Alba (sincrotró)
La Font de llum de sincrotró Alba és un sincrotró situat al costat del campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès. La seva construcció va estar cofinançada pel Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya. La planificació de les obres i la seva posterior explotació va ser duta a terme pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum de Sincrotró (CELLS), amb seu a Bellaterra.
El projecte es va posar en marxa el 1994 i tres anys després, el 1997, es completà un informe per a un sincrotró de 2,5 GeV. El 2002 el projecte fou aprovat per la Generalitat i pel govern espanyol i el 14 de març de 2003 se signà el conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Tecnologia per dur endavant el projecte, en el qual les dues administracions es comprometien a aportar a parts iguals un total de 163,9 milions d'euros. Com a director de la instal·lació fou nomenat Joan Bordas.
La construcció va començar el 2003,[1] i es va inaugurar el 22 de març de 2010.[2] El cost total de la construcció i equipament del laboratori està estimat en 201,4 milions d'euros. El cost de les despeses d'explotació està estimat en 15,5 milions d'euros a l'any.[3]
L'edifici que acull el projecte es va finalitzar a finals de 2009 i l'operativitat completa de la instal·lació avançarà en successives fases, culminant el 2012. És una construcció de gran complexitat tècnica per les exigències de la instal·lació, que requereix estabilitat mecànica, control de la temperatura i qualitat del subministrament elèctric.
L'Alba consta d'un accelerador de partícules lineal i un sincrotró. En ells s'acceleren els electrons fins velocitats properes a la de la llum, arribant a una energia de fins a 3 Giga electronvolts (GeV). Aquests electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge de 270 metres de perímetre que està equipat per produir radiació electromagnètica d'una gama contínua de longituds d'ona, des de la llum visible fins als raigs X. És una font de tercera generació, en què la major part de la llum procedeix de dispositius d'inserció, com els wigglers o els onduladors.
Taula de continguts |
[modifica] Utilitat de la llum de sincrotró. Línies de llum
La radiació obtinguda és útil no només en investigacions en el camp de la física, sinó també en tots els camps de la ciència i la tecnologia en què cal analitzar mostres de petites dimensions com estructures cristal·lines, nous materials, mostres biològiques de contaminants o restes arqueològiques. També pot tenir aplicacions en el disseny de nous fàrmacs i en imatge i teràpies mèdiques.[4]
Aquestes aplicacions es porten a terme en estacions experimentals, anomenades línies de llum (beamlines, en anglès), que recullen i modifiquen la llum sincrotró emesa en l'anell d'emmagatzematge. En una primera fase, ALBA tindrà 7 línies de llum que culminaran la seva construcció durant 2012. Aquestes línies de llum d'Alba són:
- BL04 - MSPD : Material Sciences and Powder Diffraction
- BL09 - MISTRAL : X-ray microscopy
- BL11 - NCD : Non-Crystalline Diffraction
- BL13 - XALOC : Macromolecular Crystallography
- BL22 - CLÆSS : Core-Level Absorption & Emission Spectroscopies
- BL24 - CIRCE : Photoemission Spectroscopy and Microscopy
- BL29 - BOREAS : Resonant absorption and scattering
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Calendari del projecte (en anglès)
- ↑ Pascual, Maria. «Fent visible l'invisible». Revista Presència [Barcelona], núm. 2007 (13 d'agost de 2010), p. 7-13. GI-143-1965.
- ↑ Xifres aportades per la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia
- ↑ Informació sobre el projecte a la pàgina web del Pla Estratètic Metropolità de Barcelona
[modifica] Enllaços externs
- Descripció del sincrotró Alba
- Lightsources.org (anglès)
- Pàgina web de l'Alba (anglès)
