Claudi López i Bru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 22:23, 27 set 2016 amb l'última edició de 176.83.12.106 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaservent de Déu Claudi López
Biografia
Naixement14 maig 1853 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 1925 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareAntoni López i López Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel López i Bru Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Antoni Güell i López (fill de la germana) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Claudi López i Bru, segon Marquès de Comillas i Gran d'Espanya (Barcelona, 14 de maig de 1853 - Madrid, 18 d'abril de 1925), fou un empresari i filantrop català. Per les seves obres benèfiques ha estat declarat servent de Déu de l'Església catòlica.

Biografia

Fill d'Antonio López y López i de Lluïsa Bru, fou el quart dels fills del matrimoni. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, es casà en 1881 amb Maria Gayón Barrie, de 17 anys, però no tingueren fills. Heretà del seu pare, mort el 1883, el títol de marquès de Comillas i una quantiosa fortuna, on destacaven les empreses Compañía Trasatlántica Española, Compañía General de Tabacos de Filipinas i els Ferrocarrils del Nord; ell mateix adquirí algunes empreses com Hullera Española, amb mines a Astúries, la Banca López Bru, la Constructora Naval i el Banco Vitalicio, una companyia d'assegurances, de fet.

Obres de mecenatge i beneficència

Gran benefactor, fou el promotor del Seminari Pontifici de Comillas (Cantàbria), inaugurat el 1889 i posteriorment convertit en Universitat Pontifícia per mitjà del decret vaticà "Praeclaris honoris argumentas", de 19 de març de 1904, aprovat per Pius X. Fou un centre acadèmic d'excel·lència científica en les disciplines que ensenyava: Filosofia, Dret Canònic i Teologia.

Quan el 1893 explotà a Santander el vaixell Cabo Machichaco destruint el port i matant 500 persones, anà immediatament al lloc de la tragèdia i noliejà un tren des de Barcelona amb metges i bombers per ajudar als ferits. Per aquesta acció no va acceptar cap recompensa ni homenatge responent als elogis dient que havia simplement fet el seu deure com a cristià i com a càntabre.

A més, destinava molts recursos a l'auxili de persones particulars. Quan va morir, El siglo futuro va publicar un article on el qualificava de «limosnero mayor de España en el pasado y en el presente siglo». Les obres socials i religioses que realitzà han dut a promoure un procés de beatificació iniciat el 1945; de moment, ha estat declarat servent de Déu.

Galeria

Vegeu també

Bibliografia

  • Eduardo Fernández Regatillo, S. J.: Un marqués modelo. El siervo de Dios Claudio López Bru, segundo Marqués de Comillas, Sal Terrae, Santander, 1950.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudi López i Bru