Ascomicot

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ascomycetes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ascomicots
Sarcoscypha coccinea
Classificació científica
Regne: Fungi
Subfílums/Classes
Pezizomycotina [1][4]
Archaeorhizomyces
Arthoniomycetes
Dothideomycetes
Eurotiomycetes
Laboulbeniomycetes
Lecanoromycetes
Leotiomycetes
Lichinomycetes
Orbiliomycetes
Pezizomycetes
Sordariomycetes
"Ordres sense emplaçar"
Lahmiales
Medeolariales
Triblidiales
"Família sense emplaçar"
Geoglossaceae
Saccharomycotina
Saccharomycetes
Taphrinomycotina
Neolectomycetes
Pneumocystidomycetes
Schizosaccharomycetes
Taphrinomycetes

Els ascomicots o ascomicets (Ascomycota) constitueixen un filum del regne dels fongs. El seu nom deriva del mot asc, del grec ἀσκός (askos), que és la seva estructura microscòpica de reproducció sexual. És el fílum més nombrós dels fongs amb unes 64.000 espècies conegudes.[1] Tanmateix, algunes espècies dels Ascomycota tenen reproducció asexual i per tant no formen ascs ni ascospores. Anteriorment estaven classificats dins del Deuteromycota (deuteromicets)

Els ascomicets són un grup monofilètic, és a dir, tots els seus membres tenen un antecessor comú. Abans del reconeixement del regne fong, els fongs amb ascs eren considerats una Classe, no pas un filum. El nom col·lectiu original era "Ascomycetes". L'elevació del rang taxonòmic dels Ascomycetes va donar lloc als noms Ascomycetae, Ascomycotina, i finalment Ascomycota.

Aquest grup és de gran importància per als humans, ja que són font de medicines com els antibiòtics i utilitzats per a fer el pa, begudes alcohòliques i formatge, però també poden ser patògens dels humans i de les plantes.

Entre els seus membres més coneguts hi ha les múrgules, les tòfones, el llevat de cervesa i el llevat de fer pa. Estableixen relacions simbiòtiques amb algues per a fer la majoria dels líquens. Diverses espècies d'ascomicets són organismes models en biologia

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013, p. 35. ISBN 9788496905986. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ascomicot Modifica l'enllaç a Wikidata