Ceratòpsids: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Taxocaixa dinosaure
{{Taxocaixa dinosaure
|
| name = Ceratòpsids
| name = Ceratòpsids
⚫
| status = FO
| fossil_range = [[Cretaci superior]]
| fossil_range = [[Cretaci superior]]
| image = Familie Ceratopsidae.svg
| image = Familie Ceratopsidae.svg
| image_width = 220px
| image_width = 220px
| image_caption = Caps de diversos ceratòpsids
| image_caption = Caps de diversos ceratòpsids
⚫
| status = FO
| regnum = [[Animalia]]
| regnum = [[Animalia]]
| phylum = [[Chordata]]
| phylum = [[Chordata]]
Línia 20: Línia 19:
Vegeu el text.
Vegeu el text.
}}
}}
Els '''ceratòpsids''' (''Ceratopsidae'') són una [[família (biologia)|família]] variada de [[dinosaures]] [[marginocèfal]]s que comprén [[gènere (biologia)|gèneres]] com ara el [[triceratops]] o l'[[estiracosaure]]. Totes les espècies conegudes eren [[herbívor]]es i quadrúpedes del [[Cretaci superior]] de l'oest de [[Nord-amèrica]] (exceptuant el [[turanoceratop]]), i es caracteritzaven pels seus becs, per fileres de dents mastegadores al darrere de la mandíbula, i per les seves banyes i crestes. El grup es subdivideix en dues subfamílies. Els '''Ceratopsinae''' o '''Chasmosaurinae''' es caracteritzen generalment per llurs crestes llargues i triangulars i per les seves banyes laterals ben desenvolupades. Els '''[[Centrosaurí|Centrosaurinae]]''' tenien unes banyes centrals ben desenvolupades, i crestes més curtes, rectangulars i amb punxes.
Els '''ceratòpsids''' (''Ceratopsidae'') són una [[família (biologia)|família]] variada de [[dinosaures]] [[marginocèfal]]s que comprén [[gènere (biologia)|gèneres]] com ara el [[triceratops]] o l'[[estiracosaure]]. Totes les espècies conegudes eren [[herbívor]]es i quadrúpedes del [[Cretaci superior]] de l'oest de [[Nord-amèrica]] (exceptuant el [[turanoceratop]] i el [[sinoceratop]] que es coneixen d'[[Àsia]])<ref name="sues2009">Sues, H.-D., and Averianov, A. (2009). "''Turanoceratops tardabilis''—the first ceratopsid dinosaur from Asia." ''Naturwissenschaften'', {{DOI|10.1007/s00114-009-0518-9}}</ref><ref>{{Cite journal|author=Xu, X., Wang, K., Zhao, X. & Li, D.|year=2010|title=First ceratopsid dinosaur from China and its biogeographical implications|journal=Chinese Science Bulletin|volume=55|issue=|pages=1631–1635|doi=10.1007/s11434-009-3614-5}}</ref>, i es caracteritzaven pels seus becs, per fileres de dents mastegadores al darrere de la mandíbula, i per les seves banyes i crestes. El grup es subdivideix en dues subfamílies. Els '''Ceratopsinae''' o '''Chasmosaurinae''' es caracteritzen generalment per llurs crestes llargues i triangulars i per les seves banyes laterals ben desenvolupades. Els '''[[Centrosaurí|Centrosaurinae]]''' tenien unes banyes centrals ben desenvolupades, i crestes més curtes, rectangulars i amb punxes.


Aquestes banyes i crestes són molt variades i són el mitjà principal pel qual es distingeixen les diverses espècies. La seva utilitat no està molt clara. És possible que les usessin per defensar-se dels predadors - tot i que, en algunes espècies, les crestes són relativament fràgils - però és més probable que, com en els [[ungulat]]s actuals, formessin part del ritual d'aparellament, en què s'utilitzarien per a atraure membres del gènere oposat o per batre's amb rivals. Els ossos del crani del [[paquirinosaure]] i l'[[aquelousaure]] s'assembla als que hi ha a la base de les banyes en els [[bous]] actuals, cosa que suggereix que s'enfrontaven amb cops de cap com les [[cabres]]. Sovint s'han trobat centrosaures en grans "cementiris" sense quasi bé altres espècies, un indici que aquests animals podrien haver viscut en grans ramats.
Aquestes banyes i crestes són molt variades i són el mitjà principal pel qual es distingeixen les diverses espècies. La seva utilitat no està molt clara. És possible que les usessin per defensar-se dels predadors - tot i que, en algunes espècies, les crestes són relativament fràgils - però és més probable que, com en els [[ungulat]]s actuals, formessin part del ritual d'aparellament, en què s'utilitzarien per a atraure membres del gènere oposat o per batre's amb rivals. Els ossos del crani del [[paquirinosaure]] i l'[[aquelousaure]] s'assembla als que hi ha a la base de les banyes en els [[bous]] actuals, cosa que suggereix que s'enfrontaven amb cops de cap com les [[cabres]]. Sovint s'han trobat centrosaures en grans "cementiris" sense quasi bé altres espècies, un indici que aquests animals podrien haver viscut en grans ramats.

Revisió del 14:52, 24 set 2010

Infotaula d'ésser viuCeratòpsids
Ceratopsidae Modifica el valor a Wikidata

Styracosaurus albertensis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseReptilia
OrdreOrnithischia
FamíliaCeratopsidae Modifica el valor a Wikidata
Mida

Els ceratòpsids (Ceratopsidae) són una família variada de dinosaures marginocèfals que comprén gèneres com ara el triceratops o l'estiracosaure. Totes les espècies conegudes eren herbívores i quadrúpedes del Cretaci superior de l'oest de Nord-amèrica (exceptuant el turanoceratop i el sinoceratop que es coneixen d'Àsia)[1][2], i es caracteritzaven pels seus becs, per fileres de dents mastegadores al darrere de la mandíbula, i per les seves banyes i crestes. El grup es subdivideix en dues subfamílies. Els Ceratopsinae o Chasmosaurinae es caracteritzen generalment per llurs crestes llargues i triangulars i per les seves banyes laterals ben desenvolupades. Els Centrosaurinae tenien unes banyes centrals ben desenvolupades, i crestes més curtes, rectangulars i amb punxes.

Aquestes banyes i crestes són molt variades i són el mitjà principal pel qual es distingeixen les diverses espècies. La seva utilitat no està molt clara. És possible que les usessin per defensar-se dels predadors - tot i que, en algunes espècies, les crestes són relativament fràgils - però és més probable que, com en els ungulats actuals, formessin part del ritual d'aparellament, en què s'utilitzarien per a atraure membres del gènere oposat o per batre's amb rivals. Els ossos del crani del paquirinosaure i l'aquelousaure s'assembla als que hi ha a la base de les banyes en els bous actuals, cosa que suggereix que s'enfrontaven amb cops de cap com les cabres. Sovint s'han trobat centrosaures en grans "cementiris" sense quasi bé altres espècies, un indici que aquests animals podrien haver viscut en grans ramats.

Taxonomia

Filogènia dels ceratopsins segons Sampson et al. (2010)[3]
Fitxer:Journal.pone.0012292.g008.jpg
Distribució dels ceratopsins a Laramídia durant el Campanià superior (~76–73 Ma)[3]

Referències

  1. ↑ Sues, H.-D., and Averianov, A. (2009). "Turanoceratops tardabilis—the first ceratopsid dinosaur from Asia." Naturwissenschaften, doi:10.1007/s00114-009-0518-9
  2. ↑ Xu, X., Wang, K., Zhao, X. & Li, D. «First ceratopsid dinosaur from China and its biogeographical implications». Chinese Science Bulletin, vol. 55, 2010, pàg. 1631–1635. DOI: 10.1007/s11434-009-3614-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Scott D. Sampson, Mark A. Loewen, Andrew A. Farke, Eric M. Roberts, Catherine A. Forster, Joshua A. Smith, and Alan L. Titus «New Horned Dinosaurs from Utah Provide Evidence for Intracontinental Dinosaur Endemism». PLoS ONE, vol. 5, 9, 2010, pàg. e12292. DOI: 10.1371/journal.pone.0012292.
  • Dodson, P. (1996). The Horned Dinosaurs. Princeton University Press, Pinceton, New Jersey, pàg. xiv-346
  • Dodson, P., & Currie, P. J. (1990). "Neoceratopsia." 593-618 in Weishampel, D. B., Dodson, P., & Osmólska, H. (editors), 1990: The Dinosauria. University of California Press, Berkley, Los Angeles, Oxford, 1990 xvi-733.

Enllaços externs

Plantilla:Enllaç AD

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ceratòpsids&oldid=6078750»