Ẓā

Ẓā
La ẓā en la seva forma aïllada
Caràcter	ﻅ (forma aïllada) ﻇ (forma inicial) ﻈ (forma medial) ﻆ (forma final)
Tipus	lletra àrab
Part de	alfabet àrab, alfabet persa, alfabet urdú i alfabet paixtu
< Ṭā   ʿAyn >

No veieu bé alguns caràcters?

La ẓā (en àrab ظاء ['ðˁaːʔ]) és la dissetena lletra de l'alfabet àrab (vint-i-sisena o vint-i-setena, amb un valor numèric de 900, en l'ordre abjadí). És una lletra solar.

Història

Considerant-la com una variant de la ṭā, prové, per via dels alfabets nabateu i arameu, de la ṭēth fenícia.

Ús

Representa el so consonàntic faringealitzat /ðˁ/.

Escriptura

Aïllada	Final	Medial	Inicial
ظ	ـظ	ـظـ	ظـ

La ẓā es lliga a la següent lletra de la paraula. També ho fa amb la precedent, sempre que aquesta no sigui àlif, dāl, ḏāl, rā, zāy o wāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.

Representació, transcripció i transliteració

A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ẓā.

Al SATTS, ẓā es transcriu com a Ẓ. En l'alfabet de xat àrab, s'usa tant Z, com TH o 6'.

A la representació Unicode, ẓā ocupa el punt U+0638 amb el nom ARABIC LETTER ZAH.

A la codificació ISO 8859-6, el punt 0xd8.

Com a entitat HTML, es codifica com a ظ

Variants

Tot i formar part de l'alfabet àrab bàsic, es pot considerar un variant de la ṭā, ﻁ, per ser una de les sis lletres que es van afegir a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici.

En xiao'erjing el mateix símbol pot representar també el so /ʦ/, /z/ i la velaritzada /ðˠ/.

Aquest símbol s'ha llevat de les varietats soraní i uigur de l'alfabet àrab.

Vegeu també

• Àrab
• Alfabet de xat àrab
• Alfabet
• Alfabet fenici

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ẓā