104}} La música va seguir sent una vocació secundària per a Borodin a més de la seva carrera principal com a químic i metge. Va patir mala salut, després d'haver superat [[Còlera|el còlera]] i diverses [[Infart de miocardi|insuficiències cardíaques]] lleus. Va morir sobtadament durant un ball a l'acadèmia i va ser enterrat al [[Cementiri de Tikhvin|cementiri Tikhvin]] del [[monestir d'Alexandre Nevski]] a Sant Petersburg
Es va casar amb Ekaterina Protopopova, una pianista, durant l'any 1863, amb qui va adoptar diverses filles.{{Sfn|Dianin|1963|pp=42,104}} La música va seguir sent una vocació secundària per a Borodin a més de la seva carrera principal com a químic i metge. Va patir mala salut, després d'haver superat el [[còlera]] i diverses [[Infart de miocardi|insuficiències cardíaques]] lleus. Va morir sobtadament durant un ball a l'acadèmia i va ser enterrat al [[Cementiri de Tikhvin|cementiri Tikhvin]] del [[monestir d'Alexandre Nevski]] a Sant Petersburg


=== Carrera com a químic ===
[[Fitxer:RR5009-0011R BU 160-летие со дня рождения А.П.Бородина.png|miniatura|180px|Moneda d'un [[ruble]] commemorant el 160è anniversari del naixement de Borodin.]]
En la seva professió, Borodin va obtenir un gran respecte, sent particularment conegut pel seu treball sobre [[aldehid]]s.<ref>{{cite journal|title = Facing the Music: How Original Was Borodin's Chemistry?|first = M. D.|last = Gordin|journal = [[Journal of Chemical Education]]|year = 1996|volume = 83|issue = 4|pages = 561–566|doi = 10.1021/ed083p561}}</ref> Entre 1859 i 1862 Borodin va tenir una posició postdoctoral a la [[Universitat Ruprecht Karl de Heidelberg|Universitat de Heidelberg]]. Va treballar al laboratori d'[[Emil Erlenmeyer]] treballant en derivats del [[benzè]]. També va passar temps a [[Universitat de Pisa|Pisa]], treballant en [[Hidrocarbur halogenat|hidrocarburs halogenats]]. Un experiment publicat durant 1862 va descriure la primera [[substitució nucleòfila]] del [[clor]] pel [[fluor]] en el [[clorur de benzoil]].<ref>{{cite journal|title = Borodin|first = E. J.|last = Behrman|journal = [[Journal of Chemical Education]]|year = 2006|volume = 83|issue = 8|page = 1138|doi = 10.1021/ed083p1138.1|bibcode = 2006JChEd..83.1138B|doi-access = }}</ref> L'halodescarboxilació radical dels àcids carboxílics alifàtics va ser demostrada per primera vegada per Borodin durant 1861 mitjançant la seva síntesi de [[bromur de metil]] a partir d'[[acetat de plata]].<ref>{{cite journal|first = A.|last = Borodin|journal = [[Annalen der Chemie und Pharmacie]]|year = 1861|volume = 119|pages = 121–123|doi = 10.1002/jlac.18611190113|title = Ueber Bromvaleriansäure und Brombuttersäure|language = de|trans-title = About bromovaleric acid and bromobutyric acid|url = https://zenodo.org/record/1427169}}</ref><ref name = JJL>{{cite book|title = Name Reactions: A Collection of Detailed Mechanisms and Synthetic Applications|edition = 5th|publisher = [[Springer Science & Business Media]]|pages = 327–328|first = J. J.|last = Li|chapter = Hunsdiecker&ndash;Borodin Reaction|chapter-url = https://books.google.com/books?id=HoXBBAAAQBAJ&pg=PA327|isbn = 978-3-319-03979-4|date = 2014-01-30}}</ref> No obstant això, van ser [[Heinz Hunsdiecker]] i la seva dona [[Cläre Hunsdiecker|Cläre]] els qui van desenvolupar el treball de Borodin en un mètode general, pel qual se'ls va concedir una patent estatunidenca durant 1939,<ref>{{cite patent|title = Method of manufacturing organic chlorine and bromine derivatives|country = US|number = 2176181|status = patent|pubdate = 1939-10-17|fdate = 1936-04-02|pridate = 1935-04-08|inventorlink1 = Cläre Hunsdiecker|inventor1-last = Hunsdiecker|inventor1-first = C.|inventor2-last = Vogt|inventor2-first = E.|inventorlink3 = Heinz Hunsdiecker|inventor3-last = Hunsdiecker|inventor3-first = H.|url = https://www.google.com/patents/US2176181|assign1 = Hunsdiecker, C.; Vogt, E.; Hunsdiecker, H.}}</ref> i que van publicar a la revista ''[[Chemische Berichte]]'' durant 1942.<ref>{{cite journal|first1 = H.|last1 = Hunsdiecker|author-link1 = Heinz Hunsdiecker|first2 = C.|last2 = Hunsdiecker|author-link2 = Cläre Hunsdiecker|journal = [[Chemische Berichte]]|year = 1942|volume = 75|issue = 3|pages = 291–297|doi = 10.1002/cber.19420750309|title = Über den Abbau der Salze aliphatischer Säuren durch Brom|language = de|trans-title = About the degradation of salts of aliphatic acids by bromine}}</ref> El mètode es coneix generalment com a [[reacció de Hunsdiecker]] o com a reacció de Hunsdiecker-Borodin.<ref name = JJL />

Durant 1862, Borodin va tornar a l'Acadèmia Mèdica-Quirúrgica (ara coneguda com Acadèmia Mèdica Militar S. M. Kirov), i va acceptar una càtedra de química. Va treballar en l'auto[[reacció de condensació|condensació]] de petits aldehids en un procés conegut ara com la [[reacció aldòlica]], el descobriment del qual s'atribueix conjuntament a Borodin i [[Charles Adolphe Wurtz]].<ref>{{cite book|author-link = Clayton Heathcock|last = Heathcock|first = C. H.|editor1-last = Trost|editor1-first = B. M.|editor-link1 = Barry Trost|editor2-last = Fleming|editor2-first = I.|editor-link2 = Ian Fleming (chemist)|chapter = The Aldol Reaction: Acid and General Base Catalysis|title = Comprehensive Organic Synthesis|volume = 2|publisher = [[Elsevier Science]]|year = 1991|pages = 133–179|isbn = 978-0-08-052349-1|doi = 10.1016/B978-0-08-052349-1.00027-5}}</ref><ref>{{cite book|chapter = The Directed Aldol Reaction|last = Mukaiyama|first = T.|title=[[Organic Reactions]]|author-link=Teruaki Mukaiyama|year = 1982|volume = 28|pages = 203–331|doi = 10.1002/0471264180.or028.03|isbn = 978-0-471-26418-7}}</ref> Borodin va investigar la condensació de l'[[pentanal|aldehid de valeriana]] i l'[[heptanal]], que va ser informat per von Richter durant l'any 1869.<ref>{{cite journal|last = von Richter|first = V.|year = 1869|url = https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=hvd.cl1hyq;view=1up;seq=600|title = Aus St. Petersburg am 17. October 1869|trans-title = From St. Petersburg on 17 October 1869|journal = [[Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft]]|language = de|volume = 2|pages = 552–554|doi=10.1002/cber.186900201222}}</ref><ref>{{cite journal|url = https://books.google.com/books?id=e1dKAAAAYAAJ&pg=PA286|year = 1869|title = Chemical notices from foreign sources: Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft zu Berlin, no. 16, 1869|journal = [[Chemical News]]|volume = 20|pages = 285–286}}</ref> Durant 1873, va descriure el seu treball a la Societat Química Russa<ref>{{cite journal|last = Borodin|first = A|year = 1873|url = https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=uc1.b3481752;view=1up;seq=116|title = Ueber einen neuen Abkömmling des Valerals|language = de|trans-title = On a new derivative of valerian aldehyde|journal = [[Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft]]|volume = 6|issue = 2|pages = 982–985|doi=10.1002/cber.18730060232}}</ref> i va observar similituds amb els compostos recentment reportats per Wurtz.<ref>{{cite journal|last = Wurtz|first = C. A.|author-link = Charles Adolphe Wurtz|journal = [[Bulletin de la Société Chimique de Paris]]|year =1872|title = Sur un aldéhyde-alcool|trans-title = On an aldehyde alcohol|language = fr|series = 2nd series|volume = 17|pages = 436–442|url = https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=iau.31858003147356;view=1up;seq=446}}</ref><ref>{{cite journal|last = Wurtz|first = C. A.|author-link = Charles Adolphe Wurtz|journal = [[Journal für Praktische Chemie]]|year = 1872|title = Ueber einen Aldehyd-Alkohol|language = de|trans-title = About an aldehyde alcohol|volume = 5|issue = 1|pages = 457–464|url = https://babel.hathitrust.org/cgi/pt?id=njp.32101076786381;view=1up;seq=471|doi = 10.1002/prac.18720050148}}</ref><ref>{{cite journal|last = Wurtz|first = C. A.|author-link = Charles Adolphe Wurtz|journal = [[Comptes rendus de l'Académie des sciences]]|year = 1872|title = Sur un aldéhyde-alcool|trans-title = On an aldehyde alcohol|volume = 74|pages = 1361–1367|language = fr|url = http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k3031q/f1361.table}}</ref>

Va publicar el seu últim article complet durant 1875 sobre les reaccions de les [[amida|amides]] i la seva darrera publicació es refereix a un mètode per a la identificació de la [[urea]] a l'orina animal.

El seu successor com a professor de química de l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica va ser el seu gendre i company químic, [[Aleksandr Dianin]].

=== Afició musical ===
El 1869 Balàkirev va dirigir la primera simfonia de Borodín i en aquest mateix any va començar la composició de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, [[Franz Liszt]] va aconseguir que fora interpretada en [[Alemanya]] el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia.
El 1869 Balàkirev va dirigir la primera simfonia de Borodín i en aquest mateix any va començar la composició de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, [[Franz Liszt]] va aconseguir que fora interpretada en [[Alemanya]] el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia.


També el [[1869]] va començar a treballar en la composició de la seua [[òpera]] ''[[El príncep Ígor]]'', que és considerada per alguns la seua obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes ''Danses Polovotsianes'', sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per [[Nikolai Rimski-Kórsakov]] i [[Aleksandr Glazunov]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Guía universal de la ópera|url= https://www.worldcat.org/oclc/230207277| editorial=Robinbook|data=2007|lloc=Barcelona|isbn=978-84-96924-03-1|cognom=Alier Aixalà, Roger, 1941-}}</ref>
També el [[1869]] va començar a treballar en la composició de la seua [[òpera]] ''[[El príncep Ígor]]'', que és considerada per alguns la seua obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes ''Danses Polovotsianes'', sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per [[Nikolai Rimski-Kórsakov]] i [[Aleksandr Glazunov]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Guía universal de la ópera|url= https://www.worldcat.org/oclc/230207277| editorial=Robinbook|data=2007|lloc=Barcelona|isbn=978-84-96924-03-1|cognom=Alier Aixalà, Roger, 1941-}}</ref>


Malgrat ser un compositor reconegut, Borodín sempre es va guanyar la vida com a químic, camp en el qual era molt respectat, particularment pel seu coneixement dels [[aldehid]]s. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis.
Malgrat ser un compositor reconegut, Borodín sempre es va guanyar la vida com a químic. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis.


Les seues obres inclouen el poema simfònic ''[[En les estepes de l'Àsia central]]'', dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).
Les seues obres inclouen el poema simfònic ''[[En les estepes de l'Àsia central]]'', dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).

Revisió del 13:56, 7 gen 2024

Infotaula de personaAleksandr Borodín

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ru) Александр Порфирьевич Бородин Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 octubre 1833 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1887 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri de Tikhvin Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióMedical and Surgical Academies in Russian Empire (en) Tradueix (1850–1856)
Universitat Estatal de Sant Petersburg
Universitat de Heidelberg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica, composició, química, medicina i composició musical Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor clàssic, violoncel·lista, metge, compositor d'òpera, flautista, químic, pianista, compositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1847 Modifica el valor a Wikidata –  1887 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Mèdica Estatal de Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereÒpera, simfonia, música clàssica, romança i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsNikolai Zinin Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano, flauta i violoncel Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAleksandr Dianin, Vera Yevstafievna Popova i Vasily Florinsky (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeEkaterina Protopopova (en) Tradueix (1863–1887) Modifica el valor a Wikidata
GermansAleksandra Lukash (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0097164 IBDB: 11407
Spotify: 34MYamymtmnsmpwbqydd7I Last fm: Александр+Порфирьевич+Бородин Musicbrainz: 560b5e65-8d53-41b4-9913-83368f4721a0 Lieder.net: 3507 Discogs: 95543 IMSLP: Category:Borodin,_Aleksandr Allmusic: mn0000794181 Find a Grave: 1514 Deezer: 437170 Modifica el valor a Wikidata

Aleksandr Borodín (rus: Александр Порфирьевич Бородин) (Sant Petersburg, 31 d'octubre de 1833 (Julià) - Sant Petersburg, 15 de febrer de 1887 (Julià)), nom complet amb patronímic Aleksandr Porfírievitx Borodín, fou un compositor i químic rus, destacat entre els compositors del nacionalisme rus, també conegut com el Grup dels Cinc.[1][2]

Biografia

Família i vida personal

Borodin va néixer a Sant Petersburg com a fill il·legítim d'un noble georgià de 62 anys, Luka Stepanovich Gedevanishvili, i d'una dona russa casada de 25 anys, Evdokia Konstantinovna Antonova. A causa de les circumstàncies del naixement d'Alexandre, el noble el va fer registrar com a fill d'un dels seus serfs russos, Porfiri Borodin, d'aquí el cognom rus del compositor. Com a resultat d'aquest registre, tant Alexandre com el seu pare rus nominal Porfiry eren oficialment serfs del pare biològic d'Alexandre, Luka. El pare georgià va emancipar Alexandre de la servitud quan tenia 7 anys i li va proporcionar habitatge i diners a ell i a la seva mare. Malgrat això, Alexander mai va ser reconegut públicament per la seva mare, a qui el jove Borodin es referia com la seva "tia".[3][4]

Malgrat la seva condició de plebeu, Borodin va ser ben proveït pel seu pare georgià i va créixer en una gran casa de quatre pisos, que el noble va regalar a Alexandre i a la seva "tia".[5] Encara que el seu registre va impedir la inscripció en un gimnàs adequat, Borodin va rebre una bona educació en totes les assignatures a través de tutors privats a casa. Durant 1850 es va matricular a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica de Sant Petersburg, que més tard va ser el lloc de treball d' Ivan Pavlov, i va seguir una carrera en química. Quan es va graduar, va passar un any com a cirurgià en un hospital militar, seguit de tres anys d'estudis científics avançats a Europa occidental.

Durant 1862, Borodin va tornar a Sant Petersburg per començar una càtedra de química a l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica Imperial[6] i va dedicar la resta de la seva carrera científica a la recerca, donant conferències i supervisant l'educació dels altres. Finalment, va establir cursos de medicina per a dones el 1872.

Va rebre una bona educació incloent-hi classes de piano, no obstant la seua àrea d'especialització va ser la química, per la qual cosa no va rebre classes formals de composició fins a 1863, quan es va convertir en deixeble de Mili Balàkirev.

Es va casar amb Ekaterina Protopopova, una pianista, durant l'any 1863, amb qui va adoptar diverses filles.[7] La música va seguir sent una vocació secundària per a Borodin a més de la seva carrera principal com a químic i metge. Va patir mala salut, després d'haver superat el còlera i diverses insuficiències cardíaques lleus. Va morir sobtadament durant un ball a l'acadèmia i va ser enterrat al cementiri Tikhvin del monestir d'Alexandre Nevski a Sant Petersburg

Carrera com a químic

Moneda d'un ruble commemorant el 160è anniversari del naixement de Borodin.

En la seva professió, Borodin va obtenir un gran respecte, sent particularment conegut pel seu treball sobre aldehids.[8] Entre 1859 i 1862 Borodin va tenir una posició postdoctoral a la Universitat de Heidelberg. Va treballar al laboratori d'Emil Erlenmeyer treballant en derivats del benzè. També va passar temps a Pisa, treballant en hidrocarburs halogenats. Un experiment publicat durant 1862 va descriure la primera substitució nucleòfila del clor pel fluor en el clorur de benzoil.[9] L'halodescarboxilació radical dels àcids carboxílics alifàtics va ser demostrada per primera vegada per Borodin durant 1861 mitjançant la seva síntesi de bromur de metil a partir d'acetat de plata.[10][11] No obstant això, van ser Heinz Hunsdiecker i la seva dona Cläre els qui van desenvolupar el treball de Borodin en un mètode general, pel qual se'ls va concedir una patent estatunidenca durant 1939,[12] i que van publicar a la revista Chemische Berichte durant 1942.[13] El mètode es coneix generalment com a reacció de Hunsdiecker o com a reacció de Hunsdiecker-Borodin.[11]

Durant 1862, Borodin va tornar a l'Acadèmia Mèdica-Quirúrgica (ara coneguda com Acadèmia Mèdica Militar S. M. Kirov), i va acceptar una càtedra de química. Va treballar en l'autocondensació de petits aldehids en un procés conegut ara com la reacció aldòlica, el descobriment del qual s'atribueix conjuntament a Borodin i Charles Adolphe Wurtz.[14][15] Borodin va investigar la condensació de l'aldehid de valeriana i l'heptanal, que va ser informat per von Richter durant l'any 1869.[16][17] Durant 1873, va descriure el seu treball a la Societat Química Russa[18] i va observar similituds amb els compostos recentment reportats per Wurtz.[19][20][21]

Va publicar el seu últim article complet durant 1875 sobre les reaccions de les amides i la seva darrera publicació es refereix a un mètode per a la identificació de la urea a l'orina animal.

El seu successor com a professor de química de l'Acadèmia Mèdico-Quirúrgica va ser el seu gendre i company químic, Aleksandr Dianin.

Afició musical

El 1869 Balàkirev va dirigir la primera simfonia de Borodín i en aquest mateix any va començar la composició de la seua segona simfonia. Encara que l'estrena russa d'aquesta última va ser un fracàs, Franz Liszt va aconseguir que fora interpretada en Alemanya el 1880 on va tenir bastant èxit, donant-li fama fora de Rússia.

També el 1869 va començar a treballar en la composició de la seua òpera El príncep Ígor, que és considerada per alguns la seua obra més important. Aquesta òpera conté les àmpliament conegudes Danses Polovotsianes, sent aquest un fragment comunament interpretat per si mateix, tant en la seua versió coral com orquestral. A causa de la gran càrrega de treball com a químic, l'òpera va quedar inconclusa al moment de la seua mort, sent completada posteriorment per Nikolai Rimski-Kórsakov i Aleksandr Glazunov.[22]

Malgrat ser un compositor reconegut, Borodín sempre es va guanyar la vida com a químic. Com a resultat sempre es va considerar a si mateix un "compositor diumenger" i no va ser tan prolífic com altres compositors contemporanis.

Les seues obres inclouen el poema simfònic En les estepes de l'Àsia central, dos quartets de corda, cançons i peces per a piano, així com les ja esmentades simfonies 1 i 2 més una tercera incompleta al moment de la seua mort (amb 2 moviments completats per Glazunov).

Borodín va morir en Sant Petersburg el 27 de febrer de 1887 i va ser soterrat en el cementeri Tikhvin del monestir Aleksandr Nevski.

Simfonies

Òperes

Referències

  1. ↑ «Aleksandr Borodín». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Podlech, Joachim «ChemInform Abstract: “Try and Fall Sick ...” — The Composer, Chemist, and Surgeon Aleksandr Borodin.». ChemInform, 42, 3, 23-12-2010. DOI: 10.1002/chin.201103229. ISSN: 0931-7597.
  3. ↑ Lewis, David E. Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.
  4. ↑ Cooper, David K. C. Doctors of Another Calling: Physicians Who Are Known Best in Fields Other than Medicine.
  5. ↑ Dianin, 1963, p. 9.
  6. ↑ Lewis, David E. Early Russian Organic Chemists and Their Legacy.
  7. ↑ Dianin, 1963, p. 42,104.
  8. ↑ Gordin, M. D. «Facing the Music: How Original Was Borodin's Chemistry?». Journal of Chemical Education, vol. 83, 4, 1996, pàg. 561–566. DOI: 10.1021/ed083p561.
  9. ↑ Behrman, E. J. «Borodin». Journal of Chemical Education, vol. 83, 8, 2006, pàg. 1138. Bibcode: 2006JChEd..83.1138B. DOI: 10.1021/ed083p1138.1.
  10. ↑ Borodin, A. «Ueber Bromvaleriansäure und Brombuttersäure» (en alemany). Annalen der Chemie und Pharmacie, vol. 119, 1861, pàg. 121–123. DOI: 10.1002/jlac.18611190113.
  11. ↑ 11,0 11,1 Li, J. J.. «Hunsdiecker–Borodin Reaction». A: Name Reactions: A Collection of Detailed Mechanisms and Synthetic Applications. 5th. Springer Science & Business Media, 2014-01-30, p. 327–328. ISBN 978-3-319-03979-4. 
  12. ↑ Hunsdiecker, C.; E. Vogt & H. Hunsdiecker, "Method of manufacturing organic chlorine and bromine derivatives", US patent 2176181, publicada 1939-10-17, assignada a Hunsdiecker, C.; Vogt, E.; Hunsdiecker, H.
  13. ↑ Hunsdiecker, H.; Hunsdiecker, C. «Über den Abbau der Salze aliphatischer Säuren durch Brom» (en alemany). Chemische Berichte, vol. 75, 3, 1942, pàg. 291–297. DOI: 10.1002/cber.19420750309.
  14. ↑ Heathcock, C. H.. «The Aldol Reaction: Acid and General Base Catalysis». A: Trost, B. M.. Comprehensive Organic Synthesis. 2. Elsevier Science, 1991, p. 133–179. DOI 10.1016/B978-0-08-052349-1.00027-5. ISBN 978-0-08-052349-1. 
  15. ↑ Mukaiyama, T. «The Directed Aldol Reaction». A: Organic Reactions. 28, 1982, p. 203–331. DOI 10.1002/0471264180.or028.03. ISBN 978-0-471-26418-7. 
  16. ↑ von Richter, V. «Aus St. Petersburg am 17. October 1869» (en alemany). Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, vol. 2, 1869, pàg. 552–554. DOI: 10.1002/cber.186900201222.
  17. ↑ «Chemical notices from foreign sources: Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft zu Berlin, no. 16, 1869». Chemical News, vol. 20, 1869, pàg. 285–286.
  18. ↑ Borodin, A «Ueber einen neuen Abkömmling des Valerals» (en alemany). Berichte der deutschen chemischen Gesellschaft, vol. 6, 2, 1873, pàg. 982–985. DOI: 10.1002/cber.18730060232.
  19. ↑ Wurtz, C. A. «Sur un aldéhyde-alcool» (en francès). Bulletin de la Société Chimique de Paris, vol. 17, 1872, pàg. 436–442.
  20. ↑ Wurtz, C. A. «Ueber einen Aldehyd-Alkohol» (en alemany). Journal für Praktische Chemie, vol. 5, 1, 1872, pàg. 457–464. DOI: 10.1002/prac.18720050148.
  21. ↑ Wurtz, C. A. «Sur un aldéhyde-alcool» (en francès). Comptes rendus de l'Académie des sciences, vol. 74, 1872, pàg. 1361–1367.
  22. ↑ Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aleksandr_Borodín&oldid=32914121»