Bisbat de Dunkeld

Bisbat de Dunkeld

Dioecesis Dunkeldensis
La catedral de Dunkeld
Localització
56° 33′ 54″ N, 3° 35′ 06″ O
Escòcia
La ciutat de Dundee i els comtats íntegres d'Angus i Perth i Kinross, part dels comtats de Stirling, Clackmannanshire, Fife, incloent les ciutats i burgs d'Arbroath, Callander, Dunblane, Dundee i Perth.
Parròquies	44
Població humana
Població	332.146 (2019) (39,1 hab./km²)
Llengua utilitzada	anglès
Religió	romà
Geografia
Part de	arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg
Superfície	8.495 km²
Limita amb	arquebisbat de Glasgow, sud-oest bisbat d'Aberdeen, nord bisbat d'Argyll i de les Illes, oest arquebisbat de Sant Andreu i Edimburg, sud
Creació	segle xii restaurada el 4 de març de 1878
Catedral	Sant Andreu
Organització política
• Bisbe	Stephen Robson
Lloc web	dunkelddiocese.org.uk

La catedral medieval de Dunkeld, avui lloc de culta de l'Església d'Escòcia.

Escut de l'antiga seu de Dunkeld

El bisbat de Dunkeld (anglès: Roman Catholic Diocese of Dunkeld, llatí: Dioecesis Dunkeldensis) és una seu de l'Església Catòlica a Escòcia, sufragània de l'arquebisbat de Saint Andrews i Edimburg. Al 2016 tenia 64.500 batejats sobre una població de 330.864 habitants. Actualment està regida pel bisbe cardenal Stephen Robson.

Territori

La diòcesi comprèn les següents àrees d'Escòcia: els comtats íntegres d'Angus i Perth i Kinross, part dels comtats de Stirling, Clackmannanshire, Fife, incloent les ciutats i burgs d'Arbroath, Callander, Dunblane, Dundee i Perth.

La seu episcopal és la ciutat de Dundee, on es troba la catedral de Sant Andreu.

El territori s'estén sobre 8.495 km², i està dividit en 44 parròquies.

Història

La regió dels Pictes del sud (Escòcia meridional) va ser evangelitzada des d'inicis del segle v pel missioner celta sant Ninià, l'obra del qual va ser continuada al segle següent per sant Columba i els missioners escocesos-irlandesos de l'abadia d'Iona. L'activitat missionera i el progrés aconseguit van ser severament provats per les invasions escandinaves a finals del segle viii.

En el mateix període Dunkeld aparegué en el registre històric, quan el rei dels pictes Caustantín mac Fergusa (†820) va erigir un monestir i una església, que presumiblement van ser destruïts el 839 després de la invasió dels vikings que van començar a ferro i foc tot el Fortriu. Després de la mort de Caustantín, les guerres per la supremacia van trobar guanyador Cináed Mac Ailpín que va posar la seva seu a Dunkeld. Va reconstruir el monestir i l'església, on va transferir les relíquies de Santa Columbà des d'Iona. Cinc són els abats de Fortriu lliurats de les fonts. El primer va ser Tuathal McArtguso (849-865); els annals d'Ulster el recorden com «Tuathal m. Artgusso prim-epscop Fortrenn & abbas Duin Caillenn», o "Tuathal, fill d'Artgus, primer bisbe de Fortriu i abat de Dunkeld". És l'únic abat recordat com a bisbe; els seus successors són, de fet, esmentats pels mateixos Annals com a princeps.

Amb el matrimoni entre la princesa anglosaxona Margarida i el rei escocès Malcolm Canmore vers el 1070, va començar per l'Església d'Escòcia un període de reforma gradual que va veure el pas de l'església de tipus celta i monàstica a l'organització basada en la diòcesi. Es va introduir el monaquisme occidental i, durant el regnat d'Edgar (1097-1107), s'erigí per primera vegada una parròquia a Escòcia. El seu successor, Alexandre I (1107-1124), va establir les dues primeres diòcesis escoceses, Dunkeld i Moray, el 20 de juny de 1107.

Posteriorment, Dunkeld va cedir parts de territori per a l'erecció de les diòcesis de Dunblane i Brechin (mitjans del segle xii) i d'Argyll i les illes (principis del segle xiii).

La construcció de la catedral data a inicis del segle xiii, i va ser consagrada pel bisbe Thomas Lauder el 1464, i no es va completar fins a principis del segle xvi. El primer bisbe que va ser enterrat allí va ser Galfred de Liberatione el 1249. Es deu a aquest bisbe la introducció a la catedral del cant gregorià i de la litúrgia ad instar Ecclesiae Sarum.

Amb l'establiment de la seu metropolitana escocesa en la segona meitat del segle xv, Dunkeld, que fins llavors estava immediatament subjecta a la Santa Seu, va estar sotmesa durant un cert període a la seu metropolitana de Glasgow, i més tard es va convertir en sufragània de l'arxidiòcesi de Saint Andrews.

La diòcesi catòlica va acabar el 7 d'agost de 1560, quan el parlament escocès va assumir els articles de la fe protestant. L'últim bisbe catòlic va ser Robert Crichton, un dels tres bisbes que es van negar a unir-se a la nova fe.

La diòcesi va ser restaurada el 4 de març de 1878 mitjançant la butlla Ex supremo Apostolatus del Papa Lleó XIII.

Cronologia episcopal

Abans de la Reforma protestant

• Cormac † (abans del 1014 - després del 1031)
• Gregory † (abans del 1147 - 1169 mort)
• Richard I di Prebenda † (1170 - vers 1178 mort)
  • Walter di Bidun † (1178 - 1178 mort) (bisbe electe)
• John I † (1178 - 1203 mort)
• Richard II † (1203 - de maig de 1210 mort)
• John II di Leicester † (13 de juny de o 22 de juliol de 1212 - 7 d'octubre de 1214 mort)
• Hugh di Sigillo † (1214 - 6 de gener de 1229 mort)
  • Matthew the Scot † (1229 mort) (bisbe electe)
• Gilbert † (1229 - 30 de març de 1236 mort)
• Galfred di Liberatione † (6 de setembre de 1236 - 22 de novembre de 1249 mort)
  • David † (bisbe electe)
• Richard III di Inverkeithing † (1250 - 16 d'abril de 1272 mort)
• Robert di Stuteville † (7 de maig de 1273 - 1283 mort)
  • Hugh di Strivelyn † (bisbe electe)
• William † (13 de desembre de 1283 - vers 1287 mort)
• Matthew di Crambeth † (10 d'abril de 1288 - 1309 mort)
• William Sinclair † (8 de maig de 1312 - 27 de juny de 1337 mort)
  • Sede vacante (1337-1344)
• Richard IV di Pilmor † (5 de juliol de 1344 - vers 1347 mort)
• Donnchadh di Strathearn † (15 d'octubre de 1347 - 1354 mort)
• John III † (18 de maig de 1355 - 1370)
• Michael di Monymusk † (26 de juliol de 1372 - 1 de març de 1376 mort)
  • Andrew Umphray † (17 de juny de 1377 - ? mort) (bisbe electe)
• Bisbes d'obediència romana:
  • Robert Derling † (30 d'octubre de 1379 - vers 1384/1390 mort)
  • Nicolas Duffeld, O.E.S.A. † (3 de maig de 1390 - 1426 mort)
  • William Gunwardby † (vers 1430 - 1457 mort)
• John di Peblys † (19 d'octubre de 1379 - 1390 mort)
• Robert Sinclair † (1 de febrer de 1391 - abans del 27 de novembre de 1398 mort)
• Robert di Cardeny † (27 de novembre de 1398 - 16 de gener de 1436 mort)
  • Donald MacNachtane (o MacNaughton) † (1436 - ? mort) (bisbe electe)
• James Kennedy † (1 de juliol de 1437 - 28 de maig de 1440 nomenat bisbe de Saint Andrews)
  • Alexander Lauder † (6 de juny de 1440 - 11 d'octubre de 1440 mort) (bisbe electe)
  • Thomas Livingston † (29 de novembre de 1440 - 1450 renuncià) (antibisbe)
• James Bruce † (6 de febrer de 1441 - 3 de febrer de 1447 nomenat bisbe de Glasgow)
• William Turnbull † (10 de febrer de 1447 - 27 d'octubre de 1447 nomenat bisbe de Glasgow)
• John Ralston † (27 d'octubre de 1447 - 1452 mort)
• Thomas Lauder † (28 d'abril de 1452 - 1475 renuncià)
• James Livingston † (2 d'octubre de 1475 - 30 d'agost de 1483 mort)
• George Brown † (22 d'octubre de 1483 - 14 de gener de 1514 mort)
• Gavin Douglas † (25 de maig de 1515 - 1522 mort)
• Robert Cockburn † (27 d'abril de 1524 - ? mort)
• George Crichton, C.R.S.A. † (25 de juny de 1526 - 24 de gener de 1544 mort)
• John Hamilton † (17 de desembre de 1544 - 28 de novembre de 1547 nomenat arquebisbe de Saint Andrews)
• Robert Crichton † (28 de novembre de 1547 succeduto - de març de 1585 mort)
  • Seu suprimida

Després de la Reforma protestant

• George Rigg † (22 de març de 1878 - 18 de gener de 1887 mort)
  • Sede vacante (1887-1890)
• James August Smith † (14 d'agost de 1890 - 30 d'agost de 1900 nomenat arquebisbe de Saint Andrews i Edimburg)
• Angus MacFarlane † (21 de febrer de 1901 - 24 de setembre de 1912 mort)
• Robert Fraser † (14 de maig de 1913 - 28 de març de 1914 mort)
• John Toner † (8 de setembre de 1914 - 31 de maig de 1949 mort)
• James Donald Scanlan † (31 de maig de 1949 succeduto - 23 de maig de 1955 nomenat bisbe de Motherwell)
• William Andrew Hart † (27 de maig de 1955 - 26 de gener de 1981 jubilat)
• Vincent Paul Logan (26 de gener de 1981 - 30 de juny de 2012 renuncià)
• Stephen Robson, des de l'11 de desembre de 2013

Estadístiques

A finals del 2016, la diòcesi tenia 64.500 batejats sobre una població de 330.864 persones, equivalent al 19,5% del total.

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parròquies
	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot		homes	dones
1950	50.439	553.363	9,1	61	37	24	826		33	90	24
1970	50.860	500.000	10,2	107	80	27	475		39	85	38
1980	49.100	451.000	10,9	72	45	27	681		44	74	38
1990	50.000	462.100	10,8	67	49	18	746		30	75	39
1999	45.000	450.000	10,0	53	37	16	849	10	19	54	38
2000	45.000	450.000	10,0	50	37	13	900	11	14	44	38
2001	43.000	443.000	9,7	49	36	13	877	10	16	41	38
2002	43.000	400.000	10,8	45	34	11	955	9	14	40	38
2003	43.000	400.000	10,8	46	35	11	934	13	14	42	38
2004	43.000	400.000	10,8	45	35	10	955	12	13	38	38
2006	43.000	400.000	10,8	43	33	10	1.000	9	13	35	35
2013	44.100	411.500	10,7	40	27	13	1.102	4	14	21	35
2016	64.500	330.864	19,5	42	29	13	1.535	7	15	12	44

Fonts

• Anuari pontifici del 2017 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Dunkeld (anglès)
• Pàgina oficial de la diòcesi (anglès)
• Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org (anglès)
• Butlla Ex supremo Apostolatus, AAS 11 (1878), p. 5(llatí)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 238–239 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 231–232; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 147; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 189 (llatí)
• Robert Keith, An Historical Catalogue of the Scottish Bishops, down to the Year 1688, Edinburgh 1824, pp. 73–96 (anglès)
• John Dowden, The bishops of Scotland: being notes on the lives of all the bishops, under each of the sees, prior to the reformation, Glasgow 1912, pp. 47–96 (anglès)
• J. H. Baxter, v. Dunkeld, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIV, París 1960, coll. 1052-1058 (francès)