Ḫā

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No veieu bé alguns caràcters?
La ẖā en la seva forma aïllada

La ẖā (en àrab الخاء [al'xaːʔ]) és la setena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-quatrena en l'ordre abjadí). És una lletra lunar.

Història[modifica | modifica el codi]

Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[1] de la ḥet fenícia.

Ús[modifica | modifica el codi]

Representa el so consonàntic /x/.

Escriptura[modifica | modifica el codi]

Aïllada Final Medial Inicial
خ ـخ ـخـ خـ

La ḥā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, , zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Variants[modifica | modifica el codi]

Tot i que la jīm és molt similar, es considera que aquesta té un origen independent.

Deriva en forma i nom de la ḥā (veieu per a altres variants d'aquesta), quedant la ḥā per a representar l'altra possible pronunciació de la ḥēth com a /ħ/.

És una de les sis lletres afegides a l'alfabet àrab bàsic a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En la varietat paixtu de l'alfabet àrab s'usa una lletra com la ḥā amb un diacrític semblant a una hamza a sobre, ځ per a representar /dz/; i amb tres punts, څ, per a /ts/.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Alfabet àrab
ه


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística