7a Divisió Cuirassada (Regne Unit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
7a Divisió Cuirassada
Les Rates del Desert
Insígnia de la Divisió
Insígnia de la Divisió
Data de lleva: 1938
Dissolució: 1958
Tipus: Cuirassada
Mida: Divisió: 14.964 homes durant la II Guerra Mundial[1] [nb 1]
Comandants:
Oficials destacats: Percy Hobart
William Gott
John Charles Campbell
Guerres i batalles:
Guerres i batalles: Segona Guerra Mundial:

La 7a Divisió Cuirassada va ser una divisió cuirassada britànica que participà en la Segona Guerra Mundial, on les seves fites van fer que se la conegués arreu com "Les Rates del Desert".

Després de la crisi de Munic, el 1938 es formà la divisió a Egipte com la Divisió Mòbil (Egipte),[2] i el seu primer comandant va ser el famós teòric dels tancs el Major-General Sir Percy Hobart. Al gener de 1940 se li modificà el nom pel de 7a Divisió Cuirassada;[2] i va ser en aquest període quan s'encunyà el sobrenom de Rates del Desert.

La divisió participà en totes les principals batalles de la campanya del nord d'Àfrica; posteriorment seria traslladada a Itàlia, abans de ser traslladada al Regne Unit, on es preparà per combatre al nord-oest europeu. Desembarcà a Normandia el vespre del 6 de juny i lluità per Europa, acabant la guerra a Kiel i Hamburg (Alemanya). La 7a Brigada Cuirassada va ser destacada de la divisió a inicis de 1942 i lluità contra els japonesos a Birmània abans de retornar a la Mediterrània per combatre a Itàlia.

Tot i que la divisió va ser dissolta durant la dècada de 1950, la història, nom i la famosa insígnia de la "Rata del Desert" va recaure sobre la 7a Brigada Cuirassada.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

Després de la crisi de Munic, elements del que esdevindria la 7a Divisió Cuirassada van arribar a l'Orient Mitjà el 1938 per incrementar la força britànica a Egipte

La "Força Mòbil" va establir-se a la costa, a uns 200 km a l'oest d'Alexandria. Va ser formada a partir de la Brigada de Cavalleria del Cairo (tres regiments cuirassats, el 7è d'Hússars, el 8è d'Hússars i l'11è d'Hússars) i el 1r Reial Regiment de Tancs, amb el suport del 3r Regiment de la Reial Artilleria a Cavall (RHA) i una companyia del Cos Reial de Servei de l'Exèrcit (RASC) i una unitat d'Ambulàncies de Camp. Va unir-se un batalló del King's Royal Rifle Corps i el seu primer comandant, el Major-General Percy Hobart (posteriorment "creador" dels Funnies, que participaren en la invasió de Normandia). Hobart era un expert de la guerra cuirassada, i va veure que les seves tropes estaven adequadament preparades per lluitar al desert, malgrat el seu pobre equipament. Stewart Henry Perowne, Adjunt de Relacions Públiques a l'ambaixada britànica a Bagdad va referir-se com la "Farsa Mòbil", car incloïa diversos tancs obsolets, com el Vickers Medium Mark II.[4]

Nord d'Àfrica[modifica | modifica el codi]

Article principal: Campanya del nord d'Àfrica

Al desembre de 1939, el Major-General Sir Michael O'Moore Creagh succeí a Hobart, qui havia perdut la confiança dels seus superiors.

Se suposava que la unitat hauria hagut de tenir 220 tancs; però en l'esclat de la guerra la "Força Mòbil" només en tenia 65. la majoria de les tropes de la unitat havien estat desplegades per dos anys al 1940 i li costà 3 mesos arribar-hi.

El 16 de febrer de 1940, la Divisió Mòbil esdevingué la 7a Divisió Cuirassada.[2] La cridanera insígnia divisionària de la Rata del Desert va ser adoptada per aquella època. Sorgí d'un esbós d'un jerboa que va fer l'esposa del general Creagh, després d'una visita al Zoo del Cairo.

Després de la declaració de guerra italiana, la Força del Desert Occidental estava en una clara inferioritat numèrica. Malgrat això, els italians no van ser adversari pels britànics; i als primers combats el 1940 la Força del Desert Occidental capturà 250.000 italians.

Durant el gener de 1941 els italians es retiraren, i el Major-General Richard O'Connor, comandant Força del Desert Occidental, ordenà a les Rates del Desert que viatgessin al sud del Jebel Akhdar i tallessin la retirada italiana a Beda Fomm, mentre que les forces australianes empenyien als italians cap a l'oest. El 7 de febrer, els tancs no podien viatjar prou de pressa, la maniobra era dirigida per una brigada ad hoc de cotxes blindats, remolcs, artilleria i infanteria que completaren el viatge en 30 hores, tallant la retirada italiana i destruint al Desè Exèrcit italià. El tinent coronel John Combe dirigí aquest grup ad hoc, que arribà a conèixer-se com la Força Combe. Després d'això, els tancs de la 7a Divisió Cuirassada, després de 8 mesos de combat, necessitaven una posada a punt completa i la divisió es retirà al Cairo i temporalment deixà de ser disponible com a formació de combat.[5]

Els italians havien demostrat ser tan febles que Hitler va veure's forçat a enviar l'Afrika Korps com a reforç sota el comandament del general Erwin Rommel. A l'abril de 1941, les tropes aliades a Tobruk va quedar aïllades pels alemanys i els italians.

Al juny, la 7a cuirassada estava de nou preparada per combatre a l'operació Destral de Guerra, després de rebre nous tancs i personal addicional.[6] Al pla d'atac de Destral de Guerra, la 7a Força quedava dividida entre la Força Costanera i la Força de les Muntanyes. Malgrat això, aquest avanç Aliat fracassà, i la 7a va veure's obligada a retirar-se al tercer dia de combats.[7] El 18 de novembre, com a part de l'operació Croat el gruix de la 7a Divisió Cuirassada va concentrar-se en el trencament. Van dirigir-se només l'afeblida 21a Panzer. Malgrat això, el comandant del XXX Corps, general Norrie, temeros que la 7a Divisió tenia només 200 tancs decidí optar per la prudència. Durant l'espera, a primera hora del vespre del 22 de novembre Rommel atacà Sidi Rezegh amb la 21a Panzer i capturà l'aeròdrom. La lluita va ser desesperada i valenta: per aquestes accions durant aquests dos dies de combats el Brigadier Jock Campbell, comandant del 7è Grup de Suport, va ser condecorat amb la Creu Victòria. Malgrat això, la 21a Panzer, tot i estar molt afeblida en tancs, es demostrà superior en les seves tàctiques d'armes combinades, fent recular la 7a divisió cuirassada perdent 50 tancs (principalment de la 22a Brigada).[8]

La Força del Desert Occidental esdevingué el XIII Corps, una de les parts principals del Vuitè Exèrcit. La 7a Divisió Cuirassada participà en les principals batalles de la campanya del nord d'Àfrica, incloent les dues batalles d'El Alamein. També participà en la destrucció de les forces de l'Eix a Tunísia el 1943.

Itàlia[modifica | modifica el codi]

La divisió no era part de la força d'assalt a la invasió de Sicília, però participà en els combats a Itàlia. Va desembarcar a Salerno el 15 de setembre de 1943, per ajudar a rebutjar els contraatacs alemanya, enquadrat al X Corps i amb l'ajut de la 46a Divisió (North Midland), avançant cap a Nàpols. Les Rates del Desert, habituades a lluitar al desert, van haver d'habituar-se a les carreteres italianes. La divisió travessà el Volturno al sud d'Itàlia, mitjançant un pont de pontons, obrint el camí per a diverses divisions que es dirigien cap al nord.

Nord-oest europeu[modifica | modifica el codi]

La divisió abandonà Itàlia durant el novembre de 1943, amb les darreres unitats arribant al Regne Unit el 7 de gener de 1944.[9][10] Allà va ser equipada amb els nous tancs tancs Cromwell i entre abril i maig rebé 36 Sherman Vc Fireflies, suficient per organitzar cada tropa que tenien un complement de tancs Cromwell dotats d'un canó de 75mmi Firefly amb un canó de 17 lliures.[9] La 7a Cuirassada era l'única divisió britànica que tenia els Cromwell com a principal tanc de combat.[11]

La divisió va ser una de les 3 divisions que seguiren els dons cossos d'assalt britànics emmarcats al desembarcament de Normandia.[12] La 22a Brigada Cuirassada embarcà el 4 de juny i la major part desembarcà a Gold Beach a darrera hora del dia 7.[9][13] Inicialment participà en les operacions Penjarrobes i Goodwood, totes dues part de la batalla de Caen. A Penjarrobes la divisió era la punta de llança d'un braç d'un atac en pinça per capturar la ciutat. A causa d'un canvi en els elements del pla de la divisió van haver de combatre la Divisió Panzer-Lehr i el 101 batalló Pesat SS-Panzer a la batalla de Villers-Bocage.[14] Després de la captura de Caen la divisió participà en l'operació Primavera, que provà de mantenir ocupades les tropes alemanyes mentre que els americans llençaven les operacions Cobra i Abric Blau, un atac en suport del trencament americà i interceptar els reforços alemanys que es dirigien per aturar-lo. Després la divisió participà en l'avanç Aliat de París al Rin.

L'actuació de la divisió a Normandia, així com a la resta de França, ha estat qüestionat i s'ha afirmat que no arribà al nivell de les campanyes anteriors. A inicis d'agost, el major general Erskine, comandant de la divisió, el comandant de la brigada cuirassada Hinde i més de 100 oficials van ser retirats dels seus càrrecs i redestinats. Els historiadors es mostren d'acord que va ser conseqüència del fracàs a Villers-Bocage i que els canvis van preparar-se des d'aquella batalla.[15][16][17][18]

Seguint l'avanç per França, la divisió participà en l'avanç aliat per Bèlgica i els Països Baixos; alliberant Ghent el 5 de setembre. La divisió participà en l'avanç pel riu Maas. Al gener de 1945 participà en l'operació Blackock per netejar el Triangle del Rör, seguit per l'operació Plunder. La divisió travessà els rius Xanten i Wesel i avança fins a Hamburg.

La substitució del comandant de la divisió, després de Normandia, no va canviar l'actuació de la divisió i, al novembre de 1944, el major general Verney va ser rellevat després que fos incapaç de curar els mals hàbits de la divisió per satisfer a Montgomey i a Dempsey.[19]

No hi ha dubte que la divisió patí d'una fatiga de batalla col·lectiva i acumulativa. Com Verney senyalà, amb presciència, no hi ha cap dubte que la familiaritat amb la guerra et fa ser més valent. Un esdevé més prudent, i de la prudència a la covardia només hi ha un pas ben curt.[20]

Postguerra[modifica | modifica el codi]

La Divisió seguí a Alemanya com a part de les forces d'ocupació i durant la dècada dels 50 com a part de l'Exèrcit Britànic del Rin, per fer front al Pacte de Varsòvia. Com que l'Exèrcit Britànic s'estava reduint, les divisions a poc a poc eren retirades de l'ordre de batalla. A l'abril de 1958, la llarga i il·lustre carrera de la divisió finalitzà al ser convertida en la 5a Divisió. Malgrat això, les tradicions de la 7a Divisió Cuirassada van ser mantingudes per la 7a Brigada Cuirassada, que forma part de la 1a Divisió.

Comandants[modifica | modifica el codi]

La 7a Divisió Cuirassava va tenir 13 comandants durant la Segona Guerra Mundial:

Data de Nomenament Comandant
3 de setembre de 1939 Major-General Percy Hobart[21]
16 de novembre de 1939 Brigadier J.A.L. Caunter (acting)[21]
4 de desembre de 1939 Major-General Michael O'Moore Creagh[21]
1 d'abril de 1941 Brigadier J.A.L. Caunter (acting)[21]
13 d'abril de 1941 Major-General Michael O'Moore Creagh[21]
3 de setembre de 1941 Major-General William Gott[21]
6 de febrer de 1942 Major-General John Campbell (Killed on 23 de febrer de)[21]
23 de febrer de 1942 Brigadier A.H. Gatehouse (acting)[21]
9 de març de 1942 Major-General Frank Messervy[21]
19 de juny de 1942 Major-General J.W.M. Renton[21]
14 de setembre de 1942 Major-General John Harding (wounded on 18 de gener de 1943)[21]
20 de gener de 1943 Brigadier George Roberts (en funcions)[21]
24 de gener de 1943 Major-General George Erskine[21]
4 d'agost de 1944 Major-General Gerald Lloyd Verney[21]
22 de novembre de 1944 Major-General Lewis Lyne[21]
1947 Major-General George Roberts

Membres notables de la 7a Divisió Cuirassada[modifica | modifica el codi]

Honors de batalla[modifica | modifica el codi]

D'acord a Joslen[22]
Data de l'acció Honor de Batalla
8–11 de desembre de 1940 Sidi Barrani
3–5 de gener de 1941 Bardia
21–22 de gener de 1941 Captura de Tobruk
5–8 de febrer de Beda Fomm
18 de novembre de–10 de desembre de 1941 Tobruk
26 May–21 de juny de 1942 Gazala
1–27 de juliol de 1942 Primera Batalla d'El Alamein
30 d'agost de–7 de setembre de 1942 Alam el Halfa
23 d'octubre de–4 de novembre de Segona batalla d'El Alamein
6 de març de 1943 Medenine
16–23 de març de 1943 Mareth
6–7 d'abril de 1943 Akarit
19–29 d'abril de 1943 Enfidaville
5–12 May 1943 Tunis
9–18 de setembre de 1943 Salerno
22 de setembre de–1 d'octubre de 1943 Napols
12–15 d'octubre de 1943 Travessa del Volturno
18–23 de juliol de 1944 Pas de Bourguébus
17–27 de setembre de 1944 El Nederrijn
23 de març de–1 d'abril de 1945 El Rhine

Monument[modifica | modifica el codi]

Hi ha un monument dedicat a la 7a Cuirassada al bosc de Thetford, a Brandon, on s'entrenà la divisió abans del Dia-D.

Notes[modifica | modifica el codi]

Notes a peu de pàgina
  1. Aquesta era la força teòrica sobre el paper pel 1944/45.
Citacions
  1. Joslen, p. 129
  2. 2,0 2,1 2,2 Web de l'Exèrcit britànic
  3. Web de l'Exèrcit britànic
  4. Kelly, Saul, The Lost Oasis, p. 121
  5. Wavell, Archibald. Operations in the Middle East from 7th february to 15th july 1941, 1946 (Wavell's Official Despatches).  primer publicat a la Gazeta de Londres n. 37638 del 2 de juliol de 1946.
  6. Playfair, Major-General I.S.O.; Flynn R.N., Captain F.C.; Molony, Brigadier C.J.C. [et al]. Butler, J.R.M. The Mediterranean and Middle East, Volume II The Germans come to the help of their Ally (1941). Naval & Military Press, 2004 (History of the Second World War, United Kingdom Military Series). ISBN 1-84574-066-1.  pp. 1–2, 32, 163–164
  7. Liddell Hart, Basil H.. The Tanks: The History of the Royal Tank Regiment and its Predecessors, Heavy Branch, Machine-Gun Corps, Tank Corps, and Royal Tank Corps, 1914-1945, pg. 90
  8. Murphy & Fairbrother, pp. 103-105
  9. 9,0 9,1 9,2 Fortin, p. 4
  10. Delaforce, pp. 1–2
  11. Taylor, p. 6
  12. Ellis, p. 79
  13. Forty, p. 36
  14. Buckley, pp. 23–27
  15. Fortin, p. 10
  16. Forty, p. 104
  17. Taylor, p. 84
  18. Wilmot, p. 398
  19. D'Este, Carlo. Decision in Normandy. London: William Collins Sons, 1983, p. 286. 
  20. D'Este, p. 273
  21. 21,00 21,01 21,02 21,03 21,04 21,05 21,06 21,07 21,08 21,09 21,10 21,11 21,12 21,13 21,14 Joslen, p. 19
  22. Joslen, p. 21

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Gootzen, Har. Connor, Kevin. "Battle for the Roer Triangle", Creative, 2006. ISBN 978-90-902145-5-9
  • Delaforce, Patrick. Churchill's Desert Rats: From Normandy to Berlin with the 7th Armoured Division, Sutton Publishing, 2003
  • Forty, George. Battle Zone Normandy: Villers Bocage. Sutton Publishing, London, 2004. ISBN 0-7509-3012-8
  • Fortin, Ludovic. British Tanks In Normandy, Histoire & Collections (30 Nov 2004). ISBN 2-915239-33-9
  • Foster, R.C.G. History of The Queens Royal Regiment: Volume VIII 1924-1948, Gale and Polden, 1953
  • Graham, Andrew Sharpshooters at War, The Sharpshooters Regimental Association, 1964
  • Jentz, Thomas L. Tank Combat In North Africa: The Opening Rounds, Operations Sonnenblume, Brevity, Skorpion and Battleaxe, de febrer de 1941 - de juny de 1941. Schiffer, 1998. ISBN 0-76430-226-4. 
  • Joslen, Lieutenant-Colonel H.F. Orders Of Battle Second World War 1939-1945. Naval & Military Press, 1960. ISBN 978-184342-474-1. 
  • Joly, Cyril, Take These Men - The campaign of the Desert Rats from 1940 to 1943. Penguin Books, 1956.
  • Kelly, Saul. The Lost Oasis: The Desert War and the Hunt for Zerzura. Westview Press, 2002. ISBN 0-7195-6162-0 (HC)
  • Lindsay, Martin and Johnston, M.E. History of the 7th Armoured Division de juny de 1943 - de juliol de 1945 first published by BAOR in 1945, reprinted in 2001 by DP & G for the Tank Museum
  • Mollo, Boris. The Sharpshooters 1900-2000, Kent and Sharpshooters Yeomanry Trust, 2000
  • Neillands, Robin. The Desert Rats : 7th Armoured Division, 1940-1945, Aurum Press Ltd (29 Aug 2005), ISBN 2-913903-13-4
  • Playfair, Major General I.S.O.; Brigadier C.J.C Molony, Captain F.C. Flynn, R.N. and Group Captain T.P. Gleave, C.B.E.. Mediterranean and Middle East Volume I: The Early Successes Against Italy (to May 1941). Naval & Military Press, 2006 (History of the Second World War, United Kingdom Military Series). ISBN 1-84734-426-7. 
  • Playfair, Major General I.S.O. [1956]. The Mediterranean and Middle East Volume 2: The Germans Come to the Help of Their Ally, 1941. East Sussex (RU): Naval & Military Press, 2004 (Official History of the Second World War, United Kingdom Military Series). ISBN 1845740661. 
  • Playfair, Major General I.S.O. [1960]. «British Fortunes Reach Their Lowest Ebb». A: History Of The Second World War: The Mediterranean and Middle East. Vol. 3. Uckfield, UK: Naval & Military Press, 2004 (United Kingdom Military Series). ISBN 1-84574-067-X. 
  • Playfair, Major General I.S.O. [1966]. «The Destruction of the Axis Forces in Africa». A: History Of The Second World War: The Mediterranean and Middle East. Vol. 4. Uckfield (RU): Naval & Military Press, 2004 (United Kingdom Military Series). ISBN 1-84574-068-8. 
  • Rommel, Erwin; Basil Liddell-Hart. The Rommel Papers. New York: Da Capo Press, 1982. ISBN 978-0306801570. 
  • Verney, G.L. The Desert Rats: the History of the 7th Armoured Division 1938 to 1945, Hutchinson, 1954, Reprinted 2002 by Greenhill Books

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]