Charles Villiers Stanford
 Charles Villiers Stanford | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 de setembre de 1852 Dublín, Irlanda |
| Mort | 29 de març de 1924 (als 71 anys) Londres |
| Sepultura | abadia de Westminster  |
Director d'orquestra Leeds Festival (en)  | |
| 1901 – 1910 | |
| Compositor | |
| | |
| Dades personals | |
| Altres noms | Karel Drofnatski |
| Nacionalitat |  Irlanda |
| Formació | Trinity College Queens' College |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor i professor |
| Ocupador | Universitat de Cambridge Royal College of Music |
| Gènere | Òpera i simfonia |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Arthur O'Leary, Ernest Pauer i Robert Prescott Stewart |
| Alumnes | Charles Wood, Gustav Holst, Ernest John Moeran i John Ireland |
| Instrument | Orgue |
| Altres | |
| Títol | Knight Bachelor |
| Pares | John James Stanford i Mary Henn |
Premis
| |
       | |
Charles Villiers Stanford (Dublín, 30 de setembre de 1852 - 29 de març de 1924) fou un compositor irlandès que va viure la major part de la seva vida a Anglaterra.
S'educà en la Universitat de Cambridge. Des de 1874 a 1876 continuà els seus estudis de composició a Leipzig, amb el mestre Reinecke, i a Berlín amb Kiel, i després prengué la direcció de l'Associació de músics de la Universitat de Cambridge. El 1885 fou director de l'Associació de Bach a Londres; el 1887, fou successor de Mac-Farren en el càrrec de professor de la música en la Universitat de Cambridge, on tingué com a organista auxiliar a T. Tertius Noble;[1] i com alumnes, entre d'altres els anglesos Freda Swain,[2] i Cyril Jenkins.[1] el 1897, director de la Societat filharmònica de Leeds.
És autor de les òperes:
- El profeta emboçat de Chorasan (el 1881 es representà a Hannover, en alemany, traduïda per Ernest Frank);
- Savonarola (Hamburg, 1839);
- The Canterbury pilgrims (Londres, 1884);
- Shamus O'Brien (1896);
- Much ado about nothing (1901).
Posà música als drames de Tennyson Reina María i Becket.
A més, va compondre:
- cinc simfonies;
- dues Obertures;
- una Serenata per a orquestra, una sèrie de peces musicals de cambra;
- un concert de violí;
- un concert per a piano;
I grans obres corals religioses i profanes Eden, El bard, un Rèquiem, misses, peces per a piano, cançons, etc...
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 971 (ISBN 84-239-4557-X)
- ↑ 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 7, pàg. 1182 (ISBN 84-239-4577-4) Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; el nom «Enciclopèdia Espasa» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 9, pàg. 1580 (ISBN 84-239-4579-0)