Claudi, Hilària, Jasó i Maure
 Martiri de Jasó i Maure, pintura del s. XVII  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Jasó (segle III - Roma, 283). Sant (3 de desembre) | |
| Naixement | Claudius, Hillaria, Iaso, Maurus Segle III Roma |
| Mort | 283 Roma |
| Sepultura | Hilària i Jasó: Catedral de Lucca; el cos de S. Maure és al Reial Col·legi del Corpus Christi de València; el cos de Claudi no es va recuperar mai |
| Període | Imperi Romà |
| màrtirs | |
| Celebració | Església catòlica, Església Ortodoxa |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | Lucca |
| Festivitat | 3 de desembre; a Lucca, també el 12 d'agost (trasllat de les relíquies) |
| Iconografia | Junts, dos pares amb dos nens, amb palmes de martiri |
Claudi, Hilària, Jasó i Maure van ser membres d'una família, convertits al cristianisme i martiritzats a Roma al final del segle iii. Són venerats com a sants per l'Església catòlica. La seva festivitat és el 3 de desembre. La història es troba al Martirologi d'Adó i és de tipus llegendari, sense que se'n pugui comprovar la historicitat. Possiblement es tracti d'una llegenda vinculada a la dels sants Crisant i Daria.[1]
Llegenda[modifica]
Segons la tradició l'any 283, Crisant i Daria, cristians, van ser martiritzats durant les persecucions de Numerià, i van ser enterrats vius. L'enteresa amb què els dos sants van afrontar el martiri va impressionar els assistents de tal manera, que el tribú militar Claudi i setanta soldats més van voler convertir-se a aquella religió que els donava tanta fortalesa. A més, Claudi havia estat guàrdia a la presó on havien estat abans i aquests l'havien parlat de la seva fe. Es van batejar, i amb Claudi també van fer-ho la seva esposa Hilària i fills Jasó i Maure, que també havien vist el martiri dels dos cristians, i els setanta soldats. L'emperador Numerià (283-284), assabentat, va fer-los empresonar. Després va fer lligar una mola al coll de Claudi, i el van llençar al Tíber. Els dos fills i els soldats van ser decapitats a la Via Salària.
Per a enterrar-los, s'obrí una fossa al llarg de la via. Hilària, l'esposa, que no havia estat morta, va sebollir els seus fills i pregava sobre la seva tomba. Descoberta, també va ser executada.
Veneració[modifica]
Hi havia sepulcres d'uns certs Hilària, Jasó i Maure (el cos de Claudi no va ser trobat) al segle vii a la vora de la Via Salària i són esmentats als itineraris de l'època. Al de Maure hi havia inscrit un poema del papa Damas I. Pasqual I va fer-ne traslladar les relíquies a la Basílica de Santa Pràxedes a Roma, cap al 820. Alexandre II (1061-73) els feu portar a Lucca. Van ser col·locades a la catedral de Sant Martí i, el 1682, a la capella del Santuari de la mateixa seu. La celebració litúrgica es va fer a Lucca des del segle xi; a més del 3 de desembre, s'hi commemora també l'arribada de les relíquies el 12 d'agost. Al segle xvi, el cos de Maure va ser portat a València. Sant Maure, per separat, va ser proclamat patró d'Alcoi i copatró de València.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Borelli, Antonio. «Santi Claudio, Ilaria, Giasone e Mauro» (en italià). Santi, beati e testimoni, 2001. [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Santonja Cardona, Josep Lluís. «El terratrèmol de 1620 i el patronatge de Sant Maur». A: Història d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, 2006, p. 204-205. ISBN 8489136505.