Caragol poma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Caragol poma
Pomacea bridgesii en un aquari
Pomacea bridgesii en un aquari
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Mollusca
Classe: Gasteropoda
Clade: clade Caenogastropoda

grup informal Architaenioglossa

Superfamília: Ampullarioidea
Família: Ampullariidae
Gènere: Pomacea
Subgènere: Pomacea
Espècie: Pomacea bridgesii
(Reeve, 1856)

Pomacea bridgesii, Pomacea canaliculata, Pomacea paludosa, i Pila conica es consideren cargols poma[2]

Els tres primers són gasteròpodes del gènere Pomacea el darrer del gènere Pila.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es tracten de cargols d'aigua dolça originaris de l'Amèrica del Sud.

Són molt freqüents en aquaris, ja que els neteja en alimentar-se d'algues i detritus.

També es tracta d'una espècie invasora que s'ha estès a Austràlia i al sud d'Àsia. També s'ha trobat al Delta de l'Ebre des de juny de 2009 on s'alimenta de brots tendres d'arròs. Si es menja cru pot estendre la malaltia de la meningitis.[3]

Subspècies de Pomacea bridgesii[modifica | modifica el codi]

Distribució[modifica | modifica el codi]

Originaris de Bolívia, Brasil, Paraguai i Perú. Ara es poden trobar en gran nombre a Catalunya

Expansió[modifica | modifica el codi]

A Hawaii des de 1960 (Pomacea bridgesii effusa), sud-est d'Àsia i Florida des de la dècada de 1980 (Pomacea bridgesii effusa).[4]

Plaga[modifica | modifica el codi]

La Generalitat de Catalunya s'ha vist obligada a demanar permís a la Unió Europea per assecar durant 5 mesos la meitat del delta de l'Ebre (prop de 10.000 hectàrees) per tal de combatre la plaga en que s'ha convertit aquesta espècie exòtica.[5] El permís s'ha hagut de demanar perquè les subvencions que reben els arrossars obliguen a mantenir-los inundats bona part de l'any.[5] En algunes parcel·les els atacs són extremadament virulents, ja que es menja les parts més tendres de la planta de l’arròs.[6] La dessecació dels camps busca que l'animal mori per la manca d'aliment i el canvi del seu medi natural. A més, també deixaria a la vista els ous que posen aquests caragols, de color fúcsia intens. Les femelles de caragol poma arriben a deixar fins a 800 ous en cada posta.[5]

Problemes de la plaga[modifica | modifica el codi]

(Segons un article oficial de la Generalitat de Catalunya): Es presenten els resultats més destacats de les accions i treballs realitzats en el marc dels plans de lluita contra el caragol poma. Aquests treballs s'han desenvolupat tant a la plana deltaica de l'hemidelta nord, com a l'hemidelta sud més proper al riu, i incloent també àrees naturals, i el riu Ebre. No es consideren en aquest informe però altres accions fonamentals al pla de lluita, tal com l'eixut de l'hemidelta nord, i algunes obres realitzades tal com comportes i filtres que són d'importància també en la lluita contra la plaga.

Al riu Ebre s'hi condicionaren més de 13 km de ribera per a permetre les tasques de recol·lecció manual d'adults i eliminació de postes, rendint més de 109.000 caragols recollits i unes 194.000 postes eliminades. Tot i això, no s'aconseguí evitar la re-invasió de caragols provinents del delta, fet que fa que el riu segueixi sent, en acabar l'any, un hàbitat on l'espècie hi roman en nombre i densitat preocupants pel que fa a les possibilitats de contenció de la plaga en els límits actuals. Tant cap a la resta de l'eix fluvial aigües amunt, com cap a l'hemidelta dret, estan tots dos en risc d'ésser envaïts per l'espècie.

En el cas de l'hemidelta dret, tot indica que les mesures han estat efectives, si bé cal reforçar tant el monitoratge preventiu, com les mesures de contenció dutes a terme, entre les quals s'hi troba també la neteja de maquinària en el període de sega. En aquest cas, es tracta també d'evitar riscos de expansió de la plaga a altres zones arrossaires.

A l'hemidelta esquerre s'hi implementaren una multiplicitat de mesures a una escala tal que és difícil pensar que no hagin estat fonamentals per a evitar els riscos de la plaga sobre els cultius. De fet, no s'han reportat danys en producció, tot i que sí s'han reconegut unes poques parcel·les amb afectacions. Els tractaments químics en arrossars són probablement els responsables, ja que s'hi tractaren més de 250 ha amb presència considerada elevada de caragols poma. Encara més superfície va ser tractada post-collita, incloent mètodes assajats per primer cop, tal com la salinització d'arrossars en àrees concretes (Illa de Mar). Les mesures químiques es reforçaren amb recollides de caragols en la xarxa de desguassos, amb més de 240.000 caragols recollits i un nombre superior de postes eliminades, juntament amb l'ús de mètodes mecanitzats d'eradicació de postes, aplicats i efectius sobre una xarxa d'uns 40 km, a més de realitzar-se eliminacions i tractaments control amb mètodes químics en gairebé 70 km de la xarxa d'irrigació.

La situació final del caragol poma al delta, avaluada temptativament, i abans de disposar de dades concretes referides al començament de la propera campanya de cultiu, indiquen que hi ha hagut un increment de presència però una reducció d'abundància: gairebé 1000 ha d'arrossar amb alguna presència i uns 270 km de canals amb algun signe de presència, dels quals més de 70 km han rebut algun tractament d'eradicació. Per tant, la taxa d'irradiació explosiva de l'espècie s'ha vist reduïda: d'haver seguit la tendència inicial a la colonització en amplitud i intensitat, molt probablement no quedaria un racó del delta sense presència de caragol poma. Aquestes dades indiquen però que els esforços en l'eradicació per àrees han de ser intensificats, i que les mesures de contenció globals cap a riu, cap a l'hemidelta sud, i molt específicament per a aturar l'entrada en arrossars han de ser generalitzades i comptar amb la participació activa de l'agricultor i de les comunitats de regants. En cas contrari, serà molt difícil ni tan sols controlar l'expansió d'una espècie tant resistent i alhora adaptada a dinàmiques d'invasió com poques altres.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caragol poma