Becadell sord

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Becadell sord
Lymnocryptes minimus (Marek Szczepanek).jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Scolopacidae
Gènere: Lymnocryptes
(Boie, 1826)
Espècie: L. minimus
Nom binomial
Lymnocryptes minimus
(Brunnich, 1764)

El becadell sord, cegall menut a les Balears o bequet al País Valencià[1] (Lymnocryptes minimus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so. És l'única espècie del gènere Lymnocryptes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • És més petit que el becadell comú: 19 cm, i té el bec més curt que aquell.
  • Envergadura alar entre 33 i 36 cm.
  • Pesa entre 35 i 70g.[2]
  • Té el plomatge bru amb taques de diversos colors i ratlles al dors.
  • Té una franja negra al cap.
  • Ales arrodonides i cua punxeguda.
  • Quan està posada s'observa la cella xapada i una mitja lluna sota l'ull.
  • La coroneta no té llista central i és fosca.
  • Té dues llistes grogues, molt visibles, al dors.[3]

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Lymnocryptes minimus - MHNT

No cria als Països Catalans. Nidifica a prats humits de la zona boreal al límit entre la tundra i la taiga. Fa el niu a terra i la femella hi pon 4 ous d'un color gris groguenc amb clapes violàcies que covarà exclusivament ella durant 17-24 dies.[2]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenta de cucs, d'insectes (coleòpters) i llurs larves, i de mol·luscs que troba al fang produït per la presència d'aigua dolça. També aprofita les llavors de les herbes.[5]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu, a l'hivern o durant l'època de la migració, en terrenys humits i enfangats, tant del litoral com de l'interior (aiguamolls, depuradores, torrents, prats humits, basses de rec i, en general, a qualsevol lloc on hi hagi aigua dolça encara que sigui d'una extensió reduïda).

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

És una espècie de distribució paleàrtica septentrional (des del nord-est d'Escandinàvia fins a l'oest de Sibèria). Hiverna a la Gran Bretanya, costes atlàntiques i mediterrànies d'Europa, Àfrica i Índia. A les Balears és migrant i hivernant escàs a tot l'arxipèlag.

Costums[modifica | modifica el codi]

  • Es desplaça amb un vol més constant i més lent que el becadell comú, així mateix el seu vol és silenciós i rectilini.

Observacions[modifica | modifica el codi]

Pot confondre's amb el becadell comú, per això totes les característiques físiques i etològiques són comparades amb les d'aquest.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noms d'ocells al País Valencià
  2. 2,0 2,1 Oiseaux.net (francès)
  3. Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
  4. Avibase (català)
  5. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 52. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]