Agró blanc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Agró blanc
Mascle en època nupcial
Mascle en època nupcial

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Ciconiiformes
Família: Ardeidae
Gènere: Ardea
Espècie: A. alba
Nom binomial
Ardea alba
Sinònims
  • Casmerodius albus
  • Egretta alba

L'agró blanc (Ardea alba) és un ardeid de l'ordre dels ciconiformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Amida de fins a 90 cm. i l'envergadura de les ales arriba fins als 1,90 metres. La longitud del bec és una mica variable. El plomatge és sempre blanc. En els mascles, en l'època d'aparellament la meitat superior del bec és negra i la inferior de color groc i a l'hivern i en els exemplars joves és totalment groc. Amb plomatge nupcial llueixen al dors unes fines plomes ornamentals que sobresurten una mica de la cua. La pell del voltant dels ulls és d'un color verd grogós i l'iris dels ulls és de color groc sofre. Les potes són negres i els dits d'un color verdós tirant a negre.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Ocupa àmplies àrees tropicals i subtropicals tant d'Amèrica com d'Àfrica i Àsia. A Europa està experimentant un notable augment des de la segona meitat del segle XX després que, en posar-se de moda les plomes d'ardèids, va ser caçat sense cap mena de fre. Actualment és present principalment al sud-est europeu, nidificant a la costa nord del mar Negre i hivernant a la península balcànica.

A la península ibèrica es va reproduir per primera vegada l'any 1997 al delta de l'Ebre, lloc on la població hivernant ha passat de 10 a 131 exemplars en el període 1997-2002.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

L'agró blanc s'instal·la en zones aquàtiques redejades de canyissars, riques en peixos i amb escassa vegetació arbòria i aigües tranquil·les.

Agró blanc

Migracions[modifica | modifica el codi]

Al mes de març migra cap a territoris septentrionals a fi de fer-hi la cria i a començaments de l'hivern retorna als territoris meridionals tan bon punt les cries siguin capaces de volar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de peixos, insectes aquàtics, ratolins, musaranyes i pollets que busca preferentment en aigües poc profundes de llacs i llacunes, camps inundats d'arròs i aiguamolls. Durant l'època de cria poden allunyar-se fins a un radi de 15 km del niu per a buscar l'aliment i en zones on la fauna terrestre és molt abundant, poden romandre fins i tot lluny de l'aigua. Els peixos els pesca des de la vora de l'aigua i pot arribar a pescar preses de mida prou gran com per a ser incapaç d'engolir-los.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Un grup d'agrons blancs

És un ocell silenciós, fins i tot a les colònies de cria on tan sols se solen sentir els pollets reclamant el menjar. A la tardor s'uneixen amb bernats pescaires. Només en comptades ocasions es posen dalt dels arbres. Els individus europeus són extraordinàriament tímids mentre que les poblacions africanes, sobre les quals rarament se'ls ha disparat, poden arribar a cercar el seu aliment en zones urbanes.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Un agró blanc aixecant el vol a Polònia

Cosntrueixen el niu al bell mig d'extensos canyissars pràcticament inaccessibles formant petites colònies d'unes 10 parelles, colònies que poden arribar a ser mixtes i estar integrades per bernats pescaires, agrons rojos, martinets blancs i, fins i tot, pelicans. A Europa els nius solen construir-se sobre el canyís de l'any anterior i en altres llocs del món també dalt dels arbres.

A la colònia els nius poden trobar-se separats per una distància d'uns 10 metres o tan propers que més endavant, quan els nius són xafats i aplanats, tots els pollets poden trobar-se sobre una única plataforma conjunta. Els nius tenen forma d'embut i són construïts amb canyís però l'interior és forrat amb materials més fins. Els mascles s'encarreguen de dur el material i les femelles d'anar construint al niu.

La posta és de 3 o 4 ous (excepcionalment poden arribar a 5) de color vlau clar i d'un 6 cm de llargada. La incubació, que dura entre 25 i 26 dies, comença després de la posta del primer ou i és compartida pels dos membres de la parella. En una mateixa colònia és fàcil de trobar-hi exemplars mitjanament crescuts i ous que encara estan en fase d'incubació.

Un cop acabada la incubació, els dos membres de la parella muden el plomatge. Després de 6 setmanes els pollets ja comencen a volar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]