(624) Hèctor

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
624 Hektor
Camp estel·lar mostrant Héctor (ma15)
Camp estel·lar mostrant Hèctor (ma 15)
Descobriment
Descobert per August Kopff
Data de descobriment 10 de febrer de 1907
Designacions
Nom alternatiu 1907 XM; 1948 VD
Categoria
de planeta menor
Asteroide troià
Adjectiu Hectorià
Època 22 d'octubre de 2004 (DJ 2453300.5)
Afeli 5,349 UA (800,220 Gm)
Periheli 5,095 UA (762,145 Gm)
Semieix major 5,222 UA (781,183 Gm)
Excentricitat 0,024
Període orbital 11,93 a (4358,521 d)
Velocitat orbital mitjana 13,03 km/s
Anomalia mitjana 94,752°
Inclinació 18,198°
Longitud del node ascendent 342,791°
Argument del periàpside 183,579°
Satèl·lits S/2006 (624) 1[2]
(15 km de diàmetre)
Característiques físiques
Dimensions 370 × 195 × 195 km[3]
226.68 ± 15.15[4] km
Massa (9.95 ± 0.12) × 1018[4] kg
Densitat mitjana 1,63 ± 0,32[4] g/cm3
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,067 m/s²
Velocitat d'escapament ~0,13 km/s
Període de rotació 0,2884 d (6,92 h)[5]
Albedo 0,025 (geomètric)[1]
Temperatura ~122 K
Spectral type D
Magnitud aparent 13,79 a 15,26
Magnitud absoluta (H) 7,49[1]
Diàmetre angular 0,078" a 0,048"

624 Hèctor és el troià de Júpiter més gran. Va ser descobert el 1907 per August Kopff.

Hèctor és un asteroide de tipus D, fosc i de color vermellós. Es troba liderant Júpiter en el punt de Lagrange, L4, anomenat node 'grec' després d'una de les dues parts en la llegendària Guerra de Troia. Hèctor porta el nom de l'heroi troià Hèctor i és per tant un dels dos asteroides troians que és "fora de lloc" en el camp equivocat (sent l'altre 617 Patroclus en el node troià).

Satèl·lit[modifica | modifica el codi]

Hèctor és un dels cossos més allargats de la seva mida en el sistema solar, amb 370 × 200 km. Es creu que Hèctor podria ser un contacte binari (dos asteroides units per l'atracció gravitatòria) com (216) Cleopatra. Les observacions realitzades pel Telescopi Espacial Hubble d'Hèctor en el 1993 no van mostrar una forma bilovulada evident per una petita resolució angular. El 17 de juliol de 2006, el telescopi Keck-10m II i el seu sistema de òptica adaptativa de làser guia d'estrelles van indicar una forma bilovulada d'Hèctor. A més a més, es va detectar un satèl·lit de 15 km a 1000 km de l'asteroide. La designació provisional del satèl·lit és S/2006 (624) 1.[2] Hèctor és, de lluny, l'únic asteroide troià binari conegut en el punt L4 i el primer troià amb un satèl·lit. 617 Patroclus, un altre gran asteroide troià es troba al punt L5, es compon de dos components de la mateixa mida.

Llista de la JPL Small-Body Database dels troians de Júpiter més grans basats en dades de l'IRAS:
Troià Diàmetre (km)
(624) Hèctor 225
(911) Agamèmnon 167
(1437) Diomedes 164
(1172) Äneas 143
(617) Pàtrocle 141
(588) Aquil·les 135
(1173) Anchises 126
(1143) Odysseus 126


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «JPL Small-Body Database Browser: 624 Hektor (1907 XM)», 5 setembre 2008 last obs. [Consulta: 1 novembre 2008].
  2. 2,0 2,1 «IAUC 8732: S/2006 (624) 1 (Satellite Discovery)». [Consulta: 23 juliol 2006].
  3. Storrs, Alex; Zellner, B.. «Imaging Observations of Asteroids with Hubble Space Telescope». Icarus, 137, 2, 1998, pàg. 260–268. Bibcode: 1999Icar..137..260S. DOI: 10.1006/icar.1999.6047 [Consulta: 22 maig 2008].
  4. 4,0 4,1 4,2 Carry, B. Density of asteroids. 73, 2012, p. 98–118. DOI 10.1016/j.pss.2012.03.009.  See Table 1.
  5. Detal, A.; Hainaut, O.; Pospieszalska-Surdej, A.; Schils, P. «Pole, albedo and shape of the minor planets 624 Hektor and 43 Ariadne». Astronomy and Astrophysics, 281, 1994, pàg. 269. Bibcode: 1994A&A...281..269D. ISSN: 0004-6361.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Planetes menors
(623) Chimaera (624) Hèctor (625) Xenia
Llista d'asteroides