Cooperita
 Cooperita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PtS |
| Localitat tipus | Mokopane (en)  i Rustemburg |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.CC.35b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.35a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.25 |
| Dana | 2.8.5.1 |
| Heys | 3.12.44 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,4700Å; c = 6,1096Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4₂/mmc (en) |
| Color | gris aer |
| Macles | ocasionals |
| Exfoliació | distingible/bona - en {011} |
| Fractura | concoidal |
| Duresa | 4 a 5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 9,5 g/cm³ (mesurada); 10,2 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | visible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1928 |
| Símbol | Cpe |
| Referències | [1] |
La cooperita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de R. A. Cooper, el primer a descobrir aquest mineral.[1]
Característiques[modifica]
La cooperita és químicament sulfur de platí de fórmula química PtS. Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de fragments de cristalls distorsionats allargats paral·lelament a [101] amb {110}, {111} i {001}; també en forma de grans irregulars de fins a 1,5 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.
La cooperita és el dimorf de la braggita i es diferencia d'ella per un contingut més baix en impureses de pal·ladi i níquel.[1] L'any 2022 la fórmula química d'aquestes dues espècies va ser redefinida, mantenint la de la cooperita.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cooperita pertany a «02.C - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Ni, Fe, Co, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: achavalita, breithauptita, freboldita, kotulskita, langisita, niquelina, sederholmita, sobolevskita, stumpflita, sudburyita, jaipurita, zlatogorita, pirrotina, smythita, troilita, cherepanovita, modderita, rutenarsenita, westerveldita, mil·lerita, mäkinenita, mackinawita, hexatestibiopanickelita, vavřínita, braggita i vysotskita.
Formació i jaciments[modifica]
La cooperita és una mena important de platí que es troba en ultramàfics, gabres, dunites i cromitites, típicament en capes; també es troba en jaciments massius de calcopirita-pirrotita i en placers al·luvials.[2] Se n'han trobat jaciments a Austràlia, el Brasil, Bulgària, el Canadà, Colòmbia, Equador, els Estats Units Finlàndia, Grècia, el Japó, Madagascar, Mongòlia, Nova Caledònia, Nova Zelanda, Noruega, Rússia, Sierra Leone, Sud-àfrica, el Regne Unit, la Xina i Zimbàbue.[1]
Sol trobar-se associada amb altres minerals com: braggita, vysotskita, sperrylita, moncheïta, platarsita, laurita, malanita, hol·lingworthita, platí natiu, aliatges de Pt-Fe i altres moltes espècies minerals amb elements del grup del platí, calcopirita, bornita, cubanita, pentlandita, pirrotita, pirita i cromita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cooperita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cooperite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cooperite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2012. [Consulta: 22 febrer 2017].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 69». Mineralogical Magazine, octubre 2022, pàg. 1–5. DOI: https://doi.org/10.1180/mgm.2022.115 [Consulta: 22 octubre 2022].