Belle Poule
 Maqueta exhibida al Museu de la Marina, (Toló)  | |
| Drassana | Arsenal de Cherbourg-Octeville |
|---|---|
País de registre
| |
| Historial | |
| Iniciat | 1828 |
| Avarament | 1834 |
 | |
| juliol 1835 – 19 març 1861 | |
| Operador | Armada francesa |
| Destí | desballestament |
| Característiques tècniques | |
| Tipus | Fragata |
| Classe | Surveillante |
| Desplaçament | 2.500 t |
| Eslora | 54 m |
| Propulsió | vela
|
| Tripulació | 300 |
| Característiques militars | |
| Armament | 60 canons
|
.svg){kind=small}
La Belle Poule era una fragata de 60 canons de la Marina francesa, famosa per traslladar les restes mortals de Napoleó Bonaparte de l'illa de Santa Helena a França.
Encara que la seva construcció va ser iniciada el 1828, la Belle Poule no va ser botada fins a 1834. Va ser un dels primers vaixells a ser construïts en una drassana coberta, el que permetia als constructors retardar la construcció quan les circumstàncies polítiques i financeres no eren favorables. El seu disseny es va inspirar en la classe de creuer de l'USS Constitution.[1] Va ser comissionada el juliol de 1835, i gaudia d'unes propietats de navegació bastant bones.
L'1 d'agost de 1839, sota el comandament del Príncep de Joinville, el tercer fill del rei Lluís Felip de França, va partir de Cherbourg per unir-se a la flota de l'est de l'Almirall Lalande. Va tornar a Toló el 21 de desembre del mateix any. El 27 de juliol de 1840, va partir equipat especialment amb rumb a l'illa de Santa Helena per repatriar les restes de Napoleó Bonaparte. El vaixell havia estat pintat de negre per a l'ocasió. El 30 de setembre d'aquell mateix any, va tornar a Cherbourg, després de deixar les restes de l'Emperador a Le Havre.[2]
El 1841, la Belle Poule va navegar al llarg de la costa canadenca, on el príncep de Joinville va desembarcar a Halifax, va visitar Nova York i es va reunir amb el president dels Estats Units. La Belle Poule va tornar a Toló el 14 de juliol de 1842. El 1844, el príncep de Joinville va ser enviat al Marroc per assistir el general Bugeaud a Algèria, amb el rang de vicealmirall. A l'expedició van partir el Suffren, el Jemmapes, el Triton i la Belle Poule. Tànger va ser atacada el 6 d'agost, i Mogador va ser presa el 15 d'agost. Posteriorment, la Belle Poule va creuar l'oceà Índic, on un cicló la va danyar seriosament. Va ser reparada a Sainte-Marie de Madagascar i després va tornar a Brest.
Va prendre part en la Guerra de Crimea, principalment com transport. Va romandre a l'est fins a 1856, i va tornar a Toló l'1 de setembre del mateix any. El 1859, va ser utilitzada per transportar de munició, i va ser retirada del servei el 19 de març de 1861. Se la va utilitzar per emmagatzemar pólvora fins al 1888.[3]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «La victoire de la frégate BELLE POULE». Arxivat de l'original el 2016-11-16. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ http://jln.tourbier.pagesperso-orange.fr/histoire/histoire_31.htm
- ↑ http://www.arsenaux.fr/page.php?id=35 Arxivat 2012-08-22 a Wayback Machine.
Bibliografia[modifica]
- Roche, Jean-Michel. Dictionnaire des bâtiments de la flotte de guerre française de Colbert à nos jours, 1671 - 1870. Group Retozel-Maury Millau, 2005. ISBN 978-2-9525917-0-6. OCLC 165892922.
- «La Belle-Poule». passionnapoleon.xooit.com, 2013. [Consulta: 28 abril 2013].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Belle Poule |
- La goélette Belle Poule,
- L'histoire des « Belles Poules » Arxivat 2012-08-22 a Wayback Machine., Arsenal de Lorient
- (anglès) French 60-gun Frigate la Belle Poule (1834)
PDF L'histoire des Belles Poules Arxivat 2013-05-13 a Wayback Machine.
