Bricolatge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taller d'un fuster de l'edat mitjana (v1465) a Walraversijde Bèlgica.

El bricolatge és l'activitat manual que realitza un mateix com aficionat o com a afició, sense recórrer als serveis d'un professional, per a la creació, millora, manteniment o reparació en especialitats com paleta, fusteria, electricitat, lampisteria, etc. Sovint es realitza un contrast entre bricolatge i enginyeria, on el primer es realitza mitjançant l'assaig i error i la segona es basa en principis teòrics. El bricolatge es duu a terme com una activitat creativa que reutilitza el preexistent per mitjà de l'ocupació dels més variats recursos, i normalment, amb la conseqüència (directa o indirecta) d'estalvi de diners. Per a moltes persones és una activitat fàcil, entretinguda i fins i tot apassionant.

El bricolatge es pot definir doncs com una activitat manual que es realitza en els moments d'oci i dins de la llar o domicili, que consisteix en la realització de petits treballs de diversa complexitat, generalment manuals, amb l'objectiu d'aconseguir:

  • La solució de problemes, dificultats, avaries o la possibilitat de dur a terme qualsevol projecte que es presenti a casa, amb la satisfacció personal d'haver-ho aconseguit.
  • Prescindir de l'activitat d'un professional que solucioni el problema, realitzant la tasca un mateix. Així el bricolatge és un tipus de passatemps no relacionat amb l'activitat laboral de l'individu que la realitza, de manera que es converteix en una activitat d'oci, en una afició o entreteniment.
  • Rendibilitzar els recursos econòmics, ja que s'estalvia el desemborsament dels diners que caldria pagar a un professional, si un mateix compra els materials necessaris a un preu moderat en botigues especialitzades.
  • Una activitat física, ja que determinats treballs requereixen un esforç físic i també mental (de vegades considerable).

Activitats[modifica | modifica el codi]

El bricolatge comprèn diverses activitats amb diferents graus de complexitat. Entre les més freqüents trobem:

L'acompliment d'aquests treballs suposa el coneixement de les eina s, materials, ferreteria i procés d'execució, que s'adquireix de forma activa unes vegades per la comunicació amb amics o familiars, però la majoria de les vegades d'una manera autodidacta, buscant informació a alguna revista especialitzada, llibres, programes de televisió o Internet, de format tradicional o simplement que dediquin una secció especialitzada al bricolatge.

Altres àrees[modifica | modifica el codi]

En art, el bricolatge és una tècnica on es crea a partir de materials diversos comuns o fets a mà, i es veu com característic dels treballs postmoderns. També n'hi ha produït de forma massiva o de "deixalles". Vegeu: collage.

El biòleg François Jacob fa servir el terme bricolatge per descriure el caràcter aparentment desordenat de moltes estructures biològiques, i ho veu com a conseqüència de la història evolucionaria de l'organisme.[1]

En els estudis culturals el bricolatge indica un procés pel qual la gent adquireix objectes de diverses divisions socials per crear noves identitats culturals. En particular és una característica d'alguna subcultura com ara el moviment Punk. Aquí els objectes que tenen un significat o cap en absolut en la cultura dominant són adquirits i obtenen un nou significat, sovint subversiu.

En els Sistemes d'informació, el bricolatge és usat per Claudio Ciborra[2] per descriure la manera com es poden crear Sistemes Estratègics d'Informació (SEI) de manera que mantinguin, durant molt de temps, un avantatge competitiu sobre els SEI comuns.

Maneig de continguts[modifica | modifica el codi]

Dins la tecnologia de la informació, Bricolatge és també un sistema de gestió de continguts de codi obert.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Molino, Jean (2000). "Toward an Evolutionary Theory of Music and Language", The Origins of Music, p.169. Cambridge, Mass: A Bradford Book, The MIT Press. ISBN 0262232065
  2. Ciborra, C (1992). "From Thinking to Tinkering: The Grassroots of Strategic Information Systems", The Information Society 8, 297-309
  3. Desa, Geoffrey. Mobilizing Resources in Constrained Environments: A Study of Technology Social Ventures (en anglès). Geoffrey Desa, 2008, p.101. ISBN 0549815716. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]