Carles Comamala López-Del Pan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 00:03, 30 oct 2015 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaCarles Comamala
Biografia
NaixementCarles Comamala López-Del Pan
17 d'abril de 1889
Madrid, Espanya
Mort4 d'agost de 1983(1983-08-04) (als 94 anys)
Barcelona, Catalunya
President Federació Catalana d'Atletisme
25 gener 1924 – 24 abril 1924
← Jaume Garcia i Alsina – Pere Cusell Estapé → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, metge Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 Modifica el valor a Wikidata –
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter
Clubs professionals
Anys Equip
1901-1903 Irish FC
1903-1911 FC Barcelona
1907-1908 → AC Galeno
1911-1912 Universitary SC
1912 RCD Espanyol
1912-1913 FC Casual
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1910-1912[1] Catalunya Catalunya 5 (2)
Trajectòria
  Equip
– RCD Espanyol
1903–1912 FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
–   Catalunya Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
–   FC Barcelona Modifica el valor a Wikidata

Carles Comamala López-Del Pan (Madrid, 17 d'abril de 1889 – Barcelona, 4 d'agost de 1983[2]) fou metge traumatòleg de professió, futbolista del FC Barcelona entre els anys 1903 i 1912. Quan es retirà de la pràctica esportiva fou directiu de l'entitat entre els anys 1909 i 1911.[3]

Trajectòria

Nascut el 1889 a Madrid de pare canari i mare basca, es va traslladar de petit a Barcelona, on va residir fins a la seva mort. Va practicar la gimnàstica, l'atletisme, la natació, l'hoquei herba i el futbol. Succeí Joan Gamper, de qui era amic personal, en la davantera del Barça, quan el fundador del club es retirà el 1903. Comamala fou un gran davanter, que destacà pel gran nombre de gols que marcà al llarg de la seva llarga carrera esportiva, amb un total de 172 en 145 partits disputats, en els quals va guanyar dos Campionats d'Espanya i quatre de Catalunya.

Fou un home molt actiu i fundà també els equips de futbol de l'Iris FC de Sants,[4] el Galeno, integrat per estudiants de l'Hospital Clínic,[5][6] i l'Universitary SC. També jugà al RCD Espanyol[2] i FC Casual.[7][8]

Destacà practicant el rugbi i la natació, féu de periodista ocasional, ja que col·laborà amb el diari El Mundo Deportivo.[9] Entre 1909 i 1911 va ser directiu del Barça al marge de jugador. Va ser president del Consell Superior de la Federació Catalana d'Atletisme,[10][11] de la qual el 1915 havia estat un dels fundadors, entre els mesos de gener i abril de 1924. També arribà a ser fundador i primer president de la Confederació Catalana de Gimnàstica, precedent de la Federació Catalana de Gimnàstica, el 1923,[12] així com directiu del RCD Espanyol, de la SD Pompeia i del Reial Club de Polo de Barcelona, i durant la Segona República va ser president de l'Acadèmia d'Educació Física de Catalunya. Va ser nomenat president de la Federació Catalana de Gimnàstica quan aquesta va reaparèixer el 1940 com una delegació regional de la Confederación Española de Gimnasia, i va ocupar el càrrec fins al 1945. Durant la seva presidència va ser un home clau en la creació dels Campionats de Catalunya i en la reactivació de la gimnàstica esportiva en els gimnasos.

Hom considera Carles Comamala, gran dibuixant, el creador de la idea original de l'actual escut del FC Barcelona, ja que va guanyar el concurs públic convocat pel Barça l'any 1910 al millor disseny del seu escut, malgrat que investigacions més recents situen com veritable guanyador del citat concurs a Santiago Femenia.[4]

Els seus germans Arseni i Áureo també foren futbolistes.

Palmarès

Referències

  1. ↑ Antoni Closa, Jaume Rius. Selecció Catalana de Fútbol: nou dècades d'història. Any 1999. Editorial Jaume Rius. ISBN 8492294434
  2. ↑ 2,0 2,1 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  3. ↑ Enciclopèdia de l'Esport Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012. ISBN 978-84-412-2106-2. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Viñas, Carles. Barcelona Blaugrana. Editorial Angle, 2012. ISBN 9788415307020. 
  5. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1907/11/28/pagina-4/33366974/pdf.html
  6. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/1909/02/11/pagina-4/631941/pdf.html
  7. ↑ [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2010/05/27/pagina-4/606499/pdf.html
  8. ↑ Diccionari del Barça. Antoni Closa, Jordi Blanco. Cartoné. Enc. Catalana 1999. ISBN 8441201269 / 84-412-0126-9 EAN: 9788441201262, Pàgina 99
  9. ↑ Gallen Utset, Carles. Les Federacions Esportives catalanes i els seus presidents. Barcelona: UFEC, 2013. ISBN Gi.1233-2013. 
  10. ↑ «Presidents de la FC d'Atletisme». [Consulta: 16 març 2015].
  11. ↑ Santacana, Carles. FC d'Atletisme. Història de l'atletisme a Catalunya, 2012. ISBN 978-84-615-8281-5. 
  12. ↑ Pàgina de la Federació Catalana de Gimnàstica]

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Carles_Comamala_López-Del_Pan&oldid=15939207»