Anguila elèctrica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Anguila elèctrica
Electric-eel.jpg
Electrophorus electricus 3.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Osteichthyes
Ordre: Gymnotiformes
Família: Gymnotidae
Gènere: Electrophorus
Espècie: E. electricus
Nom binomial
Electrophorus electricus
(Linnaeus, 1766)[2]
Sinònims
  • Electrophorus multivalvulus (Nakashima, 1941)
  • Gymnotus electricus (Linnaeus, 1766)
  • Gymnotus regius (Chiaje, 1847)
  • Gymnotus tremulus (Houttuyn, 1764)[3]
Anguila elèctrica
Anguila elèctrica a l'aquàrium de Boston.
Detall del cos
Anguila elèctrica a l'aquàrium de San Francisco
Vista frontal

L'anguila elèctrica (Electrophorus electricus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gimnòtids.[4]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • És l'espècie de gimnotiforme més grossa, ja que sol créixer fins a uns dos metres i mig de llarg i assoleix un pes de vint kg.
  • Té un cos allargat, cilíndric i gairebé sense escates.
  • Cap aplanat.
  • Boca grossa amb una fila de dents còniques a cada mandíbula.
  • És marró fosc grisós al dors i groc o blanc al ventre.[5][6][7]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pot arribar a pondre fins a 17.000 ous.[8]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Els juvenils mengen invertebrats, mentre que els adults es nodreixen de peixos i mamífers petits.[9]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima tropical (23 °C-28 °C)..[10][11]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a Sud-amèrica: el Brasil, la Guaiana Francesa, la Guaiana, el Perú, Surinam i Veneçuela, incloent-hi les conques dels rius Amazones i Orinoco.[1][12][13][14][15][16][17][18]

Observacions[modifica | modifica el codi]

  • És capaç de generar potents xocs elèctrics, els quals utilitza tant per a caçar com per a defensar-se.
  • Malgrat el seu nom, no és una anguila, sinó un gimnotiforme.
  • És emprada en experiments científics.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1766. Systema naturae sive regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Laurentii Salvii, Holmiae. 12th ed. Systema naturae sive regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Laurentii Salvii, Holmiae. 12th ed. v. 1 (pt 1): 1-532.
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Albert, J.S.. «Species diversity and phylogenetic systematics of American knifefishes (Gymnotiformes, Teleostei)». Misc. Publ.. Mus. Zool. University of Michigan, 190, 2001, pàg. 1–127.
  6. Boujard, T., M. Pascal, F.J. Meunier i P.-Y. Le Bail, 1997. Poissons de Guyane. Guide écologique de l'Approuague et de la réserve des Nouragues. Institut National de la Recherche Agronomique, París, 219 p.
  7. Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 1). Collection du Patrimoine Naturel, vol. 22. IEGB-Muséum national d'Histoire naturelle, París, INRA, CSP, Min. Env., París. 429 p.
  8. Da Silva Assunçao, M.I. i Schwassmann, H.O., 1992. Modos de reproduçao do poraquê Electrophorus electricus (L.) (Gymnotiformes, Electrophoridae). Congr. Latino-Amer. Zool 406: 102.
  9. Planquette, P., P. Keith i P.-Y. Le Bail, 1996.
  10. 10,0 10,1 FishBase (anglès)
  11. Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atlas. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 992 p.
  12. Barriga, R., 1991. Peces de agua dulce del Ecuador. Revista de Información técnico-científica, Quito, Equador, Politécnica, XVI(3):7-88.
  13. Da Silva Assuncao, M.I. i Schwassmann, H.O., 1995. Reproduction and larval development of Electrophorus electricus on Marajo Island (Para, Brazil). Ichthyological Exploration of Freshwaters 6(2): 175-184.
  14. Mago-Leccia, F., 1994. Electric fishes of the continental waters of America. Fundación para el Desarrollo de las Ciencias Físicas, Matemáticas y Naturales (FUDECI), Biblioteca de la Academia de Ciencias Físicas. Matemáticas y Naturales, Caracas, Veneçuela. vol. 29. 206 p.
  15. Ortega, H. i Vari, R.P., 1986. Annotated checklist of the freshwater fishes of Peru. Smithsonian Contributions to Zoology 437: 1-25.
  16. Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, São Paulo, Brasil. 129 p.
  17. Soares, M.G.M., Almeida, R.G. i Tunk, W.T., 1986. The trophic status of the fish fauna in Lago Camaleao, a macrophyte dominated floodplain lake in the middle Amazon. Amazoniana 4(IX): 511-526.
  18. Westby, G.W.M., 1988. The ecology, discharge diversity and predatory behavior of gymnotiform electric fish in the coastal streams of French Guiana. Behavioral Ecology and Sociobiology 22: 341-354.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Albert, J.S. i Campos-da-Paz, R., 1998. Phylogenetic systematics of Gymnotiformes with diagnoses of 58 clades: a review of available data. A: L.R. Malabarba, R.E. Reis, R.P. Vari, Z.M.S. Lucena i C.A.S. Lucena (eds), Phylogeny and classification of neotropical fishes., pp. 419-446. Porto Alegre: EDIPUCRS.
  • Albert, J.S. i Crampton, W.G.R., 2005. Diversity and Phylogeny of Neotropical Electric Fishes (Gymnotiformes). A: T.H. Bullock, C.D. Hopkins, A.N. Popper i R.R. Fay (Eds), Electroreception, pp. 360 - 403. Cornell University Press, Ithaca.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West , NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Axelrod, H.R., W.E. Burgess, N. Pronek i J.G. Walls, 1991. Dr. Axelrod's Atlas of freshwater aquarium fishes. Sisena edició. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units.
  • Bennett, M.V.L., 1971. Electric organs. A: W.S. Hoar i D.J. Randall (eds), Fish Physiology, pp. 347-491. Academic Press, Londres.
  • Cox, R.T., 1938. The electric eel at home. Bulletin of the New York Zoology Society 41: 59-65.
  • Cox, R.T., 1943. Electric fish. American Journal of Physics. 11: 13-22.
  • Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). ISBN 0-940228-47-5.
  • Halperin, D.C., 1979. Circadian rhythms of electric organ discharge activity in the electric eel (Electrophorus electricus). MS thesis, Hunter college, Nova York.
  • Kirschbaum, F., 1995. Reproduction and development in mormyriform and gymnotiform fishes. A: P. Moller (ed.), Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 117., pp. 267-301. Chapman & Hall, Londres.
  • Lindsey, C.C., 1978. Form, function and locomotory habits in fish. A: W.S. Hoar and D.J. Randall (eds), Fish Physiology VII, pp. 1-100. Academic Press, Nova York.
  • Møller, P.R., 1995. Electric fishes: history and behavior. Chapman & Hall, Londres.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Nelson, J.S. 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0-471-25031-7.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Riehl, R. i H.A. Baensch, 1996. Aquarien Atlas, Band 1. 10a edició. Mergus Verlag GmBH, Melle, Alemanya. 992 p.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anguila elèctrica
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.