Benyacarita
 Benyacarita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | (H₂O)₂Mn₂Ti₂Fe³⁺(PO₄)₄(OF)(H₂O)₁₀·4H₂O |
| Epònim | Maria Angelica Rodríguez de Benyacar |
| Localitat tipus | mina El Criollo, districte de pegmatites Cerro Blanco, Tanti, Punilla, Província de Córdoba, Argentina |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DH.35 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DH.35 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/D.33 |
| Dana | 42.11.21.4 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,561Å; b = 20,585Å; c = 12,51Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | de groc verdós clar a marró clar |
| Exfoliació | perfecta - {010} perfecta |
| Fractura | irregular, desigual |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | pràcticament incolor |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 2,37 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,612 nβ = 1,621 nγ = 1,649 |
| Birefringència | δ = 0,037 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 60°, calculat: 60° |
| Dispersió òptica | no en té |
| Fluorescència | no emet fluorescència |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-002 |
| Any d'aprovació | 1993 |
| Símbol | Byc |
| Referències | [1] |
La benyacarita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany des del 2023 al grup de la paulkerrita. Va ser anomenada en honor de l'argentina Maria Angelica R. de Benyacar per la seva contribució a la mineralogia.[1]
Característiques[modifica]
La benyacarita és un fosfat. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2023, passant a ser: (H₂O)₂Mn₂Ti₂Fe³⁺(PO₄)₄(OF)(H₂O)₁₀·4H₂O.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls, de fins a 2 mm, són tabulars a {010}, equants a {111}, amb {001}, més rarament {100}.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 2,5 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la benyacarita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, esfeniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteïta-(CaFeMg), whiteïta-(CaMnMg), whiteïta-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniïta, calcioferrita, kingsmountita, montgomeryita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneïta, paulkerrita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.
Formació i jaciments[modifica]
La benyacarita és un mineral secundari rar que apareix en pegmatites granítiques complexes.[3] Va ser descoberta a la mina El Criollo, al districte de pegmatites Cerro Blanco (Província de Córdoba, Argentina). També ha estat descrita a dos indrets de Bavària (Alemanya); la pegmatita El Rhaba, a la Província de Rehamna (Marràqueix-Safi, Marroc); i tres indrets de Guarda (Portugal).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: fosfosiderita, strengita, pachnolita, apatita i torbernita.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Benyacarite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Bosi, Ferdinando; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) – Newsletter 73». European Journal of Mineralogy, 35, 3, 19-06-2023, pàg. 397–402. DOI: https://doi.org/10.5194/ejm-35-397-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Benyacarite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 9 març 2018].