Campionat del Món de sidecarcross

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
FIM Sidecar Motocross
World Championship
Categoria Sidecarcross
Àmbit Internacional
Entitat FIM
Precedents FIM Cup: 1971 - 74
C. d'Europa: 1975 - 79
1a Temporada 1980
Equip campió 2012 Països Baixos Daniël Willemsen
Països Baixos Kenny van Gaalen
Web oficial www.fim-live.com
Darrera revisió: 21/09/2014

El Campionat del Món de Sidecarcross és un esdeveniment anual organitzat per la FIM, celebrat des de 1980 com a continuació del Campionat d'Europa que es venia disputant d'ençà de 1971.

La temporada de curses comença a la primavera i acaba a la tardor, amb un calendari que consta habitualment de set o vuit Grans Premis repartits per sengles països europeus.

Història[modifica | modifica el codi]

La competició internacional de sidecarcross s'inaugurà el 1971 amb la Copa FIM, una mena de Campionat d'Europa oficiós, disputant-se'n el primer Gran Premi el 25 d'abril d'aquell any a Pernes-les-Fontaines, Occitània.

A partir de 1975, la competició s'anomenà oficialment Campionat d'Europa, passant a dir-se Campionat del Món d'ençà de la temporada de 1980.[1] A la pràctica, però, gairebé tots els participants són europeus (tret d'un petit contingent de pilots dels EUA i d'Austràlia), i totes les curses se celebren a Europa. Tradicionalment, gairebé tots els Grans Premis es disputaven a països de centreeuropa, però l'aparició de competidors letons d'alt nivell ha fet que darrerament se n'organitzin també als estats Bàltics.

A partir de 2007, 24 països europeus han estat seu dels Grans Premis. De vegades se n'han celebrat a països on no hi ha gaire interès pel sidecarcross, com ara Grècia, Noruega, Irlanda del Nord[2] o Catalunya (on el 1984 se'n disputà un al Circuit del Vallès).

Reglamentació[modifica | modifica el codi]

Un Gran Premi es divideix en dues curses, celebrades el mateix dia, cadascuna amb una durada de 30 minuts més dues voltes. Els punts obtinguts en ambdues curses decideixen l'equip guanyador del Gran Premi (que sol rebre un trofeu especial) i s'acumulen al còmput global de cada equip, proclamant-se Campió del Món aquell que més en tingui al final del campionat.

Un equip consta de conductor i passatger, podent-se aquests intercanviar el seu rol al llarg de la temporada (cosa que passa de vegades a causa de petites lesions), sense que això afecti al total de punts acumulats. Si un conductor fa servir més d'un passatger durant la temporada i guanya el mundial, es considera campió a aquell passatger que hagi pres part en més de la meitat de les curses (o a aquell qui hagi obtingut com a mínim 50% de la puntuació total de l'equip).

El barem de puntuació aplicat durant la temporada 2008 fou el següent:[3]

Posició Punts
1 25
2 22
3 20
4 18
5 16
6 15
7 14
8 13
9 12
10 11
Posició Punts
11 10
12 9
13 8
14 7
15 6
16 5
17 4
18 3
19 2
20 1

Cap de setmana de curses[modifica | modifica el codi]

Un cap de setmana típic es divideix entre les proves classificatòries (dissabte) i les curses pròpiament dites (diumenge). A les classificatòries de dissabte es trien els dotze millors equips d'entre el total de participants, dividits en dos grups. Els equips rebutjats a la primera ronda en tenen una altra de repesca, en què se'n trien els sis primers i els dos següents queden com a reserva (per si algun dels equips classificats no pot disputar alguna de les dues curses de diumenge).

Diumenge es corren les dues curses i s'atorguen els punts en funció del resultat. Si dos equips acaben empatats, el guanyador del Gran Premi és aquell que hagi aconseguit la millor posició parcial (en cas que tots dos hagin assolit els mateixos parcials, es proclama guanyador al millor de la segona cursa).

Premis en metàl·lic[modifica | modifica el codi]

Les compensacions econòmiques (dietes i premis) no són gaire importants, ja que el sidecarcross encara és un esport bàsicament "amateur". A la temporada 2009, per exemple, cada equip classificat per a les curses de diumenge va rebre 500 en concepte de despeses de viatge. Els premis en metàl·lic eren de 300 per a l'equip guanyador, 250 per al segon, 200 per al tercer i així gradualment fins als 50 € que rebien els classificats entre la posició dotzena i la vintena.

Llista de Guanyadors[modifica | modifica el codi]

Guanyadors de la FIM Cup (1971 - 1974)[modifica | modifica el codi]

Any Campions Motor-Xassís
1971 Països Baixos Rikus Lubbers / Bart Notten Norton-Wasp
1972 Suïssa Robert Grogg / Gerhard Martinez Norton-Wasp
1973 Suïssa Lorenz Haller / Samuel Haller Honda-SPP
1974 Suïssa Robert Grogg / Andreas Grabner Norton-Wasp

Campions d'Europa (1975 - 1979)[modifica | modifica el codi]

Any Campions Motor-Xassís
1975 Països Baixos Ton van Heugten / Dick Steenbergen Yamaha-Hagon
1976 Suïssa Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1977 Suïssa Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1978 Suïssa Robert Grogg / Andreas Hüsser Norton-Wasp
1979 Suïssa Emil Bollhalder / Roland Bollhalder Yamaha-EML

Campions del Món (1980 - Actualitat)[modifica | modifica el codi]

Any Campions Motor-Xassís
1980 Alemanya Reinhard Böhler / Siegfried Müller Yamaha-Wasp
1981 Països Baixos Ton van Heugten / Frits Kiggen Yamaha-Wasp
1982 Suïssa Emil Bollhalder / Karl Büsser Yamaha-EML
1983 Suïssa Emil Bollhalder / Karl Büsser Yamaha-EML
1984 Suïssa Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1985 Suïssa Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1986 Suïssa Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1987 Suïssa Hansi Bächtold / Fritz Fuß EML/Jumbo-EML
1988 Suïssa Christoph Hüsser / Andreas Hüsser KTM-VMC
1989 Suïssa Christoph Hüsser / Andreas Hüsser KTM-VMC
1990 Països Baixos Benny Janssen / Tiny Janssen Honda-EML
1991 Països Baixos Eimbert Timmermans / Eric Verhagen Kawasaki-EML
1992 Països Baixos Eimbert Timmermans / Eric Verhagen Kawasaki-EML
1993 Suïssa Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-VMC
1994 Suïssa Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-VMC
1995 Suïssa Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-JHR
1996 Suïssa Andreas Fuhrer / Adrian Käser Kawasaki-JHR
1997 Letònia Kristers Sergis / Artis Rasmanis KTM-EML
1998 Letònia Kristers Sergis / Artis Rasmanis Zabel-BSU
1999 Països Baixos Daniël Willemsen / Marcel Willemsen Zabel-BSU
2000 Letònia Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2001 Letònia Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2002 Letònia Kristers Sergis / Artis Rasmanis MTH-BSU
2003 Països Baixos Daniël Willemsen / Letònia Kaspars Stupelis Zabel-VMC
2004 Països Baixos Daniël Willemsen / Letònia Kaspars Stupelis Zabel-VMC
2005 Països Baixos Daniël Willemsen / Bèlgica Sven Verbrugge Zabel-VMC
2006 Països Baixos Daniël Willemsen / Bèlgica Sven Verbrugge Zabel-VMC
2007 Països Baixos Daniël Willemsen / Suïssa Reto Grütter Zabel-VMC
2008 Països Baixos Daniël Willemsen / Suïssa Reto Grütter Zabel-VMC
2009 Bèlgica Joris Hendrickx / Letònia Kaspars Liepins KTM-VMC
2010 Països Baixos Daniël Willemsen / Gertie Eggink Zabel-WSP
2011 Països Baixos Daniël Willemsen / Bèlgica Sven Verbrugge Zabel-WSP
2012 NED Daniël Willemsen / NED Kenny van Gaalen Zabel-WSP
  • Passatgers en cursiva.

Temporades recents[modifica | modifica el codi]

Temporada 2008[modifica | modifica el codi]

Els top-ten de la temporada 2008 foren:

Pilot / Passatger Equipament Punts 1r 2n 3r
1 Països Baixos Daniël Willemsen / Suïssa Reto Grütter Zabel-VMC 531 19 2
2 Letònia Kristers Sergis / Kaspars Stupelis KTM-AYR 434 4 12 2
3 Bèlgica Jan Hendrickx / Tim Smeuninx Zabel-VMC 421 1 4 4
4 Bèlgica Joris Hendrickx / Letònia Kaspars Liepins KTM-AYR 394 2 3
5 Alemanya Marco Happich / Suïssa Meinrad Schelbert Zabel-MEFO 317 1 4
6 Letònia Maris Rupeiks / Haralds Kurpnieks KTM-AYR 297 2 1
7 República Txeca Vaclav Rozehnal / Marek Rozehnal Zabel-VMC 273 2 1
8 Letònia Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-AYR 269 2
9 Bèlgica Nicky Pulinx / República Txeca Ondrej Cermak Zabel-VMC 244
10 Països Baixos Etienne Bax / Marc van Deutekom Zabel-VMC 240 1
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Temporada 2009[modifica | modifica el codi]

Pilot / Passatger Equipament Punts 1r 2n 3r
1 Bèlgica Joris Hendrickx / Letònia Kaspars Liepins KTM-VMC 483 2 8 10
2 Bèlgica Jan Hendrickx / Tim Smeuninx KTM-VMC 465 6 7 3
3 Letònia Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-VMC 418 3 2 3
4 Alemanya Marco Happich / Suïssa Martin Betschart Zabel-MEFO 377 1 3 1
5 Països Baixos Daniël Willemsen / Bèlgica Sven Verbrugge Zabel-VMC 366 12
6 República Txeca Vaclav Rozehnal / Marek Rozehnal Zabel-VMC 365 1 1
7 Letònia Maris Rupeiks / Haralds Kurpnieks KTM-WSP 341 3 3
8 Països Baixos Etienne Bax / Marc van Deutekom Zabel-VMC 300 1 1
9 Regne Unit Stuart Brown / Luke Peters Husaberg-VMC 266 1 1
10 República Txeca Tomas Cermak / Ondrej Cermak JAWA-MEFO 261
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Temporada 2010[modifica | modifica el codi]

Els equips top-ten de la temporada 2010 foren:[4]

Pilot / Passatger Equipament Núm. Punts
1 Països Baixos Daniël Willemsen / Gertie Eggink Zabel-WSP 111 556
2 Bèlgica Joris Hendrickx / LAT Kaspars Liepins KTM-VMC 1 547
3 Bèlgica Jan Hendrickx / Tim Smeuninx KTM-VMC 2 464
4 Països Baixos Etienne Bax / Bèlgica Ben van den Boogaert Zabel-EML 8 456
5 LAT Maris Rupeiks / Kaspars Stupelis KTM-WSP 7 423
6 Bèlgica Ben Adriaenssen / Països Baixos Kenny van Gaalen KTM-VMC 18 322
7 República Txeca Tomas Cermak / Ondrej Cermak JAWA-MEFO 10 286
8 LAT Janis Daiders / Lauris Daiders KTM-VMC 3 283
9 FRA Baptiste Bigand / Julien Bigand Zabel-VMC 33 243
10 Països Baixos Jan Visscher / Jeroen Visscher Zabel-VMC 15 232
  • Com a equipament, es llista el motor i el bastidor

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Historia del motocross». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes. Vol. 5 (en castellà). L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 33. ISBN 84-95664-05-4. 
  2. «Countries with most allocations of GP 1971-2005» (en anglès). thejohndaveypages.org. [Consulta: 29 desembre 2010].
  3. «Ergebnisse: World Sidecarcross Championships 2007» (en alemany). seitenwagen-motocross.de. [Consulta: 29 desembre 2010].
  4. «FIM SIdecar Motocross World Championship Classifications» (en anglès). fim-live.com. FIM. [Consulta: 29 desembre 2010].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]