Aranja grossa
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Citrus maxima Merr. |
||||||||||||||
L'Aranja grossa, pampelmusa, o pomelo[1] (Citrus maxima o Citrus grandis) és un cítric provenen de l'Àsia Sud-oriental.[2]
L'escorça és força gruixuda i rabassuda, de color verd pàl·lid més o menys groguenc. La polpa pot ser d'un color verd translúcid semblant al de la llimona comuna, o també de color rosat. És molt més gran que l'aranja comuna i d'un gust marcadament menys amarg. La membrana entre els grills però, és de consistència coriàcia i normalment cal pelar cada grill. L'escorça es fa servir a la cuina del sud de la Xina com a aromatitzant, com per exemple en les sopes dolces anomenades Tong sui.
A les Filipines l'aranja grossa és molt apreciada i es coneix amb el nom de suhâ o lukban. A Tailàndia es coneix com a som-oh (ส้มโอ) i normalment es menja acompanyat d'una barreja de sal, sucre i pebrot picant. La pampelmusa o aranja grossa es fa servir a la medicina ayurvèdica com a medicament.
Al Japó la pampelmusa es coneix amb el nom de buntan ( 文旦?) o zabon ( 朱欒?), noms que sembla que provenen del capità cantonès Sha Buntan (谢文旦) que introduí el conreu d'aquesta fruita al Japó durant l'era An'ei (1772-1781).[3] Al Carib aquesta fruita es coneix com a shaddock, el nom del capità anglès que la va introduir a la zona des de la Península Malaia el segle XVII.
Galeria [modifica]
-
Mercat a la zona xinesa de Singapur