Cistícola xiuladora
Cisticola lateralis  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 1,51 g (pes al naixement) |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22713283 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Cisticolidae |
| Gènere | Cisticola |
| Espècie | Cisticola lateralis Fraser, 1843 |
La cistícola xiuladora [1] (Cisticola lateralis) és una espècie d'ocell de la família dels cisticòlids. Els hàbitats naturals inclouen boscos secs subtropicals o tropicals, sabana seca i sabana humida.
Hàbitat i distribució[modifica]
Es pot trobar a diverses regions d'Àfrica, com ara Angola, Benín, Burundi, Camerun, República Centreafricana, República del Congo, Costa d'Ivori, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Kenya, Libèria, Mali, Nigèria, Senegal, Sierra Leone, Sudan, Togo, Uganda i Zàmbia.
Taxonomia[modifica]
El nom del gènere, Cisticola, va ser erigit pel naturalista alemany Johann Jakob Kaup el 1829.
Cisticola deriva del grec antic kisthos, "rossa", i del llatí colere, "habitar".[2]
Subespècies[modifica]
- Cisticola lateralis modestus
- Cisticola lateralis lateralis
- Cisticola lateralis antinorii
Descripció[modifica]
La cistícola xiuladora és un ocell de mida mitjana que té una longitud corporal de 13-16 cm. Els mascles pesen entre 14 i 21 grams i les femelles entre 12 i 19 grams.
Els mascles reproductors tenen les galtes de color gris-marró i el pili i les parts inferiors de color marró sutge. La cua també és de color gris-marró amb el cos principal majoritàriament marró fosc, amb tocs de marró vermellós. A més, la majoria dels mascles tenen la gola de color blanc, el bec negre i les potes de color rosa apagat. Quan els mascles no estan en època de reproducció, adquireixen un color més marró vermellós, el color de la panxa és més pujat i el pit més grisós.
Les femelles de cistícola solen tenir plomes més pàl·lides, un bec més marró i una forma corporal més esvelta que els mascles. Els joves són més prims que els adults i el ventre és d'un color groc apagat. El bec és marró amb trossos de groc i alguns tenen les parts inferiors de color vermell brillant.
La subespècie antinorii és d'un marró més pàl·lid amb una complexió més esponjosa i sense canvis de plomatge estacionals. La modestus és de mida més petita i tot el plomatge és més vermellós, juntament amb el pili gris-marró.
Distribució i rang[modifica]
Aquesta espècie és molt diversa i la tendència poblacional sembla estable, per tant, no s'acosta als llindars de vulnerabilitat sota el criteri de mida de l'abast o tendència de la població. La subespècie antinorii es pot trobar des de la República Centreafricana fins a l'oest de Kenya, el lateralis des de Senegambia fins a Nigèria i Camerun i el modestus des de Gabon fins al nord d'Angola i el sud de la República Democràtica del Congo.[3]
Ecologia[modifica]
Dieta i comportament de caça[modifica]
La dieta de les cistícoles xiuladores consisteix principalment en insectes i vertebrats. Aquests inclouen tèrmits (Isoptera), escarabats (Coleoptera), llagostes (Orthoptera), insectes (Hemiptera) i aranyes (Araneae). Acostumen a caçar i buscar farratge en famílies i grups, rarament sols. Aquests grups extreuen nutrients de diverses vegetacions del sòl o prop del seu entorn.[4]
Reproducció[modifica]
Les cistícoles mascles són polígams, però tenen períodes de reproducció solitaris i territorials. Cantaran des de les capçades dels arbres, a la vista de les femelles i ocasionalment faran vols d'exhibició.
Les femelles construeixen nius discrets sovint amb forma ovular amb entrades laterals. Estan fets d'herba seca i fulles verdes que s'uneixen amb teranyines i fulles addicionals a la part superior per crear camuflatge. Un niu comú pot arribar a sobresortir entre 0,2 i 0,6 metres del terra. La posta mitjana és d'uns 2-3 ous i els pollets són alimentats tant pel mascle com per la femella.
Referències[modifica]
- ↑ «Cistícola xiuladora». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 05/11/2022(català)
- ↑ Jobling, James A. The Helm dictionary of scientific bird names [electronic resource : from aalge to zusii]. London : Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-3326-2.
- ↑ «Cisticola lateralis (Whistling Cisticola) - Avibase». avibase.bsc-eoc.org. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Ryan, Peter (en anglès) Birds of the World, 2020. DOI: 10.2173/bow.whicis1.01.
