Asèl·lid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Asèl·lids
Asellus aquaticus
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Subfílum: Crustacea
Classe: Malacostraca
Superordre: Peracarida
Ordre: Isopoda
Subordre: Asellota
Superfamília: Aselloidea
Família: Asellidae
(Latreille, 1802)[1]
Gèneres

(llegiu el text)

Vista lateral d'un asèl·lid
Vista superior

Els asèl·lids (Asellidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels isòpodes.[2]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Cos deprimit amb set parells d'apèndixs marxadors
  • El cap no és inclòs en un cefalotòrax com seria el cas de les gambes.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Es nodreixen de detritus i de fulles que cauen al riu, sempre adobades amb els fongs i bacteris que les descomponen.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen als rius en zones de substrat de sorres i argiles. Són més freqüents a les zones baixes, on els podem trobar associats als macròfits submergits o en vores arrecerades dels rius Fluvià i Ter, per exemple. També es troben a capçaleres temperades de muntanya, les quals pertanyen normalment a zones càrstiques. Tendeixen a ensorrar-se dins dels sediments de la llera dels rius, o, si més no, a restar mig coberts pels fragments de fulles i els detritus.[3]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viuen a Nord-amèrica i Europa.[4][5][6] Als Països Catalans només n'hi ha una única espècie (Proasellus coxalis), la qual posseeix moltes subespècies descrites que diferencien poblacions més o menys aïllades des de fa temps.[3]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Observacions[modifica | modifica el codi]

Poden tolerar contaminacions tèrmiques i orgàniques, i fortes reduccions del cabal. És aquesta resistència davant la pol·lució la que els treu qualsevol valor com a bioindicadors de la qualitat de les aigües dels rius.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Latreille, P. A., (1802). Histoire naturelle générale et particuliere des Crustacés et des Insectes. Vol. 3, 467 pp.
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Puig, M. Àngels., 1999. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Guia il·lustrada. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. ISBN 9788439348283. Pàg. 111.
  4. PESI (anglès)
  5. GBIF (anglès) GBIF] (anglès)
  6. 2006 Freshwater Life (anglès)
  7. World Register of Marine Species (anglès)
  8. Encyclopedia of Life (anglès)
  9. Catalogue of Life (anglès)
  10. BioLib (anglès)
  11. Global Species (anglès)
  12. Discover Life (anglès)
  13. Myers, P., R. Espinosa, C. S. Parr, T. Jones, G. S. Hammond i T. A. Dewey, 2012. The Animal Diversity Web (en línia) (anglès)
  14. ZipCodeZoo (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Martin, Joel W. i George E. Davis, 2001. An Updated Classification of the Recent Crustacea. Natural History Museum of Los Angeles, Science Series 39. 124.
  • Schultz, G. A., 1982. Isopoda. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill, Nova York: 249-254.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]