Becadell sord
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lymnocryptes minimus (Brunnich, 1764) |
||||||||||||||
El becadell sord, cegall menut a les Balears o bequet al País Valencià[1] (Lymnocryptes minimus) és un ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referència a l'actitud que adopta davant els caçadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrús no és pràcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so. És l'única espècie del gènere Lymnocryptes.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
- És més petit que el becadell comú: 19 cm, i té el bec més curt que aquell.
- Envergadura alar entre 33 i 36 cm.
- Pesa entre 35 i 70g.[2]
- Té el plomatge bru amb taques de diversos colors i ratlles al dors.
- Té una franja negra al cap.
- Ales arrodonides i cua punxeguda.
- Quan està posada s'observa la cella xapada i una mitja lluna sota l'ull.
- La coroneta no té llista central i és fosca.
- Té dues llistes grogues, molt visibles, al dors.[3]
[modifica] Subespècies
- Lymnocryptes minimus nipponensis (Momiyama, 1939)[4]
[modifica] Reproducció
No cria als Països Catalans. Nidifica a prats humits de la zona boreal al límit entre la tundra i la taiga. Fa el niu a terra i la femella hi pon 4 ous d'un color gris groguenc amb clapes violàcies que covarà exclusivament ella durant 17-24 dies.[2]
[modifica] Alimentació
S'alimenta de cucs, d'insectes (coleòpters) i llurs larves, i de mol·luscs que troba al fang produït per la presència d'aigua dolça. També aprofita les llavors de les herbes.[5]
[modifica] Hàbitat
Viu, a l'hivern o durant l'època de la migració, en terrenys humits i enfangats, tant del litoral com de l'interior (aiguamolls, depuradores, torrents, prats humits, basses de rec i, en general, a qualsevol lloc on hi hagi aigua dolça encara que sigui d'una extensió reduïda).
[modifica] Distribució geogràfica
És una espècie de distribució paleàrtica septentrional (des del nord-est d'Escandinàvia fins a l'oest de Sibèria). Hiverna a la Gran Bretanya, costes atlàntiques i mediterrànies d'Europa, Àfrica i Índia. A les Balears és migrant i hivernant escàs a tot l'arxipèlag.
[modifica] Costums
- Es desplaça amb un vol més constant i més lent que el becadell comú, així mateix el seu vol és silenciós i rectilini.
[modifica] Observacions
Pot confondre's amb el becadell comú, per això totes les característiques físiques i etològiques són comparades amb les d'aquest.
[modifica] Referències
- ↑ Noms d'ocells al País Valencià
- ↑ 2,0 2,1 Oiseaux.net (francès)
- ↑ Enciclopèdia Balear d'Ornitologia (català)
- ↑ Avibase (català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 52. ISBN 84-315-0434-X.
[modifica] Enllaços externs
- Enciclopèdia Catalana (català)
- IUCN (anglès)
- Animal Diversity Web (anglès)
- El becadell sord a Portugal (portuguès)
- Avibase (català)
- Encyclopedia of Life (anglès)
- El cegall menut al Principat de Catalunya (català)
- Vídeos en el seu hàbitat natural (anglès)
- El territ becadell a les Illes Britàniques (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie (anglès)
- UNEP-WCMC Species Database (anglès)