Aschamalmita
 Aschamalmita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₆Bi₂S9 |
| Localitat tipus | Ascham Alp, vall d'Untersulzbach, Hohe Tauern, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs > sulfosals |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.40b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.40b |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.29 |
| Dana | 3.1.11.1 |
| Heys | 3.6.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13.719(1) Å, b = 4.132(1) Å, c = 31.419(3) Å, β = 90.94(1)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | gris plom |
| Exfoliació | perfecta en {001} |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 7,33 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982-089 |
| Any d'aprovació | 1983 |
| Símbol | Ahm |
| Referències | [1][2] |
L'aschamalmita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom d'Ascham Alp, la localitat austríaca on va ser descoberta l'any 1983.
Característiques[modifica]
L'aschamalmita és una sulfosal de bismut i plom, de fórmula química Pb₆Bi₂S9. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls prismàtics de fins a 5 mm. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5, i la seva densitat de 7,33 g/cm³.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marrita pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, marrucciïta, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons alpins que tallen gneiss. Sol trobar-se associada a altres minerals com: albita, calcita, minerals del grup de les clorites, cosalita, galena, ortoclasa i quars. La seva localitat tipus es troba a Ascham Alp, a la vall d'Untersulzbach (Hohe Tauern, Salzburg, Àustria). També se n'ha trobat en altres indrets d'Àustria, Itàlia, Romania, Suïssa i els Estats Units.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aschamalmita |
- ↑ «Aschamalmite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 octubre 2015].
- ↑ «Aschamalmite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 4 octubre 2015].