Batalla del Cap Spada

De Viquipèdia

Batalla del Cap Spada Segona Guerra Mundial El Bartolomeo Colleoni enfonsant-se Data 19 de juliol de 1940 Localitat la Mediterrània, davant de Creta Resultat Victòria aliada Bàndols Regne Unit Austràlia Itàlia Comandants en cap John Collins Ferdinando Casardi Forces 1 creuers lleugers 5 destructors 2 creuers lleugers Baixes cap 1 creuer lleuger enfonsat 121 morts Seqüència cronològica de les batalles de la Segona Guerra Mundial Batalla anterior Batalla posterior Batalla d'Uman

v • d • e Batalla de la Mediterrània (1940-1945) Mers el-Kebir - Tàrent - Cap Matapan - Creta - Malta Calàbria - Cap Spada - Cap Teulada - Cap Bon

La Batalla del Cap Spada tingué lloc el 19 de juliol de 1940 durant la II Guerra Mundial al Cap Spada, la punta noroest de l'illa de Creta

Taula de continguts 1 Orígens 2 Batalla 3 Ordre de batalla 3.1 Regia Marina 3.2 Aliats

[edita] Orígens

La batalla tingué lloc quan un esquadró aliat que patrullava pel Mar Egeu trobà dos creuers italians que feien la ruta entre Trípoli a Leros, en aquells moments una colònia italiana a les illes del Dodecanès. L'esquadró aliat estava comandat pel Capità australià John Collins, a bord del HMAS Sydney, i incloïa els destructorsHavock, Hyperion, Hasty, Ilex i Hero, mentre que la 2ª Divisió italiana de creuers estava comandada pel contraalmirall Ferdinando Casardi i consistia en els creuers lleugers d'alta velocitat Giovanni dalle Bande Nere i Bartolomeo Colleoni.

[edita] Batalla

Quan els italians es trobaren als destructors aliats sobre les 07:30, "Sydney" i "Havock" estaven a unes 40 milles (64 km) al nord en una pantalla per submarins. Els altres destructors es van dirigir a la cacera dels italians cap al nord per donar temps al "Sydney" perquè arribés al rescat. El "Sydney" avistà als italians a les 8:26, obrí foc a les 8:29 i els creuers italians giraren cap al sud-oest.

A la batalla que seguí, el "Bartolomeo Colleoni" va ser durament colpejat pel "Sydney", i després d'una diana al timó (a les 9:23), s'aturà en sec a l'aigua. Si bé va lluitar, era totalment incapaç de maniobrar i va ser enfonsat pels torpedes de l'"Ilex" i del "Hyperion" a les 9:59. El "Sydney" ho va deixar perquè estava curt de munició i el "Giovanni delle Bande Nere" tornà a Benghazi. Es van rescatar 555 supervivents del "Bartolomeo Colleoni", i 121 mariners van morir.

[edita] Ordre de batalla

[edita] Regia Marina

• Contraalmirall Ferdinando Casardi
  • 2 creuers lleugers: Bartolomeo Colleoni (enfonsat), Giovanni dalle Bande Nere

[edita] Aliats

• Capità John Collins
  • Reial Marina Australiana: 1 creuer lleuger: HMAS Sydney (danys lleugers)
  • Royal Navy: 5 destructors: Hasty, Havock (danyat) Hero, Hyperion, Ilex