Aeci l'impiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aeci l'impiu (Aetius, Aétios Ἀέτιος) fou el fundador de la secta del eunomians. Fou un heretge nascut a Antioquia a principis del Segle IV, anomenat "l'ateu" o "l'impiu" per la seva negació del llibre de la revelació.

Era fill d'un soldat, era pobre i va acabar esclau d'una bodeguera i més tard va treballar a oficis humils com ferrer i d'altres, però va anar augmentant els seus coneixements i va exercir com metge, filòsof i teòleg. es va establir a Antioquia on es va convertir l'arrianisme. Va destacar l'eristicisme i els seus serveis eren pagats per aquells que volien veure les seves teories exhibides amb eloqüència.

A la mort de la seva mare va estudiar amb Paulinos II, bisbe arrià d'Antioquia (331), però amb el seu successor Eulàlios va haver d'abandonar la ciutat perquè s'havia enemistat alguns poderosos. Es va establir llavors a Anazarbe on va tornar a exercir com a ferrer. Un professor de gramàtica el va contractar com a criat, però va disputar amb el seu amo sobre la interpretació de les escriptures i va caure en desgràcia; el bisbe arrià de la ciutat, Atanàsios, el va acollir llavors. Després va estudiar amb Antònios, un sacerdot de Tars, que més tard fou nomenat bisbe, i llavors Aètios va retornar a Antioquia i va estudiar amb el sacerdot Leòntios però aviat va haver de deixar altre cop la ciutat i es va refugiar a Cilícia (348) on els seus arguments foren contradits amb èxit per alguns dels principals gnòstics. Va tornar a Antioquia i de allí va passar a Alexandria atret per la fama del maniqueu Aftònios; la disputa teològica amb aquest la va perdre també. Llavors va tornar a estudiar medicina i va curar gratuïtament. Quant el seu antic mestre Leòntios fou nomenat bisbe d'Antioquia va tornar a aquesta ciutat (349). El 350 va ser ordenat diaca per Leonci, patriarca arrià d'Antioquia, i es va dedicar a l'ensenyament. Els catòlics van protestar contra aquest nomenament i Leòntios el va haver de destituir amb suport de l'Emperador, i fou acusat d'ateu.

Aeci negava el lliure albir dels homes. Després va disputar amb Basil d'Ancira (351) disputa que va assentar les bases del cisma arrià. Basil va incitar a Gal ("Cèsar" el març del 351) contra Aeci, i només la intercessió de Leòntios el va salvar de la mort. Però Teòfil Blemmis el va presentar aviat a Gal, del que es va fer amic i fins i tot li va encomanar al seu germà Julià, que havia pres el camí de l'apostasia, cosa que Aeci va evitar.

Aètios va estar implicat amb l'assassinat de Domicià i Montius, però es va salvar de la venjança de Constantí per ser una peça molt petita de la conspiració. No obstant va abandonar Antioquia i se'n va anar a Alexandria on Sant Atanàsios mantenia la cristiandat ortodoxa contra l'arrianisme, i va ser diaca el 355 amb Jordi de Capadòcia, el rival arrià de Sant Atanàsios. Eunòmios va esdevenir el seu pupil i amanuense. Fins i tot sembla que va rebutjar ser ordenat bisbe arrià perquè l'oferta venia de Serres i Secundos, que estaven relacionats amb els catòlics. Va ser excomunicat pels seus antics coreligionaris arrians i els Eusebians també es van declarar en contra seu.

El 358 Eudoxi va esdevenir bisbe d'Antioquia i Aeci va tornar a aquesta ciutat, però no fou ordenat diaca per la por d'Eudoxi a l'oposició del poble. Va assistir al Concili d'Antioquia convocat per Eudoxi, on van predominar els arrians purs. A aquest Concili va assistir Eunomi que va arribar a ser ordenat diaca. Aeci va continuar desenvolupant les seves tesis. Un sector dels arrians va acusar d'heretgia a Aeci davant de l'emperador i van demanar un concili per establir la veritat teològica. El Concili fou organitzat per l'eunuc Eusebi, simpatitzant d'Aeci, però els partidaris del heretge foren derrotats a Selèucia (359) pels eusebians i el concili fou dissolt. Aeci va anar a Constantinoble i va demanar la protecció de l'emperador. Els contraris a Aeci es deien Anti-Aecians i més tard semiarrians. Després d'una nova condena a Constantinoble, va ser desterrat a Cilícia. Per la mateixa època Eudoxi va nomenar a Eunomi com a Bisbe de Cízic. Aeci tenia molts partidaris a Cízic i es van originar luchas entre els seus seguidors i els Acacians, per la qual cosa Eunomi va haver de renunciar al bisbat de Cízic (360), moment en què segurament el bisbe ja havia optat per la tesi de Aeci.

El 360 l'Emperador, sota pressió de Acaci, va sotmetre l'heretgia de Eunomi a un Sínode a Antioquia, que va condemnar a Eunomi. El 361, amb l'accés al tron de Julià, va tornar a Constantinoble i formà una secta completament separada dels Arrians Acacians.

El problema de la diferent substància a la trinitat va provocar una escissió entre els aecians i Aètios fou abandonat pels seus amics (que foren anomenats Eusebians o Acacians). Aètios fou proscrit. Va anar a Mopsuèstia on fou ben rebut pel bisbe Auxèntios, i després va passar a Amblada, a la Psídia, on va compondre un glossari de tres-centes blasfèmies. Va anomenar als seus adversaris Cronites (és a dir "temporals"). A la mort de Constantí, Julià va cridar a alguns bisbes exiliats i a Aètios a la seva cort. A Aètios li va donar una granja a Lesbos; Euzomos, bisbe d'Antioquia, va aixecar la condemna a Aètios al que va nomenar bisbe (heretge) de Constantinoble, càrrec que va mantenir fins a la mort de l'emperador Jovià el 364. Valent va prendre partit per Eudoxi, bisbe Acacià de Constantinoble, i Aètios es va retirar a Lesbos on per poc no fou mort pel governador local que havia estat nomenat pel rebel Procopi, aixecat contra Valent (365). Va tornar a Constantinoble però en fou expulsat pels seus antics amics; va demanar protecció a Eudoxi que era a Marcianòpolis amb l'emperador, però no va obtenir contesta, i va morir a la capital del Imperi el 367. Fou enterrat per l'heretge Eunòmios.

La seva doctrina barrejava diversos elements; la moral sembla que fou assimilada dels maniqueus; va negar la necessitat de celebracions i de mortificacions del cos. Fou per un temps deixeble d'Eusebi de Sebaste (no se sap ben bé quant) del que també va recollir alguns ensenyaments. La secta dels Anomees, una forma de l'heretgia arriana, deriva de les seves ensenyances.

Aeci va morir el 366 a Constantinoble, i Eunomi va assumir la direcció de la secta (d'on van ser anomenats Eunomians, si ben també van rebre altres molts noms: Troglodites, per viure en coves; exomuntians; exaconites, enomeus, etc.).