Basílica de Santa Agnès Extramurs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Agnès Extramurs
Sant'agnese fuori le mura - esterno - 1911.jpg
Santa Agnès Extramurs, 1911
Fitxa tècnica
Tipus basílica
Començament cap al 324
Segona construcció: segle VII
Localització Roma (Itàlia)
Estil arquitectura paleocristiana
Mosaic representant a Santa Agnès, a l'absis de la basílica.

La basílica de Santa Agnès Extramurs (en italià, Sant'Agnese fuori le mura) és una església basilical de Roma, on se suposa que es guarden els ossos de santa Agnès. L'església es troba a la Via Nomentana a una certa distància fora de la muralla Aureliana que envolta la ciutat antiga. El nom permet distingir-la d'altres esglésies amb la mateixa advocació que hi ha, o hi havia, a Roma, estant la més famosa d'elles Santa Agnès in Agone (Sant'Agnese in Agone), edificada en el lloc de martiri de la santa. El complex religiós inclou aquesta basílica, unes catacumbes i el mausoleu de Santa Costanza.

Història[modifica | modifica el codi]

L'actual església —pròpiament una basílica—, tal com la va reconstruir el papa Honori I a mitjan segle VII, s'alça sobre una catacumba del segle IV, un dels més importants complexos funeraris de Roma, amb més de 10 quilòmetres de galeries, dels quals solament un parell són accessibles. Al segle IV la suau roca va ser foradada prop de la tomba de santa Agnès per crear un lloc de reunió, probablement perquè la seva família celebrés l'aniversari de la seva mort. Les visites de la seva família i amics es van estendre aviat a altres persones a Roma, i el lloc es va convertir en un lloc de pelegrinatge.

Per a l'any 340, Costanza, filla de l'emperador Constantí i Fausta, va ampliar la zona subterrània i sobre un terreny familiar va construir un nou cementiri cobert de gran dimensió. Constantí I va construir un gran mausoleu cap al 350 sobre seu, que avui és conegut com el «mausoleu de Santa Costanza» —era venerada com una santa, encara que no l'ho era oficialment—.

L'església de Santa Agnès construïda per orde de Constantí es va realitzar a un costat de la tomba de la màrtir. Té tres naus i a la part superior de les naus laterals té la galeria per a les dones, les columnes de separació de les naus són de diferents marbres amb diversos colors, amb capitells corintis. A l'absis es conserven mosaics provenients d'una reconstrucció realitzada pel papa Honori I a mitjan segle VII, on hi han representades tres figures aïllades en el centre corresponent a santa Agnès i als seus costats els papes Símmac I i Honori I, amb un fons daurat típic exemple de la influència bizantina en aquesta arquitectura paleocristiana.[1]

Durant els següents segles la basílica ha sofert diferents canvis i reformes. És en aquesta església on, el dia de Santa Agnès, 21 de gener, dos xais són especialment beneïts, normalment pel papa després d'una gran missa pontifical; la seva llana és més tard teixida per fer un pal·li o estoles cerimonials, per a un arquebisbe metropolità acabat de nomenar, per simbolitzar la seva unió amb el Papat. L'església està actualment administrada pels canonges regulars de Sant Joan del Laterà.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pijoan 1966 (Volum I): p.361

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pijoan, Josep. Historia del Arte Volum 1 (en castellà). Barcelona: Salvat, 1966. Depósito legal: B.10.7891966 (I). 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 55′ 23″ N, 12° 31′ 08″ E / 41.92306°N,12.51889°E / 41.92306; 12.51889