Falsa acàcia
Robinia pseudoacacia  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | Black Locust wood (en)  , Black Locust seed (en) i fusta de robínia |
| Planta | |
| Color de les flors | blanc |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 19891648 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Robinieae |
| Gènere | Robinia |
| Espècie | Robinia pseudoacacia L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
L'acàcia borda, acàcia blanca,[1] o robínia[2] sovint coneguda simplement com a robínia (Robinia pseudoacacia[3]), és una espècie d'arbre caducifoli de la família de les Fabàcies (lleguminoses). És originària del sud-est dels Estats Units però s'ha estès per gran part del món de clima temperat.[4] Va ser introduït a Europa fa uns 400 anys.
Descripció
Arriba a fer (excepcionalment) fins a 52 m d'alt, amb un tronc de 0,8 a 1,6 m de diàmetre.
Les fulles fan de 10 a 25 cm de llarg, són pinnades, amb folíols ovals de 2 a 5 cm de llarg i d'1,5 a 3 cm d'ample. Cada fulla té una espina a la seva base.
Floreix al maig o al juny. Les flors, blanques (o rosades en varietats de jardí) són intensament flairoses. S'agrupen en raïms de 8 a 20 cm de llarg pènduls.
El fruit és un llegum de 5 a 10 cm de llarg, de color bru rogenc, que conté de 4 a 10 llavors. Roman a l'arbre gairebé durant tot l'hivern.
Usos
La fusta és extremadament dura i resistent a la podridura. Abans s'utilitzava molt per fer travesses en les vies del ferrocarril. També s'ha fet servir per fer graons en jardineria. Com llenya té un alt seu poder calorífic, és el més alt entre tots els arbres i és comparable al de l'antracita.
És una planta de molt d'interès en apicultura, car és molt mel·lífera i produeix una mel monofloral molt apreciada. Abans de ser prohibit era sovint plantat com a arbre ornamental o d'alineació en les ciutats, ja que resisteix molt bé la contaminació.[5] Des del desembre 2011 el seu comerç, transport i conreu són prohibits.[6]
A Europa, es considera una de les 100 pitjors plantes invasores, car els fillols que surten de les arrels tenen una gran capacitat de propagació i són difícils d'eliminar.[7] A Catalunya, amb l'ailant causa més impactes ecològics i socioeconòmics als boscos de ribera.[8]
Referències
- ↑ Termcat - Noms de plantes
- ↑ «robínia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 161. ISBN 84-7306-390-2.
- ↑ «Falsa acàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.}
- ↑ vegeu també la Barcelona
- ↑ «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 14-11-2011, pàg. 132727. (en català: «Decret reial 1628/2011, del 14 de novembre que se regula el llistat i el catàleg de les espècies exótiques invasores.»)
- ↑ «100 of The Worst» (en anglès). Daisie, 2012.
- ↑ Andreu, Jara; Pino, Joan. «Annex 1: Llista d'espècies invasores de Catalunya». A: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) (ed.). El projecte EXOCAT - Informe 2013 (pdf). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013, p. 9.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falsa acàcia |
- Robinia pseudoacacia images at bioimages.vanderbilt.edu
- Robinia pseudoacacia images at Forestry Images
- Robinia pseudoacacia - US Forest Service Fire Effects Database
- Robinia pseudoacacia at USDA Plants Database
- Black Locust - US Forest Service Silvics Manual
- Black Locust (as an invasive species)
- Robinia pseudoacacia 'Frisia'
- Robínia pseudoacácia