Cladonia mediterranea
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Lecanoromycetes |
| Ordre | Lecanorales |
| Família | Cladoniaceae |
| Gènere | Cladonia |
| Espècie | Cladonia mediterranea  Abbayes i P.A.Duvign., 1947 |
Cladonia mediterranea és un liquen de tal·lus fruticulós de la família Cladoniaceae.[1]
Morfologia[modifica]
Aquesta espècie de "liquen dels rens" té un tal·lus blanc amb tons grisos, grocs o blaus. El tal·lus primari ha desaparegut i només queda el secundari. Forma uns eixos cilíndrics erectes, buit i ramificats de forma dicotòmica, de superfície llisa i que formen estructures que recorden a petits arbres, de fins a 6 cm d'alt i 3 de diàmetre.[1]
Hàbitat[modifica]
Viu sobre sòls poc profunds, siguin calcaris o silícics,[1] i està associada a ambients costaners.[2] Als països catalans, es troba habitualment a les clarianes de pinedes i brolles, normalment acompanyat de molses.[3] La seva població total és desconeguda, si bé els estudis realitzats a Espanya, Portugal, Anglaterra i Itàlia indiquen que la seva tendència poblacional és decreixent, fet que s'atribueix a la pressió antropogènica derivada dels canvis d'usos del sòl, especialment per la creació d'urbanitzacions costaneres,[2] o a la seva recol·lecció per ús ornamental.[3][1] El seu estat de conservació global no està determinat, si bé alguns autors la consideren en "perill crític" a Anglaterra i "vulnerable" a Espanya i Itàlia.[2] Des de 2015, la Generalitat de Catalunya, en el seu Catàleg de flora amenaçada, la considera una espècie vulnerable.[4]
Distribució[modifica]
Es pot trobar a la península ibèrica, sud-est de França, Itàlia, Croàcia, Grècia, Turquia, Marroc, Tunísia i Algèria.[2][1] Si bé té preferència per la zona mediterrània, també es pot trobar per les costes atlàntiques d'Espanya, França i l'extrem sud d'Anglaterra (Lizard peninsula, Cornualla).[5]
Usos[modifica]
Té usos ornamentals,[1] essent el liquen preferit per adornar pessebres, on s'usa per simular arbustos, arbres o boscos i pot ser impròpiament anomenat "molsa blanca".[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Wirth, Volkmar. Líquenes, musgos y hepáticas (en espanyol). Ediciones Omega, 2004. ISBN 84-282-1266-X.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Cladonia mediterranea». IUCN.(anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Cladina mediterranea». ICHN.
- ↑ «Cladonia mediterranea». Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. [Consulta: 7 novembre 2020].
- ↑ «Cladonia mediterranea». Plantlife. Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 21 febrer 2020].(anglès)