Cherepanovita
 Cherepanovita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | RhAs |
| Localitat tipus | dipòsit placer, Riu Pekul'nei Nord, Serralada Pekul'nei, Districte autònom de Txukotka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.20 |
| Dana | 2.8.17.2 |
| Heys | 3.12.11 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,70(2) Å; b = 3,59(1) Å; c = 6,00(1) Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Grup espacial | Pnma |
| Color | gris-blanc |
| Exfoliació | distingible/bona - una direcció distingible |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre grisenc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9,72 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Impureses comunes | Ru, Pt, Ni |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-041 |
| Any d'aprovació | 1985 |
| Símbol | Cpv |
| Referències | [1] |
La cherepanovita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de Vladimir Aleksandrovich Cherepanov (1927-1983), geòleg i mineralogista rus.
Característiques[modifica]
La cherepanovita és arsenur de rodi amb fórmula química RhAs. A més dels elemenets de la seva fórmula, pot contenir impureses de ruteni, platí i níquel. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de grans de fins a 0,5 mm i en forma d'agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cherepanovita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smythita, troilita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita, cooperita i vysotskita.
Formació i jaciments[modifica]
La cherepanovita es va descobrir l'any 1984 en un placer amb altres minerals d'elements del grup del platí derivats d'un massís ultramàfic en una banda d'ofiolita al riu Pekul'nei Nord, al Districte autònom de Txukotka (Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia).[2] També ha estat trobada a altres indrets de Rússia, el Brasil, el Canadà, els Estats Units, l'Índia, Nova Zelanda i Sud-àfrica.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cherepanovita |
- ↑ 1,0 1,1 «Cherepanovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cherepanovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 20 febrer 2017].