Vés al contingut

Cultiu d'algues: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 43: Línia 43:


[[File:PEI harvesting seaweed.JPG|thumb|right|230px|Recollida d'algues a [[North Cape (Illa del Príncep Eduard)|North Cape]] (Canadà)]]
[[File:PEI harvesting seaweed.JPG|thumb|right|230px|Recollida d'algues a [[North Cape (Illa del Príncep Eduard)|North Cape]] (Canadà)]]

==Impactes econòmics==
Al Japó, la producció anual de [[nori]] ascendeix a 2.000 milions de dòlars EUA i és un dels cultius d'aqüicultura més valuosos del món. La demanda de producció d'algues ofereix moltes oportunitats de treball.

Un estudi realitzat per les Filipines va informar que parcel·les d'aproximadament una [[hectàrea]] podrien produir ingressos nets de l'agricultura ''[[Eucheuma]]'' era de 5 a 6 vegades el salari mitjà d'un treballador agrícola. L'estudi també va informar d'un augment de les exportacions d'algues de 675 tones mètriques (TM) el 1967 a 13.191 TM el 1980, i 28.000 TM el 1988.{{sfn|Trono|1990|p=4}}

Al voltant de 0,7 milions de tones de carboni s'eliminen del mar cada any per les algues collides comercialment.<ref>{{Cite news |last1=Israel |first1=Alvaro |last2=Einav |first2=Rachel |last3=Seckbach |first3=Joseph |date=18 June 2010 |title=Seaweeds and their role in globally changing environments |publisher=Springer |language=en |url=https://books.google.com/books?id=rxe7jPwW65EC&q=nearly+0.7+million+tonnes+of+carbon+are+removed+from+the+sea+each+year+within+commercially+harvested+seaweeds&pg=PA365 |access-date=1 December 2018 |isbn=9789048185696}}</ref> A Indonèsia, les granges d'algues representen el 40 per cent de la producció pesquera nacional i donen feina a prop d'un milió de persones.<ref name=":4" />

La Safe Seaweed Coalition és un grup de recerca i indústria que promou el cultiu d'algues.<ref name=":4" />

=== Tanzània ===
El cultiu d'algues ha tingut impactes socioeconòmics generalitzats a Tanzània, s'ha convertit en una font molt important de recursos per a les dones i és el tercer contribuïdor de moneda estrangera al país.<ref>{{Cite web |title=Evolution of Seaweed Farming in Tanzania: Achievements and Challenges Associated with Climate Change {{!}} The Ocean Policy Research Institute-OceanNewsletter |url=https://www.spf.org/en/opri/newsletter/379_1.html |access-date=2020-05-06 |website=THE SASAKAWA PEACE FOUNDATION}}</ref> El 90% dels agricultors són dones, i gran part és utilitzat per la indústria de la cura de la pell i la cosmètica.<ref>{{Cite news |title=Seaweed farming in Zanzibar |language=en |work=BBC News |url=https://www.bbc.com/news/av/business-50491754/seaweed-farming-in-zanzibar |access-date=2020-05-06}}</ref>

El 1982 [[Adelaida K. Semesi]] va iniciar un programa d'investigació sobre el cultiu d'algues a [[Zanzíbar]] i la seva aplicació va donar lloc a una major inversió en la indústria.<ref name=":22">{{Cite book |last1=Oliveira |first1=E. C. |url=https://aquadocs.org/handle/1834/795 |title=Marine Plants of Tanzania. A field guide to the seaweeds and seagrasses of Tanzania. |last2=Österlund |first2=K. |last3=Mtolera |first3=M. S. P. |date=2003 |publisher=Sida/Department for Research Cooperation, SAREC |pages=Dedication |language=en}}</ref> <gallery mode="packed" eights="200px" |left="">
File:WomenWorking_Seaweed_Zanzibar_1.jpg|Els productors d'algues de Zanzíbar s'enfronten a un clima canviant. Aquí, una pagesa atén la seva granja a Paje, a la costa sud-est de l'illa.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_2.jpg|Mwanaisha Makame i Mashavu Rum, que fa 20 anys que conreen algues a l'illa de Zanzíbar, passen per la marea baixa fins a la seva granja.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_3.jpg|L'alga creix sota l'aigua durant 45 dies. Quan arriba a un quilo, es recull i s'asseca, després s'envasa en bosses per exportar-se a països com la Xina, Corea i Vietnam. Allà, s'utilitza en medicaments i xampús.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_4.jpg|Els agricultors tenen molts problemes a causa del canvi climàtic. Fa dues dècades, 450 agricultors d'algues vagaven per Paje. Ara només queden uns 150 pagesos.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_5.jpg|Mwanaisha sosté un grup saludable d'algues. Llavors sosté algues que els agricultors no podran utilitzar. Hi creix una substància blanca dura: la malaltia del gel, causada per les temperatures més altes de l'oceà i la llum solar intensa.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_6.jpg|Els agricultors d'algues van aprendre a fer sabó amb les seves algues al Zanzibar Seaweed Center, un negoci que va començar com a ONG l'any 2009. A casa seva, barregen aigua, pols d'algues mòltes, oli de coco, sosa càustica i olis essencials en un banyera de plàstic gran.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_7.jpg|Més tard durant la setmana, els agricultors d'algues vendran els seus sabons acabats a la ciutat de Zanzíbar o als clients locals habituals. A mesura que els nivells d'algues disminueixen, han trobat una manera d'augmentar el valor del seu treball.
File:WomenWorking_SeaweedZanzibar_8.jpg|El producte acabat - un sabó d'algues.
</gallery>


==Referències==
==Referències==

Revisió del 21:33, 27 març 2024

Cultiu submarí d′Eucheuma a les Filipines
Un agricultor d'algues es troba en aigües poc profundes, recollint algues comestibles que han crescut amb una corda
Un agricultor d'algues a Nusa Lembongan (Indonèsia) recull algues comestibles que han crescut amb una corda.

El cultiu d'algues o cultiu de varec és la pràctica del cultiu i la collita d'algues. En la seva forma més simple, els agricultors es reuneixen dels llits naturals, mentre que a l'altre extrem els agricultors controlen completament el cicle de vida del cultiu.

Els set tàxons més conreats són Eucheuma spp., Kappaphycus alvarezii, Gracilaria spp., Saccharina japonica, Undaria pinnatifida, Pyropia spp., i Sargassum fusiforme. Eucheuma i K. alvarezii són atractius per a la carragenina (un agent gelificant); Gracilaria es cultiva per a l'agar; la resta es mengen després d'un processament limitat.[1] Les algues són diferents dels manglars i les herbes marines, ja que són organismes algals fotosintètics[2] i no floreixen.[1]

Els països productors d'algues més grans a partir del 2022 són la Xina (58,62%) i Indonèsia (28,6%); seguit de Corea del Sud (5,09%) i les Filipines (4,19%). Altres productors notables inclouen Corea del Nord (1,6%), el Japó (1,15%), Malàisia (0,53%), Zanzíbar (Tanzània, 0,5%) , i Xile (0,3%).[3][4] El cultiu d'algues s'ha desenvolupat amb freqüència per millorar les condicions econòmiques i reduir la pressió pesquera.[5]

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), va informar que la producció mundial el 2019 va superar els 35 milions de tones. L'Amèrica del Nord va produir unes 23.000 tones d'algues humides. Alaska, Maine, França i Noruega van duplicar la seva producció d'algues des del 2018. A partir del 2019, les algues representaven el 30% de l'aqüicultura marina.[6]

El cultiu d'algues és un cultiu de negatiu de carboni, amb un alt potencial per a la mitigació del canvi climàtic.[7][8] L'Informe especial sobre l'oceà i la criosfera en un clima canviant de l'IPCC recomana "més atenció a la investigació" com a tàctica de mitigació.[9] El Fons Mundial per la Natura, Oceans 2050 i The Nature Conservancy donen suport públicament a l'expansió del cultiu d'algues.[6]

Mètodes

Bren Smith, agricultor nord-americà de GreenWave, explica els seus mètodes de cultiu, inclosa la relació simbiòtica que té l'alga amb altres mariscs que conrea.

Les primeres guies de cultiu d'algues a les Filipines van recomanar el conreu d'algues Laminaria i d'esculls a aproximadament un metre de profunditat amb la marea baixa. També van recomanar tallar les herbes marines i eliminar els eriçons de mar abans de la construcció de la granja. Les plàntules estan lligades a línies de monofilament i s'enfilen entre les estaques de manglar del substrat. Aquest mètode fora del fons segueix sent un mètode principal.[10]

Els mètodes de cultiu de línia llarga es poden utilitzar en aigua d'aproximadament 7 metres de profunditat. Les línies de cultiu flotants estan ancorades al fons i s'utilitzen àmpliament a Cèlebes Septentrional, Indonèsia.[11][12] Les espècies cultivades amb palangre inclouen les dels gèneres Saccharina, Undaria, Eucheuma, Kappaphycus, i Gracilaria.[13]

El cultiu a l'Àsia és de tecnologia relativament baixa amb una alta necessitat de mà d'obra. Els intents d'introduir tecnologia per conrear el creixement de plantes separades en tancs a terra per reduir la mà d'obra encara no han aconseguit la viabilitat comercial.[10]

Impactes ecològics

Vista aèria de granges d'algues a Corea del Sud

Les algues marines són un cultiu extractiu que necessita poc fertilitzants o aigua, el que significa que les granges d'algues solen tenir una petjada ambiental més petita que altres agrícoles o aqüicultura alimentades.[14][15][16] Molts dels impactes de les granges d'algues, tant positius com negatius, segueixen sent poc estudiats i incerts.[17][14]

No obstant això, molts problemes ambientals poden derivar del cultiu d'algues.[17] Per exemple, els agricultors d'algues de vegades tallen manglars per utilitzar-los com a estaques. L'eliminació dels manglars afecta negativament l'agricultura en reduir la qualitat de l'aigua i la biodiversitat dels manglars. Els agricultors poden treure herba marina de les seves àrees de conreu, perjudicant la qualitat de l'aigua.[18]

El cultiu d'algues marines pot suposar un risc de bioseguretat, ja que les activitats agrícoles tenen el potencial d'introduir o facilitar espècies invasores.[19][20] Per aquest motiu, regions com el Regne Unit, Maine i la Colúmbia Britànica només permeten varietats autòctones.[21]

Les granges també poden tenir efectes ambientals positius. Poden donar suport a serveis ecosistèmics benvinguts, com ara el cicle de nutrients, l'absorció de carboni i el subministrament d'hàbitats.

L'evidència suggereix que el cultiu d'algues pot tenir impactes positius que inclouen complementar la dieta humana, alimentar el bestiar, crear biocombustibles, frenar el canvi climàtic i proporcionar un hàbitat crucial per a una vida marina, però ha d'escalar de manera sostenible per tenir aquests efectes.[22] Una manera d'escalar el cultiu d'algues a nivells terrestres és amb l'ús de ROVs, que poden instal·lar ancoratges helicoïdals de baix cost que poden estendre el cultiu d'algues a aigües no protegides.[23]

Les algues es poden utilitzar per capturar, absorbir i incorporar l'excés de nutrients al teixit viu, també coneguda com a bioextracció/recolta de nutrients, és la pràctica de cultivar i recol·lectar mariscs i algues per eliminar el nitrogen i altres nutrients de les masses d'aigua naturals.[7][24]

De la mateixa manera, les granges d'algues poden oferir un hàbitat que millora la biodiversitat.[19][20] S'han proposat granges d'algues marines per protegir els esculls de corall[25] augmentant la diversitat, proporcionant hàbitat a les espècies marines locals. L'agricultura pot augmentar la producció de peixos i mariscs herbívors.[5] Pollinac va informar d'un augment de la població de sigànids després de l'inici del cultiu d'Eucheuma als pobles del nord de Sulawesi.[12][17][19][20]

La infecció bacteriana pel gel frena els cultius d'algues. A les Filipines es va produir una reducció del 15 per cent en una espècie entre el 2011 i el 2013, que representa 268.000 tones d'algues.[6]

Recollida d'algues a North Cape (Canadà)

Impactes econòmics

Al Japó, la producció anual de nori ascendeix a 2.000 milions de dòlars EUA i és un dels cultius d'aqüicultura més valuosos del món. La demanda de producció d'algues ofereix moltes oportunitats de treball.

Un estudi realitzat per les Filipines va informar que parcel·les d'aproximadament una hectàrea podrien produir ingressos nets de l'agricultura Eucheuma era de 5 a 6 vegades el salari mitjà d'un treballador agrícola. L'estudi també va informar d'un augment de les exportacions d'algues de 675 tones mètriques (TM) el 1967 a 13.191 TM el 1980, i 28.000 TM el 1988.[26]

Al voltant de 0,7 milions de tones de carboni s'eliminen del mar cada any per les algues collides comercialment.[27] A Indonèsia, les granges d'algues representen el 40 per cent de la producció pesquera nacional i donen feina a prop d'un milió de persones.[6]

La Safe Seaweed Coalition és un grup de recerca i indústria que promou el cultiu d'algues.[6]

Tanzània

El cultiu d'algues ha tingut impactes socioeconòmics generalitzats a Tanzània, s'ha convertit en una font molt important de recursos per a les dones i és el tercer contribuïdor de moneda estrangera al país.[28] El 90% dels agricultors són dones, i gran part és utilitzat per la indústria de la cura de la pell i la cosmètica.[29]

El 1982 Adelaida K. Semesi va iniciar un programa d'investigació sobre el cultiu d'algues a Zanzíbar i la seva aplicació va donar lloc a una major inversió en la indústria.[30]

  • Els productors d'algues de Zanzíbar s'enfronten a un clima canviant. Aquí, una pagesa atén la seva granja a Paje, a la costa sud-est de l'illa.
    Els productors d'algues de Zanzíbar s'enfronten a un clima canviant. Aquí, una pagesa atén la seva granja a Paje, a la costa sud-est de l'illa.
  • Mwanaisha Makame i Mashavu Rum, que fa 20 anys que conreen algues a l'illa de Zanzíbar, passen per la marea baixa fins a la seva granja.
    Mwanaisha Makame i Mashavu Rum, que fa 20 anys que conreen algues a l'illa de Zanzíbar, passen per la marea baixa fins a la seva granja.
  • L'alga creix sota l'aigua durant 45 dies. Quan arriba a un quilo, es recull i s'asseca, després s'envasa en bosses per exportar-se a països com la Xina, Corea i Vietnam. Allà, s'utilitza en medicaments i xampús.
    L'alga creix sota l'aigua durant 45 dies. Quan arriba a un quilo, es recull i s'asseca, després s'envasa en bosses per exportar-se a països com la Xina, Corea i Vietnam. Allà, s'utilitza en medicaments i xampús.
  • Els agricultors tenen molts problemes a causa del canvi climàtic. Fa dues dècades, 450 agricultors d'algues vagaven per Paje. Ara només queden uns 150 pagesos.
    Els agricultors tenen molts problemes a causa del canvi climàtic. Fa dues dècades, 450 agricultors d'algues vagaven per Paje. Ara només queden uns 150 pagesos.
  • Mwanaisha sosté un grup saludable d'algues. Llavors sosté algues que els agricultors no podran utilitzar. Hi creix una substància blanca dura: la malaltia del gel, causada per les temperatures més altes de l'oceà i la llum solar intensa.
    Mwanaisha sosté un grup saludable d'algues. Llavors sosté algues que els agricultors no podran utilitzar. Hi creix una substància blanca dura: la malaltia del gel, causada per les temperatures més altes de l'oceà i la llum solar intensa.
  • Els agricultors d'algues van aprendre a fer sabó amb les seves algues al Zanzibar Seaweed Center, un negoci que va començar com a ONG l'any 2009. A casa seva, barregen aigua, pols d'algues mòltes, oli de coco, sosa càustica i olis essencials en un banyera de plàstic gran.
    Els agricultors d'algues van aprendre a fer sabó amb les seves algues al Zanzibar Seaweed Center, un negoci que va començar com a ONG l'any 2009. A casa seva, barregen aigua, pols d'algues mòltes, oli de coco, sosa càustica i olis essencials en un banyera de plàstic gran.
  • Més tard durant la setmana, els agricultors d'algues vendran els seus sabons acabats a la ciutat de Zanzíbar o als clients locals habituals. A mesura que els nivells d'algues disminueixen, han trobat una manera d'augmentar el valor del seu treball.
    Més tard durant la setmana, els agricultors d'algues vendran els seus sabons acabats a la ciutat de Zanzíbar o als clients locals habituals. A mesura que els nivells d'algues disminueixen, han trobat una manera d'augmentar el valor del seu treball.
  • El producte acabat - un sabó d'algues.
    El producte acabat - un sabó d'algues.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Reynolds, Daman; Caminiti, Jeff; Edmundson, Scott; Gao, Song; Wick, Macdonald; Huesemann, Michael «Seaweed proteins are nutritionally valuable components in the human diet». The American Journal of Clinical Nutrition, vol. 116, 4, 12-07-2022, pàg. 855–861. DOI: 10.1093/ajcn/nqac190. ISSN: 0002-9165. PMID: 35820048.
  2. ↑ «Seaweeds: Plants or Algae?» (en anglès). Point Reyes National Seashore Association.
  3. ↑ Zhang, Lizhu; Liao, Wei; Huang, Yajun; Wen, Yuxi; Chu, Yaoyao; Zhao, Chao «Global seaweed farming and processing in the past 20 years». Food Production, Processing and Nutrition, vol. 4, 1, 13-10-2022. DOI: 10.1186/s43014-022-00103-2.
  4. ↑ Buschmann, Alejandro H.; Camus, Carolina; Infante, Javier; Neori, Amir; Israel, Álvaro; Hernández-González, María C.; Pereda, Sandra V.; Gomez-Pinchetti, Juan Luis; Golberg, Alexander «Seaweed production: overview of the global state of exploitation, farming and emerging research activity» (en anglès). European Journal of Phycology, vol. 52, 4, 02-10-2017, pàg. 391–406. Bibcode: 2017EJPhy..52..391B. DOI: 10.1080/09670262.2017.1365175. ISSN: 0967-0262.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. Philippines: FMC BioPolymer Corporation, 1990, p. 52. 
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Jones, Nicola. «Banking on the Seaweed Rush» (en anglès). Hakai Magazine, March 15, 2023. [Consulta: 19 març 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 Wang, Taiping; Yang, Zhaoqing; Davis, Jonathan; Edmundson, Scott J. (2022-05-01). Quantifying Nitrogen Bioextraction by Seaweed Farms – A Real-time Modeling-Monitoring Case Study in Hood Canal, WA (Technical report) (in English). Office of Scientific and Technical Information. doi:10.2172/1874372.CS1 maint: unrecognized language (link)
  8. ↑ Duarte, Carlos M.; Wu, Jiaping; Xiao, Xi; Bruhn, Annette; Krause-Jensen, Dorte «Can Seaweed Farming Play a Role in Climate Change Mitigation and Adaptation?» (en anglès). Frontiers in Marine Science, vol. 4, 2017. DOI: 10.3389/fmars.2017.00100. ISSN: 2296-7745.
  9. ↑ Bindoff, N. L.; Cheung, W. W. L.; Kairo, J. G. [et al.].. «Chapter 5: Changing Ocean, Marine Ecosystems, and Dependent Communities». A: IPCC Special Report on the Ocean and Cryosphere in a Changing Climate, 2019, p. 447–587. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Crawford, 2002, p. 2.
  11. ↑ Pollnac, 1997a, p. 67.
  12. ↑ 12,0 12,1 Pollnac, 1997b, p. 79.
  13. ↑ Aquaculture: Farming Aquatic Animals and Plants. Lucas, John S., 1940-, Southgate, Paul C.. 2nd. Chichester, West Sussex: Blackwell Publishing, 2012, p. 276. ISBN 978-1-4443-4710-4. OCLC 778436274. 
  14. ↑ 14,0 14,1 Hasselström, Linus; Visch, Wouter; Gröndahl, Fredrik; Nylund, Göran M.; Pavia, Henrik «The impact of seaweed cultivation on ecosystem services - a case study from the west coast of Sweden». Marine Pollution Bulletin, vol. 133, 2018, pàg. 53–64. Bibcode: 2018MarPB.133...53H. DOI: 10.1016/j.marpolbul.2018.05.005. ISSN: 0025-326X. PMID: 30041346.
  15. ↑ Visch, Wouter; Kononets, Mikhail; Hall, Per O. J.; Nylund, Göran M.; Pavia, Henrik «Environmental impact of kelp (Saccharina latissima) aquaculture». Marine Pollution Bulletin, vol. 155, 2020, pàg. 110962. Bibcode: 2020MarPB.15510962V. DOI: 10.1016/j.marpolbul.2020.110962. ISSN: 0025-326X. PMID: 32469791.
  16. ↑ Zhang, Jihong; Hansen, Pia Kupka; Fang, Jianguang; Wang, Wei; Jiang, Zengjie «Assessment of the local environmental impact of intensive marine shellfish and seaweed farming—Application of the MOM system in the Sungo Bay, China». Aquaculture, vol. 287, 3–4, 2009, pàg. 304–310. Bibcode: 2009Aquac.287..304Z. DOI: 10.1016/j.aquaculture.2008.10.008. ISSN: 0044-8486.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Campbell, Iona; Macleod, Adrian; Sahlmann, Christian; Neves, Luiza; Funderud, Jon; Øverland, Margareth; Hughes, Adam D.; Stanley, Michele «The Environmental Risks Associated With the Development of Seaweed Farming in Europe - Prioritizing Key Knowledge Gaps». Frontiers in Marine Science, vol. 6, 2019. DOI: 10.3389/fmars.2019.00107. ISSN: 2296-7745.
  18. ↑ Zertruche-Gonzalez, 1997, p. 53.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Corrigan, Sophie; Brown, Andrew R.; Ashton, Ian G. C.; Smale, Dan; Tyler, Charles R. «Quantifying habitat provisioning at macroalgal cultivation sites». Reviews in Aquaculture, vol. 14, 3, 2022, pàg. 1671–1694. Bibcode: 2022RvAq...14.1671C. DOI: 10.1111/raq.12669. ISSN: 1753-5131.
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 Forbes, Hunter; Shelamoff, Victor; Visch, Wouter; Layton, Cayne «Farms and forests: evaluating the biodiversity benefits of kelp aquaculture». Journal of Applied Phycology, vol. 34, 6, 2022, pàg. 3059–3067. Bibcode: 2022JAPco..34.3059F. DOI: 10.1007/s10811-022-02822-y. ISSN: 1573-5176.
  21. ↑ Held, Lisa. «Kelp at the Crossroads: Should Seaweed Farming Be Better Regulated?» (en anglès). Civil Eats, 20-07-2021. [Consulta: 11 agost 2021].
  22. ↑ Lapointe, Ellyn. «Global seaweed farming could be a boon, but only if it scales sustainably» (en anglès americà). Scienceline, 18-05-2023. [Consulta: 11 gener 2024].
  23. ↑ «Ocean Upwelling» (en anglès americà). Ocean Upwelling. [Consulta: 11 gener 2024].
  24. ↑ NOAA. «Nutrient Bioextraction Overview». Long Island Sound Study.
  25. ↑ Zertruche-Gonzalez, 1997, p. 54.
  26. ↑ Trono, 1990, p. 4.
  27. ↑ ; Einav, Rachel; Seckbach, Joseph «Seaweeds and their role in globally changing environments» (en anglès). Springer, 18-06-2010.
  28. ↑ «Evolution of Seaweed Farming in Tanzania: Achievements and Challenges Associated with Climate Change | The Ocean Policy Research Institute-OceanNewsletter». THE SASAKAWA PEACE FOUNDATION. [Consulta: 6 maig 2020].
  29. ↑ «Seaweed farming in Zanzibar» (en anglès). BBC News.
  30. ↑ Oliveira, E. C.; Österlund, K.; Mtolera, M. S. P.. Marine Plants of Tanzania. A field guide to the seaweeds and seagrasses of Tanzania. (en anglès). Sida/Department for Research Cooperation, SAREC, 2003, p. Dedication. 

Fonts

Aquest article incorpora text d'un treball de contingut lliure. Llicenciat sota CC BY-SA 3.0 IGO Licence statement: In brief, The State of World Fisheries and Aquaculture, 2018, FAO, FAO.{{#ifeq: | | {{#if:FAO|}} | }}

Per obtenir informació sobre com afegir text amb llicència lliure als articles de la Viquipèdia, consulteu els termes d'us.

  • Ask, E.I. Cottonii and Spinosum Cultivation Handbook. FMC BioPolymer Corporation.Philippines, 1990. 
  • Borgese, Elisabeth Mann. Seafarm: the story of aquaculture. Harry N. Abrams, Incorporated, New York, 1980. ISBN 0-8109-1604-5. 
  • Crawford, B.R. Seaweed farming :An Alternative Livelihood for Small-Scale Fishers?. Proyek Pesisir Publication. University of Rhode Island, Coastal Resources Center, Narragansett, Rhode Island, USA., 2002. 
  • Naylor, J. Production, trade and utilization of seaweeds and seaweed products. Rome: Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1976 (FAO Fisheries Technical Paper No. 159.). 
  • Pollnac, R.B. Rapid Assessment of Coastal Management Issues on the Coast of Minahasa.. Proyek Pesisir Technical Report No: TE-97/01-E. Coastal Resources Center, University of Rhode Island, Narragansett, Rhode Island, USA., 1997a. 
  • Pollnac, R.B. Baseline Assessment of Socioeconomic Aspects of Resources Use in the Coastal Zone of Bentenan and Tumbak.. Proyek Pesisir Technical Report No: TE-97/01-E. Coastal Resources Center, University of Rhode Island, Narragansett, Rhode Island, USA., 1997b. 
  • Trono, G.C. Seaweed resources in the developing countries of Asia: production and socioeconomic implications.. Aquaculture Department,Southeast Asia Fisheries Development Center. Tigbauan, Iloilo, Philippines, 1990. 
  • Zertruche-Gonzalez, Jose A. Coral Reefs: Challenges and Opportunities for Sustainable Management. The World Bank, 1997. ISBN 0-8213-4235-5. 

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cultiu_d%27algues&oldid=33306668»