Atena Pàrtenos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Escultura votiva trobada prop de la Ioannis Varvakis, reflecteix el tipus de la restaurada Atenea Partenos: periode romà, segle II (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes)

Atena Pàrtenos (Atena la Verge) és el nom de la majestuosa escultura criselefantina de la deessa grega Atena, obra de Fídies. El Partenó fou consagrat a aquesta deessa i l'escultura era situada a la seva cel·la. Rebia el nom d'un epítet de la pròpia deessa, i estava allotjada al Partenó de l'Acròpoli d'Atenes. S'han realitzat diverses rèpliques i obres inspirades en ella, tant antigues com modernes.

Va ser la imatge de culte més famosa d'Atenes,[1] considerada un dels grans èxits de l'escultor més aclamat de l'antiga Grècia. Fídies va començar la seva obra al voltant del 447 aC,[2] Làcares va retirar les làmines d'or el 296 aC per pagar les seves tropes, i el bronze va ser probablement daurat més tard. Va resultar danyada per un incendi cap al 165 aC, però va ser restaurada posteriorment.[3]

Continuava estant en el Partenó al segle V, quan va poder haver-se perdut en un altre incendi. Un relat l'esmenta, però, a Constantinoble durant el segle X.[4]

L'obra va tenir un gran impacte entre els seus contemporanis, fins al punt que va donar origen a una tradició d'estàtues Criselefantines, on trobem compromès de nou a Fídies, amb l'estàtua de Zeus a Olímpia, i altres escultors, en els santuaris dels segles V i IV aC.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'historiador antic Pausànies dóna una descripció de l'estàtua:

« ... L'estàtua en si està feta de vori i or. Al centre del seu casc hi ha una figura semblant a l'Esfinx... i a cada costat de l'elm hi ha aixetes en relleu.... L'estàtua d'Atena està dreta, amb una túnica fins als peus, i sobre el seu pit el cap de Medusa està tallada en ivori. Sosté una Nike d'aproximadament quatre colzes i en l'altra mà una llança, als seus peus jeu un escut i prop de la llança hi ha una serp. Aquesta serp podria ser Erictoni. Sobre el pedestal hi ha el naixement de Pandora en relleu.[5] »

El tipus general de l'Atena Pàrtenos, encara que no el seu caràcter i qualitat, es pot graduar a partir de la seva imatge en monedes[6] i les seves reproduccions en miniatures esculpides, com objectes votius, i en les representacions sobre gemmes gravades.[7]

El cap d'Atenea apareix lleugerament inclinat cap endavant. Està dreta amb la mà esquerra posada sobre un escut vertical. El seu genoll esquerre està lleugerament doblegat, el seu pes desplaçat lleugerament cap a la seva cama dreta. El seu xitó està ajustat a la cintura per un parell de serps, les cues de les quals s'entrellacen a l'esquena. Els flocs del pèl cauen sobre el pit de la deessa. La Nike de la seva mà dreta estesa és alada: s'ha discutit molt sobre si hi havia un suport sota l'original de Fídies[8] sent contradictòries les versions conservades.

La posició exacta d'una llança, sovint omesa, no s'ha determinat completament, si estava al braç dret d'Atenea o sostinguda per una de les serps de l'ègida, tal com N. Leip la va restaurar,[9] seguint la gemma Aspasi.

L'escultura va ser muntada sobre un nucli de fusta, cobert amb plaques de bronze modelades i recobertes al seu torn amb làmines d'or desmuntables, excepte en les superfícies de vori de la cara i els braços de la deessa. L'or pesava 44 talents, l'equivalent d'uns 1.140 kg: l'Atena Pàrtenos suposava una part considerable del tresor d'Atenes.[10]

El cost devia estar a prop dels 700 talents, la mateixa quantitat que una flota de 230 trirrems. L'obra original de Fídies tenia unes dimensions que arribaven els 26 colzes d'alçada (12 metres aproximadament, comprès el pedestal, d'1,50 metres d'alt).

Còpies antigues[modifica | modifica el codi]

L'Atenea Varvakeion, una còpia romana de marbre de l'Atena Pàrtenos, del segle II, està exposada al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes i és considerada la més fidel a l'original. Una altra còpia es troba al Museu del Louvre. Una altra còpia està exposada al Museu Nacional Romà. L'escut de l'estàtua es troba al Museu Britànic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Atena Pàrtenos va ser representada sobre relleus contemporanis que commemoraven tractats atenencs i durant el segle IV aC va aparèixer en bastants monedes de monarques hel·lenístics àvids per proclamar les seves connexions hel·lèniques. Vegeu Williams, Hector. «AnAthena Parthenos from Cilícia». Anatolian Studies, 27, 1977, pàg. 108 i seg.
  2. Andrew Stewart afirma que en el 446 aC
  3. Dinsmoor, W. B.. «The repair of the Athena Parthenos». AmericanJournal of Archaeology, 38, 1934, pàg. 93-106.
  4. Gisela Richter,Sculpture and sculptors of theGreeks, pàg. 220 amb antigues referències, anotat per Stevens, Gorham P.. Hesperia, 30, gener de 1961, pàg. 2.
  5. Pausànies,Descripció de Grèciai.24.5-7.
  6. Lacroix, L. Les reproductions des statues sur les Monnaies gracques, 1949, p. 266-81. 
  7. Leip (1971).
  8. GiselaRichter va opinar que no ho havia i ho va resumir en Richter, Gisela. «Was there a vertical support under the Nike of the Athena Parthenos?». Studi in onore ... Calderinii Paribeni, 1956, pàg. 147-54.
  9. Leip (1971) pàg. 29.
  10. Eddy, S.. American Journal of Archaeology, pàg. 107-11.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Atena Pàrtenos

Coord.: 37° 58′ 17″ N, 23° 43′ 37″ E / 37.971508°N,23.726939°E / 37.971508; 23.726939