Antoni Puig i Blanch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), més conegut com a Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor, i és considerat un dels antecessors de la Renaixença catalana.

Fill d'Antoni Puig i de Cecilia Blanch, va estudiar les primeres lletres al col·legi dels escolapis de Mataró; després va ser novici a la cartoixa de Montalegre i va seguir estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona i a Girona, si bé sembla que no va arribar a professar. Va ampliar els seus estudis a Madrid el 1799 (al Colegio de San Tomás i als Reales Estudios de San Isidro), va estudiar igualment a la Universitat d'Osca i també a la Universitat d'Alcalà, on va ser catedràtic d'hebreu i publicà uns Elementos de gramática hebrea (1808). Fou liberal declarat, i per això sovint va ser expulsat d'Espanya (s'hi va estar fins a l'entronització de Ferran VII i durant el trienni liberal 1820-1823). El seu exili va ser a Londres, on va desenvolupar una tasca intel·lectual important. Entre les seves obres destaca La Inquisición sin máscara (1811) i Opúsculos gramático-satíricos (1829). També va contribuir en l'edició de material gramatical en català i va publicar algun poema en aquesta llengua.

Va ajudar Josep Melcior Prat en la tasca de traduir el Nou Testament (finalment publicat el 1832), davant del clergue valencià exiliat Joaquim Llorenç Villanueva que també pretenia publicar aquesta traducció.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Antoni Puig i Blanch». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]