Alfons VII de Lleó

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Alfons VII de Lleó i Castella)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miniatura del rei Alfons VII de Castella

Alfons VII de Lleó, l'Emperador ( Galícia 1105 - Fresneda 1157 ), Rei de Galícia (1111-1157), Rei de Lleó i de Castella (1126-1157) i Emperador d'Espanya (1135-1157).

Antecendents familiars[modifica | modifica el codi]

Fou fill de Ramon de Borgonya i la reina Urraca I de Lleó. Era nét per línia paterna del comte Guillem de Borgonya i per línia materna del rei Alfons VI de Lleó i Constança de Borgonya.

Alfons VII heretarà el Regne de Lleó i de Castella a la mort de la seva mare el 1126, i serà el primer rei de la Dinastia Borgonya a Castella i Lleó.

Rei de Galícia, de Lleó i de Castella[modifica | modifica el codi]

El 1111 fou coronat rei de Galícia a la Catedral de Santiago de Compostel·la pel bisbe Gelmires i el comte de Traba. El 10 de març de 1126 fou designat rei de Lleó a la mort de la seva mare i tot seguit va encapçalar la recuperació del Regne de Castella, que estava en mans d'Alfons I d'Aragó. Amb les Paus de Támara de 1127 es va posar fi a la disputa entre els dos reis i es va reconèixer Alfons VII com a rei de Castella.

Tot i aquest reconeixement Alfons encara hagué de patir diverses rebel·lions en els territoris més colindants amb Aragó gràcies a la llarga autonomia que aquestes regions havien aconseguit des de la mort del seu avi, el rei Alfons VI de Castella.

Aspiracions territorials[modifica | modifica el codi]

A la mort del rei navarro-aragonès sense descendència l'any 1134 va pretendre el tron dels dos reialmes, però fou un intent en va, ja que finalment la successió recaigué en el germà d'Alfons el Batallador, Ramir II. Tot i que no aconseguí la seva aspiració Alfons va ocupar la Rioja i així mateix conquerí la ciutat de Saragossa. Des d'aquest moment l'escut de Saragossa és present en l'escut d'armes del Regne de Lleó. Va derrotar contínuament l'exèrcit navarro-aragonès i va sotmetre aquest regne sota el seu vassallatge.

Va ajudar al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV a derrotar la resta de comtats catalans, unificant així gran part de l'antiga Marca Hispànica

El 1135 fou coronat emperador a la catedral de Lleó, expressant així la pretensió lleonesa d'hegemonia peninsular i d'exclusivitat en la reconquesta enfront dels musulmans. Però no ho aconseguí del tot, ja que el 1143 hagué de reconèixer la independència de Portugal durant el govern del seu cosí Alfons I Henriques pel tractat de Zamora.[1]

Així mateix, la seva visió del seu ample Imperi com un conjunt de regnes i territoris va donar lloc a una sèrie de pactes i tractats per a delimitar entre ells els drets de reconquesta de terres musulmanes. D'aquests tractats va sortir molt afavorit el seu fervorós aliat, el comte de Barcelona, que veuria el seu territori convertit en regne al casar-se amb l'hereva d'Aragó, Peronella d'Aragó.

El 1151 va signar el Tractat de Tudilén amb Ramon Berenguer IV, mitjançant el qual es repartien els territoris de nova annexió entre els respectius regnes.

Reconquesta[modifica | modifica el codi]

Des de 1139 va realitzar atacs i expedicions de saqueig vers les sublevacions de les poblacions almoràvits. El 1144 va arribar fins a Còrdova, i el 1146, aliat amb Abd Al·làh ibn Jarak ats-Tsagri, senyor de Conca, va vèncer a batalla d'al-Ludjdj als emirats de Xarq al-Àndalus, que es negaven a pagar-li. La invasió, a partir de 1146, dels almohades va obligar a Alfons VII a fortificar la frontera i a fer pactes amb els almoràvits. El 1147 va organitzar la Croada contra al-Mariyya juntament amb el rei d'Aragó-Navarra i el comte de Barcelona però els almohades van recuperar el control de la ciutat d'al-Mariyya

Alfons va morir el 21 d'agost en el seu retorn cap a Lleó. Els seus dos fills mascles es repartiran el seu reialme, dividint-se així novament el Regne de Lleó i el Regne de Castella.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 1128 es casà a Saldaña amb Berenguera de Barcelona, filla del comte de Barcelona Ramon Berenguer III i per tant germana de Ramon Berenguer IV. Del matrimoni en nasqueren:

El juliol de 1152 es casà novament amb Riquilda de Polònia, filla del rei Ladislau II de Polònia. D'aquest matrimoni tingué dos fills:

Va tenir dos fills il·legítims de les seves amistançades Gontrada Pérez i Sança Fernández:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sérgio, António. História de Portugal (en portuguès). Editorial Labor, 1929, p. 25. 


Precedit per:
Urraca I
dins Regne de Castella
Rei de Galícia
11111157
Succeït per:
Ferran II
dins Regne de Lleó
Precedit per:
Urraca I
Escut de Castella
Rei de Castella

11261157
Succeït per:
Sanç III
Rei de Lleó
11261157
Succeït per:
Ferran II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons VII de Lleó