Camarón de la Isla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Camarón de la Isla
Monument a Camarón
Monument a Camarón
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement José Monge Cruz
Altres noms Camarón, Camarón de la Isla
Naixement 5 de desembre de 1950
Lloc d'origen San Fernando, Espanya Espanya
Defunció 2 de juliol de 1992 (als 41 anys)
Badalona, Catalunya
Gènere(s) flamenc
Artistes relacionats Paco de Lucía
Tomatito
Vicente Amigo
Kiko Veneno

José Monge Cruz (San Fernando, 5 de desembre de 1950 - Badalona, 2 de juliol de 1992), conegut artísticament com a Camarón de la Isla o simplement Camarón, va ser un cantaor flamenc espanyol. Revolucionari del flamenc, està considerat per gran part de la crítica especialitzada com un dels millors cantaors de la història.

L'any 2005 es va estrenar una pel·lícula sobre la seva vida, Camarón, un biopic dirigit per Jaime Chávarri i amb Óscar Jaenada com protagonista.

Biografia[modifica | modifica el codi]

José Monge Cruz va néixer a la localitat de San Fernando (Cadis), el 5 de desembre de l'any 1950, al carrer del Carmen, en el barri conegut popularment com a "Las Callejuelas". Fill de Juana Cruz Castro y Juan Luís Monge Núñez, va ser el penúltim de vuit germans més de família gitana. El sobrenom per el qual és conegut va ser donat per un tiet seu, de nom José, a causa de la seva primesa, cabell ros i pell blanca que, en la seva opinió, el feien semblar un "camarón" (una gambeta). Per altra banda, la ciutat de San Fernando es troba situada a l'Illa de León, amb la qual cosa és conegut com l'Illa, topònim que Camarón de la Isla afegiria a la segona part del seu sobrenom per formar un nom artístic.

Quan era nen va estudiar en el col·legi del Liceu, secció beneficència, fins que va deixar l'escola per ajudar al seu pare, qui era un gran aficionat al Cant Flamenc, en la fraga on treballava. La casa dels Monge era visitada per grans artistes d'aquella època en tota Andalusia al seu pas per San Fernando i allà José (Camarón de la Isla) va començar a escoltar a grans artistes com Manolo Caracol o Antonio Mairena. Quan el seu pare va morir a causa de l'asma, sent encara molt jove, la família va passar per dificultats econòmiques, per això només quan tenia set anys Camarón ja va començar a cantar flamenc en diferents tavernes i en l'estació del tramvia de Sant Fernando. L'any 1958 començà a cantar de forma esporàdica en la Venta de Vargas de Sant Fernando. Ho feia per les tardes, ja que a causa de la seva curta edat no podia fer-ho per les nits. Allà l'escolten per primera vegada els grans cantaors de la terra.

L'any 1955, a la primerenca edat de cinc anys, va actuar per primera vegada en una companyia que muntava una escola anomenada Los Hermanitos a Sant Fernando. Amb dotze anys, a l'any 1962 guanyà el premi del "Concurs de Flamenc del Festival de Montilla (Còrdova). Comença a estendre's la seva fama i s'inicia com a professional en el món del cant en companyia del seu millor amic d'aleshores, el cantant Rancapino. Junts visiten les fires més importants d'Andalusia, demostrant el seu art, en les casetes en les quals actuaven. Des d'aleshores, va cantar junt amb Dolores Vargas i la Singla, entre d'altres, i va fer diverses gires per Europa i Amèrica, enrolat en la companyia de Juanito Valderrama. L'any 1966 va guanyar el primer premi en el Festival del Cant Ondo de Mairena de Alcor, posteriorment es trasllada a Madrid amb Miguel de los Santos.


Èxits[modifica | modifica el codi]

1968 Camarón de la Isla arriba a ser fix en el taulat de Torres Bermejas a Madrid. Allà romandria durant dotze anys, acompanyant a la guitarra Paco Cepero. El seu nom comença a ser cada vegada més conegut i participa en la pel·lícula Casa Flora, protagonitzada per Lola Flores. En Torres Bermejas coneix a Paco de Lucía, amb qui gravaria nou discos des de l'any 1969 fins l'any 1977, dirigits pel pare del tocador, António Sánchez, en els quals també col·labora el germà de Paco. Durant aquests anys es produeix una evolució com a cantant, passant d'un estil ortodox a un altre més personal. El seu primer disc Camarón de la Isla con la colaboración especial de Paco de Lucía nom que va escollir Antonio Sánchez.
1976 Es casa amb Dolores Montoya, La Chispa, amb qui va tenir quatre fills. El casament es va celebrar a la localitat de La Línea de la Concepción, apadrinat pel seu germà Manuel i la cantadora Manuela Carrasco. L'any 1979, baix el nom de Camarón, sense referència a la seva ciutat natal, fa pública La Leyenda del tiempo disc que suposà una autèntica revolució en el món del flamenc per incloure sonoritats pròpies del món del jazz i del rock. En ell hi han diverses adaptacions de poemes de Federico García Lorca amb música d'Alameda, que van ser co-productors de l'àlbum, a més de Ricardo Pachón, Kiko Veneno i els germans Rafael i Raimundo Amador. A partir d'aquest moment començà la seva col·laboració amb el guitarrista Tomatito i se separa per un temps de Paco de Lucía.
1986 És condemnat a un any de presó menor per un delicte d'imprudència temerària amb resultat de mort en un accident on van morir dues persones. Camarón de la Isla no va anar a la presó perquè no tenia antecedents penals. En Maig del 1978 va actuar tres dies seguits en el Cirque d'Hiver a París amb un èxit absolut.
1989 En aquest any va gravar Soy Gitano, el disc més venut en la història del flamenc, en el qual col·labora el guitarrista Vicente Amigo. De 1992 data l'últim disc publicat en vida de Camarón, Potro de Rabia y miel i va contar amb les guitarres de Paco de Lucia i Tomatito. La gravació d'aquest disc va ser interrompuda degut a un càncer de pulmó, ocasionat per la seva addicció al tabac, que juntament amb el consum de drogues, va acabar amb la seva vida, uns quants mesos després de viatjar als Estats Units en busca d'una possible cura.

Llegenda[modifica | modifica el codi]

El 2 de juliol d'aquell mateix any va morir a Badalona (Barcelona), quan només tenia 41 anys, la qual cosa va causar una gran commoció social (reflectida en el lema "Camarón Vive"). Va ser enterrat a la seva localitat natal Sant Fernando a Cadis. La seva imatge va ser reflectida en la bandera gitana.

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Primer premi en el Festival de Cante Ondo de Mairena del Alcor
  • Premi en El concurs de de Cante Ondo de Mairena del Aclor, 1973.
  • Premi Nacional de Cante de la Càtedra de Flamencologia y Estudis Folklòrics Andaluses de Jerez, 1975.
  • Trufeo Lucas López, de La peña Flamenca, El taranto d'Almeria, 1984.
  • IV Llave de Oro del Cante Flamenc, 2000 (A títul pòstum)

Altres reconeixements obtinguts per Camarón inclouen: Fill Predilecte de Sant Fernando (1992), Medalla al mèrit artístic de L'Ajuntament de Madrid, Medalla de oro D'Andalusia, Medalla de oro al mérito en las Bellas Artes, Fill adoptiu de la Línia de la Concepció.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Al verte las flores lloran (1969)
  • Cada vez que nos miramos (1970)
  • Son tus ojos dos estrellas (1971)
  • Canastera (1972)
  • Caminito de Totana (1973)
  • Soy caminante (1974)
  • Arte y majestad (1975)
  • Rosa María (1976)
  • Castillo de arena (1977)
  • La leyenda del tiempo (1979)
  • Como el agua (1981)
  • Calle real (1983)
  • Viviré (1984)
  • Te lo dice Camarón (1986)
  • Flamenco vivo (1987)
  • Soy gitano (1989)
  • Potro de rabia y miel (1992)

Recopilatoris i discos pòstums[modifica | modifica el codi]

  • Disco de oro (1988)
  • Autorretrato (1990)
  • Una leyenda flamenca (1992)
  • Camarón nuestro (1994)
  • Antología (1996)
  1. Fundamentos
  2. Grandeza
  3. Apoteosis

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camarón de la Isla Modifica l'enllaç a Wikidata